Author Archives: lauragalan02

Horaci: “Auream quisquis mediocritatem”

Aquesta setmana,  hem treballat tots plegats Horaci, un dels poetes romans més representatius  de l’època d’August. L’activitat  tractava d’escollir un dels seus poemes i d’exposar -lo a classe, a més de fer referència a la seva pervivènvia actual  A veure què us sembla la meva presentació de l’Oda 2, 10, 5? Espero no haver trencat almenys el tòpic de l’aurea mediocritas horaciana!

Si voleu cantar aquesta oda, potser trobareu la inspiració aquí:

Laura Galán
2n  batx.  Llatí

Els gladiadors, herois de l’amfiteatre

Els gladiadors (que prenen el nom de la seva arma gladius “espasa”) solien ser esclaus, presoners de guerra o condemnats a mort, però també homes lliures que volien fama i fortuna, fins i tot van existir gladiadores! Aquest professionals de la lluita es formaven en escoles especials, privades o estatals, repartides per tot l’Imperi i organitzades en corporacions o familiae gladiatoriae que funcionaven com autèntiques empreses, generalment dirigides per un administrador que s’ocupava de l’ensinistrament, la manutenció, les armes, i de l’organització i el desenvolupament dels combats, anomenat lanista. Aquest combats es realitzaven en un edifici propi, l’amfiteatre, present en tot l’Imperi com podem observar en el nostre Google Maps d’amfiteatres (per cert, entre tots l’hem d’anar completant!).

Sabeu que en els seus orígens, les lluites de gladiadors, tenien un caràcter religiós? Doncs sí, ja que es celebraven durant les cerimònies fúnebres de personatges destacats per honrar-los. La tradició es remunta al segle IV a.C i el seu origen se situa a la Campània, al sud d’Itàlia, des d’on passarà a Etrúria i finalment a Roma. A partir del segle I a.C, aquestes lluites es van convertir en un espectacle públic que no trigà a difondre’s  per tot l’Imperi, el qual va passar a tenir una funció social i política.

Els combats de gladiadors (munera gladiatoria) servien per distreure i contentar a les masses desocupades, que per unes hores s’oblidaven dels seus problemes. Recordeu l’expressió de Juvenal panem et circenses? Aquests combats eren oferits  per magistrats o càrrecs públics, que dipositaven grans fortunes per aconseguir el vot del poble, i pels emperadors, que utilitzaven aquests espectacles per guanyar-se la confiança del poble i per incrementar la seva popularitat. Toi i que també hi havia detractors entre filòsofs o intel·lectuals, com Sèneca o Tàcit, i fins i tot emperadors com Tiberi o Marc Aureli. Amb el cristianisme aquests combats acabaran per perdre força fins a desaparèixer en el segle V. Encara les lluites de gladiadors ens encanten, vid. Magna Celebratio MMVIII i Ludi Apollinares.

Els jocs de l’amfiteatre duraven tot el dia. Sabeu com tenien lloc? Què feien el matí? Què eren les venationes? Qui era l’editor muneris? Què critaven els espectadors en funció si el gladiador havia estat valent o covard? És cert el gest de les pel·lícules del polze cap avall per condemnar-lo a mort? Eren supersticiosos els gladiadors? Què era la rudis? Quan deien Ave Caesar, morituri te salutant? Quines pel·lícules de lluites de gladiadors recordes, a més d’Espàrtac de Stanley Kubrick?…

Tot plegat em recorda quan vàrem visitar el Museu Arqueològic Nacional de Madrid, on hi havia una gran exposició classificada per èpoques, de les peces més valuoses del museu. Una d’elles, que pertanyia a l’Hispania romana, era un mosaic romà del segle III que representa en dues escenes  la lluita d’una parella de gladiadors i el seu final tràgic.

Aquest mosaic és un petit quadre o emblema emmarcat per una orla de tessel·les blanques i negres.  Les petites tessel·les d’aquest emblema, característiques de l’opus vermiculatum, van ser elaborades amb marbres de diferents tonalitats, calcària i pasta vítria, i formen en conjunt un gran cromatisme que s’aprecia sobretot en els vistosos escuts i cascos. Fou trobat a Roma l’any 167o amb altre mosaic similar. Va pertànyer a la  col·lecció del cardenal Camil Màxim fins que fou adquirit per Carles III en el segle XVIII. En 1867 va passar a formar part del Museu Arqueològic Nacional de Madrid.

L’escena, dividida en dos registres sobreposats, narra en imatges una lluita entre dos gladiadors Symmachus i Maternus i el seu resultat final, com si fos un còmic de lectura inversa.  Podríeu dir amb què anaven armats?  Quin nom rebien? Qui va guanyar? Podeu identificar el que diuen les inscripcions? Hi ha un element clau anomenat theta nigrum Ø que simbolitza la mort.

Laura Galán

2n bxt. Llatí i Grec

De quin mite es tracta?

Estava llegint EL BESO, una de les llegendes de Bécquer,  i m’he adonat de que està inspirada en una de les metamorfosis d’Ovidi. Aquí us deixo una de les rimes que fa referència a la llegenda. A veure si descobriu de quin mite es tracta! Vid. àudio aquí.

RIMA LXXVI

En la imponente nave
del templo bizantino
vi la gótica tumba a la indecisa
luz que temblaba en los pintados vidrios

Las manos sobre el pecho,
y en las manos un libro,
una mujer hermosa reposaba
sobre la urna del cincel prodigio.

Del cuerpo abandonado
al dulce peso hundido,
cual si de blanda pluma, y raso fuera,
se plegaba su lecho de granito.

De la sonrisa última
el resplandor divino
guardaba el rostro como el cielo guarda
del sol que muere el rayo fugitivo.

Del cabezal de piedra,
sentados en el filo,
dos ángeles, el dedo sobre el labio,
imponían silencio en el recinto.

No parecía muerta;
de los arcos macizos
parecía dormir en la penumbra
y que en sueños veía el paraíso.

Me acerqué de la nave
al ángulo sombrío
como quien llega con callado paso
junto a la cuna donde duerme un niño.

La contemplé un momento,
y aquel resplandor tibio,
aquel lecho de piedra que ofrecía
próximo al muro otro lugar vacío,

en el alma avivaron
la sed de lo infinito,
el ansia de esa vida de la muerte,
para la que un instante son los siglos…

Cansado del combate
en que luchando vivo,
alguna vez recuerdo con envidia
aquel rincón oscuro y escondido.

De aquella muda y pálida
mujer me acuerdo y digo:
¡oh qué amor tan callado el de la muerte!
¡Qué sueño el del sepulcro tan tranquilo!

Laura Galán

2n de batxillerat de grec i llatí

El mite d’Andròmeda a “Downton Abbey”

Acaben d’ estrenar a Antena 3 la primera temporada de “Downton Abbey“, una sèrie d’origen anglès que ha tingut molt d’èxit. Us faré un breu resum perquè entengueu la relació que establiré més tard. Durant el primer i el segon capítol, s’explica la situació d’una família de l’aristocràcia anglesa de 1912 que ha perdut els seus dos únics hereus i només hi ha una solució, que un cosí molt llunyà, que ni tan sols és noble, es casi amb la primogènita, Mary. Aquests dos, no tenen una presentació molt cordial, ja que des d’un primer moment hi ha malinterpretacions, així que quan fan el sopar de presentació a la mansió, sorgeix un diàleg sarcàstic basat en el mite d’Andròmeda, que només entenen ells dos.  Ella s’identifica amb Andròmeda, ja que el seu pare la condemna a casar-se amb un monstre (ell), però és digna d’un príncep com Perseu, que espera no trigui en rescatar-la. Recordeu el mite d’Andròmeda? El vàrem llegir a Narracions de mites clàssics, 3a part!

Aquí us deixo el vídeo del segon capítol.

Imatge de previsualització de YouTube

Laura Galán
2n de Batxillerat Grec i Llatí

Les Sibil·les paganes

Fa unes setmanes,  l’Uri i jo vam fer una exposició per Història de l’art, on analitzàvem la volta de la Capella Sixtina. Sabíeu però, que aquesta obra de Miquel Àngel és una fusió del cristianisme i el món pagà? Doncs sí, als triangles laterals es poden apreciar profetes de la religió cristiana i les Sibil·les paganes.

Les sibil·les són profetisses, sovint d’origen oriental, que emetem oracles sota la inspiració d’Apol·lo. Els seus dictàmens eren recollits  a les coleccions d’oracles sibil·lins, als quals s’acudia en casos de necessitat. Entre les més famoses Sibil·les hi ha la d’Eritrea a l’Àsia Menor, i la cumana a Cumes, prop de Nàpols.  Aquesta última va ser a la que va acudir Eneas abans de baixar als inferns. A més es creu que Apol·lo va prometre-li que el seu oracle seria inexorable si accedia a ser l’amant de qualsevol que hi anés. A canvi, ella va demanar viure tants anys com grans  hi ha en un grapat de sorra, però oblidà demanar al  propi  temps la joventut. De tal manera que, transformada en una vella, acabà per desitjar la mort.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquí us deixo un fragment de l’Eneida de Virgili (VI, 1-12) que explica el moment en què Eneas consulta la Sibil·la cumana:

Sic fatur lacrimans, classique immittit habenas et tandem Eubocis Cumarum adlabitur oris.  Obverunt pelago proras; tum dente tenaci ancora fundabat navis et litora curvae praetexunt puppes. Iuvenum manus emicat ardens litus in Hesperium; quaerit pars semina flammae abstrusa in venis silicis, pars densa ferarum tecta rapit silvas inventaque flumina monstrat. At pius Aeneas arces quibus altus Apollo praesidet horrendaeque procul secreta Sibyllae, antrum immane, petit, magnam cui mentem animumque Delius inspirat vates aperitque futura. Iam subeunt Triviae lucos atque aurea tecta.

