Un any més arriba la setmana de la ciència a l’institut Isaac Albéniz, i els alumnes de Grec i Llatí hem estat treballant força en els nostres articles i presentacions.
- Els alumnes de Llatí de 4t d’ESO han preparat una exposició relacionada amb l’origen mitològic d’alguns instruments, amb el títol d’Instruments mitològics. Cada instrument (lira, cítara i siringa) s’estudia des de dos punt de vista: el tècnic i el mitològic.
- Les alumnes de Grec de 1r de Batxillerat hem estat preparant uns articles i exposicions relacionats amb ètims grecs relacionats, d’una o altra manera, amb el so. És per això que el conjunt es titula Etimologies sonores.
- Tot i que no depèn directament de les matèries de Clàssiques, hem fet un cop d’ull a les exposicions de 1r (Ciències naturals) i 2n (Física i química) d’ESO, on hem trobat també traces de referències clàssiques.
Aquí us deixem l’enllaç als articles realitzats per les alumnes de Grec de 1er de Batxillerat:
- Etimologies sonores: φωνή, -ῆς (ἡ)
- Etimologies sonores: ἀκούω
- Etimologies sonores: μέλος, -ους (τὸ)
- Etimologies sonores: οὖς, ὠτός (τὸ)
A continuació us presentarem un vídeo, en el qual es mostrarà el treball fet pels alumnes de 1er i 2n d’ESO, i el resultat de l’exposició al suro feta pels alumnes de 4t d’ESO i 1r de Batxillerat relacionat amb les clàssiques.
[youtube]http://youtu.be/7YPo18q0CSk[/youtube]
Aprofitant un comentari que ha deixat un company nostre de 4ESO a l’entrada “Carpe diem” de Llatinismes “in situ”, ens hem adonat que un dels poemes que ha citat esta relacionat amb l’exposició Instruments mitològics dels alumnes de 4t d’ESO:
A HORACI
Pollença, 1854-1922
Costa i Llobera, Miquel
“Príncep afable de la docta lira,
mestre i custodi de la forma bella:
tu qui cenyires de llorer i murta
doble corona,
ara tolera que una mà atrevida
passi a mon poble la que amb tal fortuna
tu transportares al solar de Roma
cítara grega”.
- Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
- A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
- D’altra banda, convido als autors de les feines esmentades en aquest recull a explicar el procés i les dificultats de la seva realització.
Anna Ferrón
Grec 1r Batxillerat
Gràcies, Anna, per fer una recapitulació de l’empremta clàssica en la Setmana de la ciència d’aquest curs. El recull audiovisual és força complet i en voldria destacar la tria del fons musical, molt relacionat amb el tema. A veure qui deixa un comentari sobre el motiu d’aquest encert i es documenta sobre l’obra triada per l’Anna com a banda sonora. Al final del vídeo, com cal, hi apareix la referència.
Al llibre “Narracions de mites clàssics”, lectura dels de 4ESO, podeu trobar els mites d’Orfeu (“Les Mènades”), Siringa, el robatori de les vaques d’Apol·lo (“Batos”) i el carro del Sol (“Faetont”). Llegiu-los i relacioneu-los amb les tasques dels vostres companys Elia, Marçal i Laia, així com també els murals de 2ESO sobre el sol i la mitologia.
Havíem seguit els diferents articles a Aracne, però és d’agrair aquest apunt recopilatori. Esperem amb candeletes la propera edició de la Setmana de la ciència on segurament les clàssiques tornaran a tenir un lloc destacat.
Salve!
Té relació els intruments mitológics amb el poema dedicat a Horaci, perqué en aquest poema es nombra dos dels intruments que van treballar els meus companys, la lira i la cítara. La lira és un intrument musical primitiu puntejat en forma d’àbac que es tocava amb les dues mans i la cítara és considerada de la família dels instruments de la corda polsada. Miquel Costa i Llobera va ser un poeta mallorquí nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Fill d’una família de propietaris rurals, orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l’interès pels clàssics, va morir a la trona d’una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca, el 16 d’octubre de 1922.
