Calendari de festes àtiques

Imatge de previsualització de YouTube

El calendari àtic en vigor a Atenes a l’Antiguitat clàssica, és el més conegut dels calendaris grecs. És de tipus lunisolar. L’any atenenc es componia de 10 mesos lunars. Al principi, cada mes tenia 30 dies. En conseqüència, es va fer un ajust amb el cicle lunar, alternant un mes de 29 dies i un de 30 dies. Això dóna un any de 354 dies, és a dir 11 dies menys en relació amb l’any solar. Per posar-hi remei es van afegir 2 mesos de 30 dies, gamelió i antesterió (gener-febrer i febrer-març).

De viure a l’antiga Grècia, en quin mes et casaries?…Què t’ha semblat que el calendari marqui les festivitats religioses? Qui les marca avui dia? Quin mes t’agrada més?

Marina Cañas
Batxillerat Humanístic

25 thoughts on “Calendari de festes àtiques

  1. Pingback: Calendari de festes àtiques | Aracne fil...

  2. Pingback: Calendari de festes àtiques | OPVS CHIRO...

  3. Liana Franchesca

    Bonum diem!

    Es un treball que esta molt ben fet, i m’ha cridat l’atenció la informació de cada estació de l’any, hivern, estiu, primavera i tardo. I em sorpren que sigui el calendari mès conegut dels grecs, i que sigui un calendari unisolar. Molt bon treball, s’enten molt be!

    Vale! .

  4. Pingback: De ser grecs com viuríem l’aspecte religiós? | Aracne fila i fila

  5. Iria Rael

    Xaipe!
    Bon apunt! Ara que estem estudiant una mica la religió i les costums gregues, sempre va ver saber coses com aquestes, encara que jo no tenia ni idea que existis un calendari àtic. L’any atenès es componia de 12 mesos lunars.
    Jo clarament hem casaria a primavera!

  6. omaima

    Xaipete!

    Els actes religosos més importants de la vida quotidiana dels grecs eren: les pregaries , els sacrificis i les ofrenes, les purificacions i les festivitats religioses.

  7. Ariadna Zarcos

    Sembla ser que a cada estació hi havia un mes per rendir homenatge a les divinitats, es pot veure que a l’estiu hi ha l’Hecatombeó (una festa en honor d’Atena), a la tardor hi ha la festa Memacterió (en honor a Zeus), a l’hivern hi ha el Gamelió (aquesta no és en honor d’una divinitat, sinó que és en honor del casament/bodes) i a la primavera hi ha el Muniquió(una festa en honor d’Artemisa.
    Avui en dia el canvi d’estació el marca un canvi solar.

  8. Chaymae Zaouaghi

    Χαιρετε!!!
    Bon apunt!!
    No sabia que els grecs tenien un calendari àtic, bon resum i el prezi molt ben ordenat…
    Les ciutats tenien les seves preferències: Atena era la dea tutelar d’Atenes. En aquestes festives religioses es feien celebracions en què es convocaven concursos literaris i musicals, es representaven obres teatrals i també se celebraven jocs i competicions esportives.

  9. Joaquin

    No tenia idea de las fiestas griegas.
    De lo que leí y me nutrí, creo que la que mas me gusta es la de poseidon, y la que mas aborrezco es el Hecatombe..
    En el Hecatombe no me gusta la idea de degollar 100 bueyes como haciendo ofrenda a los dioses..pero entiendo que eran tiempos inigualables a los que estamos y que bueno..eran sus ofrendas, era su religión.

  10. Mireia Sánchez Cano

    Xaipe!!

    M’ha agradat moltissim aquest apunt!!

    Jo sense cap dubte em casaria a l’ estiu i aprofitaria per celebrar les festes que es celebraven a Grècia durant aquella època!!

    Em sembla molt original que els grecs celebressin determinades festes en determinats períodes de l’any. M’hauria agradat ser ciutadana grega per poder haver gaudit d’aquestes festes!!

  11. Laia A.

    XAIPETE!
    Enhorabona Marina!
    Trobo molt interessant el Prezi, un altre manera de representar el que volem mostrar d’una manera molt ordenada i interessant!
    Em sembla sorprenent el que feien els grecs, coses molt diferent a com ara nosaltres ho fem tot, molt curiós el fet de que per a cada mes en tinguessin una festa en la qual celebrar, no en tenia la menys mínima idea de tot això, i si em tingués que casar, em casaria a la primavera!

  12. Juls Paris

    Xaipe!

    És curiós que els grecs celebressin a cada mes la seva respectiva festa, actualment a diferència amb ells celebrem el canvi d’estacions en referència al Sol.
    Segons l’estació en la que estaven rendien homenatge a una divinitat o una altre. Podem veure que a la Primavera tenim l’homenatge a la deessa Artemisa ( festa del Muniquió), a l’Estiu en honor a Atena deesa de la saviessa (festa de l’Hecatombeó), a la tardar rendien honor al déus Zeus (festa de Memacterió) i per últim a l’Hivern on no rendien homenatge a cap divinitat sinó que honoraven la celebracions de casaments o bodes (festa del Gamelió).

    Sens dubte si hem tingués que casar, em casaria durant la festa de l’Antesterió celebrada durant el més de Febrer, és el més de les flors on es rendeix homenatge al déu Dionís.

  13. Laia Costa

    Un apunt molt interessant!
    El calendari àtic, és un calendari de tipus lunisolar, i s’utilitzava a Atenes a l’Antiguitat clàssica, és el més conegut dels calendaris grecs. Els anys duraven 10 mesos lunars i cada mes durava 30 dies.

    Trobo molt curiós que els grecs festegessin cada mes de l’any! Jo, sense dubte, em casaria a la primavera!

  14. alexia.alvarez

    Xaipete!!
    – Què t’ha semblat que el calendari marqui les festivitats religioses?
    Molt curiós, nosaltres com bé a dit la meva companya Julia celebrem el canvi d’estacions en referència al sol, en canvi el grecs segons la estació que fos i el més que fos rendien homenatge a un deu o deessa diferent. Els noms dels mesos estan units a les divinitats gregues o a les festes religioses perquè el principal objectiu del calendari era saber quan fer els honors als déus i així no ofendre’ls. Algunes d’aquestes festes en honor als déus estaven relacionades amb les activitats agrícoles que era el segon objectiu del calendari, indicaven per exemple quan començar a sembrar o quan collir amb el favor dels déus.
    – De viure a l’antiga Grècia, en quin mes et casaries?
    Em casaria en el mes Gamelion ( equival. Gener) perquè es el mes de les noces.
    – Qui les marca avui dia?
    Avui en dia el canvi d’estació el marca un canvi solar.

  15. Irene Sanz

    Xaipe!

    Totes les festes m’han cridat l’atenció, ja que són bastant diferents a les actuals. El que sí que m’ha sorprès és que celebressin tantes festes en cada estació de l’any. Tant de bo tinguessim tantes festes així avui en dia!

  16. Valentina

    Xaipe!
    Molt bon apunt. M’ha cridat molt l’atenció en general que en cada canvi d’estació es fessin festes, celebrant-lo.
    El calendari àtic, és un calendari de tipus lunisolar, i s’utilitzava a Atenes a l’Antiguitat clàssica, és el més conegut dels calendaris grecs. Els anys duraven 10 mesos lunars i cada mes durava 30 dies.
    Segons l’estació en la que estaven rendien homenatge a una divinitat o una altre. A la Primavera tenien l’homenatge a la deessa Artemisa, a l’Estiu en honor a Atena deesa de la saviessa , a la tardar rendien honor al déus Zeus i per últim a l’Hivern on no rendien homenatge a cap divinitat sinó que honoraven la celebracions de casaments o bodes.

  17. Mar Cruz Viladoms

    Xaipe!!
    De viure en aquella època, em casaria a l’estiu o a la primavera, sense dubte!! La veritat és que no sabia pas que es grecs tinguessin aquest calendari; però crec que era molt guai!!
    M’ha agradat molt aquest apunt!! Felicitatsss.

  18. Clàudia Ordaz

    Xaipete!

    M’ha semblat curiós que els antics grecs utilitzessin un calendari lunisolar, per això, he buscat una mica d’informació.
    Per començar, un calendari lunisolar és un calendari que indica el temps prenent en consideració tan les fases del Sol com les fases de la Lluna. Han existit diversos calendaris lunisolars al llarg de la historia, com per exemple: el calendari hebreu, el calendari budista, el calendari hel·lènic, el calendari hindú, el birmà, el tibetà, el xinès, el vietnamita, el mongol, coreà, etc… Molts d’ells d’origen oriental, com es pot observar.

