Author Archives: thiriet.carlos

Kahoot: Plaute i el Miles Gloriosus

Amb l’objectiu de preparar-nos per a la selectivitat, els alumnes de llatí de segon de batxillerat hem fet una sèrie de tasques relacionades amb la famosa obra teatral del dramaturg romà Tit Maci Plaute, “Miles Gloriosus” que vam llegir, vam anar a veure al teatre i la vam relacionar amb la pel·lícula Golfus de Roma. Alguns companys de la classe han fet redactats, exposicions orals, com l’Ariadna amb Genial.ly, comentaris i d’altres, com  jo i la Iria, hem fet activitats més dinàmiques utilitzant el kahoot. El meu en concret està molt enfocat en la vida del dramaturg Plaute, tot i que també hi ha moltes preguntes relacionades amb l’obra prescriptiva Miles Gloriosus.

kahootMilesgloriosusiPlaute

La Iria Rael, en canvi, ha preferit fer un kahoot tot utilitzant la gravació de la representació de l’obra de teatre Miles Gloriosus que varen fer el grup de teatre “Clásicos Luna” de l’IES Pedro de Luna de Zaragoza.

Imatge de previsualització de YouTube

kahootMilesgloriosus

Espero que passeu una bona estona fent-los, així com aquest a partir de preguntes PAU, i que us ajudin per obtenir més coneixements sobre aquesta obra, no només perquè surti a la selectivitat, sinó també perquè és molt divertida i una de les millors comèdies escrites a l’època romana i que encara es representa sovint ja que continua tenint vigència, com en les sèries televisives de ficció britàniques, Sitcom.

Carlos Thiriet

2n de Batxillerat Llatí

Referents clàssics a Marvel Comics

Hem fet apunts sobre la influència de la cultura clàssica en el cinema, els llibres, la pintura, l’escultura, l’arquitectura i fins i tot en la música. Però hi ha un altre art que deixem sempre de banda (i que personalment m’agrada molt) que també conté un món de referents clàssics, els còmics. En aquest apunt en concret em centraré en la companyia Marvel Comics, molt coneguda per les seves històries de superherois.

 

 

La companyia creadora de còmics coneguda amb el nom de Marvel va néixer a principis dels anys 40, i les aventures dels seus personatges es centraven en la segona guerra mundial. Poc a poc, i sobretot a la dècada de 1960 amb l’arribada d’Stan Lee i Jack Kirby a l’editorial, els nous herois començaren a rebre influència directa de diferents mitologies antigues, tot i que no es consideraven déus sinó éssers més avançats que la humanitat. El cas més conegut és el del déu nòrdic del tro Thor, que és famós a tot el món perquè només ell és digne d’aixecar el martell MJornil.

Però també trobem personatges inspirats en la mitologia grecorromana, com és el cas d’Hèracles, que va fer la seva primera aparició al primer número de la sèrie Journey Into Mystery Annual. Tot i que la seva història ha estat alterada, manté la seva essència. Aquest personatge es caracteritza per la seva força extrema, i sovint apareix acompanyat d’altres deïtats de la mitologia grecorromana o d’unes altres com la nòrdica. Però aquest no és l’únic cas en què un heroi mitològic grec passa a ésser un heroi de la vinyeta. També Aquil·les va ser la font d’inspiració per crear un nou personatge de Marvel Comics, encara que aquest personatge no és molt conegut ni té molta rellevància als grans esdeveniments de l’editorial.

També hi ha déus grecs representats en la vinyeta, com el déu de la guerra Ares, que essent creat per Stan Lee i dibuixat per Jack Kirby va aparèixer per primera vegada l’any 1969 en un còmic de Thor. Però Ares presenta una diferència amb els personatges anteriorment citats, i és que ell actúa com a enemic de Thor i Hèracles en nombroses ocasions.

El déu de la guerra Ares en una versió futurista en què utilitza armes de foc.

Què us sembla? Us agrada el món del còmic o no coneixíeu cap d’aquests personatges? Creieu que són fidels al mite? Podeu trobar algun altre personatge basat en la mitologia clàssica?

Carlos Thiriet, alumne de grec i llatí de Segon de Batxillerat

 

“Salamina”, de Javier Negrete

Fa un parell d’anys, quan el meu interès per la novel·la històrica es trobava en el seu apogeu, vaig descobrir la que considero que és una de les millors reconstruccions d’un fet històric, a partir d’un llibre, dels últims anys, a més de què tracta d’una de les batalles i personatges més infravalorats de la humanitat.

El llicenciat en filologia clàssica Javier Negrete, de 52 anys, és l’autor de la novel·la Salamina, una història que es centra en la batalla naval d’aquest nom que va marcar l’inici de la derrota persa a la segona guerra Mèdica i la seva progressiva caiguda en favor de les polis gregues (sobretot Atenes).

Portada de Salamina

La novel·la es divideix en tres arcs argumentals relacionats entre sí que succeeixen entre el 500 i el 480 a.C. Aquest llibre es centra en la vida de Temístocles, un oficial de l’exèrcit d’Atenes durant la primera guerra Mèdica que va pujant en la seva carrera militar fins liderar el bàndol grec en la segona guerra mèdica.

El llibre comença narrant l’inici de les hostilitats entre perses i grecs per la rebel·lió de la regió asiàtica de Jònia contra els perses i el suport als rebels per part d’Atenes. Aquest acte provoca la ira del rei Darius I, que envia el general Datis a conquerir la ciutat. L’exèrcit grec, dirigit per 10 generals amb els seus respectius taxiarques (Temístocles és un d’aquests), enfronta els perses a la plana de Marató, a uns 40 kilòmetres d’Atenes.

En aquesta part de la història comencem a veure que l’autor va narrar alguns fets inventats per ell o que no han estat confirmats històricament. Els dos exemples més clars són el de la governant Artemísia I d’Halicarnàs, que a la novel·la té una història d’amor amb Temístocles i una rellevància molt major de la que va tenir realment, i el de Xerxes, que apareix a la primera part de l’obra disfressat de noble persa per donar informació als grecs que permet la victòria a Marató (per tal de desprestigiar Datis), una altra invenció de Negrete.

Tot i això, l’obra manté l’essència del conflicte històric, i la veritat és que sense aquestes històries adicionals de l’autor potser seria una història massa avorrida. Una cosa que em va agradar bastant és la manera en què et fa veure que Temístocles era un geni incomprès, ja que va ser l’únic que va apostar per la construcció de vaixells per enfrontar els perses, una decisió que sense dubte va acabar salvant el món grec de la conquesta.

El segon arc argumental transcorre en el període de 10 anys entre la primera i la segona guerra Mèdica. Aquesta part del llibre pot semblar la més avorrida, però és molt interessant veure l’ascens social que va aconseguir Temístocles per a arribar a ésser el pantocràtor d’Atenes, és a dir, el general de generals.

Després de fer algunes referències a la batalla de les Termòpiles i altres de menor importància, Negrete narra l’arribada de les forces perses a Atenes i la fugida a l’illa de Salamina. Les últimes pàgines (les millors segons la meva opinió) expliquen d’una forma increïble la batalla de Salamina, una de les majors batalles navals de la història. L’autor utilitza la figura de Xerxes, que es troba a l’acròpolis d’Atenes i pot veure tot l’Àtica, per tenir una visió general de l’enfrontament, ja que les escenes en els vaixells són molt confuses. El pla mestre de Temístocles va donar resultat i la feble flota grega va aconseguir derrotar la major flota del moment. Vols saber com? Doncs, per a això hauràs de llegir tota la història.

Batalla de Salamina

Però, per què hauries de llegir aquest llibre? Si t’agrada la història antiga i tens un esperit una mica bel·licista, aquesta és la teva obra. És una forma molt entretinguda i diferent de conèixer un dels conflictes més importants de la història antiga, molt més que mirar la pàgina de wiquipèdia.

Imatge de previsualització de YouTube

Què us sembla? Heu llegit o coneixíeu aquesta novel·la? Ja coneixíeu de què anava aquesta guerra? Què va passar després d’aquests esdeveniments? Sabeu com es diuen els vaixells grecs que es van utilitzar a la batalla de Salamina?

Carlos Thiriet

2n Batxillerat Humanístic

El dorífor de Policlet: L’home ideal

Cada època té uns certs cànons de bellesa, sovint marcats pels artistes de les societats de l’època en qüestió. Els grecs eren partidaris de l’existència d’una bellesa única que es podia trobar a través de les proporcions. Aquesta idea provenia en un principi dels filòsofs Sòcrates i sobretot Plató. L’escultor grec Policlet va ser el primer en establir quins eren els cànons de bellesa de l’home i els va mostrar en la seva famosa obra “el dorífor”.

El dorífor de Policlet (Còpia de marbre)

Aquesta escultura, originalment feta en bronze i copiada després en marbre, va ser una de les més destacades de l’art grec clàssic. Policlet la va esculpir entre l’any 460 i el 430 a.C., i representa un jove preparat per participar en els jocs olímpics a la disciplina de la javelina, tot i que la que porta a la mà esquerra s’ha perdut i dóna nom a l’escultura: Dorífor del grec δορυφόρος “el que porta la llança”. Els grecs diferenciaven dos trets principals per a la bellesa humana ideal. El primer és la representació del cos nu d’un home jove, en la plenitud de la seva vida i amb un rostre serè totalment capacitat per participar en els jocs olímpics. Com es pot observar, la seva constitució física és excel·lent, i cal destacar el treball que va fer Policlet amb la musculatura del cos, particularment del pit. Per als grecs, els atletes eren com els models d’avui dia.

El dorífor trenca amb l’hieratisme de l’art grec arcaic a través de la postura de contrapposto, aixecant el maluc dret i flexionant la cama esquerra. Això crea una corba en la seva línia compositiva que dóna gran sensació de dinamisme. Aquesta tècnica fou utilitzada des d’aleshores per escultors com els romans o fins i tot per l’artista renaixentista Michelangelo Buonarroti. En quant a les proporcions ideals de les que parlava abans, es pot observar que la mida perfecta del cos era set vegades la del cap. El cap també estava dividit en tres seccions iguals dels cabells al front, del front a la punta del nas i del nas a la barbeta.

Una de les escultures que agafaren el dorífor com a referència va ser el cèlebre August de Prima Porta, fet l’any 20 a.C. (tot i que l’escultura que es veu a la fotografia és una còpia de l’any 14 d.C.). Aquesta obra d’autor desconegut presenta certes semblances amb l’obra grega, malgrat que s’aprecia una intenció molt més realista i menys idealista en el rostre i els plecs del paludamentum (mant púrpura que portaven els alts càrrecs militars romans). Té una actitud molt més autoritària, com es pot veure pel braç dret aixecat en senyal d’ordre, i un caràcter més bel·licista pel fet d’anar vestit amb indumentària militar. La postura del contrapposto és una clara influència del dorífor, però l’objectiu de l’August de Prima Porta no era mostrar l’home ideal, sinó propagar la imatge de l’emperador per tot l’imperi romà.

August de Prima Porta

August de Prima Porta

Us semblen perfectes les proporcions del cànon de Policlet, conegut com a 1/7? Quines creieu que podríem ser si no són aquestes? Veieu dinamisme a la figura? Quines altres escultures romanes i renaixentistes tenen una gran semblança amb aquesta escultura de Policlet? Quins són els seus autors? Podeu esmentar tres diferències entre l’escultura grega clàssica i la romana? Coneixeu alguna altra escultura de Policlet? Quina relacionaríeu amb un participi grec? Us animeu a fer una entrada per a una altra escultura grega o bé un treball col·laboratiu?

Carlos Thiriet Chaparro

Alumne de segon de Batxillerat B de Grec i Llatí

Pensvm C: Capitvlvm XXIII (LLPSI)

Per què ens agrada tant a classe de Llatí fer Kahoots de LLPSI? Per què ens agrada aprendre jugant? Ahir vaig aprendre una paraula: gamificació o més aviat ludificació, del mot llatí ludus “joc, escola”. Aprenem llatí, doncs, fent un kahoot entre tots. Hi voleu jugar?

Sense títol

Aquí teniu el kahoot del Capitulum XXIII de Lingua Latina per se illustrata per si voleu, després de treballar-lo i de comentar l’epistolografia romana, fer un bon repàs a tot el capítol XXIII i a la vegada us animeu a fer un kahoot del capítol XXIV, ja treballat a classe.

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

Empúries, la porta d’Hispània

Empòrion va ser la primera colònia grega de la península, per on van entrar les idees gregues que ara s’han convertit en el nostre pensament i cultura occidentals. Mireu aquest prezi per saber-ne més d’aquesta important ciutat que forma part de la nostra herència.

Què penseu d’aquesta herència? La valoreu com els arqueòlegs i historiadors o penseu que Empúries només és un grup de pedres antigues? Quan es va fundar la ciutat grega? I la romana? Quins edificis d’oci hi trobeu? Per què Empúries és la porta d’Hispània? Per quin motius van arribar els romans a la península ibèrica? Per què els grecs anomenaven Empòrion en singular i nosaltres en plural?

Carlos Thiriet
2n Batx. Grec i Llatí

L’ara Casali i els orígens mítics de Roma

La fundació de Roma està envoltada de misteri i, fins i tot, d’una essència en part mitològica, ja que es pensava que la ciutat del Tíber i els seus fundadors tenien avantpassats divins, com és el cas d’Eneas, fill de Venus, o de Ròmul i Rem, fills de Mart. Com en tota llegenda, sempre hi trobem elements que ens semblen impossibles de creure, però que per als romans eren molt lògics.   La mitologia fundacional de Roma ve marcada principalment per dos autors, Virgili i Tit Livi, tots dos de la mateixa època, la transició de la república a l’imperi feta a finals del segle I a.C.

L’obra de Virgili, l’Eneida, té una finalitat molt diferent a la de Tit Livi, ja que va ser encarregada per l’emperador romà Octavi August, que volia amb aquesta obra exaltar el sentiment patriòtic dels romans i vincular la seva persona amb Ròmul, el fundador i primer rei de Roma. Es veu clarament en les seves paraules com vol heroïficar la figura dels fundadors de Roma, sobretot d’Eneas, i emfatitzar en què l’etapa imperial serà un èxit rotund. L’obra narra les peripècies de l’heroi troià per arribar des de la seva pàtria destruïda fins al lloc on després els seus descendents fundaran la ciutat eterna, incorporant molts elements mitològics com els déus, els ciclops o els monstres marins Caribdis i Escil·la en el seu viatge a Itàlia, i fins tot explica la rivalitat de Roma i Cartago amb el mite de Dido i Eneas.

L’obra de Tit Livi, però, és d’un caràcter molt més objectiu, feta des del punt de vista d’un historiador. El que vol és explicar la història de Roma des de la seva fundació fins a la creació de l’imperi, encara que obligatòriament hagi de parlar de certs mites, com el de Ròmul i Rem, alletats per una lloba enviada pel seu pare Ares/Mart, déu de la guerra. Però bàsicament la seva idea és fer un llibre que reculli tota la història de Roma des del 753 a.C. fins al seu temps.

De fet, no podem entendre la història i la fundació de Roma sense que hi hagi una part envoltada en el mite, ja que és impossible tenir dades exactes d’una època tan remota i que a més va marcar un punt crucial en la història futura del món i Tit Livi sempre serà la principal font que cal consultar quan es vol entendre la història de Roma (d’aquí la seva pervivència).

Amb quins fragments del llibre primer de l’obra de l’historiador romà Tit Livi pots establir una relació amb les escenes dels orígens mítics de Roma de l’ara Casali (Museus Vaticans, Roma)? Què en saps de Ròmul i Rem? de Rea Sílvia? de Laurència? de Luperca?

Carlos Thiriet

2n Batx. Llatí

Hispalis, els orígens romans de Sevilla

Sevilla està situada al Sud-oest de la Península Ibèrica. És la capital de la comunitat autònoma d’Andalusia i la quarta població espanyola per nombre d’habitants.

Els orígens d’aquesta ciutat es remunten a un petit poblat que es trobava en una illa del Guadalquivir. L’assentament va rebre el nom d’Spal o Ispal, que en fenici vol dir “L’ illa de Baal”, el déu més important de la  cultura fenícia. Encara avui en dia es discuteix si Ispal va ser fundada pels fenicis o pels tartessis, aquests últims un antic poble del sud de la península. La ciutat va anar creixent gràcies al comerç establert amb els fenicis i els grecs.

Tresor del Carambolo, d’origen fenici i trobat l’any 1958 a un turó a 3 km de Sevilla.

Va ser durant la segona guerra púnica quan la ciutat va rebre la influència romana. El general romà Publi Corneli Escipió va fundar a prop d’Ispal, Hispalis pels romans, una ciutat per donar terres als seus soldats el 206 a.C., Itàlica. En aquesta ciutat van néixer dos dels més importants emperadors romans, Trajà (primer emperador d’origen no romà) i Adrià (un dels cinc bons emperadors).

Posteriorment, al segle I a.C., Juli Cèsar va arribar a la zona i va renombrar Ispal amb el nom romà d’Hispalis. A mitjans del segle I a.C., Hispalis ja tenia muralles i fòrum, i amb una gran activitat mercantil en el seu port, fet que va donar riquesa i fama a la ciutat. Aviat es va convertir en una de les quatre ciutats de la província de la Baetica que tenia un conventus iuridici o assemblea. Cadascun dels convents aconsellava al governador de la província, sovint d’origen romà, sobre com havia de portar la gestió del territori i els béns materials.

Conventus o assemblees d’Hispania a l’època imperial

En el fòrum, ampliat durant l’època imperial, estava ple de temples, termes, mercats i altres edificacions públiques. Actualment es troba allà la plaça de l’Alfalfa, una de les més importants de Sevilla. La ciutat va ser una de les primeres en rebre el cristianisme, i en el segle III ja van ser martiritzades dos germanes, Santa Justa i Santa Rufina (actuals patrones de la ciutat), que van ser assassinades per negar  la deessa Venus.

Santa Justa i Santa Rufina pintades per Miguel de Esquivel

En resum, Sevilla és una ciutat amb molta herència romana, que s’afegeix a l’herència que moltíssims altres pobles han deixat al llarg de la seva història (visigots, víkings i musulmans). Esperem que es continuï descobrint cada vegada més sobre l’herència que ens van deixar els romans i tots els altres pobles perquè puguem saber més del nostre passat.

D’on sou? On passeu les vacances? Quins indrets visiteu?… No us oblideu de compartir els vostres llocs d’estiu, de ben segur molts referents clàssics hi trobareu! Molt bones vacances!

 Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat Humanístic

Un hispalense a Premià de Mar

Història del poble grec

Bon dia, sóm en Carlos Thiriet i en Raül Àlvarez, i després d’haver fet la presentació a classe de grec us compartim aquest prezi on expliquem de manera resumida la història de Grècia des de l’edat de bronze (aparició dels primers poblats) fins al segle I a.C. (ocupació romana de l’últim regne hel·lenístic, Egipte). Esperem que t’ajudi a estudiar l’últim tema de Grec 1.

Carlos Thiriet i Raül Àlvarez, alumnes de grec de 1r de Batxillerat.