Sobre aquest treball que han fet he de felicitar-vos perqué es nota que està molt treballat, en el vídeo recull informacions diverses sobre la clàssica. Sobre el treball de 2n no es pot veure les explicacions però també estàn bé treballats, sobre la relació del Sol i la mitología he buscat per internet i he trobat això: ‘Sol va ser la deïtat solar a l’antiga religió romana, durant molt temps es va pensar que Roma havia tingut dos déus solars diferents consecutius’.
Molt bon article. Aquí venen les respostes:
1) Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
Crec que aquest poeme fa referència a Apol·lo, déu del sol i la música. La relació que té amb l’exposició instruments mitol·lògics , és concretament la menció de la lira, tocada precisament per aquesta deïtat i considerada instrument mitol·lògic.
El seu autor és Miquel Costa i Llobera. Fou un poeta mallorquí nascut a Pollença el 10 de març de 1854. Era fill d’una família de propietaris rurals. Orfe de mare als 11 anys, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l’interès pels clàssics. Estudià el batxillerat a l’Institut de Ciutat de Mallorca, on fou deixeble de Josep Luís Pons i Gallarza.
Vale.
Molt bona recollida de la setmana de la ciència Anna! La veritat es que tots vam fer molt bona feina i ens van quedar unes exposicions molt boniques tal i com es pot comprovar als vídeos. En quan a la meva tasca que formava part de la recerca de les etimologies gregues, l’únic que puc explicar és una mica el procés que vaig seguir per a estructurar l’article: primer vaig buscar el significat de la meva arrel grega, i un cop entès vaig tractar d’explicar-lo tot buscant exemples en diferents idiomes per a veure l’evolució, després vaig buscar unes imatges relacionades amb les paraules dels exemples i vaig fer un petit vídeo per a comprovar si la relació que tenien amb l’àmbit musical havia quedat prou clar.
En quant a les altres preguntes que planteges -Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics?- Crec que la relació que tenen és que en aquest poema apareixen els instruments musicals que apareixen en la exposició. 🙂
Avete! Molt bona feina als meus companys de llatí de 4t i a la resta d’alumnes de clàssiques de batxillerat! Podem veure com el món clàssic és molt present avui en dia i en molts àmbits ja que hem trobat referències en matèries de ciències naturals i física i química per part dels alumnes de 2n ESO.
La relació que té el poema amb els instruments mitològics és que esmena a a un d’aquests instruments, la lira. I respecte a l’expressió llatina ”Carpe diem” es refereix a que aquest poema és de Miquel Costa i Llobera, poeta català del Noucentisme, que intentava imitar els models romans i grecs com Horaci, el qual era epicureista i es veia representat per aquesta expressió que ens diu que aprofitem la vida.
Una tasca molt interessant la que han dut a terme els companys fent el mural i el vídeo dels instruments mitològics, estic segur que a en Marçal li haurà agradat fer aquesta feina ja que li encanata el món de la mitologia, molt interessant. Centrant-me en la part dels alumnes de 2n de les assignatures de ciències veiem com el Sol que avui en dia s’estudia més desde l’àmbit de ciències (astronomia) també té molta importància en el món clàssic i mitològic. En el món romà Sol era el déu solar i es creia que hi van haver-hi dos déus solars: ”Sol indiges” i ”Sol invictus”.
Després de llegir Les Mènades al llibre de lectura puc relacionar-ho amb l’estudi de la lira que ha fet la Elia. En el capítol llegit, Orfeu toca la lira amb la qual atrau arbres, animals, pedres… En el treball de l’Elia ens explica que la lira va ser inventada per Hermes, però se la va entregar al seu germanastre Apol·lo com a símbol de disculpa per haver-li robat el ramat. Orfeu és metafòricament fill d’Apol·lo ja que aquest és el déu de la música.
