La filosofia va tenir els seus orígens a l’antiga Grècia i, més concretament, a la ciutat de Milet, en el segle VI aC. La filosofia de φίλος “el que estima” i σοφία “saviesa” intenta explicar, abans que res, les causes profundes de les coses per mitjà de la raó, i rebutja qualsevol instrument (mite, creença,etc). Els primers filòsofs, anomenats presocràtics, tot buscant el principi fonamental de l’univers, van inaugurar la interpretació del món per mitjà de la raó: van refusar el mite i mitjançant el logos (λόγος) trobaren la veritat. Després, a partir de Sòcrates, els filòsofs es plantejaren l’origen de les coses i de l’home. De la filosofia, se’n van anar escindint després les diferents ciències. Les cançons actuals, a més d’entretenir i d’omplir de moments agradables la nostra vida, també van més enllà i en elles hi podem descobrir el pensament dels filòsofs grecs. Deka acaba de fer públic L’empremta d’Orfeu, el seu bloc-treball de recerca de segon de batxillerat, en els referents clàssics en la música actual. Té un apunt, Tot canvia!, en què tracta els referents d’Heràclit (que defensava el concepte de la transformació contínua) en la música de Keane que ja teníem publicat a El Fil de les Clàssiques (vid. Tot canvia i res no roman) i l’amplia amb John Lennon, ZPU, Mercedes Sosa… ; però acabo de descobrir gràcies a un amic del Facebook un programa de Ràdio 4 de Sonia Urbano en què parla amb el filòsof i escriptor Francesc Orteu, Discohistòria de la filosofia que s’està emetent des de fa unes setmanes a rtve .es. Us proposo d’escoltar els diferents talls radiofònics i anar comentant les diferents cançons, tot buscant un enllaç d’àudio o videoclip per anar-les publicant després al bloc de referents clàssics en la música actual.
Els filòsofs grecs més importants són:
De Tales als sofistes
Escola jònica
-
Tales de Milet (630-546 aC) Matemàtic i astrònom, creia que l’aigua era el principi de totes les coses.
-
Anaximandre de Milet (vers 610-545 aC) Fou l’iniciador de la metafísica.
-
Anaxímenes de Milet (vers 546 aC) Considerava l’aire el principi de tot.
Escola eleàtica
-
Parmènides d’Elea (vers 515-450 aC) defensava que un ésser substancial i invariable era el fonament del món. Creia que la creació i la destrucció són impossibles.
-
Zenó d’Èlea Descobridor de la dialèctica o art de la disputa. És autor de les conegudes paradoxes, per exemple la d’Aquil·les i la tortuga.
Escola efèsia
-
Heraclit d’Efes: Defensava el concepte de la transformació contínua; per això afirmava que és impossible banyar-se dues vegades en els mateix riu. Creia que el foc era l’origen de tot.
Altres filòsofs importants
Empèdocles va desenvolupar la teoria dels quatre elements:terra, aire, foc i aigua.
Anaxàgoras Considerava que els àtoms eren els elements fonamentals de l’univers.
Demòcrit d’Abdera (460-357 aC.) També va desenvolupar la teoria atomista.
Pitàgoras de Samos (580-497 aC) Savi, matemàtic i astrònom va exposar la teoria de la transmigració de les ànimes. La teoria pitagòrica redueix totes les coses a nombres. Al sud d’Itàlia, a Crotona, va fundar l’escola pitagòrica, on eren admeses dones.
Sòcrates d’Atenes (470-399 aC.) Se centra en la figura humana i en els estudis d’ètica. No va escriure mai cap obra. El seu tarannà es basava en la ironia (‘només sé que no sé res’) i la maièutica (que consistia a fer preguntes de manera que fos l’interlocutor qui acabés traient les conclusions que Sòcrates considerava vàlides sobre el tema en qüestió). Sòcrates és un intel·lectualista; considera qui fa el mal és perquè no coneix l’essència del bé. Fou acusat d’impietat envers els déus i de corrompre el jovent i condemnat a mort per l’Assemblea d’Atenes.
