Què sabem de Sòcrates?

Què sabem de Sòcrates? Quines grans aportacions va fer al pensament? Què és la ironia socràtica? i la maièutica?  Per què va ser condemnat a beure la cicuta? Per què els seus últims mots van ser referents a sacrificar   un gall al déu de la medicina? Quin sentit té la seva mort? Quin paral·lelisme podem establir entre Sòcrates i Jesús?… vid.  El Fil de les Clàssiques

Imatge de previsualització de YouTube Imatge de previsualització de YouTube

34 thoughts on “Què sabem de Sòcrates?

  1. Pingback: El Fil de les Clàssiques » Blog Archive » Conium maculatum

  2. Margalida Capellà Soler Post author

    Aquí hi trobareu el documental sencer sobre el filòsof més enigmàtic de la història de la filosofia.

  3. Chaima Anza

    SALVE!
    Sòcrates va nèixer el (470 – 399 aC). Va ser un filòsof grec considerat com un dels més grans, tant de la filosofia occidental com de la universal.
    Vale!

  4. Jessica Llavero

    Sòcrates 470 aC – 399 aC, va ser qui va separar la creença en déu de la raó en l’antiga cultura grega. Era un home interessat en la raó i el pensament i no es va dedicar a estudiar coses físiques que van fer d’altres, com Tales. Sòcrates acostumava a criticar les costums de la vida a Atenes, ja que com ell deia “pensa per tú mateix”. Va ser condemnat i després empresonat pel seu pensament, diferent al de tots el altres. Va morir pels principis de la raó, per qüestionar el món, bebent cicuta. Els seu comportament a l’hora de morir va ser d’indiferència i serenor. Socrates, va morir pels seus principis, convertint-se així en l’heroi grec. S’han trobat fins i tot restes d’ofrenes a la seva mort a la presó on es trobava Sòcrates. Després de la seva mort, les seves ideologies van ser venerades i estudiades de manera que es va promulgar la seva manera de pensar, qüestionat-se el món i sent autocrítics. Aquests ideals, es van extendre arreu fins i tot a hores d’ara continuen moldejant el nostre món.
    Entre Sòcrates i Jesús, la semblança evident és la mort per la fidelitat als seus ideals o creences.

  5. Carla A.

    Sòcrates va ser un filòsof molt important, del qual van aprendre persones com Plató i després Aristòtil a través de Plató. Una de les característiques principals de Sòcrates era la inducció maièutica, basada en raonar una qüestió fins trobar la resposta més correcta possible: Hi ha gent que parla de com Sòcrates demanava que li féssin una pregunta, ell s’asseia a un racó de l’àgora i al d’una estona tornava i responia. Encara que va ser condemnat per les seves idees a beure cicuta, càstig tradicional grec per als condemnats a morir, es podria comparar amb Crist pel fet que es va sacrificar pel seu poble. Les seves últimes paraules denoten ironia, però també mostren que els deixebles no han de seguir un model concret de pensar acceptant-lo com a l’únic correcte perquè seria un error i contradiurien la doctrina de Sòcrates, que precisament defensava la raó: Només escoltant Sòcrates es privarien d’ella.

  6. Teresa Devesa i Monclús

    Margalida, l’enllaç del comentari 2 està cancel·lat, no sé si es pot tobar en un altre lloc.
    Nois i noies, la informació d’aquest article és important de cara a la interpretació d'”Els núvols” d’Aristòfanes. El reprendrem, doncs, quan n’hagueu fet la lectura. Aleshores serà el moment de contraposar el Sòcrates aristofànic amb l’històric.
    Tot i això, cal tenir en compte que en aquest cas la importància de les fonts es fa ben palesa. Com que Sòcrates no va deixar res escrit, ens hem de basar en infomacions contradictòries que es mouen des de la idealització de les “Memòries de Sòcrates” de Xenofont i el protagonisme que li dóna Plató en les seves obres a la ridiculització a què el sotmet Aristòfanes.

  7. Margalida Capellà Soler Post author

    Teresa, em sap greu però ara per ara no el trobo enlloc. Estem a l’aguait!

  8. Ariadna Jiménez

    Sòcrates, en grec Σωκράτης, va ser un filòsof grec. Actualment, és considera el fundador de la filosofia occidental. D’aquest filòsof només ens ha arribat informació a través dels seus deixebles. Un exemple és els diàlegs de Plató, en grec Πλάτων , un filòsof d’immensa influència en la Grècia clàssica, els quals ens ofereixen la font d’informació més fiable sobre Sòcrates de què es disposa actualment.
    Sòcrates va fer una contribució de to ètic a la filosofia. La base del seu ensenyament va ser la creença en una comprensió objectiva dels conceptes de justícia, amor i virtut i el coneixement d’un mateix. Per a ell els vicis eren el resultat de la ignorància i que cap persona desitja el mal, al seu torn, la virtut és coneixement i aquells que coneixen el bé, actuaran de manera justa. Sobre la seva lògica s’ha de dir que ha posat èmfasi en la discussió racional i la recerca de definicions generals, com queda clar en els escrits del seu jove deixeble, Plató, i de l’alumne d’aquest, Aristòtil. Gràcies als escrits d’aquests filòsofs, Sòcrates va aconseguir incidir molt en el curs posterior del pensament especulatiu occidental.
    El mètode de Sòcrates es basava en el diàleg, o així se’ns mostra en els primers diàlegs platònics. El diàleg s’oposa a la eloqüència i la retòrica dels sofistes, que es tancaven en els seus discursos, i situa els interlocutors en un mateix pla, la qual cosa pot interpretar en el sentit que la filosofia no és un producte del pensador solitari, sinó el resultat d’una tasca col•lectiva.
    El mètode de la conversa de Sòcrates tenia dos moments: la ironia i la maièutica (maièutica significa l’art de la llevadora, d’ajudar a donar a llum).
    Amb la ironia s’oposa a l’opinió infundada i l’arrogància de la consciència dogmàtica que creu posseir la veritat. I la maièutica consisteix en conduir la conversa de manera que pugui aflorar la veritat de l’interior de cada un, on estava latent.
    Per concluir s’ha d’esmentar la mort d’aquest filòsof. L’any 399 aC, es va presentar una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs: perquè no creia en els déus grecs i en va introduir de nous, va corrompre la joventut i també se’l va acusar indirectament de ser un sofista i d’ensenyar l’astronomia d’Anaxàgores. Primerament, el judici de Sòcrates va començar amb la seva defensa sobre les acusacions. Després d’això, el jurat el jurat vota a favor de considerar-lo culpable per 280 vots a 220. Així doncs, com era culpable calia decidir quina era la condemna. Sòcrates va fer una proposta de pagar 100 dracmes, tot i que era una quantitat molt petita per a ell era la cinquena part de les seves possessions, així que era una mostra de la seva pobresa i bona voluntat. El jurat no va accedir i aquest va augmentar la multa a 3.000 dracmes, ja que els seus amics l’ajuden al pagament. Tot i així no va aconseguir canviar la seva sentència, la pena de mort.
    Finalment, estava en una cel•la, on l’empresonen després de judici, però ell no ho acceptà per els seus raonaments. Quan arriba el moment, Sòcrates ingereix la cicuta, la qual li provoca la mort. Va morir a l’edat de 70 anys.

    Per deixar clara la seva mort s’ha de dir que la cicuta és un verí, que apareix en més d’una mort antiga.
    Per acabar, també vull esmentar que la cicuta apareix en una de les epodes d’Horaci, concretament en l’epode III, “Amistat amb Mecenas. Maledicció de l’all”, on Horaci fa una exageració, compara l’all amb la cicuta.