En el relat Siringa ho podem relacionar amb el fet de que en Marçal hagi treballat aquest insrument de cara a la Setmana de la Ciència. El nom d’aquest instrument prové del mite d’una nàiade anomenada Siringa, i el déu dels pastors Pan, el qual s’enamora d’aquesta ninfa. Un dia Siringa estava fugint de Pan i va demanar a les nàiades que la transformessin en canya per poder atravessar el llac. Pan pensava que el so que produia el vent a través de la canya era Siringa, i va tallar-la en 9 trossos i va formar així aquest instrument avui conegut com Siringa o flauta de Pan.
En el robatori de les vaques d’Apol·lo veiem el que va passar perquè més tard Hermes li entregués una lira ja que s’enpenedia del robatori, instrument treballat per una companya de 4t. Hermes va robar unes vaques d’Hermes, i Batos, un vell de la zona, va presenciar el robatori i el déu va dir-li que li donaria una vaca a canvi del seu silenci, i Batos va acceptar dient que una pedra explicaria el furt abans que ell. Hermes va canviar de forma per comprovar si el vell el delataria o no, i amb en un cos gens semblant al seu va preguntar-li si havia vist les seves vaques tot oferint-li una vaca i un toro. Batos el va delatar i el déu va convertir-lo en una pedra de sílex, en llatí ”delator”.
Respecte a Faetont puc dir que era el fill d’Apol·lo. Presumia de que era fill del déu Sol i li demana a Apol·lo conduir per un dia el carro del Sol. Faetont no estava fet per conduir-ho, i va produir molts desastres a la terra, sobretot a Àfrica; va convertir la major part en desert i cremà la pell dels africans fins tornar-la negra. Finalment, Zeus va haver d’aturar-lo amb els seus llamps abans de que destruís l’Univers.
Valete!
Salvete!
La lira és l’instrument d’Orfeu. El mite de Les Mènades explica una versió de la mort d’Orfeu: les Mènades, unes dones possesses del seguici de Bacus, van veure Orfeu des d’un turó i, com que aquest no feia cas a les dones i no havia honrat el déu Bacus, el van començar a colpejar amb pedres, vares, i fent un horrible soroll. Els pagesos van fugir espantats. Les bacants van agafar els magalls, els rasclets pesants i les aixades llargues i, amb aquestes últimes, van matar el cantaire. Tota la naturalesa, ela arbres, els rius, es van posar de dol per la mort del cantaire. El seu cap i la seva lira, mentre lliscaven sobre el riu Hebre, murmuraven unes paraules plenes d’aflicció. Quan van arribar al mar, una serp es va llençar sobre el cap d’Orfeu, a les costes de Metimna, al nord de Lesbos, i l’hauria mossegat si Apol·lo no l’hagués convertida en pedra. El seu fantasma va anar a l’inframón per retrobar-se amb Eurídice. Els nostres companys també han parlat d’aquest mite, però ho han fet relacionant el déu amb l’instrument de la cítara, i també relacionant-lo amb el déu Apol·lo, amb qui manté un lligam familiar segons algunes versions.
Es tracta d’una metàfora, que significa que és fill de la música.
La lira també s’associa amb Apol·lo, déu de la bellesa, la poesia, la música i el sol. Aquesta relació és una mica complexa. La narració “Batos” ajuda una mica a comprendre-la. Un dia, unes vaques d’Apol·lo sense vigilància van entrar a Pilos. Hermes, en veure-les, va amagar-les en uns boscos; només un vell va veure el que havia fet, era Batos. Hermes, tement que Batos el delatés, li va regalar una vaca ben llustrosa. El vell li va dir que estigués tranquil, que abans que ell delatés el robatori ho faria una pedra foguera. Hermes, per provar la fidelitat de Batos, va tornar més tard, amb l’aparença i la veu canviades, i va preguntar a l’home, si havia vist un ramat, oferint-li com a recompensa una vaca i un toro. Batos va pensar que aquella recompensa era encara millor que la primera i va confessar al déu on eren les vaques. Hermes, com a represàlia, el va transformar en sílex, que en llatí vol dir ‘delator’. Ara bé, la pedra foguera no en tenia cap culpa! Aquest episodi del robatori de les vaques es relaciona amb el que han explicat els companys sobre la lira i Apol·lo, en l’exposició d’instruments mitològics. Hermes es va voler fer perdonar el robatori i va donar la lira, que ell mateix havia construït, al déu Apol·lo, que la va conservar com a símbol de la poesia i de la música,a canvi que Apol·lo li entregués el diví caduceu.
La Siringa és l’instrument del déu Pan. El nom de l’instrument és el d’una nàiade seguidora de Diana, deessa de la cacera i la castedat, per la seva virginitat. Un dia passejava pel bosc i, en veure-la, el déu se’n va enamorar. Li va suplicar que s’unís a ell, però la nimfa va fugir camps a través fins a arribar al riu Ladó. Quan Pan estava a punt d’atrapar-la, la nimfa va demanar a les seves germanes del riu que la transformessin, i elles la van convertir en un canyar. Pan va agafar les canyes que hi havia prop del riu i, en bufar-les, va quedar captivat pel so dolç que feien: així va crear la siringa. És un altre instrument mitològic, que tenim comentat a l’exposició.
Una vegada, Faetont es va voler assegurar que era fill del Sol. Va anar fins a la mansió on vivia el seu pare, envoltat de riqueses. El Sol el tranquil·litza dient-li que és fill seu i, com a prova, li concedeix un desig. Faetont li demana poder conduir el seu carro. El Sol es penedeix de la promesa, ja que conduir el Sol és una tasca molt perillosa. No obstant això, després d’un llarg estira-i-arronsa, el Sol ha d’acabar cedint el carro al seu fill. Quan comença el nou dia, el carro està preparat i el Sol dóna els últims consells al seu fill. Faetont comença a conduir el carro del Sol, però el carro va molt lleuger i trontolla. Faetont perd el control dels cavalls i es troba envoltat de foc i de fum. A la Terra hi ha moltes catàstrofes: algunes regions es glacen, altres es cremen, Líbia es converteix en un desert, els pobles etíops adquireixen el color negre, desapareixen fonts i llacs i l’or del Tajo es fon. La Terra demana ajut a Júpiter que, amb el seu llamp, mata Faetont. El riu Erídan l’acull i li renta el rostre. Les nàiades li donen sepultura. El Sol va estar un dia sense donar llum. Júpiter l’amenaça i ell torna a fer la seva feina, però tothom plora la mort de Faetont: la mare, Clímene; les germanes, que són convertides en pollancres, a la vora del riu Erídan; i l’amic Cigne, que és convertit en una au fins llavors desconeguda que, per odi als focs i a les flames, viu a l’aigua dels llacs i dels estanys. Aquesta és la narració mitològica que està lligada al Sol i que apareixia en els murals dels alumnes de 2n d’ESO.
La relació del poema de Costa i Llobera amb l’exposició es troba en l’esment de dos instruments que han estat treballats pels companys: la lira i la cítara. Costa volia fer una poesia clàssica i s’inspirava en autors llatins, sobretot en Horaci, a qui dedica l’Oda. Com que per a ell era un mestre, el relaciona amb els dos instruments que són símbol de la música i de la poesia. El poema es relaciona amb el llatinisme Carpe diem perquè aquesta expressió és molt present en la literatura. I un dels moments en què la literatura catalana imita els clàssics és en el Noucentisme, on normalment se situa Miquel Costa i Llobera.
Costa i Llobera és un autor mallorquí que va viure a cavall dels segles XIX i XX. S’ordenà sacerdot i sempre tingué interès pels clàssics. També manifestava una gran admiració pel paisatge del Mediterrani, sobretot el que contemplava a la seva illa, Mallorca. Un dels seus poemes més coneguts és Lo pi de Formentor.
Jo sóc autor del Comentari, que està enllaçat en el recull. La màxima dificultat, per a mi, va consistir a trobar els períodes de la literatura en què havia estat més utilitzat el tòpic Carpe Diem o en què hi havia hagut més influència dels clàssics. Després d’això, buscar els textos també va tenir la seva dificultat.
