Qui era Sòcrates?
Cultura clàssica, General, Grec abril 30th, 2008Habiliteu el Javascript i el Flash per veure aquest Flash video.
Si no has llegit El món de Sofia de Jostein Gaarder, fes-ho aquest estiu. A filosofia, ho agrairàs!
El Qui era Sòcrates? per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
maig 4th, 2008 at 12:32
Ostres, hi ha una peli del Món de Sofia? Quina gràcia! No sé com deu ser en peli, perquè el llibre està estructurat d’una manera “especial”. A veure si aquest estiu la puc veure, que ara tinc curiositat!
Fins demà!
maig 5th, 2008 at 12:32
M’ha agradat molt aquest video, sobre Sòcrates, un dels grans filòsofs de la història… llàstima que acabés d’aquesta forma, igual que molts altres pensadors o filòsofs al llarg de la història. Potser la societat, o els seus dirigents, no estaven preparats per sentir les seves idees, o simplement no hi estaven d’acord…
En tot cas, és molt original que un reporter actual estigui cobrint la notícia del judici de Sòcrates a la Grècia antiga.
maig 7th, 2008 at 20:50
Molt original el vídeo. És una llàstima que aquest gran pensador no fos reconegut a la seva època, no el van saber valorar. Penso que fa falta més gent així amb aquests valors i ideals. Una pena el final del filòsof, mort per la ignorància dels altres.
maig 8th, 2008 at 11:29
Lida! Estic contenta que hagis penjat el vídeo al bloc. Jo estic cercant la pel·lícula però no la trobo enlloc, de totes maneres primer vull llegir-me el llibre.
El vídeo quan el vaig trobar al youtube em va agradar molt i me n’alegro de que no només l’hagi pogut fer servir jo al meu treball, sinó que ara també el pugui gaudir tot aquell que entri al bloc.
Crec que en el fons l’ètica socràtica que ell feia servir tenia molta raó. En aquest vídeo la trobem: “l’home bo o dolent ho és per criteris interns, no pel reconeixement públic que tingui”. L’home és com és i no com la gent digui, per això crec que va rebutjar la fuga, perquè li donava igual que pensés la gent.
En conclusió m’ha agradat.
Un petó.
maig 8th, 2008 at 11:35
Sòcrates, tenia una forma de veure la vida bestant curiosa, un gran filòsof ara ho veig clar però també em de dir que la història acaba molt malament.
maig 9th, 2008 at 11:17
penso que si els grecs han sigut tan intel·ligents en molts aspectes,han sigut molt tontos en altres.
Tothom és lliure amb el seu pensamet!!
maig 12th, 2008 at 14:51
Sòcrates, era un bon filòsof, i tenia una bona manera de pensar, tot i que els demés no l’aprovessin. Jo crec que cadascú té la seva manera de pensar, i no perquè ell no pensés com els altres volien, l’havien de jutjar.
maig 12th, 2008 at 22:35
Sòcrates! Aquest vídeo ja el vam veure a classe, veritat? Sí en el treball de la ciència de Coty.
Tot i que acaba malament, és un gran vídeo.
maig 13th, 2008 at 18:03
[...] pot ser que vulgueu assistir ni més ni menys que al judici de Sòcrates. Aquesta entrada ha estat enviada el dia Maig 13th, Dimarts, 2008 a les 11:03 am i ha estat [...]
maig 15th, 2008 at 19:23
Si voleu llegir de nou el treball de la Coty, aneu a la pàgina Treballs de Cultura Clàssica II o adirectament a aquí:
http://docs.google.com/Present?docid=dgnrsdbz_97t6vzt8ff&skipauth=true
octubre 26th, 2008 at 10:23
[...] de Protàgoras d’Abdera i de la sofística i, en el segon, de la mort de Sòcrates (recordeu un post anterior). Què [...]
maig 24th, 2009 at 16:41
Si voleu visionar tota la pel·lícula El món de Sofia aneu aquí.
octubre 15th, 2010 at 19:22
[...] segurament us sona més el nom de cicuta i amb aquest ve al cap la mort el 399 aC del filòsof grec Sòcrates, tot i que els grecs utilitzaven la intoxicació per cicuta per llevar la vida als condemnats a [...]
novembre 19th, 2010 at 12:11
Acabo de llegir el meu comentari del 2008, i crec que segueixo tenint la mateixa opinió.
Sòcrates el vam conèixer gràcies als diàlegs de Plató, doncs l’utlitzava com a protagonista en quasi els seus primers llibres. Plató va escriure també el diàleg de Critó, en el qual explica els diàlegs que va feer servir Sòcrates per a la seva defensa en el judici que va fer-li la ciutat d’Atenes i també explica els últims dies del seu gran mestre.
Així és com hem conegut a un dels grans filòsofs de tots els temps, a través d’un altre dels grans!
novembre 19th, 2010 at 20:05
Molt bon vídeo i molt bona la menara de fer-nos entendre com va ser el judici de Sòcrates.
Sòcrates va néixer a l’any 470 aC a Atenes. Encara avui en dia, és un dels filòsofs més grans de l’historia de la filosofia i què sense ell no es pot entendre els trets més importants d’aquest pensament.
Sabem trets de la seva vida a través de Plató,el seu alumne, que va escriure en els seus diàlegs (Diàleg de juventud) la vida de Sòcrates. En poques paraules va ser l’únic home a Atenes que va pensar per si sols i va qüestionar-se coses que des de sempre havien estat com per exemple, la política, la societat, etc..
Sòcrates va ser jugat per donar a conèixer els sues pensaments amb la gent que volia escoltar-lo. En el seu judici el gran pensador va tenir la oportunitat de poder defensar-se, però no va posar cap pretexte ni cap autodefensa. Finalment va ser condemnat a beure Cicuta, morint als 70 anys ( 399 aC.)
novembre 19th, 2010 at 22:26
Hola:D
Aquest video el vam veure un dia a classe de filosofia.
Sabem que no va deixar cap obra escrita, ja que la figura d’aquest personatge tan reconegut només va sortir reflexada indirectament en els diàlegs del seu antic discípul, Plató. Sí no hagués sigut per ell avui dia no sabriem ni qui era, ni les seves complexes teories de caire polèmic.De fet no sabriem ni que hagués existit.
Sòcrates no només va ser reconegut per la seva filosofia, sinó que també va tenir un gran valor com a soldat. Va participar a la guerra de Peloponès.
Donat a les seves males condicions econòmiques va saber envoltar-se de personatges influents i d’un enorme cercle de deixebles als que agradava crear certeces i creences, en les que posterirment es va portar a la condemna de mort al Tribunal en l’any 399 a.C.
adéu!
desembre 1st, 2010 at 18:28
Aquest vídeo, si no recordo malament el vam veure a classe de Filosofia, ja que el tema passat vam estudiar a Sòcrates. Em va recordar moltíssim a la primera vegada que vaig veure la pel·lícula de “El mon de Sofia”, i també a la primera vegada que vaig llegir el llibre.
El vaig llegir fa molts anys (recordo que estava a sisè) i em va resultar difícil entendre-ho, però el vaig acabar finalment i em va agradar molt. Em va enganxar moltíssim ja que tot i que tractava de temes que mai havia estudiat com la filosofia, mon clàssic, etc… la protagonista era una nena, que en part em sentia identificada.
Fa molts anys que no he tornat a tenir entre els mans un exemplar d’aquest llibre i se que seria molt gratificant tornar-me’l a llegir. Faria be ja que moltes de els assignatures que estudio es tracten en aquest llibre i també perquè així recordaria tot el que no vaig entendre en aquell moment i ho podria entendre ara.
Que podem dir de Sòcrates que no estigui dit ja?
Era un home savi i despreocupat, que s’adonava de cada detall, i que simplement per ser com era, per dir el que pensava i per estar amb aquells que es sentia més còmode, el van jutjar de criminal.
Per molts va ser el pare de la filosofia i tot el que sabem d’ell ho sabem gracies al seu aprenent més fidel, Plató, gracies als seus “Diàlegs de Joventut”, converses on Sòcrates sempre és el protagonista.
desembre 1st, 2010 at 22:12
Rebeca, estàs bé? Espero que aviat puguis venir a classe. De totes maneres, veig que gràcies al treball virtual et vas posant al dia.
Torna a llegir El món de Sofia, segur que ara l’entendràs i t’agradarà moltíssim!
novembre 5th, 2012 at 21:17
sALVE!
Aqui ús explico qui va ser Sócrates en el seu temps!
Sòcrates va ser un filòsof grec que va viure entre l’any 470 a. de C. i el 399 a. de C. Mai va escriure un text els seus postulats han estat de gran influència en la filosofia. Per mitjà de Plató es té coneixement de les seves provocadores converses amb els sofistes de l’època i de la *mayéutica com a mètode inductiu per accedir a la veritat.
Des de molt petit va ser conegut entre els atenesos per la seva facilitat de paraula i l’agudesa dels seus raonaments. Sempre molt provocador, ironitzava constantment amb les seves dites per eradicar la ignorància popular present en la seva societat.
Li molestava molt veure que les persones que eren considerats els savis d’Atenes, no eren capaços d’apreciar la seva pròpia ignorància. D’aquí la seva famosa frase “Només sé que gens sé”. Per a ell, tenir coneixement de la pròpia ignorància constituïa un avantatge respecte de la resta.
Hi aqui ús deixo una frase de Sócrates que m’encanta:
“La veritable saviesa està a reconèixer la pròpia ignorància.”
novembre 5th, 2012 at 22:42
Chaima, com serien aquestes frases socràtiques en grec?
novembre 9th, 2012 at 10:59
Χαιρετε!
Sòcrates era un personatge molt peculiar, normalment els filòsofs que es podien permetre el “luxe” de passar la seva vida filosofant eren rics, en el cas de Sòcrates no era així.
Rebutjava l’escriptura ja que el veia com un mètode que faria que les persones olvidessin, deixessin de banda el diàleg, ja que en aquells temps, tot el que es sabia era perquè algú t’ho havia explicat i tu ho havies memoritzat. Per això no va escriure res, va ser conegut pels diàlegs del seu alumne/deixeple més destacat; Plató.
Era humil, en el sentit de que acceptava la seva pròpia ignorància, cosa que el feia més savi que els que es pensaven que eren molt cultes. Tot i que ell no es veia capaç d’extreure coneixement d’ell mateix, creia que el que sí podia fer era ajudar al demés a treure’l a traves del mètode socràtric; refutació + maièutica.
Tenia un ideal de justicia molt determinat. Creia en l’intel·lectualisme moral, es a dir, creia que una persona savia, pel fet de ser savia és bona i per tant serà també justa.
Sòcrates va ser i encara és un personatge molt important a la filosofia, ja que les seves idees van trencar a la societat de la seva época. Va marcar una etapa.
novembre 13th, 2012 at 17:21
He sentit a parlar sobre aquest llibre i crec ha de ser molt interessant!
En aquest fragment de El món de Sofia se’ns mostra el judici final del gran filòsof Sòcrates. Sòcrates va ser condemnat per corrompre el jovent i possar en dubte els déus de la ciutat (Atenes). Sòcrates només pretenia arribar al Coneixement a través del diàleg i intentava ajudar a aquells que es creien savis però en realitat eren ignorants. Sòcrates feia que quedessin en ridícul i per això es va buscar un gran nombre d’enemistats, entre elles els homes més importants d’Atenes.
Finalment el van condemnar a pena de mort, però Sòcrates no es va mostrar espantat o neguitós quan es va declarar la sentència, sinó que es va mantenir tranquil. Ell sabia que havia sigut un home bo i pel contrari aquells que el jutjaven no havien sigut justos i per tant serien castigats pel destí tard o d’hora.
febrer 14th, 2013 at 07:41
[...] situació ens recorda molt a la del filòsof Sòcrates (470-399 aC). Sòcrates va ser condemnat per corrompre el jovent i negar els déus de la ciutat [...]
maig 14th, 2013 at 13:29
Hola!
Aquest article va ser-me força útil per preparar-me l’examen de la comèdia aristofànica “Els núvols”. La veritat és que tot el que sé de Sòcrates és degut a les classes de grec…
El títol de “El món de Sofia” juga amb l’etimologia del nom “Sofia”, que ve del grec i vol dir saviesa, i amb la idea de la filosofia de Sòcrates, basada en la recerca de la veritat. Crec que és un títol molt ben trobat.
El filòsof Sòcrates va ser mestre de Plató i tot el que sabem d’ell es deu a l’obra que va deixar escrita Plató, ja que en els seus diàlegs un dels personatges era Sòcrates. El filòsof va ser acusat de corrompre els joves i de no creure en els déus. Així doncs, el van condemnar a mort.
Adéu!
maig 18th, 2013 at 23:16
Hola!
Bé com tots sabreu Sòcrates va ser un filòsof atenès considerat un dels més grans de la filosofia de tots els temps. En l’obra d’Aristòfanes “els núvols”, que hem llegit les alumnes de segon de batxillerat de Grec, podem veure una concepció molt diferent a la que tenim normalment d’aquest filòsof. Aristòfanes era un autor molt conservador, i considerava que la sofística era un perill que podia corrompre els joves. Tot i que Sòcrates no era sofista, Aristòfanes el va situar com si ho sigues, i ens el presenta d’una manera molt diferent a com es coneix. L’obra te com a propòsit ensenyar aquesta opinió que tenia de que la joventut es corromp amb els sofistes. El comediògraf ridiculitza Sòcrates i el fa semblar un sofista.
Tot i que no he llegit “El món de Sofia” puc veure, com bé ha dit la meva companya Carla, que s’utilitza el nom “Sofia”, que vol dir saviesa en grec, i amb la filosofia de Sòcrates, que tracta de buscar la veritat.
Adéu