Sòcrates que hem vist a diferents entrades de El Fil de les Clàssiques i d’Aracne fila i fila: ) s’ocupà sobretot del camp moral i criticava els vicis de la seva època a Atenes:
Plató d’Atenes ( ) Deixeble de Sòcrates, tenia una escola als jardins de l’Academ, que podríem titllar d’universitat. Va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic. És el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. La idea més elevada és la del Bé, o Déu, que es manifesta en les perfeccions de les coses creades. Creu en la immortalitat de l’ànima. Va escriure, entre altres, la República, Critó, El banquet, Fedó, L’apologia de Sòcrates, etc.
Aristòtil Deixeble de Plató, tutor d’Alexandre el Gran i fundador del Liceu. Inaugura la lògica analítica, distingeix allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents. Va establir les lleis del pensament humà i de la demostració científica. Per damunt de tot hi ha l’acte pur. Déu principi de tots els moviments. Els cossos es componen de matèria i forma substancial o ànima. Va escriure diversos tractats sobre metafísica, física, lògica, retòrica, poètica, política i ciències naturals; alguns dels més importants són: Política, Metafísica, Sobre l’ànima, etc.
Aristòtil, fundador de la lògica analítica, fa una distinció entre allò que és permanent d’allò que és variable, la substància dels accidents:
Francesc Orteu parla del filòsof grec Aristòtil a Discohistòria de la filosofia, un programa de RNE:
Zenó Va fundar l’escola estoica, que es fonamentava en els principis d’una moral molt severa i que ensenyava a vèncer els apetits irracionals i a suportar els infortunis amb resignació.
Epicur Fundador de l’escola epicúrea a Atenes, on eren admeses estudiants femenines. El seu pensament és materialista i sosté que la saviesa consisteix a gaudir de la vida, i que el més important és la pau de l’esperit i el plaer espiritual.
Diògenes Laerci fou el cínic més conegut. Vivia en un barril i deia que sols necessitava una capa, pa i un bastó per viure. Fins i tot va gosar a dir a Alexandre el gran que s’apartés ja que li treia el sol.
Si us passeu per l’Empremta d’Orfeu veureu com l’Uri, després d’haver presentat i defensat el seu treball de recerca davant del tribunal avaluador, obre el seu bloc a la col·laboració seguint l’exemple d’Aracne fila i fila; si voleu editar apunts de referents clàssics en la música actual només heu de demanar que us doni d’alta amb la mateixa clau i contrasenya. En Manel Codina de filosofia ha posat en comentari a la pàgina Rap coclusió un rap dels sofistes que us pot interessar.
Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates, ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a Filosofia.
Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.
La primera cançó intenta reflexar la societat atenesa. Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, per que d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost;ella està amb un altre home i li dóna dos condicions a aquest últim: 1. o li deixa marxar amb ella, o 2. tots tres s’organitzaran per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflexe clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió,i per tant, la via imprescindible per conèixer la veritat.
La segona cançó no parla d’una persona en concret, bàsicament és limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser nosaltres mateixos i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar per nosaltres mateixos. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol guanyar prestigi social, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.
En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar als déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tú mateix i has de fer nèixer la veritat del teu interior.
En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates, i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància, perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos, i per tant, a trobar la veritat a través del coneixement
Laura, ara és el moment d’obrir apunt a L’empremta d’Orfeu. Ja n’ets editora. Busca les tres cançons i després en parlem.
Hola,
Laura m’ha agradat molt el teu comentari.
Un dels grans pensadors de tots els temps, el filòsof Sòcrates, va sorprendre als de la seva època amb una teoria una mica extravagant per a aquest moment.
Sòcrates, abans de morir, mostrava un estat d’ànim completament normal i es podria dir que fins i tot estava alegre. Quan els seus amics li van preguntar el perquè d’aquesta actitud davant de la mort, ell va explicar que, a la seva manera de pensar, el més gran anhel de tot ésser humà havia de ser el dia de la seva mort.
