Origen de l’Eneida

Alguna vegada heu sentit a parlar de la guerra de Troia? Segur que sí, i gairebé segur que també n’heu vist la pel·lícula, fins i tot als nostres blogs, han fet diversos articles utilitzant la inventiva i creant un causant del incendi de Troia com aquest, però nosaltres us explicarem la història.

LA GUERRA DE TROIA

Tot va començar amb la celebració del casament de Peleu, un heroi grec, i Tetis, la dea del mar. Tots dos van convidar al banquet de les núpcies tots els déus excepte la dea de la Discòrdia, Eris, la qual, molt molesta per no haver-hi estat convidada, va decidir enviar una poma d’or on hi havia una inscripció que deia: ‘Per a la més bonica d’entre totes les dees’. Aquesta peculiar venjança és la que va donar lloc a l’origen de la guerra de Troia de la següent manera:

Totes les dees, en veure la poma, van començar a barallar-se, perquè totes deien que el fruit anava adreçat a cadascuna d’elles respectivament. En no posar-se d’acord, van demanar a Zeus que decidís qui era la més bonica. Però Zeus no va poder decidir, ja que Hera era la seva dona, i Afrodita i Atena les seves filles, així que va encomanar aquesta feina a Hermes, que va buscar un mortal perquè decidís, ja que ell tampoc volia arriscar-se a triar. El mortal escollit per a aquesta missió va ser Paris, que en aquells temps era un pastor de cabres.

Les deesses, davant Paris, no van deixar de mostrar els seus poders de seducció i finalment totes tres van subornar-lo:
– Hera li va oferir regnar sobre Àsia i Europa.
– Atena li va prometre habilitat militar i fama.
– Afrodita li va proposar entregar-li Helena, la dona més bella del regne Egeu, i la més desitjada per tots els reis, prínceps i herois.

Paris, probablement cansat del bucòlic pastoreig d’ovelles, va triar, sense dubtar-ho ni un segon, l’oferta d’Afrodita. La decisió va fer despertar la ira de les altres dees, que van jurar en silenci rancor etern.

Pocs dies després, Paris va embarcar cap a Grècia en companyia de l’heroi Troià Eneas. El seu destí final va ser Esparta, on Helena residia amb el seu marit, el rei Menelau, germà del poderós Agamèmnon, rei de Micenes. Paris es va allotjar a casa de Menelau i quan aquest va haver de marxar a resoldre uns assumptes rutinaris del govern, Paris va raptar Helena, cosa que va donar lloc a la guerra de Troia.

En la guerra de Troia, la participació dels déus va ser decisiva. Per què en tingueu una petita idea, us farem una breu explicació dels déus dels dos bàndols que van intervenir en la guerra:

DÉUS DEL BÀNDOL TROIÀ

Afrodita: en llatí Venus, és dea de l’amor i la bellesa, filla de Zeus i Dione. Porta com a atributs una petxina, un colom i una poma.

Leto: deessa filla de Ceos i Febe, i mare d’Apol·lo i Diana. El seu equivalent llatí és Latona.

Apol·lo: déu de la bellesa masculina i les belles arts, és fill de Zeus i Leto. El seu equivalent llatí és Apol·lo o Febus i els seus atributs són la lira, fletxes, el Sol i el llor.

Ares: el seu equivalent llatí és Mart, i és déu de la guerra, fill de Zeus i Hera. Els seus atributs són un casc i armes.

Àrtemis: una de les principals dees, filla de Zeus i Leto. Dea de la caça i el regne animal. Equival a la Diana llatina i els seus atributs són un arc, un buirac, i una mitja lluna creixent.

DÉUS DEL BÀNDOL GREC

Atena: deessa de la saviesa, l’artesania i la guerra estratègica. Va ser una de les majors defensores del bàndol grec en la guerra de Troia. El seu equivalent llatí és Minerva i els seus atributs són una òliba, l’olivera i una ègida.

Hera: Equival a la Juno llatina, i és deessa de l’Olimp, la reina dels déus i també dea del matrimoni, de les dones i del naixement. Esposa de Zeus. Els seus atributs són un paó i una diadema, semblant a una tiara.

Hefest: déu del  foc, del treball dels metalls, de la pedreria i de l’escultura. És fill de Zeus i Hera. El seu equivalent llatí és Vulcà i porta un martell, unes tenalles i una enclusa com atributs.

