Author Archives: gimenez.judit

El temple d’Atena Nice a Atenes

Temple d’Atena Nice o Àptera

Atena nike (Atena la victoriosa), també anomenat Nike àptera “Victòria sense ales” (Correspon al núm. 6 de la imatge de sota) és un temple votiu, és a dir que servia per a agrair alguna cosa als déus, del segle V a.C situat a l’acròpolis d’Atenes. El núm. 3 correspon a l’Erectèon.

L’arquitecte d’aquest temple d’estil grec clàssic va ser Cal·lícrates, que fou el mateix que contribuí a dissenyar el Partenó juntament amb Ictinos, el qual, a més, va fer el temple d’Apol·lo Epicuri. Cal·lícrates va ser un dels arquitectes més rellevants durant l’època de Pèricles.

Aquest temple té unes dimensions de 8m d’alt per 3,78m d’ample per 4.18m de profunditat, escala humana. Predomina, doncs, la verticalitat. Les columnes d’ordre jònic ens fan veure que com a mínim és grec clàssic.

Està principalment fet amb marbre blanc pentèlic. Per la planta comprovem que és amfipròstil (té columnes tant al davant com al darrere) i tetràstil (té 4 columnes a cada banda). El sistema constructiu, com no podia ser un altre, ja que el voltat no apareix fins al romànic, és arquitravat.

El krèpis, la base, està format per 3 graons, els dos inferiors anomenats estereòbats i el superior anomenat estilobat. Tot seguit, trobem les columnes d’estil jònic que tenen una base amb dues motllures (l’escòcia i el tor).

 

Per què creieu que hi ha tants edificis amb 4 columnes? Ens ajudeu a completar aquest Drive?

Judit Giménez

2n Batx. Humanístic

L’origen científic de la filosofia

Com cada any, aquesta setmana passada va ser la setmana de la ciència. Aquí teniu una petita explicació de l’origen de la ciència i la filosofia (que en un principi anaven de la mà) i el perquè s’originés precisament a Grècia al s. VI aC.

Imatge de previsualització de YouTube

Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic IPM

Santiago Posteguillo, Premi Barcino 2014

Santiago Posteguillo

En aquest apunt tractarem una mica de literatura, concretament de novel·la històrica. Aquest mes s’ha fet el Congrés de Novel·la Històrica 2014. Santiago Posteguillo amb ‘Trilogía de Escipión’, que se situa a l’Antic Imperi Romà, ha guanyat el premi Barcino d’enguany. Aquí teniu un enllaç molt interessant a una notícia del telenotícies vespre de Tv3  d’ahir (Vid. minut 27).

També hi ha una lleugera explicació, un resum, d’aquesta trilogia als Matins de Tv3. A El Periódico, al diari Ara

A Aracne, ja tenim una entrada amb la recomanació del professor d’Educació Física del nostre institut, n’Alfred, i a més un dels nostres companys de classe, l’Arnau Lario, s’ha llegit la trilogia completa i ens contestarà unes preguntes:

·De què tracta la trilogia?

Arnau: Té dues trilogies i tracta de Escipió l’africà, un general del segle III a-C que lluità contra Annibal. I tracta de la seva vida i la seva trajectòria militar.

·Quin dels tres llibres t’ha agradat més?

Arnau: El que més m’ha agradat és el tercer llibre.

·Per què ens la recomanaries?

Arnau: És fàcil de llegir i interessant per a la gent que no sap gaire del tema és facil i aprens molt.

 Us hi animeu?

Judit Giménez

2n Batx. Llatí i Grec

Art a l’antiga Grècia

Els conceptes principals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. L’antecedent de l’art grec és l’art etrusc, a l’actual Toscana italiana, del qual conservem informació gràcies a Vitruvi. I va influir posteriorment l’art romà, el renaixement i el neoclassicisme. Hi podem classificar tres etapes: l’arcaica, la clàssica i l’hel·lenística. L’art grec té tant escultura, com pintura, com arquitectura. Tot i que de pintura pràcticament només es conserven les que es pintaven als recipients, no és el cas de l’escultura i l’arquitectura.