Sorpresos tots els que aquí es trobaven escoltant-lo, Sòcrates va sostenir de forma única el seu punt de vista. Ell deia que l’esperit era un presoner del cos carnal i que durant tota la vida, anhelava la seva llibertat. Una llibertat que només venia amb la mort. L’esperit de l’ésser humà no coneix límits, fronteres o barreres. Per tant, el cos que el empresona es podria considerar la seva presó. Un lloc que el conté i el manté limitat, sense poder expressar la força i el poder que són la seva essència.
Fascinant manera de pensar i enfrontar el que molts temen, el morir.
No hi ha dubte que és potser un pensament extrem i fins massa “acadèmic”. Però, més enllà de la innovació que ens suggereix Sòcrates en pensar en la mort, ens queda una reflexió a fer. ¿Que tant deixa vostè treure el fortalesa del seu esperit en la seva vida quotidiana “.
Vostè té una força interior que no li té por a res ni coneix límits. Usa-la sàviament i deixi-la sortir de tant en tant.
Aqui hos deixo l’enllaç d’una cançó, amb el tema de la “llibertat”, de Nino Bravo.
http://www.youtube.com/watch?v=7812dngARbk
Hola,
com que no hi ha res sobre l’Aristòtil, aqui deixo un petit comentari sobre ell.
Aquesta és l’argumentació d’Aristòtil, per aprovar la llibertat moral de la llibertat humana: afirma que la voluntat, guiada sempre i naturalment per la intel·ligència (o enteniment), té sempre i naturalment al bé com la fletxa al blanc, perquè és el seu objecte propi. L’objecte propi de l’oïda són els sons, el de la vista la llum, els colors, l’oïda no tendeix als colors, ni la vista als sons; cada òrgan tendeix al seu objecte propi. És així que, la intel·ligència tendeix a la veritat, com la voluntat ho fa al bé…
Aqui os deixo l’enllaç de una canço en italià, de Povia, que trata sobre la veritat:
http://www.youtube.com/watch?v=Xc7RdFVdeSo
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Diògenes amb la música actual
Ave Lida!
En general aquest és un dels artícles que més m’ha agradat perquè amb l’estudi dels filosofs podem entendre com cançons actuals tenen molts referents d’aquest. Sempre está bé tenir més coneixements i sobretot poder ellançar coses apreses a clase de filosofia amb l’asignatura de Llatí.
El meu comentari sobre els filosofs i el meu, Heraclit. està a l’Empemta d’Orfeu:
http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/2010/10/09/tot-canvia/#comments
Per cert, si trobo més canços amb referents filosòfics ja les posaré.
Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » La pena de mort a Grècia
No us perdeu els apunts a l’entrada FILOSOFIA del bloc-treball de recerca L’empremta d’Orfe: http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/category/filosofia/
Χαιρετε
Sòcrates
El filòsof Sòcrates no és pot entendre sense la figura de Plató, filòsof grec i deixeble seu. És a través dels diàlegs de Plató que coneixem dels discursos de Sòcrates.
La figura de Sòcrates marca en el transcurs del pensament una enorme influencia, en el camp de l’ètica, la lògica, etc.
El patrimoni que Sòcrates deixa al món és en essència el seu mètode racional. Per entendre aquest mètode el podem dividir en tres estadis:
– Refutació: S’estableix un diàleg sobre una qüestió. Algun filòsof exposa el seu raonament sobre un tema, i els altres a traves de preguntes que contestarà el filòsof que parla l’induiran a que ell mateix se n’adoni dels seus errors.
– Maièutica: El filòsof que a qüestionat l’explicació del pensador que esta exposant el seu raonament ara a través de noves qüestions el conduirà fins al punt on ell mateix exposi el raonament correcte.
– Aletheia: En aquest instant el filòsof ha arribat a comprendre la veritat des de ell mateix.
