El nostre mot escola és grec. En grec σχολή (scholē) vol dir “llemps lliure, descans, oci”. Qui ho diria, veritat? La dona grega s’encarregava de l’educació dels fills fins que tenien set anys, i després el pare els enviava a casa d’un mestre privat, ja que no hi havia escoles públiques. Un pedagog els hi acompanyava si eren de família benestant. Les nenes no hi anaven, es quedaven a casa i sols sabien el que els havien ensenyat les mares i les esclaves. Com sabeu a classe hem fet la vida quotidiana a Grècia i també hem llegit o hauríem d’haver llegit el text d’Herodas El mestre, en què Metrònime demana a Lamprisc d’assotar el seu propi fill si no fa el que toca a l’escola. Sort que ja no hi ha càstigs corporals ni la disciplina actual és tan rigorosa com la grega perquè molts de nosaltres rebríem per no fer el que toca, és a dir, estudiar i aprofitar el temps. No fos cas, us he fet aquesta presentació amb detalls sobre les escoles de l’antiga Grècia, veurem quins tipus d’escoles hi predominaven, les matèries que s’hi estudiaven… Espero que us agradi i que pugueu assolir més coneixements sobre l’antiga Grècia.
Imad Tmara
Grec 1r de Batxillerat
Imad, pensava que treballaves el tema de l’educació primària i secundària a l’antiga Grècia; però veig que has anat més enllà i has tractat sobretot les escoles de pensament.
A veure si esbrineu com es deia i per què rebien nom les escoles de Plató, Aristòtil, Epicur… ? Què en perviu d’aquests noms? Si encara no sabeu quin apunt heu de fer aquesta avaluació, podeu aprofitar aquesta idea i obrir-ne un a L’univers clàssic dels nostres mots! No us oblideu d’explicar l’etimologia d’escola com ha fet aquí l’Imad!
Gran treball Imad felicitats, ets una persona que treballas molt i es nota, m’agradat molt que hagis utilitzat el prezi pel treball, podria aver sigut una mica mes breu i menys lletra. Pero depen dels treballs i del tema quan mes lletra millor. Em servira per estudiar i coneixer mes de l’antiga Grecia que m’estic plantejan demanar als meus pares que em portin a Grecia de vacanes jajajaja.
Salve!
Parlant d’escoles de l’antiga Grècia podem parlar de les escoles d’Atenes, les més importants han sigut l’Acadèmia i el Liceu.
L’Acadèmia va ser fundada per Plató, que en va ser el màxim exponent, al segle IV aC A l’entrada hi posava “ningú que ignori geometria pot entrar sota el meu sostre”. Amb aquesta frase ja podem deduir que eren estudiosos de la geometria i les matemàtiques.
El Liceu té com a màxim representant a Aristòtil, deixeble de Plató. En canvi, és crític amb alguns mètodes pitagòrics. Tot i les seves aportacions lògiques, Aristòtil no va ser matemàtic “professional”, sinó que va ser un gran lògic.
Felicitats pel treball Imad, molt complet! Com sempre podem observar una diferència de gènere masclista fins i tot a l’escola: només hi podien els nens, les nenes s’havien de quedar a casa amb les seves mares; això produïa que només els nois es poguessin formar per ser filòsofs i matemàtics, un dels motius pels quals només els grans intel·lectuals clàssics són homes.
Valeeee Imad, moltes felicitats per el teu treball, és realment bó, molt bon ús del PREZI, gràcies al teu treball he après una mica més sobre els nens al les escoles a l’antiga Grecia tot i que em sembla molt masclista el que les nenes no podien anar.
Vale!
M’ha agradat molt el teu treball Imad. Trobo que està ben presentat i que has utilitzat bé la tècnica de presentar-lo en el format prezi . Personalment m’organitza la informació i es veu més clar els punts més importants o destacats.
Les escoles gregues eres les associacions on s’ajuntaven els matemàtics, que entre ells tenien idees semblants segons els coneixements de la ciència.
Les escoles que van predominar van ser les escoles de matemàtiques i filosofia.
Anar a l’escola no era obligatori però només pudien accedir-hi els nois. Això feia que les noies es quedessin a casa i era la mare qui ensenyava a la noia a llegir. Les noies als dotze anys ja podien anar-hi
En aquest article he après una apartat més de la vida quotidiana de Grècia relacionat amb l’escola. He après sobre les diferents escoles que hi havien a Grècia. Els mètodes d’ensenyament, i la matèria que estudiaven els grecs.
Les assignatures que feien eres més o menys semblants a les de avui en dia. Feien lectura i escriptura, gimasia,dibuix, i alguns alumnes feien música com a optativa
Les escoles a l’antiga Grècia són les següents:
Escola d’Atenes: Va ser fundada per Plató. Estudiaven la geometria .
Escola de Cíclic: El seu màxim representant va ser Èudox. Èudox va ser alumne de Paltó fins que va decidir fundar la seva pròpia escola. Aquesta escola no va rebre la mateixa importància com d’altres, però va servir per introduir la teoria de la proporcionalitat i el mètode d’exhaustió.
