Com cada any, aquesta setmana passada va ser la setmana de la ciència. Aquí teniu una petita explicació de l’origen de la ciència i la filosofia (que en un principi anaven de la mà) i el perquè s’originés precisament a Grècia al s. VI aC.
[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JwXUCLS4hko[/youtube]
Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic IPM
Com ja sabeu, de Grècia provenen bona part de les coses que tenim avui en dia. Podem dir que a Grècia hi trobem les nostres arrels culturals. Avui acaba la Setmana de la Ciència 2014, una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Del 14 al 23 de novembre s’ha celebrat a tot Catalunya la 19a Setmana de la Ciència amb un munt d’activitats de divulgació científica (jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…).
El proppassat dijous, Dia Mundial de la Filosofia, un any més també vam celebrar amb música la mort de Sòcrates i la petjada de la filosofia grega en el pensament occidental.
Els temes centrals de l’edició de la Setmana de la ciència d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia. A Grec 2 hem fet recerca i, entre tots, estem ajuntant els cristalls amb ètims grecollatins (vid. L’univers clàssic dels nostres mots).
En aquests vídeos us hem presentat en el primer una breu síntesi de perquè podem dir que Grècia és el bressol de la ciència i en el segon, la Rebeca ha recollit alguns dels científics grecs més il·lustres. Ho hem fet en format de vídeo, ja que pensem que us serà més fàcil i us agradarà més. Tanmateix, per a completar la tasca del Moodle us heu de llegir la unitat 10 de Grec 2 ed. Teide i deixar-ne aquí un comentari d’unes 150 paraules tot argumentant “per què Grècia és el bressol de les ciències”? Quines són les aportacions gregues a la ciència? Quins són els personatges grecs, a més dels astrònoms, que fan ciència?
Ana Mª Falcón Durán & Rebeca Barroso
2n de Batxillerat Humanístic
Ja arriba la Setmana de la Ciència i la meva tasca es parlar-vos de l’etimologia de la paraula ἰατρός, -οῦ (ὁ). Podem dir que aquesta paraula és masculina, ja que com es pot observar en el seu enunciat, l’article és ὁ. Aquest substantiu de la segona declinació significa metge. D’aquesta paraula prové el prefix iatro-, com per exemple:
Ι tambéen prové el sufix -iatria, com per exemple:
Us mostraré paraules de diferents llengües que provenen d’aquest mot i el seu significat, que té a veure amb la paraula protagonista d’aquest article.
| Castellà | Pediatría | Psiquiatría |
| Català | Pedriatria | Psiquiatria |
| Francès | Pédiatrie | Psychiatrie |
| Anglès | Pediatrics | Psychiatry |
| Alemany | Pädiatrie | Psychiatrie |
| Portuguès | Pediatria | Psiquiatria |
Aquestes són dues paraules que suposo que coneixem tots, però per si de cas, explicaré que signifiquen (segons el DIEC):
Per últim, us deixaré un muntatge fotogràfic amb altres exemples que contenen aquest prefix i sufix, que donen a la paraula un significat relacionat amb la seva etimologia: metge.
-Coneixes una altra paraula que tingui aquest prefix o sufix?
-Ara que tenim recent el tema després de l’excursió a Empúries, us proposo que relacioneu una de les imatges que veureu en el vídeo amb l’explicació que vam donar la meva companya i jo sobre Asclepi. A més a més, veureu un petit text en llatí a sota d’aquesta, ¿us veieu amb cor de traduir-lo?
-Podríeu relacionar alguns dels mots del muntatge fotogràfic amb unes de les etimologies sonores que van fer les meves companyes l’any passat?
Χαίρετε!
Andrea Muñoz Rodríguez
2.2
A mi m’encanta l’arqueologia i la història, i he buscat diferents maneres d’estimular aquesta afició. Així, un dia quan la meva professora de clàssiques, la Margalida, em va proposar que feien un curs d’arqueologia dirigit per professors universitaris, a més de gratuït, no vaig dubtar en apuntar-m’hi i em van acceptar.
“Bojos per l’arqueologia” és un curs de formació dirigit a fomentar la vocació científica per l’arqueologia i la conservació i preservació del patrimoni cultural entre els alumnes de primer de batxillerat de Catalunya. Aquest curs forma part de la convocatòria 2013 BOJOS PER LA CIÈNCIA que patrocina la Fundació Catalunya La Pedrera.
Els instituts que coordinen aquesta proposta formativa són: l’Institut Català d’Arqueologia Clàssica (ICAC), l’Institut de Paleoecologia Humana i Evolució Social (IPHES) i l’Institut Català de Recerca en Patrimoni Cultural (ICRPC). El curs està destinat a ampliar i complementar el coneixement dels alumnes en el camp de la Prehistòria i l’Evolució Humana, l’Arqueologia Clàssica i la Conservació i Preservació del Patrimoni Cultural.
Aquest dissabte hi va haver l’acte d’obertura a la sala d’actes de l’emblemàtic (i ple de bastides) edifici de la Pedrera. Un cop allà, es van donar els diplomes acreditatius als participants de l’anterior programa (Crazy about biomedicine, 2013) i els directors dels organismes participants ens van presentar els sis programes d’aquest any (arqueologia, bioquímica, química, biologia, economia i noves tecnologies). La veritat és que eren tots molt interessants, tot i que, és clar, els meus interessos donaven preferència a l’arqueologia.
Us convido a donar un cop d’ull al lloc web si us interessa el tema o sou de quart d’ESO. En aquest últim cas, si us interessa la ciència, aquesta és una bona oportunitat d’estimular els vostres interessos i decidir què voleu fer en un futur.
Xaipete!
Som l’Andrea i la Irina Balart, editores del bloc El cel dels mites. Hem decidit fer una dramatització d’una de les dones que va tenir més importància en l’època clàssica, Hipàtia d’Alexandria. Hipàtia va tenir una vida força complicada per culpa dels fanàtics cristians que consideraven els seus invents com a pagans. Aquests cristians van ser els que la van assassinar i posteriorment van cremar la biblioteca de Serapeu. Aquí deixem la nostra dramatització en senyal de reivindicació:
Què us ha semblat? Quines van ser les aportacions a la ciència que va fer Hipàtia? Com va morir? Per què creieu que els fanàtics la van assassinar? Heu vist la pel·lícula Àgora d’Alejandro Amenábar?
Andrea i Irina Balart
2n Batx. C Grec
Hem llegit la primera part de Narracions de mites clàssics, en què les metamorfosis esdevenen animals. Ens hem adonat que els personatges dels mites de les Metamorfosis d’Ovidi, extrets de la mitologia grega, perviuen encara en el nom dels animals, que el nostre continent i l’euro reben el nom d’Europa, raptada per Júpiter en forma de toro, etc. També hem vist que els mites ovidians ens expliquen el perquè de les coses: el perquè de certs noms científics, tècnics i humanístics; per què els llops són voraços?; per què les garses grallen? per què les ratapinyades volen de nit vora les cases?; per què les granotes viuen a l’entorn de bassals llotosos?; per què l’aranya fila la teranyina? per què el rosinyol refila tan bé?… Hem fet recerca i també hem celebrat la Setmana de la ciència amb un mural amb el nom de diferents animals, la seva fitxa tècnica i una breu explicació del mite. La setmana vinent haurem d’explicar l’animal que ens ha tocat als companys i companyes. Aneu-los posant aquí i comentant l’activitat!
Discipuli discipulaeque 4t ESO Lingua Latina