La vida personal de Sòcrates no va passar desapercebuda per als demes ciutadans de la polis d’Atenes, era un Home excèntric segons els costums de l’època. Els seus diàlegs s’establien pels voltants de la ciutats mentres caminaven. Sòcrates no és va mostrar interessat en els convencionalismes del moment a Atenes.
L’any 399 a.C Sòcrates és acusat sota pena de mort per varis càrrecs com corrompre els joves, introduir divinitats estrangeres, etc. Finalment es acusat i acabarà suïcidant-se intoxicat a traves de una planta anomenada cicuta , és troba per tot el món però especialment arreu de la mediterrània .
En el moment de morir és dirigeix al seu amic Critó i li comenta que li deuen un gall a Escolapi, el deu de la medicina, de fet era tradició sacrificar un gall quan algú és recuperava d’una en fermetat. Aquesta comentari de Sòcrates demostra la creença que defensava sobre l’intel·lectualisme moral, el coneixement porta a la virtut.
Dani, vols dir que no t’has equivocat d’apunt? De Sòcrates n’hi ha uns quants més i molt més adients que aquest ja que on és la relació de Sòcrates amb la música?
Coneixeu el rap de la filosofia del nostre Deka?
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Tu mirada (José Antonio Rodríguez)
Salve.
Un article molt interessant. Sembla mentida com la filosofia ha influït tant actualment en la nostra societat, sobretot en la música, com s’esmenta en aquest article. Desconeixia que hi hagués uns filòsofs anomenats Zenó i Empèdocles. D’aquest últim he trobat que va formular la teoria de Les quatre arrels, a les que Aristòtil més tard va posar el nom d’elements, ajuntant l’aigua de Tales de Milet, el foc d’Heràclit, l’aire d’Anaxímenes i la terra de Xenòfanes. Deia que l’home estava compost per aquests quatre elements. La salud consisteix en l’equilibri d’aquests.
Vale.
Χαίρετε! Salvete!
Felicitats a la Margalida per la redacció.
Per a debutants com jo en el món de la filosofia és de gran ajuda trobar articles com aquests, que permeten als alumnes de primer de batxillerat que comencem aquesta matèria, ampliar una mica més els nostres coneixements sobre el pas del mite al logos, que és el que estem treballant aquests dies a classe.
Tot i que a primer no s’estudiïn els filòsofs com a tals, sempre està bé fer un cop d’ull als ideals, interessos i objectius de recerca que tenien aquests, i si són filòsofs grecs, es pot relacionar amb algun dels temes que tractarem al llarg d’aquest curs.
Dit això, m’agradaria agrair a la Margalida el comentari que ha deixat al meu primer article al blog de “L’empremta d’Orfeu”, en el qual he triat una cançó dels “Amics de les Arts” que hi apareixen alguns dels personatges més antics de l’antiga Grècia com Plató o Parmènides. Us animo a que en feu un cop d’ull, ja que és interessant veure com encara avui, en música moderna i coneguda, podem trobar referències de filosofia clàssica. http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/2013/10/07/laffaire-sofia-els-amics-de-les-arts/#comments
Una abraçada,
MARINA
Veig que has aconseguit arribar fins aquí, Marina, i me n’alegro molt així com dels teus mots d’agraïment. Què seria de la vida sense filosofia? què en seria sense música? A Aracne, també tenim un rap de la filosofia, el coneixes? Sigues benvinguda a aquesta teranyina clàssica! Espero amb candeletes nous apunts teus i nous comentaris!
Marina, ja veus que a cada ocasió la Margalida et sorprèn amb un nou apunt!
Margalida, et ben asseguro que és la millor manera perquè els alumnes s’adonin de la riquesa del treball en xarxa. La tens ben enganxada a la teranyina… Si volguéssim, és ben cert que aniríem enllaçant i enllaçant i no acabaríem mai. Hi ha tants articles ja publicats!
