Mai us heu preguntat perquè quan ens enamorem escollim una persona en concret i no una altra?
Aquest estiu, mentre cercava informació per realitzar el meu treball de recerca, vaig haver de llegir un llibre que parlava de filosofia amorosa. Com ja sabeu, Plató, va ser el filòsof grec més influent en la concepció de l’amor que tenim a Occident. Durant la seva vida, va fer un munt de diàlegs intentant explicar els seus principis filosòfics, però jo només en parlaré d’un, El banquet, on parlava de la seva teoria de l’ amor.
Dintre d’un dels sets apartats en què està dividit el diàleg (cadascun protagonitzat per un personatge diferent) trobem El mite dels Andrògens, explicat per Aristòfanes.
Els grecs, com ja sabeu, justificaven tot el que passava en el seu entorn a partir d’una narració oral, és a dir, un mite. De la mateixa manera, van justificar la qüestió que us he fet al principi de l’apunt així:
Els andrògens eren sers compostos per dos cossos. Hi havia tres tipus: aquells que estaven compostos per un cos d’home i un cos de dona, els que estaven compostos per dos cossos de dona, i els que pel contrari, eren dos cossos d’home. A part de tenir aquestes característiques fisiològiques (duplicació de les extremitats etc) tenien molta força, i el déus de l’Olimp, per tal de que no es revelaren contra ells, els van dividir per la meitat i els van repartir per tot el món.
D’aquesta manera, els andrògens anaven cercant la seva meitat per tal de completar-se. Per tant, tenint en compte aquest mite, que els humans ens decantem per una persona i no per altra, pot ser fruit del record que un gran dia vam estar compostos per dos cossos i avui, encara busquem la nostra meitat .
Aquí us deixo una animació molt divertida del francès Pascal Szidon, subtitulada en anglès, sobre el mite.
Havíeu pensat una possible resposta a la pregunta, al llarg de la vostra vida? Seria interessant que la compartíssiu. A més, el Fil i a Aracne hi ha altres apunts sobre el tema de l’amor platònic que us podríen interessar, com per exemple Encara és vigent l’amor platònic? L’Uri acaba de publicar a L’empremta d’Orfeu L’amor platònic en la música. A més, dintre de poc, el meu company Dani ens deleitara amb un apunt sobre El banquet.
Laura Galán
2n de batxillerat llatí i grec
Hola:D
Molt bunic l’artícle Laura:D
El mite dels andrògens parla sobre la mitja taronja.
Segons Plató, la seva teoria de l’amor es basava en la passió o desig per buscar la bellesa i per tant amb això ens portarà a la felicitat i a la plena satisfacció.
Existeixen 4 passions:
la primera: passió sexual, recerca la bellesa física.
La segona: passió amoros, no està satisfet amb el cos i busca l’ànima que l’emportarà a l’enamorament.
La tercera: passió política, que busca una societat ideal, però és impossible quan vol implantar la República.
La quarta i última, la passió del coneixement que és l’única cosa que mai ens despcionarà i ens farà arribar a la bondat, que es el sumum, i per tal arribar al món de les idees.
vale:D
Hola Laura,
M’ha encantat el teu artícle. El mite de Aristòfanes, em sembla força interesant, crec que casi impossible, pero té una mica de sentit. Explicaría la aparició dels homosexuals, etc.
Aquet tema l’estem fent a filosofia, i ara farem l’examen.
Jo, per recuperar filosofia em vaig lligir un llibre de Alan de Buiton, i parlant del tema d’amor, em va impresionar molt la teoria de Schopenhauer, deia que no ens enamorem, sino que, inconscientement ens ajuntem per procrear.
Jo, crec que ens enamorem,crec en l’amor, i en que busquem la parella per amor.
Hi ha qui coneix l’amor i hi ha, qui mai sent aquest sentiment.
🙂
Χαιρε!
Lauraa, quin article! M’ha agradat molt l’explicació que fas i el vídeo també, perquè del mite sencer podem extreure l’origen d’altres coses a part del del desig: ens trobem amb l’origen del melic, l’homosexualitat, l’heterosexualitat, l’explicació de la reproducció, etc.
Em sembla molt bonic el significat que els grecs vàren donar a l’amor i el desig: la recerca d’una persona a la qual t’uneixes sexualment per a què et complementi i et faci sentir més forta.
També és interessant veure com els grecs porten milers d’anys d’aventatge a algunes persones d’avui dia, doncs tracten l’homosexualitat amb una naturalitat que molta gent no té al segle XXI.
Respecte a la pregunta que ens planteges puc dir que en l’actualitat tinc una concepció de l’amor bastant similar a la del mite dels grecs (en alguns aspectes), per exemple crec que busquem a una persona que ens entengui i ens complementi en algunes coses (però no en totes!!). Quan era més petita pensava que la gent s’ajuntava perque era completament igual a l’altre persona, i no podia entendre que es discutissin.