Les diferències que hi havia entre la vida quotidiana d’Atenes i Esparta, i algunes semblances. Les diferències que tenien en l’educació, la forma de tracte a les dones i com eren considerades, el matrimoni i la seva importància, i dins de l’educació com eren tractats els nens i com eren tractats.
Mireia Gil Tutusaus i Abigail Quiñonez Lajones
XAIPE!
Atenes i Esparta són les dues ciutats gregues més importants, ja sigui per la seva forma d’organització política, com estava dividida la societat, la seva forma de vida…
Pel que fa a l’educació els espartans només néixer ja passaven pel consell d’ancians on havien de ser bells, forts i sans. A l’escola els homes estudiaven música, religió i sobretot educació física. A Esparta les dones se’ls ensenyava a cuidar i educar als fills fins als set anys, després passaven a propietat de l’estat i als 20 anaven a l’exèrcit, en canvi a Atenes els pares inculcaven als fills com era la vida,fins als 12 anys a l’escola se’ls ensenyava humanitats, als 18 ja passaven a mans de l’estat on se’ls ensenyava política, finalment als 21 eren declarats ciutadans.
La dona espartana tenia més llibertat i autonomia. Podia estudiar o dedicar-se a activitats comercials com l’home. Podien tenir una esclava per fer les tasques de la llar, però estaven obligades a tenir fills i educar-los.En canvi, les dones ateneses estaven apartades dels assumptes públics ja que havien de ser fidels i estar sotmeses als seus marits, només participaven a les cerimònies religioses. La seva funció dins la societat era tenir fills i educar-los.
Pel que fa al matrimoni tant Atenes com Esparta acostumaven a ser contractes entre les famílies per interessos i no per amor i tenir fills era la fi del matrimoni . A Atenes tenir una filla era una deshonra cosa que pels espartans no.Les ateneses es casaven molt joves, aproximadament als 14 anys, i es casaven amb homes bastant més grans (24-25 anys) que elles. Les espartanes es casaven amb uns 24 anys i per tant la diferència d’edat no era tan gran.
Una altra cosa que tenien en comú Atenes com Esparta era que estava permès el incest tot i que no ho solien posar en pràctica degut a les seves creences.A ambdós llocs era possible el divorci. Els homes es podien separar amb testimonis, però les dones havien de tenir proves de maltractament.
Atenes i Esparta tenen diferències però també similituds i el fet de que la dona sempre ha estat inferior a l’home és un fet que sempre ha passat i en molts territoris actualment passa.
Obviament, hagués prefereit viure a Esparta ja que la dona pren un paper més important dins aquesta manera de pensar tant masclista que tenien.
XAIPETE!
A l’antiga Grècia van sorgir diversos models d’organització social en les seves ciutats d’estat, els extrems d’aquests models eren les ciutats d’Atenes i Esparta. Atenes va tenir usualment una societat democràtica i bolcada al comerç i les arts, en canvi Esparta era el model d’estat militarista en el qual una classe dominant guerrera explotava a la nombrosa classe baixa i indefensa. La forma de vida dels espartans estava signada per una constant preparació per a la guerra.Grècia, lloc on es va desenvolupar les dues ciutats – estats més conegudes: Atenes i Esparta.
ESPARTA
Esparta estava situada al Peloponès (al sud). Entre les muntanyes de Parnon i Taygetos, al costat del riu Eurotas, en una estreta vall. Clima molt calorós a l’estiu, fred i humit a l’hivern. Les classes socials estaven constituïdes per Espartans (classe superior). Periecs (comerciants, agricultors), Ilotas (serfs).
Organització Política: Licurgo va ser l’organitzador de l’Estat espartà. Reyecía Dual (dos Reis de famílies antagòniques). Senat (Gerucía): Dictava la lleis (28 ancians). Assemblea (Apella): aprovava les lleis sense discutir-les. Eforos (cinc): eren el que realment governaven. Era un govern aristocràtic (de la noblesa).
Organització Econòmica: Les terres de propietat de l’Estat espartà. Va ser dividida en lots per espartans i periecos. No podien ser venudes (després es va permetre). Hi havia desigualtat econòmica (rics i pobres). Els periecs es dedicaven al comerç i la indústria. La moneda era de ferro (bastant pesada). Els espartans menjaven en comú (en grup de quinze).
Exèrcit: El millor de tota Grècia, per ser un estat militarista. Van ser militaristes per defensa pròpia (por a la insurrecció). Formaven l’exèrcit: els espartans de disset a setanta anys. També els periecos i part dels Ilotas. Combatien en grups estrets (falange) ben armats. Usaven llança, espasa, casc, visera, canillera, etc.
Educació:Ideal: formar bons soldats per defensar Esparta.Els nens pertanyien a l’estat (des dels set anys). Gramatista (educació intel·lectual). Paidónomo (educació física i moral). Als disset anys ingressaven a l’exèrcit (hoplita). Als trenta anys havia de casar-se i lluitar fins als setanta.
LA FORMA DE VIDA
Quan naixia un nen en Esparta, l’Estat els avaluava si era prou ment fort, ja fos per ser un bon soldat o mares de bons soldats. Si no es considerava apt, el nounat era llançat des de la muntanya Taigeto. L’educació dels homes començava als set anys d’edat i tenia l’objectiu de formar bons soldats. En arribar a l’edat adulta, s’incorporaven a l’exèrcit per a tota la vida. Els homes vivien sempre a la caserna, encara que estiguessin casats, i menjaven amb els seus companys d’armes. Els espartans sempre van ser pocs, comparats amb la resta de la societat. Tenien l’obligació de casar-se i tenir fills perquè sempre hi hagués ciutadans. Encara i els amos de l’Estat, no podien enriquir-se perquè vivien del producte de la seva terra, treballada pels ilotes, i tenien prohibit dedicar-se a l’artesania i el comerç.
ATENES
Atenes està situada a la península de Àtica (sud-oest de Grècia). Entre els rius Cefís i Iliso. Ports: el Pireu i Falerón (a 8 kms. De Atenes). Clima: sec i càlid. Cultius: blat, ordi, vinya, olivera, figues. Riquesa minera.
Caràcter dels atenesos: Resultant de la barreja racial. Alegres, optimistes, amants de l’art, hospitalaris. Refinats, espiritualitzats, equilibrats, serens. Els agradava la vida a l’aire lliure, els esports, el vi,etc.
Organització Social: Ciutadans: Pentacasiomedimnos (500 medimnos). Cavallers (300 medimnos; un cavall). Zeuguritas (200 medimnos; parella de bous). Tetes (jornalers: no pagaven impostos). Estrangers o metecs (vivíanen Atenes per susnegocios). Esclaus (presoners de guerra).
Organització Política: El arcontado (P. Executiu: 9 arconts). El Senat (P.Legislador: 400 ancians; dictaven lleis). Les Assemblea Popular (Organisme polític màxim). ElAreópago (partit judicial: administrava la justícia). El Tribunal dels heliastas (6000 jutges).
Organització Econòmica: Va afavorir de preferència pobre. Va lliurar terres a tots els camperols. Va limitar el latifundi: abolir l’esclavitud per deutes. Va protegir el comerç i la indústria. Tenien un Govern Democràtic perfeccionat per Clístenes (líder del Poble) àmplies llibertats; sorteig per a tots els càrrecs. Va ser una democràcia de llibertat, però no d’igualtat.
Educació Atenenca: El seu ideal era formar homes lliures, perfectes de cos i ànima. S’iniciava als quatre anys i acabava als divuit anys (efebs). S’impartia educació física i intel·lectual. Professors: el paidotriba i el gramatista.
Imperi Colonial: Arran de la invasió doria molts van emigrar. Es van establir a les Illes de la mar Egeu i costes d’Àsia Menor. Posteriorment, van arribar a Itàlia, França, Espanya, Àfrica. Colònies pròsperes, autònomes, però amb vida grega.
Ciència: Euclides (geòmetra), Pitàgores (matemàtic i físic, teorema de Pitàgores). Eratòstenes (astrònom; idea de lanebulosa primitiva), Anaximandre, Aristarc.
Arts: (Arquitectura) Grans monuments: temples i palaus. Estils: Dòric, Jònic i Corint. Parteón, Erecteón, Odèon, Teatre, Hipòdrom, Estadi.
Escultura: es van distingir per l’expressió justa i viscuda. Miró, Fídies, Praxíteles, Policlet, Scopas, Lisip.