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Has fet una bona recerca, però l’important és que t’hagin quedat clars tots els conceptes filosòfics que esmentes i que siguis capac d’explicar amb les teves parules, o d’una manera més planera conceptes com, per exemple, la maièutica i la ironia socràtica. Ho proves?
    D’altra banda, m’agrada que relacionis la mort del filòsof atenès per acció de la cicuta amb l’epode en què ens va aprèixer aquest verí. Recordes de quina manera va executar el seu suicidi un altre filòsof, en aquest cas romà, anomenat Sèneca? Us ho vaig comentar a classe.

  10. Margalida Capellà Soler Post author

    Ariadna, podries posar els versos de l’Epode III d’Horaci corresponents a la comparació que fa de l’all amb la cicuta i comentar-los aquí. Moltes gràcies!

  11. Ariadna Jiménez

    El vers que corresponen a la comparació de l’all amb la cicuta és el següent: “Si mai algú amb mà impia ha estrangulat el seu pare ancià, que li facin menjar all, que és pitjor que la cicuta”.
    S’ha de dir que durant tota l’epode, a part de les idees principals (Horaci mostra que la broma que li fa el seu amic Mecenas amb l’all l’accepta amb bon humor;l’apel·lació a Mecenas i també una sàtira)hi ha diversos recursos per explicar el que ell pensa. Un d’aquest recursos és l’ exageració, on apareix la comparació de la cicuta, en llatí conium maculatum,amb l’all. És una exageració, ja que la cicuta és un verí, per tant, no es pot comparar el seu efecte amb el de l’all.

  12. Ariadna Jiménez

    La veritat és que la cicuta apareix en més d’una mort antiga. Tant Sòcrates, en grec Σωκράτης, com Sèneca, en llatí Luci Anneu Sèneca, van morir amb la cicuta.
    Centran-me més en Sèneca ( ja que al comentari anterior he paralt de Sòcrates)he de dir que aquest va ser un filòsof romà, polític i dramaturg.
    Ja continuaré

  13. Teresa Devesa i Monclús

    Ariadna, quan puguis i la salut t’ho permeti, hauries d’ubicar l’epode i els versos exactes perquè tothom pugui buscar-ho en la seva antologia d’Horaci. També hauries de seguir l’enllaç que t’indica la Margalida, un article sobre la cicuta, i deixar-hi la referència que hi fa Horaci.
    Cuida’t!

  14. gimenez_tha

    Hola!!

    Sòcrates (Σωκράτης), va ser un filòsof grec.
    És considerat el fundador de la filosofia occidental, però només ens ha arribat informació d’ell a través dels seus deixebles. Ens han arribat els diàlegs de Plató (Πλάτων), en els quals se’ns ofereix la font d’informació més fiable sobre Sòcrates que tenim actualment.

    La base de l’ensenyament de Sòcrates va ser la creença en una comprensió objectiva dels conceptes d’amor, virtut i justícia i ,per últim, el coneixement d’un mateix.

    Per a ell, els vicis eren resultat de la ignorància i cap persona desitja el mal. La virtut és coneixement i, aquells que coneixen el bé, actuaran de manera justa.

    Ha posat èmfasi en la discussió racional i la recerca de definicions generals. Gràcies als escrits de Plató i el seu alumne Aristòtil, Sòcrates va aconseguir incidir molt en el curs posterior del pensament especulatiu occidental.
    El mètode de Sòcrates es basava en el diàleg.
    El diàleg s’oposa a l’eloqüència i la retòrica dels sofistes, que es tancaven en els seus discursos, i situa els interlocutors en un mateix pla, la qual cosa es pot interpretar en el sentit que la filosofia no és un producte del pensador solitari, sinó el resultat d’una tasca col•lectiva.
    El mètode de la conversa de Sòcrates tenia dos moments:

    1.- La ironia s’oposa a l’opinió infundada i l’arrogància de la consciència dogmàtica que creu posseir la veritat. 2.- La maièutica consisteix en conduir la conversa de manera que pugui aflorar la veritat de l’interior de cada un, on estava latent.

