Tag Archives: Plató

Grans filòsofs grecs

Per commemorar el Dia Mundial de la filosofia, enguany us recomanem Grans filòsofs grecs de En Guàrdia!

De la inquietud dels pensadors presocràtics per descobrir l’essència de les coses a l’Acadèmia de Plató i els principis de l’ètica aristotèlica. Norbert Bilbeny, catedràtic d’Ètica i degà de la Facultat de Filosofia de la UB, relata l’evolució del pensament filosòfic en la Grècia Antiga, generador de les bases del pensament occidental actual en el programa d’Enric Calpena En Guàrdia! els diumenges a Catalunya Ràdio.

Filosofia antiga

Us animeu a trobar més cançons actuals relacionades amb la filosofia grega i publicar-les a L’empremta d’Orfeu?

¿En donde está lo que piensas?

“Un hombre que no arriesga nada por sus ideas…
O no valen nada sus ideas
O no vale nada el hombre.” Platón

Cuenta la historia que el hombre, ese hombre lleno de buenos ideales, con defectos como cualquiera pero con los ideales que cualquier dios pudo nacer en la mente de algún sabio, amaba.
Amaba con pasión a aquella mujer que nunca conoció. Nunca la conoció por temor a su rechazo.
Se lo pensaba mil y una noches si hablarle o no, pero ese miedo, ese temor a lo desconocido de su palabra lo alejaba de ella.
Cuando pasaba por su lado y sentía su aroma perdía la noción del espacio y tiempo, flotaba sin conformarse.
En su mente rondaba la mitología del amor, la verdad, y la lealtad a uno mismo, pero nunca lo demostró. Quizás sus ideales eran falsos, quizás nunca los sintió de verdad.
El llegó a pensar que a veces nunca es justa la felicidad, y que lo que el sentía no tenía lugar en ninguna parte.
Un día distinto a cualquiera, sintió que aplaudían afuera de su casa. Era un aplauso que invitaba a salir.
Salió corriendo como para dar bienvenida y buena recepción a tal aplauso, y se encontró con lo peor que le pudieron haber contado.
Un mensajero de aquel tal pueblo estaba contando por todo el lugar una trágica noticia…
Y esa noticia era que…
Esa mujer que el amaba con locura y pasión, había fallecido.
Había muerto por esperar el amor que nunca llegó, había muerto por no recibir el trasfondo que tanto soñó…
Que tanto soñó al igual que ese hombre que tanto la deseó, que tanto la quiso sin decirselo, que tanto la esperó sin buscarla.
Y con ella se fue él, se fue al fin, en busca de ell. Se fue a buscar al fin el amor a su espacio, al nuevo hogar de ambos.

Según la mitología Griega, los seres humanos fueron creados originalmente con cuatro brazos, cuatro piernas y una cabeza con dos caras.
Temiendo su poder, Zeus los dividió en dos seres separados, condenándolos a pasar el resto de sus vidas en busca de su otra mitad.
Quizás solo haya que aprender a buscar. Lo bello es difícil y nada viene solo.

Joako

Edgar Allan Poe i el llatí

Edgar Allan Poe és un escriptor molt famós del segle XIX i que actualment ho continua sent gràcies a les seves històries de terror. Aquest autor, encara que no ho sembli, tenia un gran interès per les civilitzacions de Grècia i Roma. A la Universitat va aprendre tant el llatí com el grec i utilitza principalment el llatí per fer diferents cites en alguns dels contes, poemes etc. que ha escrit.

Edgar Allan Poe

Un dels seus contes de terror més famosos és el de Berenice, que comença amb una cita en llatí: “Dicebant mihi sodales, si sepulchrum amicae visitarem, curas meas aliquantulum fore levatas“- Ebn ZaiatAltres cites que podem trobar en els seus escrits són:

Eleonoraagressi sunt mare tenebrarum quid in eo esset exploraturi Gabriel Sionita.

A Descent into the Maëlstrom (Un descens al Maelström), Mellonta Tauta y Eureka: “mare tenebrarum(Oceà atlàntic/ món de tenebres i foscor, com el que Poe recrea en els seus textos més gòtics).

– The Purloined Letter (La carta robada): “Nil sapientiae odiosius acumine nimiocita inventada per Poe i que atribueix a Sèneca.

Thou art the man (Tu ets l’home), la frase llatina “cui bono?”, que és la pregunta sobre la qual gira el misteri del conte.