Valete!
Aquest ha sigut un article que estic molt contenta d’haver tingut l’oportunitat de fer-ho a l’hora de estudiar els altres treballs fets pels companys. El recull de les exposicions de 4t d’ESO, 2n d’ESO i 1r Batxillerat la veritat es que han quedat molt ben fetes com es pot veure al video.
Respecte la pregunta primera, com bé heu dit tots la relació que s’hi troba en el poema relacionat amb l’exposició d’instruments mitològics és la citació dels dos instruments treballats: la lira i la cítara.
Els de 2n d’ESO han fet un bon treball , fen referència en els seus treballs a les clàssiques. En els vostres comentaris heu estat esmentat les històries que fan que aparegui la relació del Sol amb la mitologia.
Bueno com a tercera pregunta, en el meu cas ajo he estat també una de les alumnes que ha hagut de fer l’article de les etimologies. Un punt a destacar seria la quantitat de paraules que he après amb la recerca de paraules relacionades amb el mot φωνή , i un punt que potser m’ha donat més la tabarra seria que en el meu cas aquest mot es pot utilitzar en sufix i prefix, la quantitat de paraules que hi he trobat han sigut infinites, i amb temps i calma he hagut de seleccionar les més conegudes excepte una , sarrussòfon, aquesta paraula ha tingut ho seu.
Fins un altre!
Primerament volia felicitar a l’Anna per la recopilació de totes les exposicions de la setmana de la ciència. També els nois de 2n i de 4t.
Aquest poema que ha esmentat el Pau anteriorament en el blog de llatinismes “in situ´´,té relació amb l’exposició que van fer els de quart perquè al últim vers surt esmentat un instrument que es , la cítara grega. És un instrument considerat de la família de la corda polsant. Per usar-la s’ha de sostenir amb els genolls.
La lira es un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes
La tasca, sincerament la varen fer les meves companyes ja que em vaig incorporar a grec més tard. Vaig ajudar a muntar la exposició i també vaig fer el títols que em van servir per aprendre a escriure grec a l’ordinador. Crec que tots han fet bona feina i que tant en grec com en llatí podem descobrir i estudiar coses noves.
Miquel Costa i Llobera 1854-1922
Va ser un poeta mallorquí nascut a Pollença. Prové d’una família rural. Als onze anys va ser orfe de mare. El seu oncle va ser qui li va fer descobrir el seu interès pels clàssics,com per exemple la poesia d’Horaci.
Va estudiar a l’Institut Balear de Palma al (1866-1871). Després d’això, per les pressions del seu pare va estudiar dret a Palma i desprès a l’ universitat de Barcelona l’any 1872. En aquest període, va relacionar-se amb Marià Aguiló,Pico i Campanar, Lluch i Jacint Verdaguer. Durant aquest temps va sorgir les primeres composicions en llengua catalana.
Va seguir els seus estudis a Madrid (1875-77)
A Roma en la Universitat Gregoriana de Roma (1885-1890), l’ordenen sacerdot i es doctorà en Teologia.
Durant l’estada a Roma escriu poemes en castellà en memòria del seu pare i queden recollits en el volum Líricas (1899)
Quan torna a Mallorca,va escriure poemes narratius recollits en el volum de De l’agre de la terra a l’any 1897
El 1906 publica el seu recull de poesies més important, Horacianes, va ser seguit d’un volum anomenat Poesies.Posteriorment tradueix els Himnes de Prudenci.
El 16 d’octubre de 1922 va morir a la trona d’una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca.
Marc i Pau, molt bon comentari de les narracions ovidianes relacionades amb l’article. Espero que tothom les hagi llegides com es demanava, però de ben segur que amb les vostres precisions encara els els quedaran més clares.
De fet, Marc, el Marçal no està mai content i volia tant sí com no el mite d’Orfeu, però segur que si hagués estat al revés hauria demanat Siringa. Sigui com sigui, es nota que li agrada la mitologia.
