Tag Archives: Cultura clàssica

Els ulls de Minerva a Wonderland de Ràdio 4

Bon dia a tothom!

Alguns de vosaltres ja ho sabeu, perquè ho heu vist al Facebook, o al Twitter, o hem tingut l’ocasió de parlar i us ho he pogut dir personalment.

La periodista Rosa Gil em va oferir fa unes quantes setmanes l’oportunitat de tenir durant la temporada que va de mitjan setembre de 2016 a mitjan juliol de 2017 una secció setmanal dins el programa Wonderland de RNE-Ràdio 4, que dirigeix i presenta des de fa uns quants anys (aquesta n’és la setena temporada).

És, com dic, una secció setmanal d’aproximadament quinze minuts de durada, que vaig decidir dedicar a difondre coneixements al voltant del món clàssic que encara avui dia tenen vigència i significat plens, és a dir, a mirar d’establir un diàleg, de traçar ponts, entre el que som i la tradició que ens explica.

Els ulls de Minerva amb Mònica Miró a Wonderland de Ràdio 4

He intitulat aquesta secció Els ulls de Minerva, deessa de les arts, dona intel·ligent, amb capacitat de mirar enfora i endins amb els seus ulls d’òliba. Sota el lema manllevat i adaptat del poeta J.V. Foix “Ens exalta el nou i ens enamora el vell”, la idea és crear comunitat al voltant d’aquestes qüestions i d’aquesta trobada setmanal, amb una presència a les xarxes socials (Facebook i Twitter).

La secció, que va començar el passat 18 de setembre, s’emet cada diumenge poc després de les 15 h, obrint el programa Wonderland.

Us deixo la relació de freqüències d’FM de Ràdio 4 arreu de Catalunya, perquè, si ho voleu, ens pugueu escoltar:

BARCELONA:
Collserola 100.8, Collsupina 104.7, Igualada 106.9, Montserrat 103.8, San Pere de Ribes 106.3.

GIRONA:
La Molina 90.8, Olot 106.6, Palafrugell 103.0, Rocacorba 106.2.

LLEIDA:
Alpicat 87.9, Baqueira 93.3, Bossot 102.3, Pont de Suert 104.9, Solsona 93.7, Soriguera 90.6, Viella 102,6.

TARRAGONA:
Mont Caro 90.7, Musara 88.8.

O, dit altrament:

Anoia 106.9 FM
Bages, Berguedà i Alt Penedès 103.8 FM
Barcelona 100.8 FM
Garraf 106.3 FM
Osona 104.7 FM
Cerdanya 90.8 FM
Costa Brava 98.2 FM
Garrotxa 106.6 FM
Girona 106.2 FM
Alta Ribagorça 104.9 FM
La Seu d’Urgell 90.6 FM
Lleida 87.9 FM
Solsonès i Alt Urgell 93.7 FM
Baix Ebre, Terra Alta i Ribera d’Ebre 90.7 FM
Camp de Tarragona 88.8 FM
Andorra 106.0 FM

Ràdio 4 també emet en territori occità:
Val d’Aran 93.3, 102.3 i 102.6 FM

I, si no, ens podeu seguir a la ràdio en directe, per Internet:
http://www.rtve.es/radio/radio4-endirecto/

Si penseu que diumenge a les 3 de la tarda és mala hora per escoltar-nos, podeu baixar-vos quan vulgueu els podcasts del programa des d’aquest enllaç:
http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/

Tot plegat serà un intensiu de cultura clàssica des de vessants ben diverses. Avui s’emetrà el tercer lliurament: hi parlaré del mite de Pigmalió.