Per molts anys, Teresa!
Hi ha tants articles publicats com tants per redescobrir!
Xaipete!
Està molt bé relacionar la filosofia amb la música, jo he triat el primer programa, que parla sobre perquè va haver aquest canvi d’actitut a Grècia, ja que abans tenien una actitut mitològica, ho explicàven tot a partir de la voluntat dels déus. . Han posat la cançó “El mar” dels Manel, la cançó parla sobre l’origen de la filosofia que es va originar al mar, ja que les polis estaven molt aprop del mar i els comerciants que viatjaven tenien la ment més oberta i havien vist més maneres de viure. Aquests comerciant van adquirir coneixaments d’allà on viatjàven i els van importar a les seves polis. A més eren ciutats riques, a la cançó diu “tu i jo hem sopat en bon restaurant”· Els primers filòsofs eren rics ja que tenien més temps per pensar, tenien més temps lliure i no s’havien de dedicar a sobreviure.
Salve!
He escoltat la primera cançó dels manel que està relacionada amb l’origen de la filosofia. La filosofia va nèixer a Grècia al segle VII aC.
Un dels molts factors que va influir a que aparegues la filòsofia va ser que les polis es dedicaven al comerç i que eren molt riques.
Al comerciar estaven en contacte amb altres cultures i per tant tenien una ment més oberta i gràcies a això van introduir molts coneixements a Grècia com Tales que va importar molts coneixements d’Egipte sobre matemàtiques.
A més els filòsofs van sorgir de la gent més rica que tenien temps lliure ja que no es dedicaven a sobreviure.
Vale!
Salve!!
M’ha semblat un article molt interesant ja que a conegut molts dels filosofs esmentats en el text i no m’ha estat gens dificil saber del que es parla. El que m’ha semblat més interesant és la relació dels filosofs grecs en la música actual. A partir d’ara estaré atenta a les cançons que escolto per veure si en trobo algun i poder publicar-lo!!!
Valete:)
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » “Al mar” de Manel
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » “Dust in the wind”, de Kansas
XAIPETE
M’agrada molt l’artícle ja que relaciona música i filosofía, dos temes molt interessants.
He sentit parlar de quasi tots els filósofs esmentats a l’apunt a classe de filosofía, però he escollit Plató d’Atenes ja que és el filósof que estic estudiant actualment.
Plató d’Atenes va ser deixeble de Sòcrates com bé dius Margalida va consagrar el diàleg com a gènere filosòfic.
Va ser el creador de l’idealisme, ja que desenvolupa la teoria de la realitat objectiva de les idees per damunt del món sensible. Creu en la immortalitat de l’ànima. I de tots els llibres esmentats al apunt hem parlat a classe de la República, Critó, El banquet i L’apologia de Sòcrates.
Les idees eren la gran concepció del mòn per Plató al programa de ràdio relaciona aquest concepte amb la cançó over the rain que parla d’un mon ideal, d’un mon perfecte on tot és just i divertit el mon de les idees. Diu que confonem realitat i desig, els somnis no son reals les idees si.
També diu que allò que realment existeix son les idees hom no es pot refiar del que ens diuen els sentits en canvi de les idees si. Segons Plató: la realitat es una copia imperfecta de les idees. No ens em de fixar en la superficie sino en la concepcio de les coses. Al programa de ràdio també apareix la coneguda cançó d’Estopa “la raja de tu falda”, que també fa referéncia a aquests conceptes.
M’agradat molt l’apunt ja que enllaça la filosofía amb diferents programes de ràdio que ens expliquen una mica les idees principals dels filósofs i també per aprofundir més i apropar-nos als seus pensaments exemplifiquen amb cançons, algo molt dinàmic i entretingut.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » “Todo cambia” de Lom-C
Salve!
Trobo que aqeust article està molt bé ja que relaciona música i filosofia, dos temes interessants sens subte. Respecte els filòsofs que surten als apunts els coneixia per les classes de filòsofia amb en Manel Codina. Escolleixo Plató ja que és tema d’exàmen que hem fet avui. La veritat és que m’ha anat bé, m’agrada la filosofia.