Pintura (frescos): Apel·les, Polignoto, Zeuxis, Parrasio, Apolodoro.
Lletres:Poesia Lírica: Safo, Píndar, Anacreont.Poesia Dramàtica: Èsquil, Sòfocles, Eurípides, Aristòfanes.Història: Heròdot, Tucídides, Jenofonte.Oratòria: brillar per obra de la democràcia política. Pèricles, Temístocles, Aristides, Alcibíades, Demóstenes, Lísies, Isòcrates, Esquines, Iseo.Filosofia:Sòcrates.Plató.Aristòtil.
LA FORMA DE VIDA
Després de les guerres contra els perses. Atenes es va convertir en el centre del món grec. Amb aquest propòsit va sorgir la Lliga de Delos; va arribar a agrupar cinc-centes ciutats que pagaven un impost per a sostenir la flota i era dirigida per Atenes. El centre de la vida de la ciutat era el mercat, l’àgora, on hi havia parades de venda, botigues, temples i on els homes es reunien a parlar de política. El Partenó va ser un dels temples grecs més grans, luxe i bellesa i era part d’un conjunt d’edificis que va ser acabat a finals del segle V a. C. Els habitatges particulars. Les grans festes en honor a Dionís reunien als atenesos en el teatre. Les representacions eren gratuïtes i les finançava la ciutat ja que el teatre era considerat molt important, ja que tenia un propòsit educatiu: formar bons ciutadans. La idea dels atenesos era que s’havien de desenvolupar harmoniosament el cos i l’esperit. L’ensenyament era lliure i estava en mans dels particulars. Però aquesta educació era només per als homes. El centre econòmic d’Atenes era el seu port, El Pireu, que estava a sis quilòmetres de distància de la ciutat pròpiament dita. Tan important era aquest el comerç que la moneda de plata atenesa tenia un valor internacional i era acceptada a tota la Mediterrània, però la major conquesta dels grecs va ser invisible.
Tothom sap que Atenes i Esparta són les dues polis gregues més importants de l’antiga Grècia, però com van aconseguir ser les polis gregues més importants? En què es diferenciaven?
La vida comença per les dones així que podem començar per aquí, les dones Ateneses no estaven implicades a la vida publica ni als estudis ni a la feina. El masclisme era molt present, ja que per l’herència mitològica pensaven que les dones eren el mal, ja que va ser la que va obrir la caixa de Pandora. Les ateneses solien estar tot el temps al Gineceu i només sortien per a cerimònies religioses, la funció de la dona atenesa a la civilització era tindre fills i cuidar-los. Per altra banda la dona espartana tenia una vida molt mes llibre i on el masclisme no era tan fort, la dona esparta podia estudiar i comerciar igual que l’Home. També podien tindre una esclava perquè li fes la casa, la seva obligació era tindre fills i educar-los fins als set anys. La dona a Esparta era molt venerada per la seva determinació intel·ligència i força.
L’educació també era un punt molt important de la societat d’aquestes dues polis. Primerament els nens espartans passaven pel consell de savis i havien de ser bells, forts i sans. Les mares tenien cura dels nens fins als set anys on estudiaven: música, religió i sobretot educació física, les nenes aprenien amb la mare com cuidar als nens, després passaven a ser propietat de l’estat i als 20 anys eren reclamats per a l’exèrcit. En canvi els pares atenesos no formaven part de la educació dels seus fills encara que podien inculcar lliçons a través de faules. Fins als dotze anys aprenien humanitats, els següents sis anys estudiaven esports i als 18 eren preocupació de l’estat on els següents tres anys rebien educació militar a més d’aprendre sobre Política.
A Atenes el matrimoni es concedia segons els interessos. La fi del matrimoni era tenir un fill, en canvi tenir una filla era una deshonra. Estava permès l’incest, però només es duia a terme per reforçar la família. Les dones es casaven molt joves, els homes eren més grans. Se solien casar en lluna plena, a l’hivern.
A Esparta el matrimoni també es duia a terme per interessos. La fi del matrimoni era la mateixa que a Atenes, tot i que tenir una filla no era una deshonra. Les dones es casaven a una edat més avançada. També estava permès l’incest tot i que no es practicava.
A ambdós llocs era possible el divorci. Els homes es podien separar amb testimonis, però les dones havien de tenir proves de maltractament.
Per acabar diré que esparta i Atena tenien grans diferències però també grans similituds, ja que són les dues Polis gregues més importants podem deduir que el seu sistema de vida era efectiu.
Salve!
Primer de tot, felicitar per la bona feina que heu fet.
Després, centrant-me amb la meva tasca políticament a Esparta ens trobem amb una monarquia que mai havia sentit, una monarquia diarquía, és a dir, que hi havia dos reis, un s’ocupava de la part militar mentres que l’altre s’ocupava més en la religió i en assumptes interns. Per altre banda, a Atenes comença havent-hi una monarquia, tot i que, després passa als aristòcrates i de poc es va convertint en una democràcia.
Socialment, els esclaus en esparta eren els llotas. El seu deure, més ben dit, obligació era treballar a la terra, pagaven rendes però no podien ser comprats. Els llotas viuen en família i es a Atenes on els esclaus eren deutors on no tenien drets polítics, ni tan sols eren considerats Atenesos.Per tant,, a Atenes els esclaus no són considerats persones, són objectes i no espiren a més.
Econòmicament, a Atenes, l’economia es basava basicament en l’agricultura. Tot i que havia d’haver més demanda que oferta perquè el comerç funcionés. Mentres que a Esparta, només els llotas treballaven a la terra ja que els ciutadans tenien prohibida tota activitat econòmica.
Culturalment, Atenes es tracta d’una polis en la qual l’art predominava. Mentres que a Esparta durant una època estava prohibit l’art i la cultura.
Pel que fa l’educació, en Esparta des dels 7 anys els nens eren exercitats fins arribar a ser militars. Els nens a Atenes se’ls ensenyava els coneixements del món i la filosofia. També els seus paresels enseyaven sobre el seu treball per un futur prosper per poder ells treballar-hi.
La ciutat d’Atenes és i era el símbol de la cultura grega clàssica. Allà van néixer les arts, les ciències. la filosofia… i a més va ser el lloc on es va instaurar el sistema de govern que avui en dia regeix la majoria de les nacions: la democràcia. La societat atenenca estava summament determinada per la divisió entre homes lliures i esclaus. La població estava composta per homes amb tres condicions legals diferents: ciutadans, esclaus i metecs. Aquesta desproporció entre els ciutadans (homes lliures fills de pare i mare atenencs i majors d’edat) i la resta de la població privada de drets, és un element important per tenir en compte quan es parla de democràcia grega. L’educació atenenca atenia tant al cultiu del cos com de al de la ment, donaven molta importància al desenvolupament de la raó i del sentit crític. Els deures de la dona a Atenes giraven al voltant de la casa, com a moltes altres polis. La senyora de la casa era la que s’ocupava de la família i de la llar.
La societat espartana sempre ha estat caracteritzada per la seva rigidesa. Els espartans vivien en llogarets segons les seves pròpies tradicions i organitzaven freqüents revoltes que els obligaven a viure sempre en guàrdia. La seva societat es dividia en tres categories: els iguals (és a dir, els ciutadans, aquells que tenien plens poders i suposaven la minoria privilegiada), els periecs (una part de l’antiga població conquerida pels espartans els quals vivien fora de la ciutat i conservaven la seva llibertat i organització comunitària) i els ilotes (reduïts a un estat de semi esclavitud.. treballaven les terres i rebien una part del producte). La vida del espartà girava entorn el servei a l’Estat des del seu naixement. Els nens dèbils eren estimbats al mont Taíget. A partir dels 7 anys els nens començaven l’educació comuna i s’exercitaven físicament. El fet més destacat de la seva societat era la seva moral sexual i el seu tractament cap a la dona, a la seva terra no hi havia prejudicis ni escàndols. Les dones espartanes tenien molta més llibertat que les dones atenenques i una autoritat major sobre els seus afers.
Si jo visqués a l’Antiga Grècia m’agradaria haver nascut preferentment a Esparta ja que com a dona tindria més llibertat, al no haver d’ocupar-me de l’educació dels meus fills, i més autoritat. A més, segurament el meu marit no em duria tants anys i em casaria ja sent suficientment gran. En definitiva, la societat espartana respectava més la figura femenina.