Hermes: Equival al Mercuri llatí i és el déu missatger i protector del comerç, fill de Zeus. Els seus atributs són unes sandàlies i un barret alat, i un caduceu.

Posidó: déu dels oceans, solia moure’s amb una quadriga transportada per dofins. Estava casat amb Salàcia. Equival al Neptú llatí i porta com a atributs un trident i cavalls.

Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?

Aquí us deixem l’enllaç d’un vídeo amb imatges de personatges i moments de la guerra de Troia.

Imatge de previsualització de YouTube

Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?

La historia que us hem explicat al principi és la de La Ilíada; una obra d’Homer, que també va compondre L’Odissea, que explica les aventures que pateix l’heroi Odisseu, (Ulisses en llatí) durant el camí de tornada a la seva pàtria després de la guerra. Les dues obres van servir d’inspiració a Virgili per a la seva obra L’Eneida: La Ilíada per als sis primers llibres i L’Odissea per als sis últims.

L’Odissea és una obra protagonitzada per Odisseu, qui ha de marxar de Troia al final de la guerra, arran la intrusió dels grecs a la seva ciutat a través del cavall de fusta.

Per acabar, amb aquest arbre genealògic us ensenyarem els personatges que són propers a Eneas.

(Anna Ferrón)

Anna Ferrón, Mónica Martínez 1.2

13 thoughts on “Origen de l’Eneida

  1. Pingback: Origen de l'Eneida | OPVS CHIRONIS | Scoop.it

  2. Zícora

    Un article molt entenedor. Està molt ben fet.

    Els déus esmentats van participar a la Guerra de Troia protegint i recolzant als seus herois preferits. Un exemple pot ser Venus, dea de l’amor, que va ajudar al seu propi fill, Eneas.

    Imatge 1: Guerra de Troia.

    Imatge 2: Guerra de Troia.

    Imatge 3: Guerra de Troia.

    Imatge 4: Eneida.

    Imatge 5: Guerra de Troia.

    Imatge 6: Guerra de Troia.

    Imatge 7: Eneida.

    Imatge 8: Eneida.

    Imatge 9: Eneida.

    Imatge 10: Guerra de Troia.

    Imatge 11: Guerra de Troia.

    Imatge 12: Guerra de Troia.

    Imatge 13: Guerra de Troia.

    Imatge 14: Guerra de Troia.

    Vale.

  3. Andrea Muñoz

    Una de les intervencions en aquesta guerra que personalment m’agrada es la Afrodita en la Iliada

    Una de les deesses que apareix sovint en la guerra de Troia, es Afrodita que està relacionada amb el bàndol Troià.Ella protegeix a Paris ja que ell va ser el que la va escollir com la més bella i ella li va dir que faria el que pugues per ell.
    En una ocasió quan Paris estava lluitant contra el grecs, ella va aparèixer sense que ningú la veies i el va fer invisible per portar-lo al seu palau. També Afrodita es la que intervé quan Helena no pot més amb la situació de guerra . Helena es sent culpable ja que en el seu conscient sap que deuria estar a Grècia amb el seu marit Menelau. Afrodita fa que es torni a enamorar de Paris com el primer dia, quan passejaven tots junts sota l’oliver.

    He trobat una representació del judici de Paris. Espero que us agradi!
    http://www.youtube.com/watch?v=RRwx12j6vGs

    En l’Eneida interverteixen també molts déus.
    Quan els troians surten victoriosos rumb a Itàlia ,la deessa Juno s’assabenta i provoca unes gran onades contra ells.Els troians demanen suport als déus, llavors Neptú els ajuda i els porta la illa de Líbia. Un cop allà Eneas està desorientat i no sap on es troba i es allà on apareix la seva mare Venus que li diu que esta a les terres de la reina Dido. Dido i Eneas s’enamoraran per la intevenció de Cupido i Venus.
    Juno apareix molt perquè no vols que Eneas i la seva tripulació continuïn el viatge.
    Quan el pare d’Eneas mor Juno va ordenar a Iris que cremes els vaixells però Eneas li demana a Júpiter suport i aquest fa que el viatge continuï amb la presencia d’aquella tripulació que cada vegada quedava menys.
    Ens veiem!