“Així parla Eneas plorant, i abandona les regnes al seu estol, i finalment aborda a les ribes eubees de Cumes. Els troians giren les proes cap al mar; tot seguit, amb llurs dents tenaces, les àncores subjecten els vaixells, i les popes corbades orlen el litoral. Una colla ardorosa de joves es llança damunt la costa hèsperia; els uns cerquen les sements del foc amagades dins les venes del sílex, els altres irrompen en els boscos, cau atapeït  de les feres, i assenyalen els corrents d’aigua que troben. Però el pietós Eneas ateny el cim de la carena on senyoreja el temple elevat d’Apol·lo, i, a alguna distància, el redós, ple d’horror sagrat, de la Sibil·la, un antre immens, on el déu profètic de Delos li inspira la seva gran ànima i la seva voluntat, i li descobreix el futur”.
Traducció de J. Sariol, S. Cucurella i C. Moncau

Imatge de previsualització de YouTube

En la tradició cristiana, les Sibil·les anuncien l’arribada de Crist i desenvolupen, per a San Agustí, un paper paral·lel al dels profetes de la Bíblia: el món pagà ha contribuït així a l’anunci del missatge cristià. (Vid. El cant de la Sibil·la)

Us he preparat aquest muntatge:

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

Amor d’autoajuda

 Ahir va ser el dia dels enamorats i he trobat la inspiració en un fragment d’ Ars amatoria d’Ovidi, concretament, el que correspon als versos 34-40.  Algú s’anima a traduir-ho? Els de 2n no tenim excusa,  ja ho vam fer en el seu moment!  

 [De la puella reperienda, exoranda, tenenda]

Principio, quod amare velis reperire labora

qui nova nunc primum miles in arma venis!

Proximus huic labor est placitam exorare puellam;

tertius: ut longo tempore duret amor.

Hic modus. Haec nostro signabitur area curru;

haec erit admissa meta premenda rota.

He fet un vídeo per actualitzar una mica els consells que ens dóna el savi Ovidi en la seva obra, a veure què us sembla!

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Píndar

El dilluns passat, com ja sabeu, vem anar tots plegats a les dues conferències de grec i llatí que es van fer a la UB.  La de llatí tractava els orígens de Roma en l’història de l’art, i la de grec dels sistemes polítics a Grècia en la literatura. A mi personalment, em va semblar més productiva la de grec, ja que es van esmentar personatges molt representatius, com per exemple el poeta líric Píndar, el qual em va semblar molt interessant. He fet una presentació perquè pogueu conèixer millor com va ser aquest personatge.

pindar_slideboom

Laura Galán

2n batxillerat

Grec

El fòrum de Bàrcino

El dia 17 de desembre, els alumnes de 1r i 2n de Batxillerat de llatí vam anar a Barcelona per visitar les restes de l’antiga colònia romana anomenada Bàrcino,  ja que és un tema molt important que també surt a les PAU. Després de vacances de nadal, tots havíem de presentar un treball personal sobre la sortida,  així que he fet un vídeo sobre el fòrum. Un cop l’hàgiu vist, m’agradaria que em diguéssiu què us ha semblat i si afegiríeu alguna cosa. Per què creieu que tenim tan poca informació sobre el fòrum de Bàrcino?

Imatge de previsualització de YouTube

Laura Galán

2n batxillerat

Llatí

Bel·lerofont i la Quimera

A classe de grec, tots hem escollit una de les traduccions de la pàgina 86 del nostre llibre, i nosaltres hem decidit fer-ne la “c”, que és una breu descripció de la Quimera, l’horrible monstre amb el que es va haver d’enfrontar l’heroi Bel·lerofont.

Eἰχϵ δὲ προτομὴν μὲν λέοντος, οὐρὰν δὲ δράκοντος, τρίτην δὲ κϵφαλὴν μέσην αἰγός, διʼἡς πυρ ἀνίϵι. Καὶ τὴν χώραν διέφθϵιρϵ, καὶ τὰ βοσκήματα ἐλυμαίνετο· μία γὰρ φύσις τριων θηρίων ϵἰχϵ δύναμιν.

Per una banda, tenia cos de lleó, cua de drac, i en tercer lloc, un cap de cabra enmig (del cos), el qual llançava foc. Destroçava els camps i devorava els ramats. Doncs tenia la força i la naturalesa de tres feres.

La història de Bel·lerofont i la Quimera, també apareix a la Ilíada d’Homer, i us l’enllaço aquí perquè disfruteu de la seva lectura:

Laura Galán
Alissa Komarova

2n de batxillerat