Amics aràcnids,
Us escric, un any més, fent referència a la Cantània de l’Auditori de Barcelona que enguany celebra el 25è aniversari i a més està emmarcada dins dels actes del “Tricentenari 1714 – 2014”. L’obra inèdita es titula “Rambla llibertat” i el text és d’en Marc Rosic i la música del compositor Albert Carbonell, qui ha creat unes melodies i harmonies ben originals.
Resumint i entrant en el tema que aquí ens concerneix, el compositor s’ha inventat 6 combinacions de 4 notes que en ser tocades produeixen una sonoritat determinada. Aquestes sonoritats les ha anomenat “Sonoritat color alpha” “sonoritat color beta” i així fins a la “zeta”. Tota la cantata està basada en aquestes combinacions de notes, i hi haurà cançons que utilitza una o més sonoritats depenent del moment. Quina cosa més original no?
Estem impacients per conèixer totes les raons i explicacions relacionades amb aquest univers sonor que l’autor ens faci arribar en la propera formació de mestres. Però, entretant, estudiants aràcnids, potser vosaltres ens podríeu explicar si aquesta classificació basada en les lletres gregues és un fet aïllat o bé és una cosa habitual i comú? Hi ha altres exemples? Quins són? Per què creieu que es fa servir l’alfabet grec per a aquest propòsit? Esperem que entre tots podem treure a la llum aquest entrellat, i de pas, aprendre col•laborativament.
Bona feina!
Xavi de música
Segona part pels qui vulguin ampliar les informacions:
La classe de 5è de primària de l’Escola Bergantí del Masnou estem a punt de començar a estudiar la nova cantata del projecte Cantània de l’Auditori de Barcelona. La Cantània és un concert creat i treballat amb les escoles durant tot l’any, amb sessions de formació obligatòria per a professors. El gran final és la interpretació dels alumnes que viuen una experiència musical inoblidable damunt de l’escenari. Enguany sobrepassem els 40.000 participants, que actuarem en grups de fins a 800 nens alhora a l’Auditori de Barcelona i d’altres repartits per Catalunya, Espanya i part de l’estranger. Tothom pot assistir de públic en aquests concerts i podeu trobar més informació al web de l’Auditori.
L’argument de la cantata d’enguany és el següent: “Rambla Llibertat és un barri on l’alegria es respira arreu i la concòrdia es viu de manera genuïna. Aquest cas tan especial desperta l’interès d’Estela, una atrafegada periodista de la televisió, sempre a la recerca de notícies insòlites, i ara disposada a descobrir quin secret hi ha al darrere d’un fet tan inusual. Gómez, el seu nou càmera, li farà obrir els ulls i, passejant pels carrers del barri, l’ajudarà a entendre que una comunitat lliure i feliç és la suma i convivència de totes les llibertats individuals i que el que fa la Rambla tan especial és que els seus veïns gaudeixen de la pròpia llibertat sense oblidar mai el respecte als altres.
La –nostra- Rambla Llibertat és, doncs, un espai essencialment plural, divers i cosmopolita, on s’hi respira un sentiment de fraternitat, concòrdia, respecte i dedicació a la comunitat, però al mateix temps és un espai eminentment lúdic, on la diversió i la disbauxa també tenen cabuda i la festa té lloc al carrer amb la participació de tots els veïns, ja sigui en forma de llaminera xocolatada infantil o d’esbojarrada paella popular. També hem volgut que aquest sentiment amarés tota la música de la cantata. Això s’ha traduït en la partitura en una barreja de gèneres eminentment urbans (rap, beatbox, blues, dixieland o reggae) amb músiques del món, (el dabke àrab, els ritmes africans o la samba brasilera), tots passats pel tamís d’un tractament eminentment contemporani“.
Enguany ja en fa una bona colla que publiquem articles en aquest bloc relacionats amb la Cantània. Ens hem adonat que cada any, sigui per una cosa o per una altra, hi trobem referents clàssics. Per això, i repetint la demanda que ja vaig fer l’any passat, pregunto als qui hagin llegit fins aquí, si és que no es pot fer una gran obra sense tenir-los en compte? Salutacions a tothom.
Per veure la proposta de l’Univers sonor del compositor cliqueu aquí.
Xavi de música
Hola Xavi,
La Margalida ens ha comentat el projecte que estas organitzant i com que a la classe som vuit persones les que l’any 2010 vam poder participar a la Cantania 2010, hem pensat que seria bona idea plantejar-nos la pregunta que ens has fet.
La cantania del 2010 “La balada del retorn”, parla sobre una de tantes famílies que es van exiliar després de la guerra civil. Els primers passos en una terra desconeguda i el trasllat a Veneçuela on el fill comença a estudiar música, tenint vagament present la música dels seus pares, la terra que va deixar enrere, fins poder recuperar la seva antiga cultura, la seva música i fusionar-la amb la nova en que ha estat educat .
La meva companya Mar i jo estem pensant de fer-nos la pregunta que planteges i veure si és cert que els referents clàssics són importants per fer una gran obra.
Moltes gràcies!
Moltes gràcies, Xavi! Crec que aquest any, mirarem de resoldre l’entrellat o almenys ho intentarem! Veritat, Abril i Mar? Quina il·lusió m’ha fet avui tenir a classe tants alumnes cantaires de la Cantània i amb quin entusiasme s’han pres el teu repte, Xavi!
L’escola puigberenguer 5é de Manresa tambe hi paticipa
Cantània amb referents a l’Auditori
https://docs.google.com/presentation/d/1kg4H6jsnFz3v_LRBzdhQqN4SYWapXe6cPjR7SQUh8Yk/pub?start=false&loop=false&delayms=3000