El Partenó

Imatge de previsualització de YouTube

Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: 
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.

ANÀLISIS FORMAL:

Espai interior:

– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.

-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils

Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:

– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

File:Parthenon-top-view.svg

Imatge de la planta

Elements no constructius:

Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.

Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
–  Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.

Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.

– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.

-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.

Amb quin número es correspon cada part?

parteno

ESTIL:

Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.

INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.

Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.

Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.

FUNCIÓ:
Té  una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.

CONCLUSIÓ:

Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.

Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.

Imatge de previsualització de YouTube

Vid. Art clàssic

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C Grec

37 thoughts on “El Partenó

  1. Zícora

    Salve.

    Moltes felicitats noies pel vostre article. Heu explicat molt bé les diferents característiques del Partenó. A part, jo també crec que és una de les obres més importants de l’art grec.

    Vale.

  2. Roger Umpiérrez

    Salve!
    Està molt bé aquest apunt sobre el Partenó que ens serveix tant com per apendre una mica més sobre la cultura i l’art grec i per altres assignatures com a Història de l’art ja que l’hem estudiat també. Està molt ben comentada encara per buscar-li alguna mancaça potser faltaria comentar una mica el context històric que envolta en aquell moment Atenes i la mateixa història del Partenó encara que està breument descrit també!
    Felicitats per l’apunt!

  3. Xènia Serra

    Salve!
    Està molt bé aquest apunt, l’heu treballat molt bé. Jo, com alguns altres de la classe, he treballat el Partenó en l’assignatura de Història de l’art. Gràcies a això, podem coneixer moltes més coses sobre l’art grec en els temples, les escultures, etc.

  4. irina

    Xaipete!

    Està molt bé aquest apunt sobre el pantenó! Jo no faig l’assignatura d’història de l’art i no coneixa amb tan de detall el partenó. No sabia que el partenó tingués una funció religiosa, en aquest cas fer ofrenes als déus i la d’aixoplugar l’estàtua de la deesa Atena. Tampoc sabia ven bé a quin ordre pertanyia, ara ja sé que pertany a l’ordre dòric. Mai he estat a Grècia ni he tingut l’oportunitat de contemplar aquest magnífic temple!

    Pel que fa a la història de Costa Gavras em sembla imopressionant! Tot i que és de dibuixos es pot veure clarament com és el temple i com el van construir.

  5. Andrea Balart

    Xaipe!
    Priemer de tot l’enhorabona noies! Heu fet un comentari artístic molt complet, aplicant el que sabeu d’història de l’art.

    La història de Costa Garvas em sembla molt creativa i alhora educativa ja que ens serveix per conèixer com es va anar construint pas a pas el Partenó.

    El Partenó és un edifici perfectament recte i simètric, que servia per rebre culte a la deessa Atena Partenos, jo pensava que tenia la funció de temple perquè era la funció principal de molts edificis com aquest.
    El partenó és un referent en l’arquitectura clàssica que ha servit com a model per a l’arquitectura de moviments artístics que retornaven als clàssics com el renaixement o el noucentisme. Per exemple, el capitoli de Washington té un estil simètric i clàssic com el del Partenó.

    Vale!

  6. Roger Umpiérrez

    Us deixo una breu contextualització històrica del Partenó:

    Aquesta obra està situada al període clàssis, situat en el 476 aC fins el 323 aC, entre les guerres mèdiques i la mort d’Alexandre el Gran.
    Pèricles volia seguir de prop l’obra predestinada a simbolitzar tot allò en què ell creia. Per aquest motiu, nomenà escultor i supervisor el seu íntim amic Fídies i arquitectes del temple a Ictinos y Calícrates, amb qui discutí llargament cada detall d’un programa iconogràfic pensat per a exaltar les gestes dels atenesos i presentar els habitants de la polis com un conjunt digne d’apropar−se als déus.
    Els perses (o medes) havien sotmès les ciutats gregues de l’Àsia Menor i es van llançar a la conquesta de les polis de Grècia. L’any 490 aC van desembarcar a Marató on van ser derrotats a la batalla de Salamina.
    A partir d’aquí els perses es retiren de Grècia i Atenes agafa prestigi pren el domini sobre la resta de les ciutats gregues i ceren la lliga de Delos. Predomini que dura fins a les guerres del Peloponès, en les quals Atenes s’enfronta a les altres ciutats gregues.
    Mig segle més tard totes les ciutats gregues, molt afeblides per les guerres, passen a ser sotmeses per un rei de Macedònia anomenat Filip (338aC) pare d’Alexandre el Gran. Alexandre el Gran tenia el projecte de crear un sol imperi, des d’Europa fins a Àsia, amb la llengua i la cultura gregues com a base. A la seva mort, però, el seu imperi es va dividir en diferents regnes.
    Un cop acabades les guerres Mèdiques reconstrueixen l’Acròpolis d’Atenes que havia quedat derruïa començant per el Partenó. Ho fan per demostrar el seu poder per que continuen liderant liderat la lliga de Delos. Tota la reconstrucció va ser feta per encàrrec de Perícles (governador de la polis).

    El Partenó, al llarg dels segles també ha estat una església cristiana, una mesquita, un magatzem de pólvora i finalment una bomba dels venecians el va deixar com està actualment.

  7. Pingback: Antígona, entre l’obra l’art i el missatge político-moral | Literatura grega a escena

  8. MARINA SALAS ZAMORA

    Bon dia,

    moltes gràcies per haver creat aquesta entrada, una informació excel·lent. Aquest article m’ha ajudat a realitzar un treball sobre aspectes de la religió grega del llibre GREC 1 de la Margalida Capellà que ens ha encomanat la nostra professora Teresa per aquests dies de setmana santa. Extreure la informació d’aquest blog t’assegura informació segura i real, i per tant, és molt millor que regirar per les infinites entrades que ens presenta el senyor Google, moltes d’elles inventades i escrites per grans internautes que decideixen passar així les tardes de diumenge.

    Per últim, m’animo a fer l’exercici que ens animàveu a fer anteriorment sobre els elements constructius de la façana del Partenó afegint-hi les definicions per a facilitar-ne la recerca:

    1. Acroteri: element decoratiu col•locat damunt una cornisa per a ocultar part de la teulada.
    5. Fris: part de l’entaulament compresa entre l’arquitrau i la cornisa, generalment amb relleus.
    7. Capitell: part superior d’una columna que corona el fust i sobre la qual reposa l’arquitrau.
    2. Frontó: Acabament triangular d’una façana o d’un pòrtic.
    6. Arquitrau: Part inferior de l’entaulament que descansa immediatament sobre el capitell de la columna, especialment en l’arquitectura clàssica.
    8. Fust: Part de la columna entre la base i el capitell.
    3. Cornisa: Ornament sortint, generalment horitzontal i motllurat, que corona una façana, un pedestal.
    4. Timpà: En l’arquitectura clàssica, frontó.
    9. Estilobat: graó superior de l’estereòbat, basament esglaonat.
    [definicions extretes del Diec (Institut d’Estudis Catalans), Diccionari.cat (Enciclopèdia Catalana) i Viquipèdia]

    Espero que hagueu passat unes bones vacances d’ Hebdomada Sancta, fins aviat!

    MARINA SALAS ZAMORA – Ins Isaac Albéniz, Badalona

  9. Margalida Capellà Soler

    Marina, agraeixo els teus mots ja que, de ben segur, alegraran moltíssim a la Nora i la Marta que varen haver de treballar moltíssim per veure publicat el seu apunt.
    Espero que et pugui conèixer el proper cap de setmana a la Magna. Bon retorn a les classes!

  10. Teresa Devesa i Monclús

    Tens raó, Margalida, la Nora i la Marta han fet una bona feina, que la Marina ha sabut descobrir. Què millor que la recerca d’uns ajudi la resta. En els fons, d’això es tracta, oi?
    Marina, veig que el pobre Sant Google, com li dic jo, ja ha deixat el cel digital per convertir-se en un terrenal Senyor, ja m’agrada ja, que li aneu perdent una mica el respecte i busqueu d’altres solucions…
    Espero que hagis tornat amb forces per afrontar tot el que us espera aquesta setmana: Antígona en francès, Magna… Ja pots haver menjat una bona mona!

