Encara és vigent l’amor platònic?
Cultura clàssica, General, Grec 1, Grec 2 octubre 30th, 2009Per què el tema de l’amor ens interessa tant? L’hem trobat fins i tot a la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar en què la saviesa d’Hipàtia desperta l’amor en els seus deixebles. Dimecres vàrem veure que els jardins del Laberint d’Horta estan dissenyats en clau amorosa. Allí vàrem parlar de diferents tipus d’amor: l’origen de l’amor (relleus d’Úranos i Eros, i de Demèter i Zeus dins el jardí dels boixos), els amors divins (rapte d’Europa i d’Amfitrite), l’amor personificat en Eros amb fletxes, amagat dins el laberint de xiprer, el refús amorós personificat per la nimfa Eco a la sortida del laberint tot contrastant amb la sublimació de l’amor (templets de Dànae i Ariadna, més els relleus dels esposos Deucalió i Pirra, i de l’estimada Iris que puja al cel) i l’amor panoràmic i melangiós de la plenitud de la nimfa Egèria. L’amor romàntic que destil·la del paisatge de l’anomenat Jardí Romàntic per passejar-hi amb la parella o trobar-hi l’amor. Amor i bellesa, bellesa i amor!
Què en sabeu de l’amor platònic? Quin és el seu origen? Creieu que avui en dia l’amor platònic encara és vigent?
Aquí teniu un vídeo d’humor italià sobre l’amor platònic a partir del Banquet de Plató:
i un altre de pervivència clàssica de l’etern tema de l’amor platònic en la música, interpretat per Los tucanes de Tijuana:
També us deixo aquí un fragment de la pel·lícula musical Hedwig and the Angry Inch:
Sobretot us animo a llegir la teoria platònica de l’amor que trobareu al Banquet (Συμπόσιον) i al Fedre de Plató i potser després sabreu què hem de fer amb l’amor. Segur que Plató ens ensenyarà a saber viure l’amor i il·luminarà els nostres problemes amb la seva complexitat.
El Encara és vigent l’amor platònic? per El Fil de les Clàssiques, a no ser que s'indiqui el contrari, està sota una Creative Commons Attribution-Noncommercial-Share Alike 2.5 Spain Llicència.
novembre 1st, 2009 at 15:41
Ui, Margalida, això de l’amor platònic i/o romàntic a hores d’ara , no sé , però em sembla que està molt “tocat”: les dones hem de ser molt crítiques en segons quins plantejaments “tradicionals”(complementarietat, mitja taronja…) que no ens han afavorit gaire o gens al llarg dels segles… Jo repasso llibres com el de Charo Altable, “Penélope o las trampas del amor”, o un altre que em sembla que ja vaig recomanar una altra vegada de la Rosa Sanchis, “Tot per amor?”… i ara que s’apropa el 25 de novembre que és el dia contra la violència masclista val la pena veure quins són els paranys que té per a les dones segons quin tipus d’amor i sobretot seguir la consigna de “Talla amb els mals rotllos”…
Ah, i una altra cosa és la mitologia i les escultures del Laberint d’Horta… o no…
I sempre avant!
Mercè
novembre 1st, 2009 at 16:56
I tant, Mercè! Mira fins i tot els de quart com recreen els mites: Europa a l’institut!
novembre 1st, 2009 at 21:30
Hola lida!
En l’amor platònic, segons Plató, no hi ha un element sexual(físic), simplement,es dona amb la imaginació. Es a dir, aquell amor al qual no li podem donar forma ni materialitzar(per algun motiu).
Actualment, penso que podriem parlar d’”Amor Platònic” en situacions diferents.
- TOTS idealitzem en la nostra ment a l’home/dona “perfecte” amb el qual, ens agradaria compartir la nostra vida.
- Quan ens enamorem i l’altre persona no ens correspon de la mateixa manera, tendim a idealitzar-la i a veure-la com una cosa impossible.
Avui dia, penso que només queda això de l’amor platònic, però ni tan sols això ho és, ja que quan ens imaginem al costat d’aquella persona que no ens estima, també sentim atracció sexual, no és purament l’ideal el que ens torna bojos, sinó el seu físic. Només podem dir que existeix en el primer punt que he dit, quan la nostra ment crea una aquesta imatge.
novembre 2nd, 2009 at 11:00
Actualment entenem l’amor platònic com a un amor impossible o idealitzat, un amor molt poc realista i potser basat en una base molt poc sòlida. Normalment utilitzem aquest concepte quan parlem d’un amor envers algun actor o persona famosa, que realment no coneixem i que per tant només la idealitzem.
He fet una mica de cerca sobre l’amor en general:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Amor
i sobre l’orígen de l’amor platònic:
http://ca.wikipedia.org/wiki/Plat%C3%B3
novembre 2nd, 2009 at 17:11
Camila, ho hauries d’explicar amb les teves paraules i no limitar-te a posar l’enllaç a la wiquipèdia!
novembre 3rd, 2009 at 01:18
L’amor sempre ha mogut mars i terres, i sempre serà així… Des de Croàcia a Ítaca passant per Corfú…
novembre 3rd, 2009 at 08:15
Joan, ben molt m’alegro de retrobar-te aquí i de compartir el que dius; ara bé com deia Ovidi hi ha mil formes d’amor:
Mille modi Veneris.
novembre 3rd, 2009 at 10:29
Χαιρετε Λιδα!
No sabia que l’amor va començar així segons Plató, el primer video ho explica molt bé i és molt graciós!
Jo crec que l’amor platònic encara és vigent, ja que quantes vegades em sentit: “Oix, que guapo que és el Brad Pitt, és el meu amor platònic”, aquest és un exemple que sempre es sent pel carrer o amb els amics. També hi ha altres tipus d’amor platònic, com ara, quan “t’enamores”, encara que no t’acabes d’enamorar del tot perquè saps que no està al teu abast o creus que aquella persona és massa bona per a tu. Així que sí que crec que l’amor platònic és vigent.
Adeeu!
novembre 3rd, 2009 at 16:22
Estic esperant a tractar l’amor platònic amb el Manel Codina a filosofia, però com que no ho farem fins d’aquí unes setmanes, enganxo els apunts que hi han penjats al seu bloc i quan ho fem a classe intentaré aprofundir-los més:
La Bellesa ens atreu d’una forma molt intensa. L’objectiu de l’amor és la Bellesa. Aquest impuls eròtic segueix un procés que passa del desig de la bellesa dels cossos (desig sexual) a l’anhel de la bellesa moral de les ànimes (l’enamorament); d’aquest al de la bellesa de les normes i de les lleis (el polític), i finalment al desig de comprendre la Bellesa en si mateixa, que és causa de tot allò que és bell (el desig cap al coneixement: filosofia). És només en aquest últim estadi on l’ésser humà podrà trobar satisfacció plena a aquest desig tan intens.
També adjunto el text (4.3) fet per Plató de “el Banquet” en el que es veu clarament la idea que tenia Plató sobre l’amor:
http://www.xtec.cat/~mcodina3/Filosofia2/tplato.htm#49
Per si no ha quedat clar amb el meu comentari anterior, jo penso que l’amor platònic encara és vigent entre nosaltres, potser hi ha persones que tenen més tendència a “patir” aquest tipus d’amor, un amor totalment idealitzat, impossible i potser fins i tot irreal.
novembre 4th, 2009 at 00:21
Si, hi ha milers de formes d’amor, però l’essència és sempre la mateixa. S’ha de diferenciar del desig (amor platònic?) o el caprici. L’amor és voler el bé de l’altre sense interessos, el verdader és el que passi el que passi i al llarg del temps, els anys, les dècades, les sensacions es mantenen intactes.
novembre 4th, 2009 at 10:00
Avui com sempre, tens tota la raó, Joan.
Els amors amb final feliç no són els més freqüents; però podríem trobar algun paral·lelisme mitològic, per exemple en els amors ovidians de Baucis i Filèmon.
novembre 6th, 2009 at 10:53
ave lida!!
Crec que la majoría de persones en tenem per amor platónic un amor que sabem que és impossible.
Crec que tots em tingut un amor platónic.
novembre 6th, 2009 at 11:10
Ave lida!! El amor platónico es el amor idealizado, el de aquel que considera que sus sentidos no son capaces de percibir toda la perfección del objeto amado, y que ha de guiarse por los ojos del alma.
El amor platónico se asocia a:
- Una cierta frustración que va unida al mismo tiempo a la esperanza de encontrar a la persona amada en la realidad a través de la fantasía y en la imaginación.
- Se manifiesta como una necesidad de tener lo ideal sin que sea real.
- También se manifiesta como una frustración de una realidad no consumada.
He encontrado una frase relacionada con el amor platónico:
“Cuando tú me mirabas, su gracia en mí tus ojos imprimían” y “ya bien puedes mirarme después que me miraste, que gracia y hermosura en mí dejaste”.
vale lida!!!
novembre 11th, 2009 at 12:51
L’amor platònic en la pel•lícula Agora es presenta d’una manera molt clara en Hipàtia. Ella rebutja l’amor, tal com nosaltres l’entenem, dirigit a una determinada persona. Hipàtia intenta mostrar la imperfecció del seu cos, ensenyant el mocador de sang de la menstruació, al deixeble que equivocadament pensava haver trobat en ella la bellesa que podria satisfer el seu anhel d’amor. L’autentica satisfacció del seu desig de Bellesa només es satisfà amb el coneixement (amb la filo-sofia ).
Manel
novembre 12th, 2009 at 07:21
Moltes gràcies, Manel, per expressar tan bé l’amor platònic d’Hipàtia. “Àgora”, sens dubte, ens permetrà tractar molt temes acadèmics a l’aula, tot coincidint o no amb Amenábar.
Del mot filosofia, qui ens escriu en grec els ètims grecs i el seu significat? Aleshores tots entendrem millor a què es refereix en Manel.
novembre 12th, 2009 at 13:32
L’amor platònic al que es refereix Plató és aquell que fa que els humans no es quedin satisfets només amb el món sensible, crea un desig cap al coneixement, per això l’única cosa capaç de satisfer aquest desig és la filosofia.
novembre 12th, 2009 at 13:54
La relació entre el que avui entenem per amor platònic i el que realment volia dir Plató és que nosaltres entenem l’amor platònic com un amor que no es pot aconseguir, idealitzat i que desitjem. De la mateixa manera, l’amor cap al coneixement també el desitgem i només l’aconseguim amb la mort (alliberament de la nostra ànima).
novembre 12th, 2009 at 13:55
Filos ‘amic’
Sofia ‘ saviesa’
Filosofia ‘ amor a la saviesa’
novembre 27th, 2009 at 09:57
La teòria de l’Amor Platònic. El verdader significat de l’amor platònic no és l’amor impossible. Segons Plató l’amor no és una cosa física i no cap a una persona, l’amor platònic es el que fa que els humans seguieixin vivin, i les persones no es quedin tal qual envers la vida. L’amor platònic desperta el desig de l’home per coneixer la bellesa en si, i no la bellesa imperfecte, aquella què no és ideal i es troba a la realitat.
novembre 25th, 2010 at 07:13
[...] idea teniu de l’amor platònic? Ja heu llegit l’apunt de la Margalida Encara és vigent l’amor platònic? Coneixeu més cançons que parlin d’aquest tema? Digueu-me la vostra opinió, i si en teniu [...]