He mirat tots els apunts fets per nosaltres a l’Empremta d’Orfeu i la veritat és que les relacions que fem sobre la música i la filosofia estan molt ben trobades, trobes cançons que estas habituada a escoltar i pam! tenen quelcom relacionat amb la filosofia, és una sorpresa molt agradable, com la cancó dels Manel, encara que jo personalment trobi que no ho van fer pensant en la filosofia.
Xaipe!
Molt bon apunt, doncs la filosofia va sorgir del Grec, i trobo molt bé aquest apunt, ja que poca gent li dóna a la filosofia la importància que es mereix, i amb apunts com aquests la cosa millora!
Apart d’aquest apunt relacionant la música actual amb els filòsofs grecs, els companys de classe hem posat exemples de cançons amb referents filosòfics a l’Empremta d’ Orfeu: http://blocs.xtec.cat/lempremtadorfeu/category/filosofia/
Bona feina!
Molt interessant aquest programa radiofònic! Jo he escoltat el programa que parlen sobre Plató i la veritat és que el filòsof relaciona molt bé les tres cançons dels nostres temps amb l’ideari i els pensaments que va tenir el filòsof grec. Jo coneixia les tres cançons que surten en el programa i sincerament no m’hi havia fixat mai que aquestes cançons tinguessin alguna relació amb algun tipus de relació filosòfica i la veritat és que sí que la té!
Pingback: Dona, ciència i filosofia a Grècia | El Fil de les Clàssiques
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Dia mundial de la filosofia 2012 amb música i referents clàssics
Xaipete!
Plató —Πλάτων Plátōn en grec, Aflatun en àrab— (ca. 21 de maig de 427 aC – 347 aC) va ser un filòsof d’immensa influència en la Grècia clàssica que desenvolupà un sistema filosòfic, el platonisme, de gran persistència, i un centre de formació, l’Acadèmia, que gaudiren de gran popularitat entre les elits grecoromanes. Va ser deixeble de Cràtil i de Sòcrates, i mestre d’Aristòtil. En comparació amb altres socràtics, és anomenat el socràtic major. El seu treball més important va ser La República (en grec Politeia, ‘ciutat’) en el qual subratlla la seva visió d’un estat “ideal”. També va escriure Lleis i diversos diàlegs que tenen com a figura central el personatge de Sòcrates.
Jo he escoltat a Plató . Podem veure que nosaltres igual què Plató és a dir que nosaltres busquem l’estat perfecte en tot , peró que no en totes les religions és així perque per exemple en altres cultures com la oriental la armonia és més important o en altres la religió. Una pregunta que relitza ell és :Quina és la pregunta clau en la consepció de Plató? Plató diu que les idees formen part de nosaltres , “over de raymbow “és una cançó que parla sobre el que pensa Plató . Parla d’un món de les idees , un món perfecte , en un món de les idees. Confonem realitat i desig, les idees són reals i els somnis no. Tot el que ens envolta és una idea, els edificis etc. Segons Plató un núvol es una cosa irreal , allò que realment existeix són les idees no la realitat. No et pots fiar dels sentiments sinó dels pensament. La relitat és un imitació irreal dels pensaments. També tenim una cançó de Estopa que també parla d’aquesta perfecció. Com arribem al món perfecte? arribar través de la intel·ligència que no tots ho tenen , no tots poden arribar ,tots només els intel·ligents només uns poden arribar al món de la intel·ligència. El mite de la caverna és una forma d’explicar la relitat a travès del filòsof. Aquest mite es què tots vivim en una cova i que hi ha una paret que ens reflecteix el que passa fora , que vivim enganyats i el filòsof fa un esforç per sortir d’aquella caverna per veure la realitat amb els seus propis ulls i que ha de fer un esfoç per tornar dins i així explicar la realitat encara que els altres no et creguin. Per plató les idees estàn en una jerarquia i dalt de tot , bé belles i veritat són las idees que signifiquen el mateix. M’ha semblat molt interessant l’audio ja que hi havien coses que no sabi sobre Plató.
Xaipetee!!
A mi personalment no m’agrada molt la filosofia, però considero que aquests programes em poden ajudar moltíssim per comprendre millor la filosofia i estudiar amb més facilitat. Jo he escoltat a Aristòtil, que ens diu que va ser un dels filòsofs més importants, és el deixeble de Plató encara que tots dos tenen grans pensaments, diuen moltes coses diferents, per això tots dos tenen gran importància a la filosofia. Aristòtil no busca la realitat més enllà, sinó més en dins i ens posa un exemple amb la cançó “La vida sigue igual” de Julio Iglesias, el primer gran èxit de Julio Iglesias, i explica com funciona el motor de la vida, dient que per sota dels esdeveniments de la vida quotidiana i hi ha una vida que segueix igual que és la matèria i forma. La matèria solament la poden veure quan es transforma en esdeveniment, quan donen una forma concreta. Tot el món està construït per una matèria que lluita per trobar la seva forma. En la matèria tot està en potència i vol fer-se present en un acte i allò que està en potència es fa real, quan dóna la seva forma determina i nosaltres la poden observar, aquest és el fenomen metafísic, són idees més enllà de la física que ens fan permetre saber com funciona el món. Va ser el primer pensador científic, perquè va ser l’únic en preocupar-se en entendre el pensament, és a dir, va ser un dels primers a trobar la lògica a la vida.
Xaipete!
A mi la filosofia no m’agrada però hi ha vegades que la trobo interessant, Sòcrates va ser el gran revolucionari en la filosofia,
És molt complicat poder obtenir un retrat acurat del Sòcrates històric i del seu punt de vista filosòfic a partir de les poques fonts que ens han arribat. Això es coneix com el problema socràtic. Sòcrates no va escriure textos de filosofia. Tant el coneixement de la seva vida com de la seva obra està basat en els escrits dels seus deixebles i dels seus contemporanis. En un lloc prominent, tenim els diàlegs de Plató; però l’apologia de Xenofont, i altres textos d’Aristòtil i Aristòfanes també ens en donen detalls importants.La dificultat de descobrir el Sòcrates real sorgeix del fet que aquestes obres són textos filosòfic o dramàtics, més que explicacions històriques. Deixant a banda Tucídides (que no menciona Sòcrates ni els filòsofs en general), de fet no hi ha res semblant a una història escrita de l’època i el lloc en què va viure Sòcrates. Com a conseqüència, les fonts que mencionen Sòcrates no són necessàriament acurades històricament, i són sovint parcials (perquè qui va perseguir i recloure Sòcrates no va deixar cap escrit). Així doncs, els historiadors s’enfronten al repte de reconciliar els diversos textos entre si per mirar de crear un retrat acurat i, sobretot, consistent de la vida i obra de Sòcrates.
Sergio, què opines de la influència de Sòcrates en la música actual? En coneixes alguna cançó? Passa, comenta i amplia la categoria de filosofia a L’empremta d’Orfeu.
A mi la filosofia no s’em dona molt bé però he de dir que escoltant aquests audios em poden servir molt alhora d’estudiar per entendre-ho be. Hem estudiat uns quants d’aquests filosofs els altres encara no els hem estudiat. Socrates va ser el revolucionador de la filosofia. Molts dels filosofs esmentats en el text no m’ha estat gens dificil saber del que es parlava. Per mi lo interesant és la relació dels filosofs grecs en la música actual. Aquests dies fent las tasques he pogut veure la relació duna manera diferent i és un altre ayuda a entendre les idees del filosof.
Χαιρε,
A Història de la filosofia hem estudiat tots aquests filòsofs, excepte Epicur (tot i que aquest el vam estudiar fa un any o dos) i Diògenes, i la veritat és que em sembla una de les etapes de la història de la filosofia més interessant, ja que va ser a Milet on va començar i podem observar com es va anar desenvolupant i com es van anar afegint noves idees. De fet, el que més m’agrada de la filosofia és quan elñs filòsofs debateixen les seves idees i les comparen amb les d’altres, connectant així els filòsofs d’una època amb els de l’anterior. Els audios són interessants i crec que resumeixen molt bé el que va ser la filosofia del món clàssic.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Celebrem el Dia Mundial de la Filosofia amb música
La història de la filosofia va començar a Grècia i els primer filòsofs van ser a Milet. Els filòsofs de Milet són Tales, Anaximandre de Milet i Anaxímenes de Milet. La filosofia és una de les assignatures que més m’agraden perquè a part que ens ensenya a pensar i reflexionar sobre aspectes importants que normalment no hi pensem, també podem veure l’evolució del pensament dels diferents filòsofs i també podem veure com cada un d’ells defensa les seves teories mitjançant arguments que et fan reflexionar i creure les seves teories.
Χαιρετε,
Ja ho he dit, però ja que això compta com un altre comentari, ho tornaré a dir, mai he relacionat la filosofia clàssica amb la música, tot i que m’encanten les dues (fins i tot vull estudiar la primera), doncs, entre que escolto gairebé tot en anglès, i com qui diu, altre idioma, paraules que volen, i el què entenc, no està influenciat per ninguna filosofia, no he tingut oportunitat de relacionar-les, però és una unió com qualsevol altre.
Degut a això, no tinc cap exemple de cançons que esmentin la filosofia, exceptuant una que, personalment, trobo un lligam una mica forçat, i és el cas de “Dust in the wind”, de Kansas. Teòricament, he llegit que té a veure amb el mode de pensar d’Epicur, home que sostenia una creença de la vertadera saviesa, gaudir de la vida (amén a això), També era un tant pessimista, creia que el més important és una pau espiritual, una harmonia entre aquesta i el plaer.
És veritat que la cançó predica un “Carpe diem” amb majúscules, però no crec pas que estigui relacionat amb Epicur, doncs és una idea molt generalitzada, encara més en els últims temps. I, a demés, no crec que la idea principal d’aquest filòsof grec sigui pas “viu abans que s’acabi l’aire dels teus pulmons”, és una predicació entre moltes altres, però, al cap i a la fi, sí que tenen una relació, tot i que no sigui d’influència directa.
La filosofia i la música ,podem dir que no tenen molta relació ,però si que hi ha música filòfica ,és a dir la filosofia la podem trobar en algunes cançons ,tot iq ue la filofia i la musica no están relacionades ,ja que no té res a veure una cosa amb l’altre .Però si que una canço et pot donar una filosofia de vida ,una utopia,tambè et pot portar a pensar segons la lletra que tingui ,ja que totes les cançons tene un signicat ,i depén la persona que le escrigui et pot portar al pensar ,potser que la persona cregui qu eno sap res i es això el que vol transmetre els seus oients ,però si que pot haber filofia en les cançons ,ja que avegades les cançons que escoltem podem ser didàtiques ,és a dir ens ensenyen noves coses i ens ajuden a pensar ,ens fan qëstionar-nos sobre la vida o l’amor.
Xairete!
Jo també crec com el meu company Raúl que no hi veig la relació entre la filosofia i la música. No sé, em sona estrany trobar-li alguna semblança, crec que no tenen a veure una cosa amb l’altre.
Pel que fan a les composicions musicals si que les trobo relacionades amb la filosofia, però en concret amb Plató, que creia que estudiar l’harmonia, era molt efectible i molt recomenable per al nostre nivell de desenvolupament.
No obstant això, si a mi em diuen que la música, és a dir, aprendre a tocar instruments i el fet de com sona té relació amb la música em pixaré de riure.
Pingback: Referents clàssics a Merlí | La cinta de Νίκη