    L’any 399 aC, es va presentar una acusació contra Sòcrates per tres càrrecs:

    1.- Perquè no creia en els déus grecs i en va introduir de nous.
    2.- Va corrompre la joventut.
    3.- I també se’l va acusar indirectament de ser un sofista i d’ensenyar l’astronomia d’Anaxàgores.

    Primerament, el judici de Sòcrates va començar amb la seva defensa sobre les acusacions. Després d’això, el jurat vota a favor de considerar-lo culpable per 280 vots a 220. Així doncs, com era culpable calia decidir quina era la condemna. Sòcrates va fer una proposta de pagar 100 dracmes, tot i que era una quantitat molt petita per a ell era la cinquena part de les seves possessions, així que era una mostra de la seva pobresa i bona voluntat. El jurat no va accedir i aquest va augmentar la multa a 3.000 dracmes, ja que els seus amics l’ajuden al pagament. Tot i així no va aconseguir canviar la seva sentència, la pena de mort.

    Finalment, estava en una cel•la, on l’empresonen després del judici. Quan arriba el moment, Sòcrates ingereix la cicuta (és un verí que apareix en més d’una mort antiga), la qual li provoca la mort.
    Va morir a l’edat de 70 anys.

    Per acabar, també vull esmentar que la cicuta apareix en una de les èpodes d’Horaci, concretament en l’èpode III, “Amistat amb Mecenas. Maledicció de l’all”, on Horaci fa una exageració, compara l’all amb la cicuta.
    El vers que corresponen a la comparació de l’all amb la cicuta és el següent: “Si mai algú amb mà impia ha estrangulat el seu pare ancià, que li facin menjar all, que és pitjor que la cicuta”.

    S’ha de dir que durant tota l’èpode, a part de les idees principals, hi ha diversos recursos per explicar el que ell pensa. Un d’aquest recursos és l’exageració, on apareix la comparació de la cicuta, en llatí conium maculatum, amb l’all. És una exageració, ja que la cicuta és un verí, per tant, no es pot comparar el seu efecte amb el de l’all.

    Bueno crec que això és tot, adeu!! 😀

  15. Teresa Devesa i Monclús

    Thaïs, has fet fer un recull exhaustiu d’informacions, però hauria estat bé que comentessis també els vídeos en si.

  16. Marina Garcia

    Aquests tres videos tracten sobre el pensament de Sòcrates.

    Com es pot apreciar en el primer video, Sòcrates va ser una persona a la que únicament li importava el pensament. Les civilitzacions que hi havia a Grècia primerament, justificaven tot amb elements mitològics. Van començar a estudiar molt el cel. Els grecs van substituir els déus com a justificacions de totes les coses i van començar a pensar que tot es podia veure amb l’astronomia. En el moment en que comencen a pensar tot això és el moment en que néix la ciència. Tal i com diu el primer video, Tales va ser el primer que va calcular a travès del cel.
    Per a Sòcrates, el que realment era important, era veure el comportament humà a treavès de la raó i la lògica. Sòcrates parlava i debatia les coses amb la gent. Amb la lògica i la raó Sòcrtes pensava que s’havien de discutir totes les coses. Sòcrates no creia que s’haguès de fer el que la majoria de gent pensès, que s’havia de fer cadascú el que pensès amb la seva raó lògica. Intentava convèncer a la gent sobre el que havien de fer i el que no, però a l’assemblea no era massa escoltat.

    El segon video comença parlant de la guerra del peloponnès. Aquesta guerra va ser tractada per Tucídides en la seva gran obra. A Atenes veneraven a la deessa Atena, però la ciutat va qedar en unes molt males condicions, ja que la guerra la van guanyar els espartans. Tal i com es pot apreciar a la imatge del minut 2.06, Atenes va quedar destrossada, sobretot la seva flota. En el moment en que van quedar derrotats els Atenencs, van intentar buscar algun culpable de la guerra. A qui van culpar va ser a Sòcrates, ja que havia criticat molt la vida atenenca. En van arrestar per haver questionat els principis de la ciutat. Sòcrates va ser jutjat, va dir el que ell pensava, arguementant que tot s’havia de questionar. No es va disculpar, cosa que va fer que l’acabessin condemnant a mort, va ser enverinat amb “cicuta”.

    El tercer video tracta de que Sòcrates no li va donar massa importància al fet que és morís. Els seus amics van quedar molt tocats. Un cop mort Sòcrates els atenencs es van comçar a adonar que Sòcrates havia estat una persona que calia apreciar. Es van adonar que no calia seguir a la massa. Poc a poc es va anar donant importància a la raò i la lògica. Els diferents deixebles de Sòcrates van anar treballant desde el pensament de Sòcrates.

  17. Teresa Devesa i Monclús

    Crec, Marina, que els vídeos enllaçats per la Margalida t’han ajudat a entendre millor aquest personatge cabdal per a la història de la filosofia.

  18. nuria yela

    Χαιρετε!
    Intentaré respondre a algunes de les preguntes de l’article que han quedat un mica oblidades, ja que els comentaris anteriors són molt complets i trobo una pèrdua de temps repetir el que han dit els companys.

    Per començar relaciono el concepte de “ironia socràtica” amb la primera fase del mètode socràtic; la refutació. A partir del diàleg, Sòcrates feia adonar al seu interlocutor que els arguments que donava per explicar un concepte no eren sòlids, es a dir, que s’equivocava. Per fer adonar a aquella persona de que el que deia no es sostenia calia que el poses en situacions complexes i que el fes dubtar de tot en el que havia cregut prèviament. La persona que estava dialogant amb Sòcrates havia de ser conscient de la seva pròpia ignorància. Aquesta primera fase és dolorosa, ja que fa mal veure que realment el que sempre havies cregut que era d’una manera no és així i que t’equivoques.
    La segona fase del mètode socràtic és la maièutica, que té com a objectiu que aquella persona, una vegada s’ha adonat de la seva pròpia ignorància, tregui de dins seu o “faci néixer” el coneixement. S’arribarà al coneixement a partir del diàleg, està clar.
    Es compara aquest mètode amb el part, ja que; no hi ha part sense dolor i Sòcrates seria considerat una mena de matrona, perquè encara que ell considerava que de dins seu no podia emergir coneixement, (es considerava un ignorant: “Solo sé que no sé nada” això no volia dir que no pogués ajudar als demés a fer-lo sortir.

    El sentit que li atorguen a la seva mort, és el de un símbol de llibertat d’expressió. Això ho podria lligar una miqueta amb la pregunta d’establir un paral•lelisme entre Sòcrates i Jesús. Segons la Bíblia, Jesús va ser crucificat per salvar a tots els homes i abans de morir va dir la famosa frase: Padre, perdónalos porque no saben lo que hacen. El paral•lelisme que veig és el de que Sòcrates del que ens volia salvar era de viure submergits en la ignorància, de no despertar-ne. I tal i com expliquen alguns companys Sòcrates creia que el que feia era bo per la ciutat i pels joves, creia que mereixia un premi, no un càstig. Tot i així, tant Sòcrates com Jesús moren molt tranquils, perquè saben que han sigut justos (en el cas de Sòcrates) o bons (en el cas de Jesús de Nazaret) i que per això mateix no els podia passar res dolent.

  19. Laia Muñoz Osorio

    Sòcrates va néixer el 470 aC i va morir el 399 aC condemnat a mort per corrompre el jovent i possar en dubte els déus de la ciutat. Morí enverinat per l’ingesta de citura. Sòcrates no deixà de propagar el Coneixement fins que el verí s’expandí per tot el cos i li provocà la mort.

    Sòcrates ha passat a la història com a un dels filòsofs més importants i influents de la filosofia occidental i universal, a més a més de ser el mestre de Plató.