En arquitectura, els edificis estaven compostos per 4 parts: el krèpis (base), la columnata (les columnes), l’entaulament (l’arquitrau i el fris) i, finalment, la coberta. Les característiques columnes podien ser d’ordre dòric, jònic o corinti. Tot i que cadascun correspon a una etapa diferent, al ser la història acumulativa podia ser que hi hagués un ordre anterior en un edifici de l’època hel·lenística per exemple. Aquí tenim els tres ordres:

A més, els grecs buscaven tanta simetria, harmonia i perfecció que van fer una sèrie de càlculs matemàtics (èntasi) perquè les columnes del Partenó des de lluny, es veiessin completament paral·leles entre elles i perpendiculars al terra, ja que l’ull humà deforma una mica la imatge. Els grecs utilitzaven únicament el sistema arquitravat.

En quant a les escultures, van començar a tenir més moviment, des d’un moviment dissimulat (a l’època arcaica) a un moviment dramàtic i molt expressiu (època hel·lenística).

GREC ARCAIC GREC CLÀSSIC GREC HEL·LENÍSTIC
Kore Dorífor de Policlet Lacoont i els seus fills

Heus aquí una petita taula amb les característiques dels 3 períodes de l’antiga Grècia:

GREC ARCAIC GREC CLÀSSIC GREC HEL·LENÍSTIC
Influències Egipte Autòcton Orientals
Escultura Posicions rígides Escàs moviment Màxima expressivitat i dramatisme
Arquitectura (ordre) Dòric (s. VIIa.C) Jònic (s. VI a.C) Corinti (s. IV a.C)
Temes Ofrenes a déus Ideal de bellesa Diversos
Context Imperi micènic  La polis grega  Imperi d’Alexandre el Gran

Judit Gimènez Roig, 2n Batxillerat C

Les partitures a l’antiga Grècia

A l’antiga Grècia ja existia la música, la música (Μουσική”) ha existit des dels primers humans i ha perdurat en el temps, tot presentant variacions depenent de les tendències de l’època. Quan ens diuen música pensem en el so però la música no sempre és només so, abans del so han hagut un munt d’hores de treball, escrit, que no emet cap so per si sol. Actualment, el treball escrit serien les partitures, que són internacionals en tots els idiomes.

Però no sempre han estat així. A l’Antiga Grècia la música tenia un paper molt important en la vida quotidiana, a l’educació dels joves per exemple. Aristòtil i Plató creien en la Teoria d’Ethos, aquesta deia que la música era capaç d’influenciar les conductes de la gent. Les partitures gregues tenien una forma lleugerament diferent:

Aquests fragments pertanyen a l’Epitafi de Seikilos. Aquest epitafi és la composició musical completa més antiga arreu del món, concretament del s.II aC. L’escriptura es va trobar l’any 1883 gravada en una columna de marbre que Seikilos (Sícil) havia fet construir sobre una làpida per a la seva dona, Euterpe, a Turquia. Tot i que no és l’escriptura musical més antiga i no és massa llarga, és, si més no, la més antiga completa ja que d’altres escriptures musicals més antigues, com els himnes Dèlfics, se’n conserven només fragments.

Curiosament, va desaparèixer l’any 1922 i es va trobar a casa d’una senyora que la feia servir per col·locar-hi un test de plantes a sobre. Actualment la podem trobar al Museu Nacional de Dinamarca.

Com podem observar, les notes estaven representades per lletres majúscules de l’alfabet grec, el ritme estava representat per la combinació de punts i línies.

 L’Epitafi de Seikilos té unes frases introductòries que diuen:

Sóc una imatge de pedra. Seikilos em va posar aquí on seré, per sempre, el símbol de l’evocació eterna.

I tot seguit la peça musical que diu el següent:

Ὅσον ζῇς φαίνου

μηδὲν ὅλως σὺ λυποὺ·

πρὸς ὀλίγου ἐστὶ τὸ ζῆν.

τὸ τέλος ὁ χρόνος ἀπαιτεῖ.