Mònica, trobo que expliques d’una manera molt clara el procés seguit per confeccionar el teu article etimològic. I tu, Andrea, t’has posat al dia molt ràpid, tot i que vas incorporar-te a Grec posteriorment.
Anna, ja veus que el teu article està donant per molt. Aquestes tasques recopilatòries s’agraeixen, com diu la Margalida.
Hi ha una relacció els instruments mitológics amb el poema dedicat a Horaci, en el poema es nombren dos instruments, la cítara y la lira . La lira és un intrument musical primitiu puntejat en forma d’àbac que es tocava amb les dues mans. La cítara és de la família dels instruments de la corda polsada. L’autor del poema es Miquel Costa i Llobera, que va nèixer a Pollença el 10 de març de 1854. Va ser orfe de mare als 11 anys. L’oncle d’en Miquel el va criar, va morir el 16 d’octubre de 1922 a la trona d’una església mentre predicava el panegíric al Convent de Santa Teresa de Mallorca.
Han fet un gran treball!
Jo l’Elia, per fer el treball de la lira, no va ser gens complicat buscar informació. El que si va costar una mica va ser pensar el distribució de les diferents parts del treball per posar-lo al mural. Ha sigut un treball molt interesant i espero fer molts mes d’aquest tipus.
Salve!
Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada?
El poema té relació amb Orfeu i la seva lira. El poema es dedicat a Horaci, i Horaci es l’autor de “Carpe Diem”.
A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural:
Primer de tot, els nostres companys han fet una bona feina, esta molt bé exposat.
Al llibre “Narracions de mites clàssics”, lectura dels de 4ESO, podeu trobar els mites d’Orfeu (“Les Mènades”), Siringa, el robatori de les vaques d’Apol·lo (“Batos”) i el carro del Sol (“Faetont”). Llegiu-los i relacioneu-los amb les tasques dels vostres companys Elia, Marçal i Laia, així com també els murals de 2ESO sobre el sol i la mitologia:
*Les mènades: en el mite Orfeu toca la lira, instrument exposat abans en el vídeo i el murals. Com diu en el mite, l’instrument es inventat per Hermes i la musa Polímnia. Pero Apol·lo es va apoderar de l’instrument com si fós seu.
*Batos: un día unes vaques d’Apol·lo van entrar al camps de Pilos. El déu Mercuri les va robar i amagar en uns boscos. Pero un vell el va veure. Perque no el delates Mercuri li va dir que no digues res i a canvi li donaria una de les vaques. El vell va aceptar. Pero Mercuri va tornar amb un altre aparença i veu, fent veure que buscava les vaques. Li pregunta al vell si les ha vist, i si li ajuda li donara una vaca i un toro. El vell acepta i li diu on estan les vaques. Mercuri enfadat el converteix en un pedra de sílex, que en llatí significa “delator”.
Vale!
Salve!
Primer de tot volem felicitar als nostres companys per la seva feina.
La relació del fragment del poema de Miquel Costa i Llobrera amb l’exposició d’instruments mitològics es que els dos parlen sobre dos instruments que hem treballat a classe, i em refereixo a la lira i a la cítara grega. Algunes de les seves obres mes conegudes són:
Poesies (1885), De l’agre de la terra (1897),Tradicions i fantasies (1903), Horacianes (1906)
Visions de Palestina (1908), Sermons panegírics (1916) i Lo pi de formentor.
Els alumnes de 2n d’ESO han fet una molt bona recerca d’informacio sobre el que significava el sol en la mitologia, tot i que en el video la lletra no es veu molt clara i la patita casi no s’enten. Expiquen que el sol era molt important, per els romans, els grecs i sobretot pels egipcis.
Els alumens de quart d’ESO i batxillerat han fet una recopilació d’instruments molt interesants i els han relacionat molt bé amb els músics importants de lèpoca, com per exemple orfeu i la cítara.
En resum, els autors de les feines esmentades han recopilat informació interesant i important, ja que la hauré de saber en un moment o altre.
Valete!
Èlia, la llàstima és que em vas deixar amb les ganes d’un dibuix molt més complet, tal com m’havies promès. A veure si en llegir alguna altra narració t’inspires i en fas una recreació pròpia.
Salve! Crec que ha estat molt ben documentada i feta la feina dels alumnes de 1r i 2n del institut el vídeo està molt ben treballat ja que apareixen tots els termes mes bàsics de la mitologia. el ultim text està bastant be a mi sense dubte m’ha agradat bastant i trobo que es molt didàctic i positiu per als alumnes aprendre tots aquests aspectes sobre la mitologia clàssica.
Salve!
Té relació els instruments mitològics amb el poema dedicat a Horaci, perquè en aquest poema es diuen dos dels instruments que van treballar els companys, la lira i la cítara.
La lira és un instrument musical cordòfon que es toca pinçant o polsant les cordes. I la cítara és un instrument musical, o més aviat un conjunt molt gran i divers d’instruments musicals, de corda, pertanyents a la família dels Instruments de corda polsada.
Miquel Costa i Llobera (Pollença, Mallorca, 10 de març de 1854 – ciutat de Mallorca, 16 d’octubre de 1922) fou un poeta mallorquí. Fill d’una família de propietaris rurals, va créixer molt influït per un oncle seu, metge de Pollença, que li va descobrir el paisatge local i l’interès pels clàssics. Va créixer molt influït per un dels seus oncles ja que va ser orfe de mare als 11 anys.
Sobre aquest treball no es pot dir més que molt bones coses perquè es un treball que es nota que els companys han estat moltes hores treballant en el muntatge , recollint informació, etc.
Salvete!
·Podríeu dir quina relació té aquest poema amb l’exposició Instruments mitològics? I amb l’expressió llatina comentada? Si accediu al recull de llatinismes, us serà més fàcil esbrinar-ho. També podeu buscar informació sobre l’autor del poema.
La relació que té amb l’esxposició d’instruments mitològics és l’aparició de la lira, intrument tocat per el deu Apol·lo (deÏtat de la música i el sol) i considerat intrument mitològic.
·A partir del vídeo i els enllaços, us convido a comentar les tasques dels companys i a fixar-vos-hi bé, perquè algunes de les coses que s’hi expliquen les haureu de saber un moment o altre, fins i tot la relació entre el sol i la mitologia que presenten els de 2n d’ESO al seu mural.
Mai em cansaré de llegir mitologia! penso que han fet un gran treball del qual es pot aprendre molt. Espero també treballar alguns d’aquests aspectes a classe per què crec que són temes molt interessants i com ja he dit, molt màgics, que donarien molt a fer i amb els que disfrutaria molt!
Salve interanautae!
Què interessants aquests treballs de fa tres cursos , jo quan els vaig veure per primera vegada , aleshores estava a 1 er d’ESO , em vaig quedar de pedra amb el que posaven aquestes cartolines , però a mida que me les llegia més les anava entenent.
El tòpic que es menciona en el text d’aquest article és ” carpe diem” i el príncep ela doctora lira és apol.lo , dèu grec de la música.Cal dir que una lira és una composició mètrica pròpia del castellà , que consta de 5 versos , 3 hexasíl·labs i 2 decasíl·labs , 6a 10B 6a 6b 10B.
Aquest treball està curradíssim!!!!
Espero que aquest any fem algun treball maco i interessant per a la setmana dela ciència 2016.
Aixì és tot internautes.
Salvete!
La relació que té el poema amb l’exposició Instruments mitològics és que es mencionen la lira i la cítara, dos dels instruments explicats al video.
Trobo que és un molt bon treball, el que han fet els companys. M’ha semblat molt interessant el fet de que s’expliqui la història de cada personatge mitològic i el seu instrument. També m’ha semblat molt bé que s’expliqui el funcionament de cada instrument i les seves característiques.
Crec que podem aprendre sobre el tema de la mitologia en general i espero que aquest any nosaltres també fem algo així de maco i interessant, ens agradaria molt!