Per escoltar la primera emissió, de fa dues setmanes (18 de setembre), podeu fer clic aquí:
http://www.rtve.es/alacarta/audios/wonderland/wonderland-18-setembre-2016/3720733/

Si no us voleu perdre tampoc la de diumenge passat, dia 25 de setembre, escolteu-la aquí:

I amplieu coneixements sobre les qüestions tractades al programa seguint-nos a Facebook i a Twitter:

Facebook: https://www.facebook.com/UllsdeMinerva/
Twitter: https://twitter.com/UllsdeMinerva

Us animo, per tant, a escoltar-nos, a fer suggeriments sobre temes de què us agradaria que parléssim i a teixir amb aquesta finestra al món antic des del món d’avui dia una xarxa de complicitats. I ajudeu-nos també, si us plau, a donar a conèixer el programa Wonderland, que és ja tot un clàssic del món de la cultura.

Gràcies per l’atenció, una abraçada i que tingueu un bon diumenge!

Mònica Miró Vinaixa

Els romans i els grecs ens han deixat grans tresors

 “Ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia…”

Els romans i els grecs ens han donat uns principis, una evolució, un alfabet, uns drets humans, el concepte de democràcia i moltíssimes coses més, i el 70% de la nostra civilització d’avui en dia no ho sap valorar i és veritat que el desconeixement, la ignorància, la desídia de molts és responsable d’impedir que puguin obrir els ulls i poder ser capaços de veure com d’agraïts hauríem de ser dels grecs i dels romans, sens dubte, ens han donat un món, el nostre. Ja que, si ara ens posem a pensar quantes cosses hem adoptat dels grecs i dels romans acabaríem abans per saber quantes coses no hem adoptat d’ells.

Un dels tresors més clars que tenim és la ciutat d’Empúries. Empúries és una joia grega i romana. Un veritable tresor arqueològic i mostra de la colonització grega del nostre sòl. No hem d’oblidar que va ser en aquesta ciutat en època romana on van desembarcar els germans Escipió per combatre  Aníbal durant la Segona Guerra Púnica.

Empúries va ser un enclavament estratègic en l’intercanvi de productes entre els colons i els pobles indígenes de la zona. Va arribar a créixer tant i a fer-se tan important per al comerç de la regió durant els segles V i IV que va arribar a tenir una moneda pròpia i es van construir la Neàpolis, complexos defensius com muralles, amfiteatres i temples dedicats a Asclepi i Serapis entre altres meravelles arquitectòniques, la majoria d’elles encara presents avui dia en millor o pitjor estat de conservació.

Empúries se situa a la regió gironina de l’Alt Empordà concretament al municipi de l’Escala, sobre el Golf de Roses. Fundada pels colons de Focea en l’any 575 anterior a la nostra era, les restes de la ciutat es divideixen en tres sectors pels arqueòlegs: la Palaia i la Nea Polis gregues, que en conjunt van constituir una de les antigues ciutats gregues més importants de la península, i la Ciutat Romana.

Quan el cònsol Cai Marci Cató, després de desembarcar a Rhodes (Roses), una altra antiga ciutat comercial grega, arriba a Empòrion  començarà l’època romana de la ciutat, que arribarà fins a l’arribada de l’Edat mitjana.

Els romans construiran una nova ciutat sobre un promontori més elevat de la Nea Polis grega i la seva funció, sense deixar de banda l’activitat comercial, passarà a tenir també un important paper militar.

Empúries és una part important i participativa de la història de la nostra antiguitat. Representa una mostra de la colonització grega del nostre sòl com n’hi ha poques, un tresor per tant que val la pena conèixer i visitar, i el qual, només amb la vista de la Palaiàpolis sobre una llengua de terra de la costa ja val la pena i ja paga el preu que hàgim invertit en la seva visita.

Claudia Pérez, 1r Bat Humanístic

L’educació a Esparta, Grècia i Roma

Salvete omnes! XAIPETE!

Aquest any m’he decidit de cursar el Cicle Superior d’Educació Infantil. Doncs bé, tot i portar només uns tres mesos, ha resultat impossible ignorar el fet de tractar-se, pot ser, un dels graus més complerts que hi ha, degut a la gran varietat de matèries que es cursen, com Autonomia Personal i Salut (medicina), El Joc i la seva Metodologia (psicopedagogia), Desenvolupament Socio-afectiu i/o Desenvolupament Cognitiu i Motor (ambdòs de psicologia)

A banda de les anteriorment esmentades, em centraré especialment en una: Didàctica de l’Educació Infantil.

És de fet aquesta la que m’ha portat a elaborar l’article no per ser l’assignatura més densa de totes, sinó per la diversitat temàtica que presenta

Imagineu-vos el Codi Penal però aplicat a l’ensenyament

En cert punt vàrem donar l’educació a l’antigüitat, entre els quals es troben les d’Atenes, Esparta i Roma.

Aquí us adjunto un Drive amb els models educatius de cadascun:

Sara Bernad

1r d’Educació Infantil

Voleu jugar a un QEQ sobre cultura clàssica? #quisestquis

Amics/gues d’Aracne,

Ens fa molta il·lusió presentar-vos el primer joc QEQ sobre Cultura Clàssica

Qui serà capaç de guanyar els 10000 punts!

 

Instruccions:

Professorat – Directors/es de joc -> Premeu la foto del kahoot o aquest enllaç per activar el joc

Alumnat / Jugadors/es -> Tingueu a punt els vostres dispositius mòbils o ordinadors per jugar-hi


Hi trobareu animacions en català, castellà i llatí.

Tenim moltíssimes ganes que el proveu i ens envieu fotos i comentaris de l’experiència!

La idea és crear més jocs i divertir-nos. Si voleu participar-hi visiteu-nos al blog QuisEstQuis. Esteu convidats/des!

Francesc Nadal / Jenny Triviño

@illargonauta

quisestquis@gmail.com

@quisestquis

 

Calendari de festes àtiques

[youtube]https://youtu.be/xX4a1WqQ6b8[/youtube]

El calendari àtic en vigor a Atenes a l’Antiguitat clàssica, és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus lunisolar. L’any atenenc es componia de 10 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el cicle lunar, alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l’any solar. Per posar-hi remei es van afegir 2 mesos de 30 dies, gamelió i antesterió (gener-febrer i febrer-març).

De viure a l’antiga Grècia, en quin mes et casaries?…Què t’ha semblat que el calendari marqui les festivitats religioses? Qui les marca avui dia? Quin mes t’agrada més? En vols saber més?…

Marina Cañas
Batxillerat Humanístic

Hèracles i l’Hidra

Aquí he fet un dibuix d’una de les proves que va superar Hèracles, matar l’Hidra, un monstre que vivia en un gran pantà, a la regió de Lerna. Van encomanar aquesta feina a Hèracles, Hèrcules en llatí, perquè l’Hidra matava moltes persones i necessitaven algú que la destruís per poder viure més tranquils. Hèracles, quan la va trobar, va lluitar contra ella una vegada i una altra, ja que quan li tallava un cap, n’hi creixien dos més, que eren més forts i més llestos que l’anterior. Qui va descobrir com matar-la va ser el seu nebot Iolau, que va trobar la solució de com podria matar l’Hidra d’una vegada per totes. Quan Hèracles va matar el monstre, va untar les seves fletxes amb el seu verí i va obtenir una altra arma, com un regal per haver aconseguit matar-la. Quan va anar a veure el rei, aquell li va dir que aquest treball no era vàlid, ja que havia obtingut ajuda d’una altra persona.

Photobucket

Aquí us deixo dues preguntes, a veure si les responeu correctament:

Com va aconsseguir Hèracles matar l’Hidra, si quan li tallaves el cap n’hi sortien dos més? Qui va tenir la idea de no concedir a Hèracles el treball com a correcte pel fet d’haver-lo ajudat Iolau?

També us deixo un enllaç que segurament anirà molt bé per contestar les dues preguntes:

Suggereixo que primer contesteu les preguntes pel vostre compte, i si no ho sabeu des d’un principi, podeu buscar la informació a l’enllaç que us he deixat a sota. Tot i això, igualment penso que segurament ja us sabeu aquesta història, així que no tindreu moltes dificultats, ànims i a per totes, aràcnids!

Sergio Doni, 4B

Ἐν οἴνῳ ἀλήθεια

In vino veritas

Bevem vi dolç a la tardor,
del raïm tallat quan ja fresqueja.
Aviat arribarà l’hivern,
amb les glaçades de matinada,
quan la lluna lletosa s’insinua
i el fi del silenci es trenca
amb la remor freda de l’albada.
Bevem vi aspre a la tardor
dels fruits fermentats de la verema
nascuts als ceps de la nostra terra.
Bevem vi daurat, escumejant,
bevem vi fosc, color magrana.
Alcem la copa amb ulls brillants,
brindem pels dies d’hores blaves
d’hores de llum, d’hores de grana…
Brindem per la foguera de la vida
abans no l’apagui el vent
quan arribi a la vesprada.
Pepìta Castellví

És temps de tardor. La verema ja s’ha fet i jo em pregunto per què als descendents dels laietans (que som nosaltres) ens segueix interessant tant el vi, el del present i el del passat? Què en sabeu del vi a Grècia i a Roma? Podien beure vi les dones? Quins referents clàssics coneixeu? Quins vins eren els més preuats? Per què encara els bons vins tenen el nom en llatí o en grec? Quins coneixeu?…

Pepita Castellví

La sexualitat a l’època clàssica

“Tot i que ens creiem totalment lliures, estem carregats de tabús i limitacions. Els antics romans haurien considerat la majoria de les nostres actituds respecte al sexe una cosa inaudita i fins i tot absurdes. [..] Als ciutadans de Roma, el sentiment de culpa que nosaltres solem associar amb el plaer sexual els hauria semblat estrany“.

John R. Clarke

Per tal que podeu entendre el que a continuació us explicaré, és necessari que oblideu tots els tabús que, fins ara ens han inculcat, i que, abans del Cristianisme  no hi eren en absolut. A l’època romana, el sexe era considerat una necessitat humana més, com menjar o dormir. Per tant, la perspectiva era molt diferent que a la nostra actual; hom parlava de sexe, i a ningú no li semblava dolent que s’hi parlés en moments seriosos o fins i tot, en família. Després, amb l’arribada de la religió cristiana especialment, el sexe va passar a considerar-se únicament una qüestió reproductiva, i els costums van canviar de manera extraordinària, fins al punt que el plaer sexual es va considerar un pecat. Però bé, tornem als romans. La perspectiva de llavors era ben diferent a la d’ara, així que us demano que obriu molt els vostres caps per tal d’entendre -i així qüestionar o acceptar- el passat.

Heu vist mai a les parets de les vostres cases o la dels vostres amics, objectes decoratius com aquest? Sincerament, en quin cap -actual- entra tenir això a casa? Doncs pels romans, l’arquitectura eròtica era símbol de distinció i, a més, es creia que allunyava la mala sort. Símbols fàl·lics, pintures eròtiques i escultures una mica explícites formaven part del mobiliari urbà sense que ningú no s’exaltés o incomodés.

Però l’erotisme no es trobava únicament a l’art. Possiblement el sexe romà és considerat, ara per ara, exageradament desinhibit o, inclús, depravat, ja que, a la vida diària, el sexe es trobava arreu. Malgrat això, tampoc hem de pensar que hi havia tanta libertat: La llibertat sexual estava determinada per la classe social. L’èlit era completament exempta; no hi havia problema si freqüentava prostitutes o esclaus, ja que els últims eren considerats inferiors. Per exemple, un ciutadà romà podia tranquil·lament fer l’amor amb la seva dona al llit, després amb un home a les termes (no hi havia distinció de sexes), amb una prostituta a un bordell i amb un esclau al pati de sa casa, sense considerar-se adulteri. En canvi, es podia fins i tot castrar a qui tingués relacions amb algú de la seva mateixa posició social sense estar-hi casat. Les dones de l’èlit, en canvi, no gaudien de satisfacció ni d’amor amb el seu marit, ja que llavors l’amor no existia i el casament era senzillament per interessos. Les dones podien també tenir amants de tots els sexes mentre que ho mantinguessin en secret; però no gaudien de contemplació sexual i estava mal vist que es tingués en compte -al matrimoni- el seu desig.

Durant l’imperi, les dones van poder gaudir de més drets. El segle primer després de Crist, es va crear el divorci i la dona, només vinculada al seu progenitor (del qui heretava tot quan moria) tenia més llibertats econòmiques, socials i, per tant, sexuals. Tot i el desenfré, hi havia altres tabús que ara no es troben tant, com:

  • Tenir el paper “passiu” al sexe anal entre homes; ja que ser qui donava el plaer estava mal considerat per algú de bona posició social, per tant, únicament ho feien els esclaus o prostituts
  • El sexe oral estava mal vist ja que la boca era considerada “pura” i, el cunnilingus era pitjor, ja que es considerava que l’home no havia de produir plaer a la dona.

Si voleu podeu mirar el vídeo (5 parts):

Malgrat tot, hi hauria moltes raons per creure que la societat romana tampoc era tan diferent de la nostra, quins creus que han estat els canvis respecte abans? I les similituds? Quina societat escolliries per viure, o amb quina estàs més d’acord? Quina és la teva opinió respecte la societat de l’Imperi Romà? I respecte la nostra? Què creus que va impulsar el canvi? Sabries dir què significa el que diu a la primera imatge? Saps si els romans coneixien i usaven el preservatiu?

Si en vols saber més, no et perdis l’exposició que està preparant Arqueoxarxa i que es podrà visitar a partir del mes de desembre en el Museu de Badalona.

Cecilia Bizzotto
4t ESO Llatí opt. 1

Deixar-nos en mans dels polítics o consultar l’oracle de Delfos?

Durant aquests últims mesos, quan pensem en els països mediterranis, els relacionem amb la letal crisi econòmica, una Tercera Guerra Mundial més psicològica que física.

“Què fariem sense els països de centre-Europa?” -Ens preguntem sovint- “I ells?”- Em pregunto jo- “Què farien sense la nostra cultura?” Si ells ens anomenen PIGS (Portugal- Itàlia- Grècia- Espanya), ells en són bàrbars.

Grècia és igual a Papandreu, a… però també al gloriós Alexandre el Gran. Itàlia és igual a Berlusconi, a … però també a l’ambiciós Juli Cèsar.

Algú se’n recorda d’aquella Grècia que arribava fins l’Àfrica, l’Àsia Menor i fins i tot fins a l’Índia? Algú se’n recorda d’aquell Imperi Romà que dominava des de l’Àsia Menor, els països àrabs i fins i tot Britànnia i Germània? Sembla que no, només ens importa l’economia…

Hauríem de sobreposar l’economia a la cultura en aquesta societat amb tanta manca de valors? Significa el segle XXI la fi de les civilitzacions que alguna vegada van pertànyer a la Gran Roma?

Mentre la política grega s’enfonsa, la llengua protagonitza el 28è premi Vallverdú en assaig, a casa nostra. Sembla que les muses portaren la victòria a l’aràcnid Eusebi Ayensa, també professor hel·lènic; traductor i director de l’Institut Cervantes d’Atenes, bon coneixedor de l’obra de Maria Àngels Anglada, …

Amb D’una nova llum: Carles Riba i la literatura grega, Eusebi Ayensa ens vol fer conéixer una gran afició de l’escriptor Carles Riba no només per la Grècia Clàssica, sinó també per l’actual. L’obra consisteix en set cartes del novel·lista parlant sobre la seva passió sobre la la literatura neohel·lènica.

Un altre cop més la literatura ens recorda quines són les arrels de quasi tots els llibres que els grans amants de la paraula escriuen avui i han escrit al llarg de la història.

 

Laia Muñoz Osorio
Llatí-Grec, 1r Batx