Poe també emplea i tradueix poemes en llatí en les seves narracions:
Four Beasts in One (Quatre bèsties en una):

Himne llatí:

Mille, mille, mille,
Mille, mille, mille,
Decollavimus, unus homo!
Mille, mille, mille, mille, decollavimus!
Mille, mille, mille,
Vivat qui mille mille occidid!
Tantum vini habet nemo
Quantum sanguinis effudit!

Traducció (en anglès):

A thousand, a thousand, a thousand,
A thousand, a thousand, a thousand,
We, with one warrior have slain!
A thousand, a thousand, a thousand, a thousand,

Sing a thousand over again!
Soho! — let us sing
Long life to our King,
Who knocked over a thousand so fine
Soho! — let us roar,

He has given us more
Red gallons of gore
Than all Syria can furnish of wine!

– The Pit and the Pendulum (El pou i el pèndol):

Llatí:

Impia tortorum longas hic turba furores
Sanguinis innocui, non satiata, aluit.
Sospite nunc patria, fracto nunc funeris antro,
Mors ubi dira fuit vita salusque patent.
–Quatrain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Traducció (en anglès):

Here the wicked mob, unappeased,
long cherished a hatred of innocent blood.
Now that the fatherland is saved, and the cave of death demolished;
where grim death has been, life and health appear.
rain composed for the gates of a market to be erected upon the site of the Jacobin Club House at Paris.

Algunes característiques de les cites de Poe són:

– La majoria de les cites que Edgar Allan Poe posa en els seus escrits estan en el pricipi del text ( A Tale of Jerusalem (Conte de Jerusalem) , Metzengerstein, Eleonora i Berenice).

– En el cas de The Cask of Amontillado (La bóta d’amontillado) i Berenice, les cites són una pista de com serà el final del llibre.

– Diddling Considered as One of the Exact Sciences (L’estafa, considerat com una de les Ciències Exactes), A Tale of Jerusalem, X-ing in a paragrab (X en un solt) i The Island of the Fay (L’illa de la fada). Els autors que es citen en aquests relats són Horaci, Lucà, Ciceró i Servi.

– The Purloined Letter o en Berenice, la cita inicial també es repeteix en el text, creant una doble cita.

En els seus contes i poemes podem distingir tres tipus de cites: cites d’autors llatins, cites d’autors moderns i cites inventades. Quines són les frases que posaríeu en cada tipus de cites que fa aquest autor? Quina és la traducció de cada citació?

Un dels llibres que recull moltes de les històries d’Edgar Allan Poe i el llibre que m’ha portat a fer aquest apunt és el de Contes Macabres. Aquest llibre conté en algunes narracions frases llatines al principi, com per exemple el de Berenice. Les frases que apaerixen en aquest llibre són:

Cuentos Macabros

– La cita de Berenice citada anteriorment i també apareixen altres paraules i cites: incitamentumMortuus est Dei filius; credibili est quia ineptum est: et sepultas resurrexit; certum est quia impossibili est. Al final de la història, podem tornar a trobar la primera cita que trobem a la portada del conte: Dicebant mihi sodales si sepulchrum amicae visitarem, curasmeas aliquantulum fore levatas.

El gat negre: en aquest conte, el gat que apareix es diu Plutó, igual que el déu Plutó.

– L’illa de la fada: en aquest conte, trobem en la portada una cita de ServusNullus enim locus sine genio est i també trobem una nota de l’autor que diu: Florem putares mare per liquidum aethera (P. Commire).

– La caiguda de la casa Usher: Son coeur est un luth suspendu; Sitôt qu’on le touche, il résonne (aquest últim en francès) – De Béranger.

– Morella: Al principi d’aquest conte, trobem una famosa cita del filòsof Plató: “Él mismo, solo por sí mismo, eternamente Uno y único”. També trobem la paraula palingenesia en grec παλιγγενεσία i la paraula principium individuationis en llatí.

– Ligeia: el nom de Ligeia és el femení del adjectiu homéric grec ligys (λιγύς, -εια -ύ) (sonor, agut); també es el nom d’una dríada (nimfa protectora dels boscs) en “Les Geòrgiques” (IV, 336) de Virgili.

Coneixeu aquest llibre? Sabeu d’alguna altra història d’aquest o altres autors que hi hagi paraules i frases en llatí i en grec? Seríeu capaços de traduir alguna d’aquestes frases?

Xènia Serra
2n Batxillerat C