Tag Archives: Sexe

El sexe a l’època romana, ara a Mataró

Com era el sexe a l’època romana? Ara al Museu de Mataró podreu veure aquesta exposició itinerant que fa anys va començar al Museu de Badalona. Nosaltres ja hi hem anat!Podeu comentar la visita i visitar i comentar El sexe a Roma, treball de recerca de l’Alma i la Paula.

[youtube]https://youtu.be/1FDFsWfBCQ4[/youtube]

7 Coses que devem als grecs

Com tots sabem Grècia està passant per un moment molt complicat, tot el país es troba afectat per greus problemes polítics, econòmics i socials. Però hem de recordar que Grècia és molt més què un país, és el nostre bressol, és l’espurna que va encendre la flama de la nostra civilització. Per això, hem de demostrar agraïment i respecte a aquest país, un país que ens ha ensenyat tantes coses i que tant li devem.

Entre les milers de coses que devem als grecs, hem recopilat unes quantes, concretament 7, coses que tothom coneix i que ja formen part de les nostres vides:

Entre aquestes diapositives trobem diversos llegats del món grec, entre elles hi ha el cànon de bellesa grec, o el principi matemàtic del gran Arquímedes.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=PRPpiDEDc6E&hd=1[/youtube] 

 [youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JxrwpyywpOs&hd=1[/youtube]

Com ja heu vist és ben evident que el món grec ens envolta dia a dia i que sense ell no seríem res. Per tant, volem agrair-los l’herència que ens han deixat, o com ells dirien ευχαριστίες.

Naim Bensaed i Jordi Rodríguez

2n de Batx. Humanístic

Una Magna Celebratio remullada i alhora pujada de to!

El cap de setmana passat, vaig anar un any més a Badalona, malgrat la pluja no em volia perdre la Magna Celebratio i ja allí vaig visitar l’exposició El sexe a l’època romana, que es podrà veure al Museu de Badalona fins el 30 de juny de 2013 i que després itinerarà per altres museus d’Arqueoxarxa. Es faran visites guiades i conferències molt interessants!

Dissabte 18 de maig a les vuit de la tarda fins a la una en el decurs de la Nit dels Museus hi haurà visita lliure a les Termes i al Decumanus, on es recitaran poemes eròtics d’autors llatins, acompanyats per música de cambra. L’aràcnida de segon, Laura Luna, hi tocarà la flauta!

“El sexe a l’època romana” ha tingut un gran ressò a la premsa escrita (El periódico, Ara…) i a la televisió! Ha anat acompanyada del llibre Cuina eròtica romana de KuanUm i de la representació de Converses de meuques.

Aquesta exposició em va agradar molt perquè per primera vegada vaig poder contemplar peces romanes de temàtica eròtica conservades en diferents museus catalans; reproduccions de pintures molt explícites (les originals es troben en el Museu Arqueològic de Nàpols) i textos d’autors llatins. Fins el curs passat el tema del sexe era un tabú entre els aràcnides, vàrem ser els alumnes de quart que vàrem atrevir-nos a publicar La sexualitat a l’època clàssica, El lupanar de Pompeia, Les dones de la vida … i ara m’atreveixo amb aquest apunt que espero que no es censuri perquè en l’exposició es dóna a conèixer no només el sexe legal, el practicat dins el matrimoni, sinó també el sexe prohibit de les relacions extra-maritals, zoofíliques i homosexuals. També s’expliciten les diferents maneres de fer l’amor, una cosa és llegir els textos d’Ars amatoria (lectura prescriptiva PAU Catalunya 2013) en llatí o en català i l’altra veure que les pintures pompeianes de l’època reflectien aquests textos. Alumnes de segon si heu arribat fins al final del llibre (concretament en el llibre tercer a partir dels versos 770 en què Ovidi diu:

Nota sibi sit quaeque; modos a corpore certos
sumite: non omnes una figura decet.
Quae facie praesignis erit, resupina iaceto.
spectentur tergo quis sua terga placent…

“Segons el cos que tingueu, agafeu determinades postures. Una mateixa posició no s’adapta a totes les dones. La que sigui bonica de cara, que jegui cara amunt. Les que estiguin contentes de la seva esquena, que es mostrin d’esquena…  ” (trad. de Teresa Puig) sabreu quins consells dóna Ovidi tot i que diu abans “Ulteriora pudet docuisse” i com es veuen reflectits en les reproduccions de les pintures pompeianes parietals d’aquesta exposició! Impacta també per la seva curiositat el recull lèxic de mots llatins relacionats amb el sexe.

Alma Bergel

1r de Batxillerat Llatí i Grec

De vacances: El lupanar de Pompeia

Mirant i llegint l’apunt de la Cecilia Bizzotto sobre el sexe a l’edat romana, se’m va acudir que jo havia estat durant les vacances a Pompeia i tenia fotografies dels seus Lupanars. Lupa ve de llobes i així els romans anomenaven les ‘prostitutes’.

Per tant, aquí us deixo una certa informació i un conjunt de fotografies del lupanar més ampli i més ben conservat del més de vint-i-cinc llocs de prostitució identificats a Pompeia.

Les prostitutes eren esclaves, normalment gregues i orientals. També hi havia homes que es prostituïen, els luperci. El preu variava entre els dos i els vuit asos (la ració de vi en costava un): però els diners, tractant-se de dones sense personalitat jurídica, anaven a parar al propietari o a l’amo del bordell (lenone). L’emperador Calígula va taxar aquests guanys ja que la prostitució era una activitat legal. Els ideali eren els encarregats de cobrar aquestes taxes. Les Spintriae eren la moneda per pagar als prostíbuls romans ja que l’emperador Tiberi va prohibir de pagar amb la moneda que portava la seva efígie.

El Lupanar magnum era l’únic bordell construït a Pompeia amb aquesta finalitat. Els altres, de fet, no eren més que una petita cambra (cella meretricia) i sovint situada al pis de dalt d’una botiga o d’una caupona.

[youtube width=”650″ height=”550″]https://youtu.be/qGRNRva4lc8[/youtube]

El Lupanar és un petit edifici situat a la cruïlla de dos carrers secundaris: està format per una planta baixa i un primer pis connectats per una escala estreta. La planta baixa es destinava a l’ús per part dels esclaus o de les classes més modestes, cosa que es veu reflectida en la humilitat de la construcció, encara que el poc espai disponible està organitzat amb gran racionalitat.

La planta baixa té dues entrades, un passadís de servei i cinc petites cambres (fornices) amb el llit i el capçal fets d’obra, tancades amb portes de fusta, mentre que al fons hi ha una comuna. Els llits d’obra es cobrien amb un matalàs.

Letrina del lupanar. Wiquimedia Commons

 

A les parets hi ha pintades escenes amb diverses postures eròtiques i a l’entrada principal amb un Príap.

 

Al pis de dalt, hi havia cinc habitacions més amb una balconada, destinades a clients més potents econòmicament.

Què en penseu sobre la prostitució d’aquella època? S’assembla molt a la prostitució actual?

Aïda Espasa

4t ESO LLatí Opt. 1

La sexualitat a l’època clàssica

“Tot i que ens creiem totalment lliures, estem carregats de tabús i limitacions. Els antics romans haurien considerat la majoria de les nostres actituds respecte al sexe una cosa inaudita i fins i tot absurdes. [..] Als ciutadans de Roma, el sentiment de culpa que nosaltres solem associar amb el plaer sexual els hauria semblat estrany“.

John R. Clarke

Per tal que podeu entendre el que a continuació us explicaré, és necessari que oblideu tots els tabús que, fins ara ens han inculcat, i que, abans del Cristianisme  no hi eren en absolut. A l’època romana, el sexe era considerat una necessitat humana més, com menjar o dormir. Per tant, la perspectiva era molt diferent que a la nostra actual; hom parlava de sexe, i a ningú no li semblava dolent que s’hi parlés en moments seriosos o fins i tot, en família. Després, amb l’arribada de la religió cristiana especialment, el sexe va passar a considerar-se únicament una qüestió reproductiva, i els costums van canviar de manera extraordinària, fins al punt que el plaer sexual es va considerar un pecat. Però bé, tornem als romans. La perspectiva de llavors era ben diferent a la d’ara, així que us demano que obriu molt els vostres caps per tal d’entendre -i així qüestionar o acceptar- el passat.

Heu vist mai a les parets de les vostres cases o la dels vostres amics, objectes decoratius com aquest? Sincerament, en quin cap -actual- entra tenir això a casa? Doncs pels romans, l’arquitectura eròtica era símbol de distinció i, a més, es creia que allunyava la mala sort. Símbols fàl·lics, pintures eròtiques i escultures una mica explícites formaven part del mobiliari urbà sense que ningú no s’exaltés o incomodés.

Però l’erotisme no es trobava únicament a l’art. Possiblement el sexe romà és considerat, ara per ara, exageradament desinhibit o, inclús, depravat, ja que, a la vida diària, el sexe es trobava arreu. Malgrat això, tampoc hem de pensar que hi havia tanta libertat: La llibertat sexual estava determinada per la classe social. L’èlit era completament exempta; no hi havia problema si freqüentava prostitutes o esclaus, ja que els últims eren considerats inferiors. Per exemple, un ciutadà romà podia tranquil·lament fer l’amor amb la seva dona al llit, després amb un home a les termes (no hi havia distinció de sexes), amb una prostituta a un bordell i amb un esclau al pati de sa casa, sense considerar-se adulteri. En canvi, es podia fins i tot castrar a qui tingués relacions amb algú de la seva mateixa posició social sense estar-hi casat. Les dones de l’èlit, en canvi, no gaudien de satisfacció ni d’amor amb el seu marit, ja que llavors l’amor no existia i el casament era senzillament per interessos. Les dones podien també tenir amants de tots els sexes mentre que ho mantinguessin en secret; però no gaudien de contemplació sexual i estava mal vist que es tingués en compte -al matrimoni- el seu desig.

Durant l’imperi, les dones van poder gaudir de més drets. El segle primer després de Crist, es va crear el divorci i la dona, només vinculada al seu progenitor (del qui heretava tot quan moria) tenia més llibertats econòmiques, socials i, per tant, sexuals. Tot i el desenfré, hi havia altres tabús que ara no es troben tant, com:

  • Tenir el paper “passiu” al sexe anal entre homes; ja que ser qui donava el plaer estava mal considerat per algú de bona posició social, per tant, únicament ho feien els esclaus o prostituts
  • El sexe oral estava mal vist ja que la boca era considerada “pura” i, el cunnilingus era pitjor, ja que es considerava que l’home no havia de produir plaer a la dona.

Si voleu podeu mirar el vídeo (5 parts):

Malgrat tot, hi hauria moltes raons per creure que la societat romana tampoc era tan diferent de la nostra, quins creus que han estat els canvis respecte abans? I les similituds? Quina societat escolliries per viure, o amb quina estàs més d’acord? Quina és la teva opinió respecte la societat de l’Imperi Romà? I respecte la nostra? Què creus que va impulsar el canvi? Sabries dir què significa el que diu a la primera imatge? Saps si els romans coneixien i usaven el preservatiu?

Si en vols saber més, no et perdis l’exposició que està preparant Arqueoxarxa i que es podrà visitar a partir del mes de desembre en el Museu de Badalona.

Cecilia Bizzotto
4t ESO Llatí opt. 1