Escola d’Alexandria: En aquesta etapa la ciència grega arriba la seva màxima esplendor i
la matemàtica té un lloc més alt que la filosofia.
La mort d’Alexandre el gran provoca la divisió del imperi i per tant apareixen nous focus culturals. La ruptura d’un altre l’imperi, que era l’imperi persa, beneficia al desenvolupament d’escoles de filosofia i medicina.
Els focus més importants són a les ciutats de Rodes o Alexandria. Alexandria va ser la ciutat on es van crear més escoles i van donar importància a la ciència, la matemàtica, la filosofia, la astronomia i la mecànica.
Escola Pitagòrica: Els pitagòrics poden ser considerats més com a secta que com a escola. Perquè estudiaven i barrejaven quasi totes les matèries( ciència,religió,filosofia).Ells no podien compartir els coneixements que tenien amb gent que no estigues dins d’aquesta secta.La seva filosofia es basava en un únic objectiu, la purificació del ànima
salve!
Felicitats Imad pel teu treball, m’ha semblat realment interessant.
Em sembla molt fort el poc paper , pero dir-ho d’alguna manera que tenien les dones i les nenes en l’escola i en tot, gràcies a aquest treball he pogut saber més coses sobre l’escola de l’antiga grècia, tot i que si no recordo malament a 4t vaig realitzar un treball de l’escola i ja sabia alguna cosa.
vale!
Χαίρετε!
Com molt bé ens has explicat, l’educació de l’antiga Grècia, i també a l’Imperi Romà, era ben diferent a l’actual. Suposo que tot és donat a una certa evolució positiva de l’educació (tot i que ara la política estigui espatllant amb les retallades) que hem anat aconseguint al llarg dels anys. Per fortuna, tot i que no fa masses anys que es va deixar de fer, ara els professors ja no se’ls és permès pegar, picar, com ho volguem dir, als alumnes. Un altre dels factors que no expliques però que personalment penso que també ha canviat molt i cap a pitjor, és el tracte que tenen alguns alumnes cap els professors. Tot i que no passa en tots els paisos, aquí, a Espanya o a Catalunya (no entrarem en debat), pel que he pogut veure al llarg de la Eso sobretot, els alumnes tenen molt poc respecte i no valoren aquella figura autoritaria que es tenia antigament sobre el professor. No estic dient que els professors hagin de ser com una espècie de dictadors i que la relació hagi de ser gèlida, simplement estic fent una reflexió d’algunes observacions que he fet en moments com per exemple, en que un professor mana callar i un alumne/a diu: No le hagáis caso! I un altre contesta: Ya ves, es un tonto! Qualsevol persona amb dos dits de seny sap que aquestes faltes de respecte no s’han de tenir, i menys cap a un professor.
Bé, després de dir-vos tot això, us animo a acostar-vos al meu poble, Badalona, ja que celebrem la MAGNA CELEBRATIO i podreu assistir, entre altres activitats, a una recreació de la SCHOLA de l’antiga Roma, on us explicaré les diferents etapes educatives per les quals passaven els romans. Hi esteu tots convidadíssims!
Fins aviat,
MARINA SALAS ZAMORA
Χαίρετε!
Imad molt bon treball !! Aquest és un tema que hem crida molt l’atenció com l’educació ha anat evolucionant al llarg del temps i com han canviat les escoles.
Jo em centraré en les diferents escoles i marcaré el que no en sabia d’aquestes escoles i m’ha agradat aprendre amb aquest Prezi. Com be has dit Imad, hi havien sis tipus d’escola.
· L’escola Jonica: La primera escola de pensament fundada pels grecs. Va aparèixer a Milet amb un màxim exponent molt destacat: Tales de Milet. Es recolzaven en una filosofia naturalista, és a dir, tenien una concepció naturalista sobre la realitat. Això significa que creien que la base d’allò perceptible a la Terra era un principi material.
· L’escola Pitagòrica: Els Pitàgorics poden ser considerats més com a secta que no com a escola, ja que estudiaven i mesclaven matèries de tots els àmbits (ciència, religió, filosofia…) però no permetien atribuir-se o compartir els seus coneixements a aquells que no fossin de la secta.
· L’escola Eleatica:enó va destacar per ser un crític de les teories dels pitagòrics. Va fer paradoxes sobre plantejaments pitagòrics com serien la suma de punts, el temps com a suma d’instants i el moviment com a suma de punts.
· L’escola d’Atenes: Pertany al perióde hel·lenístic i Plató en va ser el màxim exponent.
· L’escola de Cíclic: Va ser el màxim representant és Èudox, que va néixer a la ciutat de Cíclic. Va ser astrònom, geòmetra i legislador. Va ser deixeble de Plató fins que va decidir fundar la seva pròpia escola a la seva ciutat natal.
· L’escola d’Alexandria: Etapa on la ciència grega arriba a la seva màxima esplendor, i la matemàtica pren gran autonomia respecte la filosofia.
Fins un altre!
Pingback: L’educació a Esparta, Grècia i Roma | Aracne fila i fila
http://fernandolillo.blogspot.com.es/2016/01/la-pizarra-digital-de-la-escuela-griega.html