  4. Pingback: Origen de l'Eneida | Post nubila, clarior | Sco...

  5. Teresa Devesa i Monclús

    Bé, Zícora, esperarem que les autores de l’article confirmin o corregeixin les teves respostes. De moment, està clar que has mirat amb atenció el muntatge audiovisual.
    Andrea, el vídeo que ens has enllaçat és una bona troballa ja que la versió de la Fura dels Baus ens ofereix una visió molt espectacular i innovadora del mite. Els que visiteu a continuació aquest article estaria bé que comentéssiu el muntatge que ens presenta aquest vídeo.
    També estaria bé que triéssiu dues o tres de les obres seleccionades per la Mònica i l’Anna i les comentéssiu amb detall per practicar el comentari iconogràfic.

  6. MARINA SALAS ZAMORA

    Bon dia!

    Ostres tu, he quedat parada amb aquest article, molt ben treballat noies. La veritat és que després d’haver llegit l’adaptació de la Ilíada, Vaixells negres davant Troia, que explica l’enfrontament entre grecs i troians, una se’n adona de la complexitat d’aquest tema i de la mitologia en general degut a les milers de fons que trobem a la xarxa i fins i tot en llibres, que sovint no són fiables per la informació que ens aporten. És per aquest motiu que faig una valoració molt positiva d’aquest article, sobretot per la manera en que l’heu tractat, de forma molt esquemàtica i entenedora, i que de ben segur que ens serà molt útil a tots els estudiants de clàssiques i a aquells interessats en el tema.

    Com que ens heu proposat unes preguntes que m’aniran molt bé per acabar de profunditza el tema, miraré de respondre-les:

    Algú de vosaltres sabria explicar de quina manera algun dels déus esmentats anteriorment van participar en la guerra?
    Em sembla recordar, que en un dels moments de la Ilíada, ja cap al final, quan els grecs deixen el cavall davant les portes de Troia, el sacerdot troià Laocoont adverteix que no es poden fiar d’un present fet pels seus enemics i llença una llança per comprovar que el cavall és buit. De sobte, un jove grec anomenat Sinó és capturat pels troians i abans d’executar-lo, Sinó explica que ha sigut sacrificat pels seus companys per que ells puguim retornar a la seva pàtria però que per fortuna ha pogut escapar. Com que el rei Príam ordena deixar-lo anar, el jove diu que per poder salvar Troia han d’acceptar el cavall ja que és una ofrena que els grecs han fet a Atena (Minerva en llatí, deessa de l’estratègia militar, l’artesania i la saviesa i que té com atributs una òliba, una olivera i l’ègida) per buscar el perdó, ja que aquests havien robat la imatge sagrada de Atena que protegia Troia. En acabar aquest parlament, dues gegantesques serps surten de l’aigua i envolten els fills de Laocoont, estrenyent-los amb una abraçada mortal. Després les serps apressuren al sacerdot conduint-lo també, fins a la mort. Tot seguit, les serps entren dins el temple d’Atena fins a un amagatall secret. Per tant, aquest acte mortal d’enviar les serps, va ser cosa d’Atena, que era del bàndol grec.
    Aquest fragment que us he narrat de la Ilíada, també apareix al principi, com a enllaç entre el final de la guerra de Troia i l’exili dels troians, del llibre que estem llegint a llatí, A la recerca d’una pàtria, que és l’adaptació de l’Eneida.

    Tot seguint la numeració de les imatges, sabríeu classificar-les segons si pertanyen al conflicte de la poma, l’Eneida o la Guerra de Troia?
    Imatge 1: Guerra de Troia
    Imatge 2: Guerra de Troia
    Imatge 3: Guerra de Troia
    Imatge 4: Eneida
    Imatge 5: Guerra de Troia
    Imatge 6: Guerra de Troia
    Imatge 7: Eneida
    Imatge 8: Eneida
    Imatge 9: Eneida
    Imatge 10: Guerra de Troia
    Imatge 11: Guerra de Troia
    Imatge 12: Guerra de Troia
    Imatge 13: Guerra de Troia
    Imatge 14: Guerra de Troia

    I fins aquí el meu comentari d’avui. Ens anem veient ciberaragnes!

    MARINA

  7. anna.ferron

    Ara que ja hi tenim més comentaris en el nostre article la Mónica i jo , l’Anna, pasarem a respondre les preguntes contestades i aclarir-vos alguna cosa si us fa falta. Esperem que l’article que hem fet hagi sigut del vostre gust i hagueu après més coses amb ell.

    Respecte la primera pregunta, hi han moltes divinitats que apareixen a favor del bàndol grec o troià , per no dir totes per si algú més endavant vol proposar un altre , os direm que les que heu esmentat vosaltres són correctes. Andrea i Marina m’ha semblat molt bé que mentres anàveu explicant el bàndol en que estaba la divinitat que heu elegit , alhora anàveu fent una explicació d’on es poden observar aquests moments en que és veu la decantació dels déus.
    La segona pregunta , hi heu tingut un petit error en dues d’elles. La primera i la tercera imatge serían del conflicte de la poma, les demés estàn correctes.
    Andrea molt interessant el video que ens has proposat , gràcies per aportar més informació a aquest article. Proposem que si algú també troba algún video, foto o informació que us interessi relacionat amb aquest tema no dubte en possar-lo.

    Fins un altre!

  8. Xènia Serra

    Salve!
    Molt bon article!
    La Eneida va ser un llibre escrit per Vergili i són un seguit de 12 llibres dividits en 3 parts. Aquesta història ens explica el viatge que fa Eneas i la guerra que viu, que concretament és la guerra de Troia. Virgili es centra en la obre d’Homer, on podem veure que la primera meitat de l’obra es centra en l’Odissea i la segona meitat es centra en la Ilíada.
    En aquest google maps podeu veure el viatge que va seguir Eneas: https://maps.google.es/maps/ms?hl=es&ie=UTF8&lr=lang_it&msa=0&msid=112995976186259236656.000466310848c842c73fa&ll=41.178654,24.213867&spn=16.288984,39.067383&z=5&dg=feature

  9. lourdes caparros

    L’Eneida és un poema èpic escrit per l’autor romà Virgili el segle I aC per explicar la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma. És una de les obres més famoses de la literatura llatina i el seu inici (“Arma virumque cano”, “canto les armes i un home”) és una de les frases cèlebres de la història de la literatura. La influència d’Homer és evident en la seva composició i estil.
    El poema està escrit en hexàmetres, la mètrica tradicional de l’èpica. Igual que el model de l’Odissea, de qui vol ser una versió llatina, comença in medias res per recordar el passat guerrer, centrar-se en el retorn-arribada a casa i el conflicte desfermat per qui vol usurpar el lloc de l’amo.
    Donat el seu abrupte final, durant el Renaixement se’n van publicar diverses continuacions, que van acabar desapareixent. El final actual ajuda a donar un contundent missatge contra la violència injusta. Fos perquè estava inacabada, per voler desvincular-la de la propaganda imperial o perquè no estava satisfet amb el resultat, Virgili demanà abans de morir que cremessin l’Eneida, petició que no va ser atesa i que ha permès conservar aquest clàssic.

  10. Marta Verde

    Salve!
    La història comença enmig del mar i es recorda la caiguda de Troia amb el cavall de fusta i l’ordre de Venus cap a l’heroi. Enees, l’heroi de l’Odissea d’Homer fill d’Afrodita (Venus) i el seu pare, el mortal Anquises, a petició de Dido, conta la caiguda i el saqueig de Troia i les tribulacions patides per ell mateix des d’eixe esdeveniment. Una tempesta fa desviar la flota cap a Cartago, on Enees i la reina Dido s’enamoren. Ell l’abandona a desgrat per complir la seva missió i la ira de la dona (que se suïcida) serà la causa mítica que explicarà l’enemistat entre Roma i Cartago a les guerres púniques. Enees baixa a l’inframón, on l’esperit del seu pare mort, Anquises, li explica el futur de Roma com a governant del món. Després arriba finalment a la regió del Latium i acaba la primera part. Juno instiga els habitants de la zona a començar una sèrie de guerres per tractar d’impedir l’èxit d’Enees. El líder rival s’anomena Turnus i traeix els pactes que li ofereixen. Mor en un combat individual contra el protagonista, que venja la mort del seu millor amic clavant-li una llança a la cama.

  11. Pingback: Equus caballus | Aracne fila i fila

  12. Pingback: L’Eneida de Virgili | Aracne fila i fila

  13. Pingback: L’Eneida, baula romana de pervivència homèrica | El fil del mite grec

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *