Coincidint amb la sortida de la nova generació de consoles, ens sorprèn uns dels primers títols que ha sortit amb unes de les primeres consoles.

Es tracta de Ryse: Son of Rome. Aquest videojoc, com molts altres, agafen referents del món romà, però el porta a un nivell més extrem fins al punt de haver estat censurat als Estats Units.

El protagonista, i alhora personatge principal de la trama, és Marius Titus, i al llarg de la seva vida anirà completant campanyes romanes per venjar la seva família que va ser assassinada en una suposada invasió dels bàrbars a Roma.

No patiu, non’explicarem la història, ja que segurament hi ha persones que estiguin interessades en comprar el joc i no es tracta de fer malbé l’experiència.

Tot i no ser d’una exactitud històrica massa acurada, hi apareixen alguns personatges bastant representatius de la cultura romana, com ara l’emperador, en aquest cas Neró; alguns déus, com és el cas de la dea Nèmesi, que pren gran protagonisme en la història, junt a un altre déu, que a priori ajuden el protagonista a superar les múltiples adversitats que va trobant, o li suposen un impediment en el seu camí. A més, es veuen les desigualtats socials de l’època, sobretot a la part final. A més, durant el transcurs del joc, el protagonista va explicant la seva història en forma de relleu. Aquest relleu, a l’última escena, està representat al llarg d’una columna que emula clarament la Trajana.

Però el que realment és interessant en el joc, és el combat i la temàtica relacionada en l’exercit romà. Es veu molt bé en algunes escenes la jerarquia militar romana i la lleialtat dels seus legionaris. També, constantment es veuen els equipaments que portaven els romans, en comparació dels atuells que portaven els bàrbars, en aquest cas de Britània.

També podem veure molts paisatges, tant de bosc, durant la campanya militar a Britània, com l’ambientació tant de les ciutats romanes com de les bàrbars, està força aconseguida.  

Finalment, s’ha de parlar de la jugabilitat, no per temes tècnics de la nova consola, sinó pels moviments que utilitza el jugador principal. Els productors del joc van voler aconseguir un màxim realisme pel que fa als moviments, els atacs, les execucions, les defenses… Ho van aconseguir mitjançant historiadors i especialistes en combat antic romà. Aquest estil de lluita cos a cos, es caracteritza per l’ús de l’escut (scutum), tant com per defensar-se com per atacar; les llances (pilum) i les espases (gladium), en una combinació de totes en un estil molt agressiu per desestabilitzar l’enemic i poder atacar. També, per exemple, una clara mostra de l’estil de combat romà es veu quan has de dur a terme un atac frontal contra els arquers bàrbars, i un s’ha de protegir i també protegir els teus soldats amb la formació en testudo.

[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=B9mgUvtO7mo[/youtube]

Quina és la vostra opinió? Creieu que si tingués un major rigor històric donaria un punt més a favor al joc? Sabeu que és la formació en testudo? Quins elements de l’exèrcit romà, de l’urbanisme de les ciutats, de la vida… hi surten ben representats?

Arnau Lario & Eric Andreu Carvajal

1r i 2n de Batxillerat Llatí