Bon dia, sóc en Carlos Thiriet, i el meu apunt de grec pel primer trimestre tracta sobre les guerres mèdiques. En aquest treball explico detalladament el desenvolupament d’aquest episodi històric de molta importància en l’antiga Grècia.
Espero que us agradi.
Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat
Χαιρετε,
Molt bon treball Carlos. Es nota que has treballat molt per completar aquest drive sobre les guerres mèdiques i ho has corretgit durant dos dies sencers, però ha valgut la pena. Felicitats i espero que continuis treballant així!
Un treball increïble, Carlos. Realment és una font d’inspiració per a futurs apunts i seria una gran adició a qualsevol web històrica ja que en la gran majoria hi trobem textos inmensos i interminables i realment per a aprendre sobre història es necessiten documentals audiovisuals i textos sintetitzats i amb imatges ja que és la millor forma d’empatitzar amb alló que estudies. Espero amb impaciència més treballs com aquest!
L’enhorabona, Carlos! Realment aquesta deu ser la primera de les grans guerres amb què alguns alumnes de primer ens obsequiareu. Si les altres són com aquesta, endavant!
Gran treball Carlos, està montat molt bé i molt completa l’infomació, hi ha una gran quantitat d’informació que ens vindrà molt bé per apunts o tasques. Moltes felicitats!!
Vale!!
Salve!
Els teus treballs son impresionants Carlos! M’agrada moltíssim haver-ne après una mica més amb aquest article, i sobretot aprendre de guerres, perquè les guerres son per que alguna cosa canvii i sempre hi ha algun objectiu. Enhorabona.
Vale!
Salve!!
Mare meva carlos ja et veia jo massa concentrat a classe pero no vaig ni imaginar que anavas a fer aquet tros d’apunt, he de dir que en la meva opinio el treball es perfecte ja que ha explicat tots els aspectes de la guerra i ha deixat alguns videos que el complementen molt be.
Bona feia chaparrito!!
Pingback: Les guerres mèdiques | Aracne fila i fil...
Χαιρετε!!
Molt bon treball Carlos, es nota l’esforç i el treball ha quedat molt bé, és una tema molt interessant, i és un gran exemple per fer un gran apunt de trimestre ja que jo no en se molt fer…
Felicitats per el treball!!
Χαιρε!
Molt bon amunt Carlos! Aquest apunt m’ha ajudat a entendre molt millor les guerres mèdiques, les quals no tenia gaire clares i segur que ha ajudat a altres alumnes de grec a entendre-les millor.
He après molt amb aquests article, sobretot amb els videos que deixan veure tot el que surt a l’explicació.
Pingback: Atenes durant l’època clàssica | Aracne fila i fila
Xaipete!
Molt bon apunt ! M’ha agradat molt ja qué explica molt bé aquets fets importants com van ser les guerres mèdiques que van durar tan de temps i va provocar un gran conflicte . Gràcies a aquest apunt he entès millor de què tractàven i quins enfrontaments hi van haver.
Xαιρε!
Les guerres mèdiques va ser una de les guerres més problematca de l’època clàssica grega, s’enfrontaven l’imperi persa contra els pobles hel·lènics que estaven sotmesos a l’imperi, el principal motiu per el qual van exclatar les diferències va ser per la política econòmica duta a terme pel rei dels fenicis. Es divideixen en tres etapes: la primera guerra comença l’any 499 aC, en aquesta primera guerra destaca la batalla de marató; durant la segona guerra mèdica hi va tenir lloc la batalla de Termòpides i la de Salamina; a continuació va tenir lloc la Pantecontecia que va ser el període entre la fi de la segona guerra mèdica i l’inici de la guerra del peloponnès; finalment va tenir lloc la tercera guerra mèdica la fi de la qual marcà l’inici de l’època de més esplendor de la cultura grega.
Xαιρε!
Realment les guerres Mèdiques van durar molt temps, 499-449 aC, i van causar un munt de morts. Fou una guerra entre perses i hel·lens i la podem dividir en tres guerres mèdiques. La batalla més important o coneguda de la primera fou la Batalla de Marató, en la que els hel·lens van haver de còrrer 42km que separen Marató d’Atenes per defensar la seva ciutat exitosament, d’aquí prové el nom de la categoria esportiva anomenada Marató. En la segona guerra mèdica hi ha tres batalles conegudes: la de Termòpiles, en la que els grecs van resistir però un pastor va dir als perses un camí per la muntanya pel que podien passar i els espartans s’hi veieren assetjats i moriren. I, per altra banda, la de Salamina, en la que mitjançant una estratègia els perses anaven perdent i, en morir un càrrec important, van haver de retirar-se els perses. Finalment, a la tercera guerra púnica, la menys agressiva, Cimó va seguir expulsant als perses i, després d’uns 20 anys, Perícles, considerat el pare de la democràcia, va signar la pau al tractat de Cimó (449aC).
Pingback: La batalla de Marató | El Fil de les Clàssiques
‘Los inmortales’ persas ¿lo eran realmente?
Les guerres mèdiques van ser una sèrie de conflictes entre l’imperi Persa i polis del món hel·lè. Va durar 50 anys, entre el 499 a.C i el 449 a.C.
El conflicte va començar amb la mobilització de Jònia, animats pel tirà de Milet, contra l’Imperi Persa, ja que el rei Darius I va afavorir els interessos comercials dels fenicis perjudicant els jonis i també per la conquesta de les colònies jòniques d’Egipte per part de Pèrsia. El tirà va recorre a les polis gregues per a demanar ajuda, però només va rebre la dels atenencs. L’exèrcit grec va destruir Sardes, però van ésser derrotats a les batalles d’Èfes i Leda. La ciutat de Milet va patir un acarnissament brutal.
Artafernes, el nebot de Darius, va conquerir les illes Cíclades i Datis, un noble persa, va arrasar Erètria.
La primera batalla va ser la de Marató. Els perses van arribar a la plana de Marató al 490 a.C. L’ex-tirà d’Atenes, Hípias, que havia estat desterrat va aconsellar als perses que seria el millor lloc per actuar. El general grec Milcíades es va decidir a atacar el bàndol enemic quan aquest va dividir les seves forces utilitzant la meitat de l’exèrcit per atacar Atenes mentre que l’altra s’enfrontava a l’exèrcit de Marató.
La batalla va ser una massacre dels atenencs als perses, que els van poder envoltar i aniquilar-los. Els atenencs van córrer els 42 kilòmetres que separaven la plana de Marató d’Atenes i van arribar abans que l’exèrcit persa que es dirigia cap a Atenes, obligant-nos a tornar a Pèrsia.
En el període d’entreguerra cal destacar el nou rei Xerxes de Pèrsia i Temístocles a Atenes, un polític nomenat autocràtor. Temístocles va crear una gran armada i va reunir a moltes polis gregues en la lliga de Delfos, liderades per Esparta i Atenes, que garantia l’aliança davant la invasió persa.
La guerra es va tornar a desencadenar quan Xerxes va enviar missatges a Grècia que demanaven terra i aigua, és a dir, la submissió. A Esparta als missatgers els tiraven a un pou. Leònides va portar 300 espartans, que es van unir a l’exèrcit de 6000 soldats que havien reunit els grecs a les Termòpiles.
L’exèrcit persa va creuar l’Hel·lespont l’any 480 a.C. Van passar per Tràcia i Macedònia i es van endinsar a la península.
La segona batalla va ser la de les Termòpiles. Els hel·lens es van situar al congost de les Termòpiles amb l’objectiu de guanyar temps per a la resta de Grècia. Es poden destacar dos moments: la primera càrrega que van fer els perses sobre els hel·lens i la lluita contra els immortals, que no va poder derrotar els hoplites grecs. Efialtes, un espartà exiliat, va confessar als perses per on podrien arribar a la reraguàrdia de l’exèrcit grec. El pas estava protegit per 1000 focidis que van abandonar les posicions quan van veure el nombrós enemic. L’exèrcit va abandonar les Termòpiles per no ser atacat per dos fronts. Van marxar a Grècia excepte 300 espartans de Leònies i 700 tespians. Van assaltar el campament persa i van matar a més de 1000.
La flota grega va abandonar Eubea per evacuar la població d’Atenes i es van refugiar tots a l’illa de Salamina. Els van saquejar i es va produir un incendi per part de les tropes del general Mardoni.
Gràcies als paranys del general Temístocles van vèncer als perses. Les naus gregues van atacar pels dos costats de la formació persa i van provocar un xoc entre els enemics i que s’enfonsessin. Això va obligar a Xerxes a tornar a Pèrsia.
L’última batalla va ser la de Platea. L’exèrcit dirigit per Mardoni va envair Àtica, els habitants van haver de tornar a Salamina i Atenes va tornar a ser incendiada. Els perses van marxar a la plana de Platea quan es van assabentar que els espartans avançaven contra ells. Els aliats grecs van aconseguir la victòria davant les tropes de Mardoni. L’enfonsament de la flota persa a Mícala va generar l’aixecament de les ciutats jòniques, que va acabar amb la influència dels perses al món hel·lè.
La tercera guerra mèdica va ser impulsada per Temístocles. Artaxerxes va tornar a Àsia Menor, on va ser derrotat per Cimó a la batalla del riu Euromedont. Quan Pericles va prendre el poder va signar la pau en el tractat de Cimó, amb el qual es posa fi a les guerres mèdiques amb unes condicions.
Pingback: Les guerres mèdiques i els tràgics grecs | Literatura grega a escena
Pingback: Heròdot, el pare de la història | Literatura grega a escena
Χαιρετε!
Bona presentació, Carlos, tot i que jo no utilitzaria res que tingui a veure amb les pel·lícules de “300”, ja que gairebé res del que hi surt és verídic. Tot i això, el Drive reflecteix una feina intensa que es veu en la quantitat d’infomació que has afegit.
Guerres Mèdiques, nom que es dóna a l’enfrontament entre els antics grecs i l’Imperi
Persa, durant el segle V a.C. “Guerres Mèdiques” és el nom tradicional hel·lé, perquè els
grecs anomenar “medes” a perses i medes; Les seves fases més
agudes van durar onze anys, entre 490 i 479 a.C. i el resultat final fou que la coalició
d’estats grecs va aconseguir que l’Imperi Persa perdés el domini sobre les ciutats-estat gregues
de la costa occidental d’Àsia Menor. La victòria militar grega va impedir que el conjunt de
l’Hèl·lade es convertís en una satrapia del Gran Rei persa i continués la seva evolució.
Milcíades, avisat del desembarcament persa, va increpar els atenesos a fer-los front. Es
va sol·licitar la col·laboració d’Esparta i els espartans van prometre enviar ajuda, però van
argumentar que, per raons religioses (ja que es trobaven en el novè dia del mes lunar), no
podrien fer-lo sinó fins a sis dies després, en pleniluni. Milcíades no podia esperar tant de
temps, i es va llançar a l’atac contra els perses amb els efectius amb què comptava. 4
MARATÓ: Les xifres dels atenesos fluctuaven probablement entre els 10.000 o 15.000 combatents,
i les forces perses amb uns 20.000. Heròdot diu que els perses tenien 600 vaixells. Els atenesos van capturar set vaixells, però eren insuficients per a tallar la retirada de
l’exèrcit enemic, que fou totalment massacrat. Les tropes perses, derrotades, van tornar a
l’Àsia, però això no significava que estigués solucionat el problema entre perses i grecs,
perquè aviat esclataria un nova guerra.
El poderós exèrcit de Xerxes, que s’estima en uns 60.000 o 70.000 homes (la tradició
grega diu que anava amb milions d’homes), i millor equipats que els anteriors, va partir el
480 a.C. Van creuar l’Hel·lespont, i seguint la ruta de la costa es van endinsar en la península. Les
tropes gregues, que coneixien aquests moviments, van decidir detenir-los el màxim temps
possible en el congost de les Termòpiles (que significa Portes Calentes).
En aquest lloc, el rei espartà Leònides va situar a uns 300 soldats espartans i 1.000
més d’altres regions. No obstant, en aquell congost tan estret els perses no podien usar la seua famosa
cavalleria, i la seua superioritat numèrica quedava bloquejada, perquè les seues llances eren
més curtes que les gregues. Però va ocórrer que un traïdor, anomenat Efíaltes, va conduir Xerxes a través dels
boscos per a arribar per la rereguarda a l’eixida de les Termòpiles.
La protecció del camí havia sigut encomanada a 1.000 foceus, que tenien excel·lents
posicions defensives, però es van acovardir davant de l’avanç persa i van fugir. Leònides va deixar partir als que volgueren anar-se’n, quedant-se ell i els seus
espartans ferms en els seus llocs.
Atacats pel front i l’esquena, els espartans van sucumbir després de fer pagar als
perses un gran tribut en sang. Posteriorment, en honor a aquests herois, s’alçaria en aquest
lloc la inscripció: “Viatger, vés i digues-li a Esparta que hem mort per complir amb les seues
sagrades lleis”. Amb el pas de les Termòpiles, tota la Grècia central estava als peus del rei persa.
Després de la derrota de Leònides, la flota grega va abandonar les seues posicions en l’illa
d’Eubea i va evacuar Atenes, buscant refugi per a les dones i els xiquets en les proximitats de
l’illa de Salamina. Des d’aquest lloc van presenciar el saqueig i l’incendi de l’Acròpolis per
les tropes dirigides per Mardoni. A pesar d’això, Temístocles encara tènia un pla: atreure a la flota persa i entaular
batalla en Salamina, amb una estratègia que aconseguiria vèncer-los, i així ho va fer.
Pingback: “Salamina”, de Javier Negrete | Aracne fila i fila