  11. Pingback: L’arquitectura a l’Antiga Grècia | Aracne fila i fila

  12. Clàudia Cazaux Cuberas

    Un gran apunt sobre el Partenó. Nosaltres avui també hem fet la primera classe “teòrica” d’història de l’art i un company ha fet una exposició sobre el Partenó explicant més o menys tot el que hi ha escrit a aquest apunt. És una de les grans meravelles que han fet els grecs, un temple dedicat a la deessa Atena construït al segle V aC.
    Deixo aquí el link d’un Prezi que vaig fer, també, sobre el Partenó:

  13. Roser

    Χαιρε!

    Moltes felicitats per l’apunt, està molt complet i els videos ajuden molt. Fa poc hem estudiat aquest edifici a història de l’art i la veritat és que em va sobtar que els grecs no hi entresin mai ni tan sols per adorar a la deessa Atena, i és que fins i tot per resar ho feien des de l’exterior.

  14. Marta Gallardo

    Xaipe!

    Felicitats per aquest apunt del Partenó tan complet! La setmana passada a història de l’art un comany va fer una exposició sobre aquest, tot i que va estar molt bé aquí hi ha més informació i serveix de gran ajuda a l’hora d’estudiar-lo.

  15. Xènia Serra

    Χαιρε!
    El Partenó d’Atenes és un temple molt conegut i fa poc vam estar estudiant-lo en Història de l’Art. Al ser tant famós, podem trobar moltes rèpliques per tot el mon que imiten o intenten imitar a aquest temple, com per exemple el Partenó de Nashville, que és una rèplica del d’Atenes o també trobem altres temples que a l’hora de construir-los, s’han basat en el Partenó.
    Aquest apunt m’ajudarà molt a l’hora d’estudiar el Partenó per a l’examen d’Història de l’Art.

  16. Mireia Gil Tutusaus

    Χαιρε!
    M’agradat molt aquest apunt ja que esta molt complet. Apart això ho estem començant a fer a l’história de l’art i em pot ajudar per apendre tant en l’história de l’art com en grec.

  17. Ana Mª Falcón Durán

    Χαιρετε!

    Primer de tot, moltíssimes felicitats per l’apunt. Heu fet una molt bona recerca sobre El Partenó que a part de servir-me per a la matèria de grec, també em serveix per a Història de l’Art, ja que estem estudiant diferents obres arquitectòniques. Conté molta informació i és molt complet, perquè ens explica tota la informació necessària sobre aquesta obra, com està distribuïda i les parts de les quals consta. A més, he estat buscant edificis que tinguin semblances amb aquest i és curiós veure com hi ha una pervivència sobre això en l’actualitat.

  18. Rebeca Barroso

    Xaipete!!!

    Moltes felicitats per aquest gran apunt! Considero que està molt complet, ja que explica de manera detallada totes les característiques d’un Partenó, ja sigui la seva distribució, el seu estil, …
    A més conté informació que no solament ens serveix per l’assignatura de grec sinó que també per història de l’art i aquest apunt és una bona manera d’estudiar.

  19. Camila Arigón

    Xaipete!

    Felicitats per l’apunt! Està molt complet i s’exposa moltíssima informació sobre el Partenó. Després de llegir-ho no em sorprèn que tants edificis actuals estiguin inspirats en el Partenó.

  20. Arnau Lario

    Ostres, el vídeo és impressionant, admiro la tasca dels que l’han fet. La veritat, mai havia vist una animació tan ben feta de la història d’un edifici. Edifici, que, al seu torn i malgrat tot el que li va passar, encara conserva la seva grandesa passada.
    És només una petita mostra del poder que va arribar a tenir l’Atenes de Pèricles, ja que la seva magnitut és descomunal, en comparació amb altres edificis de l’època…

  21. Judit

    Xaipete!
    Estic d’acord amb l’Arnau, el video és impressionant. Parlant del Partenó, la setmana passada un company d’història de l’art ens va fer el comentari del Partenó. Va ser molt interessant i va despertar el meu interés per visitar Atenes. Però, sens dubte, el vostre és molt més complet. A més, trobo molt sorprenent que hi hagi tants edificis inspirats en el Partenó d’Atenes i, d’acord amb les companyes, trobo que aquest apunt ens ajudara a l’hora d’estudiar el Partenó per a Història de l’art!

  22. María Mayor

    Xaipete!

    Molt bon apunt! La semana passada vem treballar el Partenò a classe d’história d’art i amb aquest apunt he pogut ampliar l’informació.

  23. Alina Roman

    Xaipete!

    Felicitats per l’apunt està molt bé i és molt interessant tot. Aquest any estic fent història de l’art i el Partenó és una dels temples que estem estudiant i gràcies a aquest apunt podrem ampliar més l’informació!

  24. Pingback: Art a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila

  25. Dani

    Molt bon apunt! Jo no faig Historia de l’art i és un motiu més que m’hagi sorprés i agradat. Amb aquest apunt em fa saber informació del Partenó ja que no sabia res. Està molt ben estructurat i explicat.

  26. Margalida Capellà Soler

    Eduardo Souto de Moura elige el Partenón en la Acrópolis
    El premio Pritzker portugués ha visitado tres veces Atenas. Y ha sucumbido a la magia de una construcción que determina, desde lo alto y los siglos, todo el skyline de la ciudad
    “Es el edificio más copiado de todo el mundo”, asegura. Con él concluye esta serie en la que arquitectos de prestigio internacional desvelan sus modelos de inspiración

    http://elpais.com/elpais/2015/08/25/eps/1440501324_729180.html

  27. Pingback: El temple d’Atena Nice a Atenes | Aracne fila i fila

  28. Carlos Thiriet

    Χαιρε,
    A Història de l’art fa un mes que vam estudiar el que considero un dels edificis més emblemàtics i bells de la història, el Partenó. Va ser el projecte principal en la reconstrucció de l’acròpolis d’Atenes després de les guerres mèdiques, conflicte en què la part alta de la ciutat havia estat destruida per les tropes del rei persa Xerxes I, per ordre de Pèricles, en la segona meitat del segle V a.C. És un edifici molt gran i impresionant, elñ màxim exponent de l’estil dòric, i estava consagrat a la deessa de la ciutat, Atena, de la qual hi havia feta una estàtua crisoelefantina (és a dir, feta d’or i ivori) esculpida pel gran escultor grec Fídies. En resum, el Partenó és un dels monuments més importants de la història de l’art, i esperem que es mantingui en peu uns altres 2500 anys.

  29. Ariadna Ruiz

    Xairete!

    Fa temps que el varem estudiar i la veritat es que impresiona aquest model arquitectònic. Té moltíssimes influències, entre d’altres hi ha la Maison Carrée i La Madelaine, totes dues obres es troben a França.

    La veritat es que m’agradaria poder visitar algún temple d’aquest estil, ja que no he visitat cap. Espero que quan anem a Roma a final de curs ens doni temps a veure exposicions i museus.

  30. Abigail.dina

    Hem fet aquesta obra en història de l’art ,hem sembla molt interresant aquest apunt.
    El Erectèon constitueix una obra mestra de l’ordre jònic . Va ser construït entre els anys 421 i 406 a . C. per reemplaçar a l’antic temple d’Atenea Polias que havia estat destruït pels perses el 480 a . C. durant les guerres mèdiques.
    El seu nom significa « el que sacseja la Terra » , un dels epítets àtics de Posidó, déu del mar i dels terratrèmols .

    Es feien cultes més antics de la ciutat, estava consagrat als déus Atenea Polias , Posidó i Hefest i al rei mític d’Atenes, Erecteón que havia estat fulminat per Posidó i estava enterrat en aquest lloc.
    Està situat en l’emplaçament de l’Acròpolis on va tenir lloc la disputa entre Atenea i Posidó.

  31. Pingback: És un temple romà el Taller Masriera de Barcelona? | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *