Tag Archives: Pèricles

L’exèrcit grec: el paradigma de l’ordre

Ja li ha arribat el torn a Grècia, i aquesta no té gaire cosa a envejar a Roma, més que res pel simple motiu que la supremacia llatina provenia de les mil·lenàries falanges gregues, que van ser adaptades pels etruscs, que, al seu torn, van ser “copiats” pels llatins.

Per aquest motiu, i perquè m’agraden els exèrcits antics, si bé sento especial predilecció pels romans, he decidit fer el treball de l’exèrcit de la Grècia de Pèricles i Leònidas, de la Grècia daurada.

L’he dividit en tres parts, una per a cada gran nació de Grècia: Els atenencs o grecs, els espartans i els macedonis. Encara que no ho sembli, hi ha bastants diferències entre ells, ja que cada un té unes característiques pròpies que els donen originalitat, si bé tenen un factor comú: l’hoplita, soldat d’infanteria.

Quin nom reben aquests guerrers? Quines armes porta un hoplita?

Arnau Lario
Grec 1r

El Partenó

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: 
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.

ANÀLISIS FORMAL:

Espai interior:

– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.

-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils

Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:

– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

File:Parthenon-top-view.svg

Imatge de la planta

Elements no constructius:

Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.

Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
–  Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.

Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.

– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.

-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.

Amb quin número es correspon cada part?

parteno

ESTIL:

Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.

INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.

Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.

Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.

FUNCIÓ:
Té  una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.

CONCLUSIÓ:

Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.

Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Art clàssic

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C Grec

Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

La història de Grècia a “Érase una vez el hombre”

Aquestes vacances veig cada dia un capítol de la sèrie de televisió Érase una vez el hombre i llegeixo el capítol corresponent del llibre. Tinc tota la col·lecció! He pensat que vosaltres que sou uns experts en Grècia i Roma em podria ajudar a saber si aquests dibuixos estan ben documentats i si és correcta la definició de Pèricles del millor sistema de govern, la democràcia. Aquí us poso el vídeo del Youtube sobre Grècia “El siglo de Pericles” capítol 6:

Imatge de previsualització de YouTube

Valèria, 3r de primària