El Partenó

Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: 
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.

ANÀLISIS FORMAL:

Espai interior:

– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.

-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils

Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:

– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

File:Parthenon-top-view.svg

Imatge de la planta

Elements no constructius:

Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.

Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
–  Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.

Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.

– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.

-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.

Amb quin número es correspon cada part?

parteno

ESTIL:

Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.

INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.

Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.

Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.

FUNCIÓ:
Té  una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.

CONCLUSIÓ:

Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.

Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.

Vid. Art clàssic

Nora Domingo i Marta Verde
2n Batxillerat C Grec

38 thoughts on “El Partenó

  1. Alina Roman

    Xaipete!

    Felicitats per l’apunt està molt bé i és molt interessant tot. Aquest any estic fent història de l’art i el Partenó és una dels temples que estem estudiant i gràcies a aquest apunt podrem ampliar més l’informació!

  2. Pingback: Art a l’antiga Grècia | Aracne fila i fila

  3. Dani

    Molt bon apunt! Jo no faig Historia de l’art i és un motiu més que m’hagi sorprés i agradat. Amb aquest apunt em fa saber informació del Partenó ja que no sabia res. Està molt ben estructurat i explicat.

  4. Margalida Capellà Soler

    Eduardo Souto de Moura elige el Partenón en la Acrópolis
    El premio Pritzker portugués ha visitado tres veces Atenas. Y ha sucumbido a la magia de una construcción que determina, desde lo alto y los siglos, todo el skyline de la ciudad
    “Es el edificio más copiado de todo el mundo”, asegura. Con él concluye esta serie en la que arquitectos de prestigio internacional desvelan sus modelos de inspiración

    http://elpais.com/elpais/2015/08/25/eps/1440501324_729180.html

  5. Pingback: El temple d’Atena Nice a Atenes | Aracne fila i fila

  6. Carlos Thiriet

    Χαιρε,
    A Història de l’art fa un mes que vam estudiar el que considero un dels edificis més emblemàtics i bells de la història, el Partenó. Va ser el projecte principal en la reconstrucció de l’acròpolis d’Atenes després de les guerres mèdiques, conflicte en què la part alta de la ciutat havia estat destruida per les tropes del rei persa Xerxes I, per ordre de Pèricles, en la segona meitat del segle V a.C. És un edifici molt gran i impresionant, elñ màxim exponent de l’estil dòric, i estava consagrat a la deessa de la ciutat, Atena, de la qual hi havia feta una estàtua crisoelefantina (és a dir, feta d’or i ivori) esculpida pel gran escultor grec Fídies. En resum, el Partenó és un dels monuments més importants de la història de l’art, i esperem que es mantingui en peu uns altres 2500 anys.

  7. Ariadna Ruiz

    Xairete!

    Fa temps que el varem estudiar i la veritat es que impresiona aquest model arquitectònic. Té moltíssimes influències, entre d’altres hi ha la Maison Carrée i La Madelaine, totes dues obres es troben a França.

    La veritat es que m’agradaria poder visitar algún temple d’aquest estil, ja que no he visitat cap. Espero que quan anem a Roma a final de curs ens doni temps a veure exposicions i museus.

  8. Abigail.dina

    Hem fet aquesta obra en història de l’art ,hem sembla molt interresant aquest apunt.
    El Erectèon constitueix una obra mestra de l’ordre jònic . Va ser construït entre els anys 421 i 406 a . C. per reemplaçar a l’antic temple d’Atenea Polias que havia estat destruït pels perses el 480 a . C. durant les guerres mèdiques.
    El seu nom significa « el que sacseja la Terra » , un dels epítets àtics de Posidó, déu del mar i dels terratrèmols .

    Es feien cultes més antics de la ciutat, estava consagrat als déus Atenea Polias , Posidó i Hefest i al rei mític d’Atenes, Erecteón que havia estat fulminat per Posidó i estava enterrat en aquest lloc.
    Està situat en l’emplaçament de l’Acròpolis on va tenir lloc la disputa entre Atenea i Posidó.

  9. Pingback: És un temple romà el Taller Masriera de Barcelona? | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *