Tag Archives: cinema

Història de Roma al nostre abast!

Com ja sabeu, vivim dins d’un gran llibre ple d’històries i, per tant, de referents per arreu, i especialment clàssics, que mai són molts!

Bé, com vaig posar en un comentari, vaig veure Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934) i que em va agradar molt perquè tot el que està relacionat amb el món egipci sempre m’ha cridat l’atenció. També vaig afirmar que és molt segur que, encara que passi el temps i les pel·lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel·lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagi descobrint més i més informació sobre els mateixos fets històrics.

Recordo també que vaig veure (i a més vaig tornar a veure-les fa molt poc) totes les pel·lícules de la Mòmia. Les recordeu? És un arqueòleg (Brendan Fraser) que va descobrint tombes i lloc secrets i molt antics que són molt importants per poder entendre l’antic Egipte i la cultura i vida dels egipcis. Recordo que amb tot, vaig aprendre molt sobre com vivien i quines eren les seves tradicions més importants: el déu Ammon Ra, déu sol i més important; què feien amb els morts; tot l’important que eren els faraons; i, pobres, que es passaven tota una vida els treballadors per edificar una nova piràmide, temple o altres edificacions meravelloses que han passat a la història tot i haver estat construïda única i exclusivament amb la força dels humans. Les pel·lícules ens ajuden a entendre el passat per viure el present i encarar millor el futur, com diu la nostra magistra. És per tant possible estudiar la història de Roma amb el cinema i si encara en teniu dubtes, passeu-vos pel nostre bloc de cinema i referents clàssics La cinta de Νίκη, obert a col·laboracions.

Una altra manera d’aproximar-nos a la història romana de manera lúdica és a través de la reconstrucció històrica i nosaltres, els alumnes de llatí de quart de l’IPM, hem tingut reconstrucció històrica a la mateixa aula gràcies a la part pràctica del treball de recerca Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia de l’Arnau Lario, també al carrer el dia de la inauguració del Museu Romà de Premià, a la Magna Celebratio, aquestes dies a Tàrraco viva, el Festival Laietània…

Com a curiositat, també volia comentar que des de ja fa dies, el meu pare m’està insistint contínuament en què està llegint Les garres de l’àliga (Simon Scarrow), el tercer llibre d’una gran col·lecció anomenada Águila en el que s’explica la història de Roma però d’una manera amena i divertida, de tal forma que el lector pugui gaudir d’una bona lectura i que a més aprengui com eren els romans! No crec que quedi massa perquè me’l llegeixi jo, a més!

I vosaltres, coneixeu algun lloc on s’expliqui la història clàssica d’una manera subtil? Cap anunci potser? Per cert, recordeu-ho!

 Noelia Nistal García, 4t. C. Llatí Optativa 3.

Espàrtac d’ Howard Fast

Espàrtac és el nom d’un gladiador traci que l’Imperi romà va esclavitzar i ell, juntament amb altres esclaus, va fer esclatar una revolta que finalment no va reeixir. També dóna nom a diverses interpretacions cinematogràfiques i televisives, però jo vull parlar sobre la novel·la, considerada de gran valor pels historiadors, que Howard Fast va escriure l’any 1951 amb el nom en llatí “Spartacus”.

Espàrtac d'Howard Fast

Us mostro els aspectes més importants sobre Espàrtac i la novel·la de Fast, com ara el famós personatge i els temes que s’hi tracten, així com el mateix autor, en les següents diapositives:

1.- Creieu que una revolta d’aquestes dimensions podria haver reeixit?

En cas afirmatiu, per què?

En cas negatiu, què creieu que els hagués faltat per a la victòria?

2.-Penseu que les actuals interpretacions del cinema i la televisió són fidels als fets històrics? (vid. La cinta)

Poseu-ne algun exemple que es basi en un fet de la mateixa època.