Enlluerna mentre visquis

i  no t’afligeixis per res

perquè la vida és curta

i el temps et furta les aspiracions.

Apart d’aquestes formes de notació musical hi ha d’altres com:

La tibetana (s.XIX):

La italiana: (s.XI)

(s.XIV)

La japonesa:

També hi ha altres maneres d’interpretar l’Epitafi:

Quina us agrada més? En coneixeu d’altres? Quin tòpic literari hi reconeixeu?

Judit Giménez
1r Batx. Grec i Llatí

Les joguines dels infants grecs

Regalar joguines als infants es feia i es fa amb la intenció de treure un somriure del rostre del nen. Fer aquesta mena de regals suposava (i encara avui dia) un esforç important de manera que, a diferencia d’ara, els feia més il·lusió. Es seguia, també, la tradició de regalar joguines per Nadal (les Saturnàlia)

Les joguines dels nens grecs eren molt més senzilles que les actuals: nines de ceràmica amb roba de drap i petites representacions de mobles de fusta per les noies, bestioles i carretons amb llança en miniatura pels nois.

Nina grega articulada de ceràmica feta a Tàrent (actualment al Louvre de París)

Aquests eren regals habituals, tot i que no només tenien aquestes joguines, a més, també tenien la típica baldufa per entretenir-se feta de ceràmica. També jugaven amb bales de pedra, ceràmica o metall que tenien formes esfèriques.

Peça de ceràmica amb una il·lustració d’una dona fent girar la baldufa

Bales gregues de pedra

Fins ara he citat les joguines més conegudes i properes a nosaltres, però, hi havia altres jocs que actualment no tenim tan presents, és el cas de Les tabes. Per jugar-hi s’utilitzaven vèrtebres de xai. Utilitzant 5 tabes se’n llencen 4 a l’aire, la cinquena es va llençant a l’aire sense deixar-la caure. Mentre la taba és a l’aire, el jugador recoloca les 4 tabes restants fins passar per totes les cares, si cau a terra passa el torn.

Vèrtebres de xai

Són moltes les joguines que han perdurat fins els nostres dies, no només la baldufa, les nines, les bales, sinó que també el cèrcol o un joc tan tradicional com el io-io.

Peça de ceràmica amb la il·lustració d’un nen jugant amb el io-io

Coneixeu algun altre joguet que encara perduri des de l’antiga Grècia?

Mare, mons et caelum

Actualment, tenim molts objectes i innovacions que a l’època de l’Imperi romà no existien; per tant, és molt probable que els seus noms no existeixin en llatí. Paraules del relleu, en canvi, sempre han existit, ja que, des de l’existència de l’ésser humà sempre han existit les plantes, el mar, les muntanyes, el cel i els núvols. Paraules com aquestes les trobarem en qualsevol llengua.

He triat fer un apunt relacionat amb les fotografies, ja que, des de sempre m’ha agradat fer-ne. Trobo que aquest treball és el més proper al que m’agrada: llatí i fotografies. Espero que us agradi.

Què us semblen? Trobeu alguna cosa que no estigui senyalitzada i que tingui traducció al llatí? Comenteu.

Un viatge als jocs esportius de l’antiguitat

 A l’antiga Grècia, l’esport era una assignatura molt important, ja que la força, la resistència i la disciplina, eren valors molt estimats entre els grecs. Només els nois, a partir dels 12 anys, la podien aprendre. L’educació per a l’esport tenia lloc a un gimnàs o palestra.

La palestra era un espai a l’aire lliure on s’ensenyava lluita. Tot gimnàs tenia la seva palestra. La lluita és, de fet, l’esport més antic. Amb el pas del temps, aquestes palestres, tot i que van continuar impartint classes de lluita, es van obrir a altres ensenyances com conferències i discussions filosòfiques i intel·lectuals. S’acostumaven a guarnir amb escultures dedicades als déus grecs més relacionats amb l’esport com ara Apol·lo (perquè representava la bellesa i, un cos bell és un cos treballat. A més a més, un dels objectius dels atletes era aconseguir bellesa), Hermes (protector dels atletes era un déu molt veloç) o Hèracles (déu dels esports, dels herois i dels atletes).