    Aquest tipus de calendari va ser empleat a Grècia, constava de 354 dies, als quals s’intercalaven mesos extra sobre una base científica, afegint mesos específics a un cicle d’anys solars. És relativament senzill relacionar o fer coincidir els mesos atenesos amb les estacions, en canvi, no és gens fàcil fer-ho amb el calendari gregorià (utilitzat actualment a la major part del món).

    La majoria dels noms dels mesos estan units a les divinitats gregues o a les festes religioses. El calendari àtic va prendre la seva forma definitiva l’any 430 a.C per l’acció d’arquitectes i astrònoms. El primer dia de cada mes era anomenat “nouminia”.

    A vegades quan es creia necessari introduir un dècim-tercer mes com a reajust del calendari, es duplicava un d’ells al quals denominava “embolístic” (usualment era el sisè, dedicat a Posidó. Per cert, els noms no estaven relacionats en absolut amb els d’altres Polis, amb excepcions d’algunes coincidències amb les Illes Jòniques, sobre les quals Atenes tenia certa influència.

    Les festes religioses que més m’han cridat l’atenció han estat les Antestèries, celebrades al mes Antesterion, mes de l’any atenès que correspon, segons es creu, al nostre mes de febrer. La paraula Antestèries prové de la paraula grega “anthas” que significa flor, tot i que no coincideix el sentit etimològic amb l’estació de l’any a la qual atribueixen aquest mes. Fos com fos, aquesta celebració era la festa de les flors. Es tractava d’un festival celebrat en honor de Dionís.

    Durant el primer dia es celebrava “l’apertura de gerres”. Els atenencs visitaven el santuari de Dionís per obrir les gerres que contenien el nou vi, fruit de les veremes precedents.

    El segon dia era “la festa de les gerres”. Es servien gerres de vi nou i s’organitzava un concurs de beguda. El santuari de Dionís es trobava obert, essent la única vegada a l’any: allà tenia lloc una “hierogàmia” o unió sagrada.

    El tercer dia s’anomenava “festa de les marmites”. Estava consagrada al culte dels morts.

    Durant aquestes festivitats també tenia lloc un concurs de comèdia destinat als actors. El vencedor del concurs tenia dret a figurar a la llista dels actors per a les Dionísies Urbanes.

  19. Robert Cepeda Machuca

    Xaipe!!
    Seria genial que avui en dia hi haguesin tantes celebracions cada estació, a mi personalment la estació que mes m’agrada és l’estiu ja que m’agrada molt la calor i els dies clars, si em casara em casaria a la primavera ja que és quan el clima és més agradable.

  20. Carlota Escrivà

    Xaipe!!!
    Molt bon apunt!!!
    M’ha semblat molt interessant aquest apunt!!!
    Crec que seria molt interessant tenir tantes celebracions a cada estació. Jo si em tingues que casar, seria la primavera.

  21. Abril Gabutti

    Xaipe!
    La festa que més m’ha cridat l’atenció és la del mes Matageitnió, festa de les mudances. Una mudança és quelcom que a tothom li dóna mal de cap, no entenc el perquè de fer-li una festa!
    De viure a l’antiga Grècia em casaria en el mes Gamelió (Gener), ja que és el mes de les bodes.
    A diferència dels grecs, avui dia el canvi d’estació ho marca el canvi solar.

  22. Rocío Rodríguez

    Xaipe!
    La festa que més m’ha cridat l’atenció és Dionisos Urbans perquè inclou representacions dramàtiques. Si hagués viscut en aquella època m’hauria casat en Hecatombeó pel bon clima de l’estiu i per les seves festes. Crec que és el més normal que en aquella època marques les festivitats religioses, ja que eren molt religiosos. Avui en dia el que marca el calendari és el canvi d’estació.

  23. ainablanch

    xaipete!
    Jo haguès celebrat qualsevol festa als messlos d’estiu i a més, si aquestes eren acompanyades de música. Sense doubt, com estic llegint a molts dels comentaris, jo també em casaria a l’estou. I si poguès triar l’ubicació em casaria en alguna de les precioses illes gregues.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *