Tag Archives: Matemàtiques

7 Coses que devem als grecs

Com tots sabem Grècia està passant per un moment molt complicat, tot el país es troba afectat per greus problemes polítics, econòmics i socials. Però hem de recordar que Grècia és molt més què un país, és el nostre bressol, és l’espurna que va encendre la flama de la nostra civilització. Per això, hem de demostrar agraïment i respecte a aquest país, un país que ens ha ensenyat tantes coses i que tant li devem.

Entre les milers de coses que devem als grecs, hem recopilat unes quantes, concretament 7, coses que tothom coneix i que ja formen part de les nostres vides:

Entre aquestes diapositives trobem diversos llegats del món grec, entre elles hi ha el cànon de bellesa grec, o el principi matemàtic del gran Arquímedes.

Imatge de previsualització de YouTube 

 Imatge de previsualització de YouTube

Com ja heu vist és ben evident que el món grec ens envolta dia a dia i que sense ell no seríem res. Per tant, volem agrair-los l’herència que ens han deixat, o com ells dirien ευχαριστίες.

Naim Bensaed i Jordi Rodríguez

2n de Batx. Humanístic

De vacances: Ermitage de Sant Petersburg

La combinació de les matemàtiques i l’art és ben coneguda i ha de ser tota una via de treball interdisciplinar. A l’Ermitage o Hermitage de Sant Petersburg, a Rússia, hi trobem la forma octogonal de la planta de Can Ferrerons de Premià de Mar esdevinguda mosaic amb el cap de la Medusa com a emblema i amb tota una pila de figures geomètriques i formes i episodis clàssics simètrics:

Clica damunt la imatge i explora


Vid. Galeria de Google Art Project

La col·lecció del Museu Estatal de l’Ermitage de Sant Petersburg té 75 mil metres quadrats d’exposició en 24 quilòmetres de visita  en un complex format per sis edificis situats a la riba del riu Nevà, el més important dels quals és el Palau d’Hivern, antiga residència oficial dels tsars. La resta del complex arquitectònic el formen cinc edificis, entre els quals es troben el Palau Mènxikov, l’edifici de l’Estat Major i un recinte per a emmagatzematge obert.

El museu es va formar amb la col·lecció privada que van anar adquirint els tsars durant diversos segles, i no va ser fins l’any 1917 quan va ser declarat museu estatal. La seva col·lecció, formada per més de 3 milions de peces, de les quals 15 mil són quadres, 12 mil escultures, un milió de monedes i medalles, 600 mil obres gràfiques, 200 mil objectes d’arts aplicades, 600 mil peces arqueològiques, abasta des d’antiguitats gregues i romanes fins a quadres i escultures de l’Europa Occidental molts dels quals de pervivència clàssica, art rus, art oriental, peces arqueològiques, així com joies o armes.

Compté 106.000 objectes de Grècia i de Roma, i de les excavacions arqueològiques que van tenir lloc durant al litoral del mar Negre durant els segles XIX i XX  a  les ciutats de NinfeaPanticapea,QuersonesosTeodòsia.

Tot seguit un petit tastet de les 15.000 peces gregues i romanes, sarcòfags, joies d’or, gemmes tallades, o més de 200 bustos de marbre d’època romana i una pila de pintures amb referents clàssics de la pinacoteca considerada, juntament amb la del Museu del Prado, la més gran del món:

En tornar de vacances ja podem començar a treballar tot aquest filó!

Bernat Ancochea
Director de l’institut Premià de Mar
Professor de Matemàtiques

L’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic

Sabíeu que no menys d’un 30% del lèxic usual del català és d’origen grec? Voleu saber quina és l’empremta de les lletres de l’alfabet grec en el vocabulari tecnicocientífic i humanístic català, tal com se’ns demanava a El Fil de les Clàssiques?

Hem treballat tots plegats de valent i finalment tenim el goig de presentar-vos el nostre treball cooperatiu:

Alumnes de Grec

Pitàgoras

Bust de Pitàgoras. Còpia d’un original grec. Museus Capilolins. Roma. [Font Viquipèdia]

Jo sóc un apassionat de les matemàtiques. Per això, he aprofitat els seus orígens grecs  per fer un article sobre Pitàgoras.