    Sòcrates trencà totalment amb les idees sofistes, va ser una persona molt humil i modesta. L’objectiu de Sòcrates és arribar al Coneixement/Veritat a través del diàleg. Es tractava doncs d’analitzar pas per pas cada concepte que s’esmentava al diàleg i comprovar la seva autenticitat. Aquest procés constava de dos passos:

    – La refutació o ironia. Sòcrates fa que el seu acompanyant en el diàleg se n’adoni que està errat, les seves idees són falses. És un pas molt difícil i dolorós perquè a ningú li agrada descobrir que és ignorant. Sòcrates possava en dubte la tesi de qui dialogava i el feia contradir les seves pròpies idees.

    – La maièutica. Una vegada descobrim que som ignorants, Sòcrates ens ajuda a arribar al Coneixement a través del diàleg. És un procés molt lent i llarg. Sòcrates es compara amb una maièutica (llevadora) en tres aspectes:
    · Sòcrates ajuda a infantar el Coneixement i la maièutica un nadó.
    · Els dolor de la ignorànica equivalen als del part.
    · Sòcrates encara que no pugui infantar el seu propi Coneixement, ajuda els demés a assolir-ho. La maièutica encara que sigui estèril també pot ajudar a parir un nen.

    Sòcrates va ser tot un màrtir del Coneixement, igual que Jesús va ser el màrtir més important i fidel de Déu. Jesucrist és recordat com el fill de Déu i Sòcrates com el fill de la Raó, el Coneixement i la Veritat.

  20. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Cave de Muse

  21. Pingback: Aracne fila i fila » Blog Archive » Llatinismes a La muerte llega a Pemberley

  22. Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » L’affaire Sofia, Els Amics de les Arts

  23. Alina Roman

    Xaipete!
    Sòcrates era un home imperfect ja que fisicament era desproporcionat , tenia el cap massa gran , els ulls eren molt grans i trencaba el concepte de l’home ideal de belleza ,no li preocupaba el seu aspecte només li preocupaba el pensament. Es convertiriaen un lider de una revolució del pensament . El sol les estrelles i la luna , és pensàven que formàven part dels déus i espiritus . La civilització de Babilonia va fer recopilar informació de astronomia , el calendari registra el ocas i el orto, aquest coneixemnt del cel es va expandir fins a Turquia , va ocorrer un canvi radical j que els grecs van transformar aquell coneixement treient els grecs i substituint-los per el pensament. No són persones sino coses, predeien el moviment de les estrelles i de la lluna a través de l’astrologia i Tales un famós cientific grec va escriure un llibre on ensenyava com guiar-se per les estrelles a l’hora de navegar. Tales en el seu viatge a Egipte va ser el primer en medir l’altura de la gran piràmide. Per fer-ho va esperar la posta de sol fins que l’ombra arribés a la seva altura i d’aquella manera amb una fòrmula matemàtica va descobrir l’altura. Molts científics grecs van medir la circumferència de la longitud de la terra quan la majoria de gent encara és pensava que la terra era plana. Van inventar motors de vapor , bombes d’aigüa i ponts penjants. A Sòcrates no li interessava res de les ciències sinó que a través logica i la raó per estudiar a la gent. Hi va haver una guerra naval entre atenesos i espartants en que molt atenesos que van caure dels vaixells van ser capturats i condenats a mort a travès d’una beguda. Sòcrates va ser l’únic en dir tot el contrari perquè no estàva a favor de la decisió.

    Sòcrates va ser un home molt important ja què va ser un filòsof intel·ligent i que li interessava molt la raó més de que era un home molt savi!

    Molt interessants els dos videos.

  24. Camila Arigón

    Sòcrates va ser un filòsof grec. El mètode socràtic tractava dues fases: la refutació, és a dir, fer veure a l’interlocutor que les seves idees no són sòlides, que no tenen fonaments. Per això, Socràtes comença sempre els seus diàlegs des de la posició fictícia de fer veure que l’interlocutor és el savi. La refutació normalment acabava enfadant amb el que dialoga. El següent pas és la maièutica: l’interlocutor troba la veritat dins de la seva ànima.

    Sòcrates va ser condemnat a veure la cicuta perquè consideraven que corrompia als joves i dubtava dels déus de la ciutat, per això, en un judici van decidir que havia de morir. Això ens ha arribat fins a nosaltres gràcies a Plató que va escriure “L’apologia de Sòcrates” (el judici) i “Critó” (moments abans de la mort). En el diàleg de Critó, Sòcrates es troba amb els seus amics abans de morir i està molt tranquil, a més a més rebutja la proposició de fugir.

  25. Dani

    Sòcrates va ser capaç de morir abans de deixar de defensar les seves idees i creences i, que per a això, va ser obligat a beure la copa de cicuta que va acabar amb la seva vida. També un filòsof de la Grècia clàssica molt influent en la nostra cultura actual pel desenvolupament del seu pensament, un revolucionari per la seva època que va canviar la manera de mirar el món i la realitat.

  26. Clàudia Cazaux Cuberas

    Sòcrates va ser un dels filòsofs més importants de l’Antiga Grècia. Utilitzava el seu mètode socràtic per poder arribar al coneixement. Ho feia a través del diàleg. En els diàlegs de Plató ens explica el mètode socràtic: sempre es trobava algú pel carrer i aquella persona li feia una afirmació i a partir d’aquí Sòcrates li anava fent preguntes perquè l’altre es donés conta de que estava equivocat, aquesta fase per arribar al coneixement la nomenava la fase de la refutació. L’altre persona s’enfadava i llavors començava la fase de la maièutica en que intentaven arribar els dos junts al coneixement.
    Tot el que sabem de Sòcrates es gràcies als diàlegs de Plató. Sòcrates va ser jutjat i condemnat a mort per, segons els jutjes, haver corromput en els joves i dubtar de l’existència dels déus.

  27. barroso.rebeca

    Xaipeteee!! 🙂

    Sòcrates: (470 aC – 399 aC)
    Plató era deixeble de Sòcrates, de fet a Plató la mort de Sòcrates l’afecta molt, per això escriu els diàlegs. Plató té la intenció de plasmar el pensament de Sòcrates.
    L’interès de la reflexió filosòfica es centrava llavors entorn del ser humà i la societat, abandonant el predomini de l’interès per l’estudi de la natura.
    Sòcrates no va escriure res i, malgrat haver tingut nombrosos seguidors, mai va crear una escola filosòfica. Les anomenades escoles socràtiques van ser iniciativa dels seus seguidors.
    Per a Sòcrates arribar al coneixement consistia en diferents passos; primer el pas de la refutació, que consisteix a extreure tota la ignorància de les persones i reconèixer que no sabem res, i una vegada extreta tota la nostra ignorància apareix la maièutica, que consisteix a troba el coneixement de dins nostre a partir de preguntes. No serà un procés negatiu, a través de les preguntes per sorgir el coneixement.

  28. gimenez.judit

    Sòcrates, del qual sabem gràcies als textos del seu deixeble Plató, fou un filòsof grec partidari de que l’home savi és just i els que fan injustícies és degut a la seva ignorància. Sòcrates, mitjançant el diàleg, preguntava la definició d’alguns conceptes com la bellesa, el bé i el valor als joves. La seva mort fou deguda a que el van culpar de corrompre als joves. Sòcrates va acceptar que potser havia estat massa crític i algú s’havia sentit avergonyit o ridiculitzat, però ell ho feia amb bona intenció, volia despertar el coneixement interior de la gent. Durant el seu judici no va apanedir-se de res, i va dir que de càstig l’haurien de convidar a sopar! Un cop empresonat amb condemna de mort, ell va restar tranquil. Es diu que uns amics el van anar a veure abans de morir i ell dormia plàcidament! Els amics dubtosos van preguntar-li perquè estava tant tranquil i ell va dir que ell sabia que havia estat just i, de fet, es preocupava per les possible conseqüències que els pogués portar als que l’han jutjat injustament. Li van proposar escapar amb la condició de que deixés de filosofar i s’hi va negar per dos motius.El primer, ell no podria deixar mai de filosofar perquè ell creu que és el seu deure i el que li agrada. I el segon motiu, si ell escapés seria ser injust i desobeir la llei, i les lleis les hem creat nosaltres, si només les complíssim quan ens convé no servirien de res. Sòcrates es va prendre la cicuta i va morir. La maièutica és el fet de, mitjançant preguntes, fer sorgir el coneixement de l’interior de les persones. Els cristians el van considerar un precursor pagà del cristianisme per la semblança de la seva mort amb la de Jesús. Jesús fou també injustament condemnat a mort i aquest es mostrà tranquil.

  29. Roser

    Χαιρε!

    En sabem de la ideologia de Sòcrates gracies al seu deixeble Plató, el qual l’esmenta en alguns dels seus escrits com en els diàlegs de joventut de la República. Sòcrates defensava un únic coneixement universal al qual estava a l’abast de tothom, per tant no era relativista, el que defensava aquest filosof és que arribar al coneixement només era possible a través del diàleg, aquest diàleg a de seguir un procés que ens dugui a la màxima sabiduria, ja ha estat anomenat diàleg socràtic i consta de dos fases: la refutació, adonar-nos que molts dels conceptes que donem per vàlids no ho són, d’aquí prové la frase més famosa del filosòf: només sé que no sé res; i la malleutica que aquest procediment tracta de reconèixer el coneixement que és dins teu.

  30. Pingback: Josep Maria Pou interpretarà Sòcrates | Cartellera de teatre clàssic a Barcelona

  31. Pingback: El domini de la paraula a Grècia | Literatura grega a escena

  32. Carlos Thiriet

    Χαιρε,
    Sòcrates va ser un dels filòsofs més grans de l’època clàssica, concretament del segle V a.C. De fet, és tan important que la història de la filosofia es divideix en els filòsofs presocràtics i els posteriors a Sòcrates, perquè va revolucionar la forma de fer filosofia. El que més m’agrada d’aquest filòsof és que era únicament partidari de la filosofia parlada, que en la meva opinió és la més efectiva, i que no era tan orgullós i prepotent com altres filòsofs, i la seva frase més recordada és la famosa “Només sé que no sé res”. Gràcies als seus deixebles Plató i Aristòtil, la seva figura va romandre en la memòria dels homes fins als nostres dies, i com que Aristòtil va ser el mestre d’Alexandre el Gran, podríem que elñ major conqueridor de la història va ser educat pel mateix Sòcrates.

  33. Abigail.dina

    Sòcrates va ser un personatge important en la història de la filosòfia.
    Va nèixer al 470aC i va morir al 390 .
    3 raons que fan que Sòcrates segueixi cautivant durant els segles:
    1.El deixeble que va tenir va ser Plató ,no és qualsevol ,quan va morir Socrates Platò va escriure en diàleg ,sobre Sòcrates ,això fa que segueixi pervivint.
    2.Hi ha un judici i Sòcrates es condemnat a mort,mort de manera injusta i heroica,això fa que segueixi vigent ,això ajuda a que sigui recordat,va morir d’na manera heroica ,això fa que sigui recordat.La cauda per la qual va morir Sòcrates va ser perquè va posar en dubte l’existència del deus,va morir a cauda de la sicuta un verí.
    3.El que diu Sòcrates és atrallent
    Sòcrates diu:”Una vida no cuestiionada,és una vida que no té sentit ,que no val la pena ser viscuda”
    Sòcrates havia fet que la gent es qüestionés ,ja que ells s’ho cuestioonava tot ,era un filosof amb capacitat per qüestionar-se les coses .
    La apologia de Sòcrates :És un diàleg que parla de judici de Sòcrates ,ja que el van acusar de dues coses,de corrompre els joves i de posar en dubte els deus de la ciutat .

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *