Què sabem de Sòcrates? Quines grans aportacions va fer al pensament? Què és la ironia socràtica? i la maièutica? Per què va ser condemnat a beure la cicuta? Per què els seus últims mots van ser referents a sacrificar un gall al déu de la medicina? Quin sentit té la seva mort? Quin paral·lelisme podem establir entre Sòcrates i Jesús?… vid. El Fil de les Clàssiques
Aracne fila i fila
Bloc per no perdre El Fil de les Clàssiques més col·laboratiu
Sòcrates va ser un filòsof grec. El mètode socràtic tractava dues fases: la refutació, és a dir, fer veure a l’interlocutor que les seves idees no són sòlides, que no tenen fonaments. Per això, Socràtes comença sempre els seus diàlegs des de la posició fictícia de fer veure que l’interlocutor és el savi. La refutació normalment acabava enfadant amb el que dialoga. El següent pas és la maièutica: l’interlocutor troba la veritat dins de la seva ànima.
Sòcrates va ser condemnat a veure la cicuta perquè consideraven que corrompia als joves i dubtava dels déus de la ciutat, per això, en un judici van decidir que havia de morir. Això ens ha arribat fins a nosaltres gràcies a Plató que va escriure “L’apologia de Sòcrates” (el judici) i “Critó” (moments abans de la mort). En el diàleg de Critó, Sòcrates es troba amb els seus amics abans de morir i està molt tranquil, a més a més rebutja la proposició de fugir.
Sòcrates va ser capaç de morir abans de deixar de defensar les seves idees i creences i, que per a això, va ser obligat a beure la copa de cicuta que va acabar amb la seva vida. També un filòsof de la Grècia clàssica molt influent en la nostra cultura actual pel desenvolupament del seu pensament, un revolucionari per la seva època que va canviar la manera de mirar el món i la realitat.
Sòcrates va ser un dels filòsofs més importants de l’Antiga Grècia. Utilitzava el seu mètode socràtic per poder arribar al coneixement. Ho feia a través del diàleg. En els diàlegs de Plató ens explica el mètode socràtic: sempre es trobava algú pel carrer i aquella persona li feia una afirmació i a partir d’aquí Sòcrates li anava fent preguntes perquè l’altre es donés conta de que estava equivocat, aquesta fase per arribar al coneixement la nomenava la fase de la refutació. L’altre persona s’enfadava i llavors començava la fase de la maièutica en que intentaven arribar els dos junts al coneixement.
Tot el que sabem de Sòcrates es gràcies als diàlegs de Plató. Sòcrates va ser jutjat i condemnat a mort per, segons els jutjes, haver corromput en els joves i dubtar de l’existència dels déus.
Xaipeteee!! 🙂
Sòcrates: (470 aC – 399 aC)
Plató era deixeble de Sòcrates, de fet a Plató la mort de Sòcrates l’afecta molt, per això escriu els diàlegs. Plató té la intenció de plasmar el pensament de Sòcrates.
L’interès de la reflexió filosòfica es centrava llavors entorn del ser humà i la societat, abandonant el predomini de l’interès per l’estudi de la natura.
Sòcrates no va escriure res i, malgrat haver tingut nombrosos seguidors, mai va crear una escola filosòfica. Les anomenades escoles socràtiques van ser iniciativa dels seus seguidors.
Per a Sòcrates arribar al coneixement consistia en diferents passos; primer el pas de la refutació, que consisteix a extreure tota la ignorància de les persones i reconèixer que no sabem res, i una vegada extreta tota la nostra ignorància apareix la maièutica, que consisteix a troba el coneixement de dins nostre a partir de preguntes. No serà un procés negatiu, a través de les preguntes per sorgir el coneixement.
Sòcrates, del qual sabem gràcies als textos del seu deixeble Plató, fou un filòsof grec partidari de que l’home savi és just i els que fan injustícies és degut a la seva ignorància. Sòcrates, mitjançant el diàleg, preguntava la definició d’alguns conceptes com la bellesa, el bé i el valor als joves. La seva mort fou deguda a que el van culpar de corrompre als joves. Sòcrates va acceptar que potser havia estat massa crític i algú s’havia sentit avergonyit o ridiculitzat, però ell ho feia amb bona intenció, volia despertar el coneixement interior de la gent. Durant el seu judici no va apanedir-se de res, i va dir que de càstig l’haurien de convidar a sopar! Un cop empresonat amb condemna de mort, ell va restar tranquil. Es diu que uns amics el van anar a veure abans de morir i ell dormia plàcidament! Els amics dubtosos van preguntar-li perquè estava tant tranquil i ell va dir que ell sabia que havia estat just i, de fet, es preocupava per les possible conseqüències que els pogués portar als que l’han jutjat injustament. Li van proposar escapar amb la condició de que deixés de filosofar i s’hi va negar per dos motius.El primer, ell no podria deixar mai de filosofar perquè ell creu que és el seu deure i el que li agrada. I el segon motiu, si ell escapés seria ser injust i desobeir la llei, i les lleis les hem creat nosaltres, si només les complíssim quan ens convé no servirien de res. Sòcrates es va prendre la cicuta i va morir. La maièutica és el fet de, mitjançant preguntes, fer sorgir el coneixement de l’interior de les persones. Els cristians el van considerar un precursor pagà del cristianisme per la semblança de la seva mort amb la de Jesús. Jesús fou també injustament condemnat a mort i aquest es mostrà tranquil.
Χαιρε!
En sabem de la ideologia de Sòcrates gracies al seu deixeble Plató, el qual l’esmenta en alguns dels seus escrits com en els diàlegs de joventut de la República. Sòcrates defensava un únic coneixement universal al qual estava a l’abast de tothom, per tant no era relativista, el que defensava aquest filosof és que arribar al coneixement només era possible a través del diàleg, aquest diàleg a de seguir un procés que ens dugui a la màxima sabiduria, ja ha estat anomenat diàleg socràtic i consta de dos fases: la refutació, adonar-nos que molts dels conceptes que donem per vàlids no ho són, d’aquí prové la frase més famosa del filosòf: només sé que no sé res; i la malleutica que aquest procediment tracta de reconèixer el coneixement que és dins teu.
Pingback: Josep Maria Pou interpretarà Sòcrates | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona
Pingback: El domini de la paraula a Grècia | Literatura grega a escena
Χαιρε,
Sòcrates va ser un dels filòsofs més grans de l’època clàssica, concretament del segle V a.C. De fet, és tan important que la història de la filosofia es divideix en els filòsofs presocràtics i els posteriors a Sòcrates, perquè va revolucionar la forma de fer filosofia. El que més m’agrada d’aquest filòsof és que era únicament partidari de la filosofia parlada, que en la meva opinió és la més efectiva, i que no era tan orgullós i prepotent com altres filòsofs, i la seva frase més recordada és la famosa “Només sé que no sé res”. Gràcies als seus deixebles Plató i Aristòtil, la seva figura va romandre en la memòria dels homes fins als nostres dies, i com que Aristòtil va ser el mestre d’Alexandre el Gran, podríem que elñ major conqueridor de la història va ser educat pel mateix Sòcrates.
Sòcrates va ser un personatge important en la història de la filosòfia.
Va nèixer al 470aC i va morir al 390 .
3 raons que fan que Sòcrates segueixi cautivant durant els segles:
1.El deixeble que va tenir va ser Plató ,no és qualsevol ,quan va morir Socrates Platò va escriure en diàleg ,sobre Sòcrates ,això fa que segueixi pervivint.
2.Hi ha un judici i Sòcrates es condemnat a mort,mort de manera injusta i heroica,això fa que segueixi vigent ,això ajuda a que sigui recordat,va morir d’na manera heroica ,això fa que sigui recordat.La cauda per la qual va morir Sòcrates va ser perquè va posar en dubte l’existència del deus,va morir a cauda de la sicuta un verí.
3.El que diu Sòcrates és atrallent
Sòcrates diu:”Una vida no cuestiionada,és una vida que no té sentit ,que no val la pena ser viscuda”
Sòcrates havia fet que la gent es qüestionés ,ja que ells s’ho cuestioonava tot ,era un filosof amb capacitat per qüestionar-se les coses .
La apologia de Sòcrates :És un diàleg que parla de judici de Sòcrates ,ja que el van acusar de dues coses,de corrompre els joves i de posar en dubte els deus de la ciutat .