En estudiar els triangles surt el nom de Pitàgoras, perquè va ser el primer pensador que es va anomenar filòsof  i va fer de la geometria una veritable ciència. El teorema de Pitàgoras diu que en el triangle rectangle el quadrat de la hipotenusa és igual a la suma dels quadrats dels catets.

[Font: Departament de Matemàtiques de l’Institut Pau Vila de Sabadell]

En aquesta fórmula, la lletra a és la hipotenusa i b i c, els catets. El quadrat d’un nombre és la multiplicació per ell mateix

La geometria el va portar a la aritmètica i a l’estudi del concepte del nombre. Pitàgoras es pensava que tot el món  eren nombres, fins i tot va descobrir els intervals musicals aplicant-hi les matemàtiques. Un altre matemàtic grec va ser Euclides. Molts anys després Galileu es va inspirar en Pitàgoras.

A mi també m’agrada anar comptant pel món.

ORIOL LARIO DEVESA
5è de Primària

N.B.:

Pitagoras más que un teorema:


Videos tu.tv

Dia escolar de les matemàtiques amb corbes

Un any més torna a ser 12 de maig, dia escolar de les matemàtiques. L’any passat ja va tenir el seu espai dedicat al nostre bloc d’aula El Fil de les Clàssiques i aquest any repetim aquí en el bloc dels alumnes, Aracne fila i fila.

La matemàtica, que va néixer com a resposta a problemes experimentals (l’agrimensura egípcia i l’astronomia babilònica) va adquirir en mans dels grecs (Tales, Pitàgoras, Plató, Euclides, Arquimedes, Pappus …) l’aspecte de raonament lògic i la terminologia tradicional. En els Elements d’Euclides (tractat matemàtic de l’època hel·lenística que va esdevenir l’autoritat màxima fins a mitjan segle XIX) ja trobem els fonaments de la nomenclatura matemàtica actual. Les matemàtiques, però, han canviat molt des de les èpoques clàssiques. Els nombres, en èpoques gregues, eren les pròpies lletres, limitant molt els càlculs que es podien fer. Els romans, amb la invenció d’uns nombres, van facilitar una mica la tasca del càlcul, encara que les matemàtiques seguien sent molt complicades i la contribució romana a les matemàtiques a ser ben minsa -pràcticament es redueix a la creació dels àbacs amb pedretes (calculi).  per fer els comptes o càlculs-, no hem d’oblidar que els romans van ser els grans transmissors del lèxic grec i la majoria de mots del vocabulari matemàtic, fins i tot el mateix nom, són traducció de mots llatins que, a la vegada, provenen del grec. A veure si sou capaços d’esmentar en comentari, almenys cinc noms matemàtics actuals amb el seu origen grec o llatí?

Així doncs, en època romana i grega, les matemàtiques van quedar-se  en l’observació i l’abstracció. Què podeu veure en aquestes fotografies? Què us inspira?

Les corbes formen part del nostre dia a dia, estan a tot arreu i la majoria d’objectes que fem servir. Però que hi veiem nosaltres? Què en sabien els grecs? Segurament no veurem tant com n’Antonio Ledesma, però podem intentar aconseguir una mirada matemàtica per a veure amb uns altres ulls els objectes de sempre.  Enguany el dia escolar de les matemàtiques es celebra amb premsa i matemàtiques, us proposo donar un cop d’ull de la premsa (al bloc lateral com sabeu teniu els enllaços a la premsa digital) i si trobeu alguna fotografia relacionada amb les corbes, l’enllaceu i si teniu o feu fotografies no dubteu a pujar-les al Photobucket d’Aracne a l’àlbum “corbes”  i enllaçar-les  a la meva presentació. Per cert, quines corbes coneixien els grecs?

Bon dia de les matemàtiques!

Toni Moreno

Llatí i matemàtiques 1r de batxillerat