Jordi Rodríguez

Batxillerat Humanístic

7 Coses que devem als grecs

Com tots sabem Grècia està passant per un moment molt complicat, tot el país es troba afectat per greus problemes polítics, econòmics i socials. Però hem de recordar que Grècia és molt més què un país, és el nostre bressol, és l’espurna que va encendre la flama de la nostra civilització. Per això, hem de demostrar agraïment i respecte a aquest país, un país que ens ha ensenyat tantes coses i que tant li devem.

Entre les milers de coses que devem als grecs, hem recopilat unes quantes, concretament 7, coses que tothom coneix i que ja formen part de les nostres vides:

Entre aquestes diapositives trobem diversos llegats del món grec, entre elles hi ha el cànon de bellesa grec, o el principi matemàtic del gran Arquímedes.

Imatge de previsualització de YouTube 

 Imatge de previsualització de YouTube

Com ja heu vist és ben evident que el món grec ens envolta dia a dia i que sense ell no seríem res. Per tant, volem agrair-los l’herència que ens han deixat, o com ells dirien ευχαριστίες.

Naim Bensaed i Jordi Rodríguez

2n de Batx. Humanístic

Reprenem el fil cinèfil amb referents clàssics!

 

Χαίρετε συνέταιροι! Tothom se’n recorda del Fil de les Clàssiques, d’Aracne fila i fila i de l’Empremta d’Orfeu… (que aviat estarà plena d’apunts sobre filosofia i música) Però, que se n’ha fet d’un bloc que va ser creat per tres alumnes de la Margalida a l’institut Cristòfol Ferrer als quals els hi agradava molt el cinema el mes de març del 2011? Sí, efectivament parlo de La cinta de Νίκη.

Aquet bloc va ser creat pels amants del cinema i les clàssiques, la idea va sorgir dels meus companys: Coty Ledesma, Carlos Rocamora i Rebeca Sánchez. Per resumir-vos una mica la idea que tenien ells en ment us posaré alguns comentaris que van fer:

Aquest bloc no és només per als alumnes i ens agradaria moltíssim que es pogués compartir amb tothom que gaudeixi del cinema.” – Diu en Carlos.
El nostre bloc està obert a la col·laboració de qualsevol que segueixi el cinema i les clàssiques, perquè igual que el nostre bloc no hagués nascut si no fos per les idees conjuntes, segur que seria molt pobre que només ho féssim nosaltres tres sols.” – Comenta la Coty.
A nosaltres ens encanta el cinema, però necessitem més ments perquè ens ajudin a ampliar aquest repertori, segur que hi ha molts films amb referents clàssics que se’ns escapen!” – La Rebeca anima a fer-nos a tots partícips.

 

Jo seguint l’exemple dels meus companys us esperono a que us animeu a col·laborar fent un apunt per aquest bloc! Els de segon de batxillerat podeu aprofitar la tasca de la història de Roma amb cinema, la gent cinèfila del centre pot fer l’anàlisi d’alguna pel·lícula que li agradi, en la que trobi referents clàssics i gent externa al centre també hi pot dir la seva i fins i tot si s’hi veu amb cor publicar-hi un apunt, com els alumnes de la Rocío de l’institut Miquel Martí i Pol de Roda de Ter! Per tal de que hi hagi una homogeneïtat en els articles, els seus creadors van crear una sèrie de pautes a seguir. L’esquema que hauríem de mantenir seria el següent:

 

Per començar l’article integrarà com a títol el nom de la pel·lícula i el del director.

Tot seguit, s’afegirà  a l’apunt una imatge (lliure de drets d’autor) del cartell de la pel·lícula.

 

FITXA TÈCNICA (sempre en majúscules, negreta i vermell) dintre de l’apunt hi haurà els  següents punts (remarcats en negreta):
  • Nom original:
  • Director i guionistes:
  • Any d’estrena:
  • Durada:
  • Repartiment:
  • País d’origen:
  • Idioma original:
  • Gènere:

L’ARGUMENT és el segon apartat on es farà un breu resum objectiu de la pel·lícula, acompanyat pel TRÀILER a sota.

A la CRÍTICA sí que es podran fer alguns judicis subjectius, sempre respectant el film, i comentant els referents clàssics del mateix. En aquest apartat, també s’hi plantejaran les preguntes sobre aquests i s’esmentaran els errors i encerts que s’han fet a l’introduir els referents.

Cal sempre indicar a l’acabament de l’article el vostre nom, el curs en el que esteu, el vostre institut (si no sou de l’institut Premià de Mar) i si feu llatí i/o grec.

Alguns consells de més dels autors del bloc: en el cas de tractar-se d’una pel·lícula d’animació al repartiment s’indicarien o bé el nom dels actors que fan la veu o en qui està basat el personatge. El gènere haurà de correspondre a les categories que ja existeixen. A les etiquetes s’introduiran un altre cop els gèneres, els referents clàssics als quals es fa referència (història de Roma/Grècia, metamorfosis), el nom dels actors més destacats,  el nom del director, etc.

Ja teniu totes les eines que necessiteu per fer nous articles, crítiques o comentaris, ara només falta que us hi encoratgeu. Fem que la cinta torni a ser un bloc ben estructurat i animat. La cinta de Νίκη queda reinaugurada!

Núria Yela
2n de batxillerat Grec i Llatí

Inscripcions llatines molt més enllà de l’Imperi

Fa més d’un mes, els alumnes de 4rt d’ESO del INS Isaac Albéniz van fer un viatge a Londres. En una de les seves visites pels carrers de la ciutat anglesa, van trobar una inscripció en una de les façanes dels edificis. Aquest edifici està situat molt a prop del Museu d’Història i de Traflagar square. Com podeu veure, a la part superior (on se situa l’arquitrau) hi ha una inscripció en llatí que diu:

” Anno decimo Edwardi Septimi Regis Victoriae reginae cives gratissimi MDCCCCX ”
Photobucket

[Foto cedida per l’alumna Irene Berdún ]

Si ens centrem en l’anàlisi d’aquest edifici, podreu veure que està format per una gran façana amb tres gran portalades. Aquestes portalades estan decorades amb tres arcs de mitja volta sostinguts per sis columnes d’ordre jònic. A sobre d’aquestes columnes hi ha uns arquitraus decorats amb uns finestrons cecs, és a dir, sense vidre. És a sobre de tot això, que es troba la inscripció. Podríeu traduir-la per saber quin és el seu significat? Té alguna cosa a veure amb la història del Regne Unit? (Us podeu ajudar si llegiu la sinopsi de la pel·lícula W.E de la directora i cantant Madonna). A més, podríeu dir-me quin nom rep aquest edifici i quina importància té per a la ciutat?

Irene i Jordi Berdún Pérez

4rt ESO i 2n de Batxillerat

L’ase d’or i El perfum de Patrick Süskind?

Heu llegit el llibre El perfum (en alemany Das Parfum) de l’escriptor Patrick Süskind que tracta de la història d’un assassí? Recordeu aquest fragment?:

Este “Amor y Psique” no es bueno, es malo, contiene demasiada bergamota y demasiado romero y le falta esencia de rosas.
-Vaya – dijo Baldini, totalmente sorprendido por el giro y los detalles de la conversación -. ¿Y qué más?
-Azahar, lima, clavel, almizcle, jazmín, alcohol y otra cosa cuyo nombre no conozco, ¡mirad, ahí está, en esa botella! -Señaló con el dedo hacia la oscuridad. Baldini dirigió el candelero hacia el lugar indicado, siguió con la mirada el índice del muchacho y se fijó en una botella de la estantería que estaba llena de bálsamo gris amarillento.

El Perfume, pàg. 71-72 Seix Barral-Biblioteca breve, Barcelona 1985

Heu vist la pel·lícula de Tom Tykwer del 2006, El Perfume: Historia De Un Asesino, basada en el llibre de Süskind, en què Baptiste Grenouille (Ben Whishaw) prepara el perfum “Amor i Psique” per al seu mestre Giuseppe Baldini (Dustin Hoffman)?

De què està feta l’aroma del perfum anomenat Psique i Cupido? Quina relació pot tenir amb el conte d’Apuleu inclòs en la seva obra L’ase d’or?

Andrea Gómez

4t ESO Llatí