Els esportistes es despullaven i s’untaven amb oli i sorra i quan acabaven de fer exercici, es retiraven la sorra amb un objecte anomenat estrígil.

Els jocs olímpics es van iniciar l’any 776aC amb una única prova, la cursa. Com en l’actualitat, es feien cada 4 anys en honor al rei dels déus grecs, Zeus. Es diu que Zeus, va fer les Olimpíades per celebrar que els déus guanyaven sobre els titans les Olimpíades eren l’esdeveniment esportiu més famós i reunia atletes d’arreu. Es celebraven a l’estadi d’Olímpia (Ολυμπία, lloc on, segons la mitologia, Zeus va derrotar el seu pare Cronos). En temps de les Olimpíades, si hi havia alguna guerra en joc, aquesta se suspenia i s’establia temps de treva.


Temple de Zeus, a Olímpia

 Runes històriques del gimnàs d’Olímpia

Estàtua de Zeus, feta per Fídias a Olímpia (Actualment no existeix)

Una altra anècdota de les Olimpíades era el fet que només participaven homes. Sona molt normal i comú però, una de les raons era que, per participar havien d’anar nuus i l’ideal de bellesa (καλὸς και ἀγαθός) a l’antiga Grècia era el cos de l’home i, el de la dona, sempre se’l representava amb roba.

Els Jocs Olímpics tenien tres categories:

  • La cursa: es divideix en dues subcategories: les curses a peu i les carreres de cavalls.
  • La lluita: que consistia de tres modalitats: la lluita lliure, la boxa, i la lluita on “tot val” o pancraci
  • Pentatló: consistia de 5 modalitats: disc, llançament de javelina, cursa per etapes, salt de longitud i lluita.

En l’actualitat, les Olimpíades tenen una cerimònia inaugural que segueix rendint honor a Grècia, als orígens dels jocs. Una flama s’encén a Olímpia i recorre el món encesa fins arribar al país amfitrió. Per als grecs antics el foc, un element d’una significació especial des de temps ancestrals, simbolitzava, entre més coses, la creació del món i la renovació i la puresa vitals. Al centre de les ciutat gregues, hi havia un altar on cremava una flama consagrada a Hèstia, deessa de la llar. Durant els jocs olímpics, els atletes competien en una correguda de relleus en què es passaven la torxa, i la flama d’Olímpia restava encesa durant tots els dies de competició. Els jocs olímpics moderns, restablerts el 1896, han preservat el símbol de la flama, lligada als valors de la pau, l’agermanament dels pobles i la noblesa en la competició.

Instal·lacions esportives

Imatge de previsualització de YouTube

La zona esportiva d’Olímpia constava de les següents construccions:

  1. Gimnàs
  2. Palestra: es feia servir per practicar boxa, lluita i salt.
  3. Taller de Fídias Taller on Fídias va fer l’estàtua de Zeus
  4. Filepèon: Edifici dedicat a les victòries de Filip II 
  5. Pelòpion: La tomba de l’heroi Pelop.
  6. Altar de Zeus: Fet amb les cendres d’animals sacrificats.
  7. Temple d’Hera:
  8. Metroon: temple dedicat a la dea Rea
  9. Tresors
  10. Temple de Zeus: És el temple més gran del Peloponès, contenia una estàtua de Zeus la qual després d’un terratrèmol s’ensorrà juntament amb columnes. Davant d’aquest temple hi havia una olivera d’on extreien les branques per fer les corones que donaven com a premi als atletes guanyador.
  11. Buleuteri: Lloc on es reunia el Senat Olímpic.
  12. Pòrtic meridional Pòrtic d’entrada a la ciutat olímpica que donava l’entrada als esportistes
  13. Estadi: Replà de sorra envoltat de graderies on la gent restava de peu. Allà es realitzaven les proves de carrera, lluita i pentatló.
  14. Hipòdrom: No se’n conserven restes. Allà es feien les carreres de cavalls i carros.