Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

27 thoughts on “Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

  1. Laura Galán

    La causa principal de la guerra del Peloponès va ser el resentiment d’Esparta envers el domini d’Atenes en tots els afers. Tot i així, també es parla d’altre esdeveniment que provocà la guerra , doncs Atenes va intervenir en la guerra entre Còrcira i Corint, i després d’atacar aquesta última i la seva aliada Mègara, va ser acusada per la Lliga del Peloponès de trencar el Tractat de Trenta anys de Pau que hi havia establert i li van declarar la guerra.
    Així doncs, va intervenir Atenes, sota el comandament de Pèricles entre d’altres, i Esparta amb Arquidam II, Bràsides i Lisandre entre els caps.
    La guerra finalitzà amb la victòria espartana i amb la dissolució de la Lliga de Delos. Atenes per tant, va deixar d’imposar la seva autoritat.
    Avui dia podem parlar d’aquesta guerra gràcies a personatges com Tucídides, un historiador i militar grec nascut a Àlimos durant el segle V aC, que va escriure “Història de la guerra del Peloponès”. La seva obra ens ha arribat sense títol, concretament 8 llibres que narren els episodis del conflicte.
    Aristòfanes també va fer refèrencia a la guerra a la seva obra “Lísistrata”, la qual està feta des del punt de vista d’unes dones que decideixen fer una vaga de sexe per tal que els seus homes deixin de lluitar.

  2. Margalida Capellà Soler

    Laura, et faltaria parlar del sistema polític d’ambdues ciutats capdavanteres, Atenes i Esparta; així com intentar de traduir la frase de Tucídides II, 34, 3 que podem llegir en la Tomba del Soldat desconegut d’Atenes: μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν.
    Aniria bé d’enllaçar aquest apunt amb aquell de l’any passat sobre Atenes i Esparta, les guerres d’Esparta, Atenes…, així com amb els publicats sobre la Lisístrata per tal d’anar fent memòria del que hem estudiat.

  3. Laura Galán

    El sistema polític d’Atenes era la democràcia, i va ser possible gràcies a que era un estat de petites dimensions, d’alt nivell econòmic, i restringida només a ciutadans barons, més grans de 20 anys i de condició lliure. Tot i que avui dia ens sembli una democràcia limitada, va suposar una gran innovació.
    Esparta, en canvi, tenia implantada una diarquia, és a dir, una monarquia hereditària amb dos reis: els Agíades (aqueus) i els Euripòntides (doris).
    Per tant, Atenes tenia una ideologia més progressista i imperialista, mentre que la dels espartans era aristocràtica, conservadora i militar.
    Hi ha més informació a aquest article: http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2010/06/03/atenes-i-esparta/

    Traducció
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3
    “Es transporta un fèretre buit preparat en honor dels desapareguts”

  4. Coty

    La guerra del Peloponnès es va produir del 431 al 404 a.C. entre les ciutats més importants de Grècia, Atenes i Esparta, i els seus aliats, la Lliga de Delos i la del Peloponnès respectivament. Va acabar amb la derrota atenenca, la transformació a esclaus de molts dels seus soldats i aliats, la destrucció de la seva flota, la fi de la seva hegemonia i la mort de Sòcrates, possiblement en una manera de desviar la seva impotència.
    En aquests moments Atenes era una polis democràtica i Esparta una diarquia. Atenes, després de les Guerres Mèdiques i diverses expedicions de conquesta, va acabar de formar-se com el gran centre de Grècia, cosa que va molestar no només a Esparta, sinó també altres ciutats gregues. Amb la revolta dels hilotes a Esparta es va començar a fer clar el conflicte: Esparta va demanar ajut a totes les seves aliades, inclosa Atenes, però no va deixar entrar el contigent atenenc per por a que es canviessin de bàndol i els perjudiquessin. Així doncs, uns anys més tard, Atenes aporfità un conflicte entre dues aliades d’Esparta (Megara i Corint) per fer un pacte amb Megara, desencadenant definitivament la guerra del Peloponnès.
    Alguns dels personatges que van intervenir en aquesta guerra són pel bàndol atenenc Pèricles, Cleó, Alcibíades, Tucídides i fins i tot Sòcrates com a hoplita. Pel bàndol espartà Lisandre.
    La guerra del Peloponnès és coneguda actualment gràcies a l’obra de Tucídides “Història de la Guerra del Peloponnès”, un historiador i militar grec que va participar en aquesta batalla.
    Aristòfanes també va escriure sobre aquesta guerra de 15 anys, doncs va viure durant el conflicte, però ho fa d’una manera molt més desenfadada i còmica, amb la “Lisístrata”, comèdia en la que el personatge principal homònim vol fer una vaga de sexe perquè els marits de les dones gregues tornin a la seva llar.

  5. Irena

    Hola:)
    Es refereix a la guerra del Peloponès on van lluitar els atenesos contra els espartans. Aquesta va tenir una durada d’uns vint anys aproximadament (431 a. C. y 404 a. C.). Al finalitzar-la, Esparta va resultar victoriosa.
    El desencadenant va ser el conflicte entre Corint, aliada d’Esparta, i Corcira, metròpolis no alineada, pel control de Epidamno, colònia de Corcira a la costa d’Iliria. Durant la guerra, Corcira demanà ajuda a Atenes, i aquesta va enviar part de la seva flota, ja que temia que en cas que guanyés Corint, la flota de Corcira passaria a mans dels peloponesos, posant en perill la seva hegemonia naval. Corint va respondre fent el mateix amb Potidea, que volia deslligar-se del domini atenès. Atenes respondre bloquejant amb la seva flota el comerç de la ciutat de Mègara, pertanyent a la Lliga del Peloponès, Tebes, aliada d’Esparta, va atacar Platea, aliada d’Atenes.
    En quant a les conseqüències, podem afirmar que amb la victòria d’ Esparta, aquesta imposà en totes les ciutats de la Lliga de Delos, un govern oligàrquic i amb la total eliminació de la democràcia. A Atenes s’imposà el “govern dels Trenta Tirans”, un govern oligàrquic composat de trenta magistrats que van matar a molta de gent i a més confiscaven béns dels atenesos més rics.
    El sistema de govern que hi havia en aquell moment era la democràcia a principis del segle V a. C. La qualificació de model que atribueix a la Constitució de la seva ciutat-estat es basa que no imita altres, sinó que és única i innovadora. Els seus principis bàsics eren la igualtat, i la diferència d’oportunitats que tenien els homes per accedir a la vida pública, basant-se únicament en la seva capacitat i no en altres atributs com eren la riquesa i l’origen.
    Tucídides va nèixer a Atenas( c. 465- a.C. 395 a.C). Considerat un dels grans Historiadors grecs. Deixeble de Anaxàgores i de Antifonte. Va ser obligat a exiliar-se, va viatjar per Tràcia, Macedònia, Itàlia i Sicília. Durant el seu desterrament va escriure una important obra sobre la guerra del Peloponès.
    Aristòfanes farà una paròdia amb el nom de “Lísistrata” que explica que Lisístrata està convençuda que els homes d’Atenes són incapaços d’acabar amb la guerra que mantenen amb Esparta, i és per això que decideix reunir les dones de tota Grècia. Proposa un pla que no pot fallar i és que no mantindran relacions sexuals amb els homes fins que aquests no acabin amb la guerra i arribi per fi la pau.
    adéuu!

  6. Edgar Delgado

    Fà referència a La guerra del Peloponès que va ser un conflicte bèl·lic que va afectar a Grècia del 431 aC al 404 aC, i va enfrontar Atenes i els seus aliats, Atenes amb un sistema polític democràtic, i Esparta amb un sistema polític oligàrquic. La causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment creixent d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs. La guerra del Peloponès va canviar el mapa de l’Antiga Grècia. A nivell internacional, Atenes, la principal ciutat abans de la guerra, va ser reduïda pràcticament a un estat de submissió, mentre Esparta s’establia com el major poder de Grècia. El cost econòmic de la guerra es va sentir en tota Grècia; un estat de pobresa es va estendre pel Peloponès, mentre que Atenes es va trobar a si mateixa completament devastada i mai va poder recuperar la seva antiga prosperitat.

  7. Oriol Garcia

    La Guerra del Peloponès que es va dur entre Atenes i Esparta va durar vint anys, entre els anys 431 a. C. i 404 a. C. i la victòria va ser espartana. Les causes del conflicte van ser les disputes entre Corint que era membre de la lliga del Peloponès i Còrcira que no integrava cap de les aliances defensives, i que veia amenaçada per Corint, la seva colònia de Epidamno, a la costa d’Iliria. Atenes va demanar ajuda a Corcira que en cas de vèncer Corint la flota de la Lliga del Pelopones es feia cada vegada més forta, i, al seu torn, Corint va enviar el seu suport a Potidea, que era la colònia atenesa que desitjava alliberarse. El comerç de la ciutat de Mègara, integrant de la Lliga del Peloponès es va veure afectat per Atenes i Tebes, en suport a Esparta, va atacar Platea, aliada d’Atenes. Els espartans van agafar el poder l’any 411 a. C. encara que l’any 407 a. C., Alcibíades va derrotar als espartans a l’illa de Samos, Atenes va patir una definitiva derrota en l’any 405 a. C., que va disminuir la seva sort, i va ajudar a Esparta en el poder. Esparta va imposar la seva forma aristocràtica de govern, és a dir, la democràcia atenesa. Atenes va haver de reduir la seva flota, al contrari de la espartana, que amb l’ajuda dels perses, es va transformar en una potència maritima i comercial.

  8. gimenez_tha

    Holaa!

    Tucídides es refereix a la Guerra del Peloponès. En aquesta guerra van participar els atenesos i els espartans i va durar aproximadament vint anys, des del 431 aC fins el 404 aC. Esparta va ser la vencedora.
    Tot va començar quan Corint, que estava aliada amb Esparta, i Corcira tenen un conflicte per quedar-se amb Epidamno. Llavors corcira demana ajuda a Atenes.

    Les conseqüències van ser que, amb la victòria d’Esparta, aquesta imposa un govern oligàrquic i elimina la democràcia a totes les ciutats de la Lliga de Delos i, a Atenes, es va imposar un govern oligàrquic composat per trenta magistrats que s’anomenava Govern dels Trenta Tirans

    Abans d’això el sistema de govern que hi havia era la democràcia. Un sistema únic i innovador que no imita altres.
    ELs seus principis bàsics eren la igualtat i les oportunitats que tenien els homes per accedir a la vida pública.
    Es basaven en la seva capacitat i no en la riquesa i l’origen.

    Tucídides és considerat un dels gran historidors grecs, que va nèixer a Atenes l’any 465 aC i va morir el 395 aC.
    Era deixeble d’Anaxàgores i Antifonte i va estar obligat a exiliar-se. Va ciatjar a Tràcia, Macedònia, Itàlia i Sicília. Mentres, va escriure una obra molt important sobre la Guerra del Peloponès.

    Per últim, Aristòfanes va fer una paròdia anomenada Lisístrata, la qual explica que Lisístrata pensa que els homes no podran acabar amb la guerra i decideix reunir a dones de tota Grècia per traçar un pla, cnsisteix en no mantenir relacions sexuals amb els seus marits fins que no acabi la guerra i tinguin pau.

    Poc després d’acabar el jurament,les dones d’Atenes instigades per Lisístrata,prenen el control de l’Acropòlis, d’una fortalesa on es guarda el tresor de l’estat, sense el qual els homes no poden continuar la guerra.

    Bueno crec que ja està tot. Adeu!

  9. Teresa Devesa i Monclús

    Thaïs, se’t demanava un comentari de text que inclogués les respostes, però, com feu sovint, tu l’has ignorat completament, el text.

  10. lopez_marina

    Tucídides, va ser un autor molt important de la historiografia grega. Va nèixer entre el 460 i el 455 aC i va morir entre el 399 i el 396. Va escriure en prosa la “Història de la guerra del Peloponnès”.

    En aquesta obra explica l’enfrontació entre Atenes i Esparta, les dues grans ciutats de la gràcia continental (central i meridional. Les causes de la guerra del Peloponnès, es podria dir que en realitat són les cnseqüències de les guerres mèdiques, que havia hagut anteriorment. Les guerres mèdiques les relata l’historiograf Heròdot a la seva obra “Nou llibres de la història”.
    Per tant, les causes de la guerra entre Atenes i Esparta van ser que els espartans volien frenar l’expansió d’Atenes. També hi havia disputes ja que els sistemes de govern a les dues ciutats eren molt diferents. Mentres a Atenes hi havia democràcia, a Esparta hi havia diarquia (el poder el tenien dos reis). Una altre causa que desencadena la guerra són els interessos comercials de les dues ciutats.

    Hi ha un incident entre Corint, aliada d’Esparta, i Corcira demana ajuda a Atenes. Atenes bloqueja el comerça amb una aliada d’Esparta, Mégara i Tebes, aliada d’Esparta ataca a Platea, aliada d’Atenes.

    Tot això va desencadenar la guerra del Peloponnès, que va començar l’any 431 aC i va acabar al 404 aC. Desprès de gairebé 20 anys de lluita, Esparta, aliada amb la lliga del Peloponnès, va acabar sent la vencedora i derrotant Atenes i la lliga de Delos, que era la seva aliada.

    Tal i com diu aquest fragment de Tucídides, tots dos bàndols tenien bona aliats, que lluitaven també entre ells.

    La guerra va portar com a consequències la hegemonia de Esparta a Grècia, l’aparició de Tebes com a nova potència. Aquesta guerra va ser tant llarga ja que tant Atenes com Esparta tenien una sitiació mota favorable per poder guanyar la guerra, tal com diu el text a la quarta linea.

    El final de la guerra del Peloponnès va estar escrita per Aristòfanes, a la seva obra Lisístrata, com jo mateixa explico a l’article que vaig fer sobre aquesta obra. (http://blocs.xtec.cat/aracnefilaifila/2011/05/09/lisistrata-fins-als-nostres-dies/)
    A “Lisístrata”, el personatge principal, que dona nom a aquesta obra, proposa una vaga de sexe per fer que els homes paressin la guerra, i ho aconsegueix.

  11. Teresa Devesa i Monclús

    Marina, bona feina. Només dues puntualitzacions:
    -Acostuma’t a fer un repàs ortogràfic abans d’enviar el comentari. Hi ha alguns lapsus o errors que sempre es poden esmenar en una segona lectura.
    -Has fet referències directes al text, la qual cosa està molt bé, però no acabes de definir-ne clarament l’estructura.

    Bé l’enllaç a una de les lectures fetes -història i literatura no estan tan lluny com sembla- i m’agrada que, tot i documentar-te, no hagis copiat i enganxat.

  12. Andrea i Irina

    Xaipe!

    Tucídides es refereix a la guerra del Peloponès, del 431 aC al 404 aC , que va enfrontar Atenes i els seus aliats, de tendència democràtica, i Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

    Pel que fa a la traducció de la frase que hi ha a la pared de la plaça “μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν”: “Es transporta un fèretre buit preparat en honor dels desapareguts”.

    La causa principal de la guerra del Peloponès va ser el resentiment d’Esparta envers el domini d’Atenes en tots els afers. Tot i així, també es parla d’altre esdeveniment que provocà la guerra , doncs Atenes va intervenir en la guerra entre Còrcira i Corint, i després d’atacar aquesta última i la seva aliada Mègara, va ser acusada per la Lliga del Peloponès de trencar el Tractat de Trenta anys de Pau que hi havia establert i li van declarar la guerra. En aquesta guerra hi va intervenir Atenes, sota el comandament de Pèricles, i Esparta amb Arquidam II, Bràsides i Lisandre.

    La guerra finalitzà amb la victòria espartana i amb la dissolució de la Lliga de Delos.

    Tucídides va ser un historiador i militar grec que va participar en aquesta batalla. Va escriure l’obra “Història de la Guerra del Peloponès”.

    Un altre autor que parla d’aquesta guerra és Aristòfanes en la comèdia “Lisístrata”, on una Lisístrata decideix convèncer a les dones gregues per tal de fer una vaga de sexe perquè els seus homes negocin la pau.

  13. irina

    Xaipe!

    Us parlaré de la relació que van tenir Pèricles, Alcíbiades i Sòcrates, el periode en que van viure i la ciutat on van viure.

    Alcibíades (Ἀλκιβιάδης) fou un general i polític atenès. Va tenir com a tutor a Pèricles, ja que el seu pare va morrin quan ell era petit a la batalla de Queronea (447 aC). Aquest útlim, va governar a Atenes com a general (strategos) durant trenta anys. En aquest context polític va viure Sòcrates, filòsof mestre de Plató i d’Alcibíades. Les seves carreres es van desenvolupar a Atenes.

    Pel que fa a la polis d’Atenes, es regia per un sistema democràtic, en el qual el poder el tenia la majoria. Tenia com a institucions: l’assemblea popular (ekklesía), a la qual podien assistir tots els ciutadans (homes) majors de d’edat; el consell (boulé), format per cinc-cents membres de l’assemble, amb funció legislativa i executiva; els magistrats com els arcons, estrategues i prítanis.; els tribunals (l’Areòpag per als delictes de sang i la Heliea, el tribunal popular). ç

    Tots tres van viure la guerra del Peolponès, entre Atenes i Esparta. Pèricles va ser general al principi de la guerra, mentre que Alcíbiades ho va ser al final. Ell va dirigir la flota atenesa a l’expedició de Sicília que va acabar amb la seva derrota i fugida a Esparta per salvar-se de les acusacions de traïció forumulades a Atenes. Atenes va perdre la guerra amb aquest fet. Sòcrates va morir a causa de la cicuta que li van donar (va ser condemnat a mort per corrompre als joves i per introduir deïtats noves a la ciutat).

  14. Andera

    Xaipete!
    Jo també us parlaré d’aquests tres famosos personatges, relacionats amb la guerra del Peloponès i la democràcia.

    Alcíbiades va ser un general i polític, tutorant de Pèricles. Pèricles, va ser un polític atenès que va governar com a strategos durant trenta anys. Sòcrates va ser un filòsof molt important, que va ser mestre de Plató i d’Alcibíades.

    Tots tres, a més de viure en el mateix context polític van desenvolupar les seves carreres a Atenes: una ciutat regida per la democràcia (el poder el té la majoria). Les institucions m´´es importants d’aquesta constitució eren: l’assemblea popular (ekklesía), a la qual podien assistir tots els ciutadans (homes) majors de d’edat, fills de mare i pare atenesos; el consell (boulé), format per cinc-cents membres de l’assemble, amb funció legislativa i executiva; els magistrats com els arcons, estrategues i prítanis.; els tribunals (l’Areòpag per als delictes de sang i la Heliea, el tribunal popular).

    Tots tres van viure a la guerra del Peloponès , que va enfrontar Atenes i Esparta per l’hegemonia de Grècia. Tant Pèricles com Alcíbiades van participar com a generals, tot i que Pèricles ho va fer primer i Alcíbiades al final de la guerra, quan va dirigir la flota atenesa a l’expedició de Sicília que va acabar amb la seva derrota i fugida a Esparta per salvar-se de les acusacions de traïció forumulades a Atenes. Atenes va perdre la guerra al final. Una de les conseqüències va ser la mort de Sòcrates, condemnat a prendre cicuta després d’haver estat declarat culpable.

  15. victorsanchez

    Tucídides va ser un historiador i militar grec que va participar en la guerra del peloponès, concretament des del bàndol atenenc i va escriure l’obra Història de la Guerra del Peloponès.
    La Guerra del Peloponès va ser un conflicte que va enfrontar a Atenes i les seves aliades, que tenien un sistema polític democràtic contra Esparta i els seus aliats, que tenien un sistema polític oligàrquic.
    La guerra va començar l’any 431 aC a causa del resentiment que tenia Esparta envers Atenes pel seu avenç polític ieconòmic. També es diu però, que hi va haver un altre esdeveniment que va marcar l’inici de la guerra i aquest va ser la intromisió per part d’Atenes en un conflicte que tenien Corcira, una de les seves aliades contra Corint, una aliada d’Esparta.
    La guerra va durar vint-i-set anys i es va acabar l’any 404 aC amb la victoria d’Esparta, que va expandir el seu sistema polític oligàrquic per tot el territori i va deixar Atenes i els seus aliats en una situació totalment debastadora. Aquesta però no és l’única conseqüència que pateix el bàndol atenenc ja que a causa de la derrota en aquesta guerra, es disoleix la Lliga de Delos.
    Tucídides no és l’únic autor grec que ens parla d’aquest conflicte bèl·lic, també ho fa Aristòfanes en l’obra Lisístrata, en la que ens explica la vaga de sexes que van dur a terme les dones ateneses perquè els seus homes deixessin de lluitar i Atenes tornés a la pau.
    Salut!

  16. Mireia Gil Tutusaus

    ·A quina guerra es refereix el text?
    -de la guerra del Peloponès
    ·Quan va tenir lloc?
    -va començar l’any 431 i va acabar l’any 404 aC
    ·Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    -En la guerra va ser entre Atenes i Esparta amb l’ajut dels aliats.
    Atenes tenia un sistema de govern democràtic i Esparta un sistema polític oligàrquic.
    ·Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
    -van participar Atenes i Esparta i els seus aliats.
    ·Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
    -Atenes va ser derrotada i la lliga de Delos va ser dissolta i Sòcrates(filòsof) va ser condemnat a mort.
    ·Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
    -era un historiador i militar grec que va participar en aquesta guerra en el bàndol atenenc. Ell va escriure l’obra Història de la Guerra del Peloponès.
    ·Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?
    -parla de la vaga de sexe que va fer les dones perquè Atenes tornes a la pau fent que els seus homes no lluitessin més.

  17. barroso.rebeca

    Xaipete!!!

    Aquest article fa referència a la guerra del Peloponès del 431 fins a l’any 404 aC. El sistema de govern que utilitzaven cada una de les polis eren, Atenes el democràtic, poder que resideix en la totalitat dels seus membres, i Esparta el sistema polític oligàrquic, organització social on tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat.
    Una de les causes principals de la guerra entre la polis d’Atenes i Esparta va ser el ressentiment que tenia Esparta envers Atenes pel seu avenç polític i econòmic. Aquesta guerra va acabar amb la victòria d’Esparta, que va expandir el seu sistema de govern (oligàrquic) per tot el territori.

    Tucídides fou un historiador grec i l’autor de la Història de la guerra del Peloponès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes. Es considera el primer treball històric científic, descrivint el món humà produït per humans amb motius senzills, sense cap intervenció dels déus.

  18. Roser

    Aquest frangment fa referència a la guerra del Peloponnès, la qual va tenir lloc l’any 431 aC i hi van participar gairebé totes les polis gregues, va enfrontar principalment les ciutats d’Atenes (la qual dirigia la lliga de Delos) i Esparta (que dirigia la lliga del Peloponnès). La causa principal de l’inici de la guerra va ser el poder que ostentaven totes dues ciutats i que per tant les rivalitzaven. La guerra va finalitzar amb una vitòria per part el Espartans, amb la destrucció d’Egospòtamos, l’esquadre atenesa; un cop els Espartans varen resultar victoriosos, van acabar amb la popularitat d’Atenes i començaren a expandir el seu sistema de comerç. Tucídides va ser un historiador i militar atenès, la seva obra Història de la guerra del Peloponnès explica la història de la guerra entre Atenes i Esparta, aquest va començar a escriure la seva obra al mateix temps en el qual es produia el conflicte ja que tenía l’intuició que sería una batalla important que passaría a la història.

  19. Alina Roman

    Xaipete!

    La guerra del Peloponnès es va produir del 431 al 404 a.C. entre les ciutats més importants de Grècia, Atenes i Esparta, i els seus aliats, la Lliga de Delos i la del Peloponnès respectivament. Va acabar amb la derrota atenenca, la transformació a esclaus de molts dels seus soldats i aliats, la destrucció de la seva flota, la fi de la seva hegemonia i la mort de Sòcrates, possiblement en una manera de desviar la seva impotència.
    En aquests moments Atenes era una polis democràtica i Esparta una diarquia. Atenes, després de les Guerres Mèdiques i diverses expedicions de conquesta, va acabar de formar-se com el gran centre de Grècia, cosa que va molestar no només a Esparta, sinó també altres ciutats gregues. Amb la revolta dels hilotes a Esparta es va començar a fer clar el conflicte: Esparta va demanar ajut a totes les seves aliades, inclosa Atenes, però no va deixar entrar el contigent atenenc per por a que es canviessin de bàndol i els perjudiquessin. Així doncs, uns anys més tard, Atenes aporfità un conflicte entre dues aliades d’Esparta (Megara i Corint) per fer un pacte amb Megara, desencadenant definitivament la guerra del Peloponnès.
    Alguns dels personatges que van intervenir en aquesta guerra són pel bàndol atenenc Pèricles, Cleó, Alcibíades, Tucídides i fins i tot Sòcrates com a hoplita. Pel bàndol espartà Lisandre.
    La guerra del Peloponnès és coneguda actualment gràcies a l’obra de Tucídides “Història de la Guerra del Peloponnès”, un historiador i militar grec que va participar en aquesta batalla.
    Aristòfanes també va escriure sobre aquesta guerra de 15 anys, doncs va viure durant el conflicte, però ho fa d’una manera molt més desenfadada i còmica, amb la “Lisístrata”, comèdia en la que el personatge principal homònim vol fer una vaga de sexe perquè els marits de les dones gregues tornin a la seva llar.

  20. Xènia Serra

    Χαιρε!
    El text es refereix a la guerra del Peloponès del 431 aC al 404 aC. En el bàndol d’Atenes hi havia una tendència democràtica i a Esparta hi havia una tendència oligàrquica. La traducció de la frase que es troba en la paret de la plaça (μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν) és: “Es transporta un fèretre buit preparat en honor dels desapareguts”.
    La causa principal de la guerra del Peloponès és el ressentiment que té Esparta envers Atenes, i finalment la guerra va acabar amb la victòria de Esparta i amb la dissolució de la Lliga de Delos.
    Tucídides va ser un historiador i militar grec que va participar en la guerra del Peloponès i va escriure l’obra “Història de la Guerra del Peloponès”
    La comèdia d’Aristòfanes que parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes és la comèdia de “Lisístrata”. Aquesta comèdia la llegirem aquest any a classe i tracta de que una Lisístrata decideix convèncer a les dones gregues per fer una vaga de sexe perquè així els homes negociïn la pau.

  21. Roser

    Χαιρε!

    L’inici de la guerra del Peloponnès té diferents causes, les causes econòmiques es centraren en la intenció d’Atenes per controlar el comerç marítim i també hi podem identificar causes de caire polític tenint en compte la rivalitat existent entre les grans potències d’Atenes i Esparta. En aquesta guerra hi van participar personatges tan coneguts com per exemple el rei d’esparta Arquidam, Pericles o Cleón entre d’altres. Finalment la guerra va acabar amb la victòria espartana, fet que va posar en dubta la democràcia instaurada a Atenes, també va provocar grans reflexions per part dels filosofs sobre el paper de l’home en l’estat ja que es va relacionar la intel·lectualitat amb l’època de crisi espiritual.

    Tucíclides va ser un historiador que va redactar la guerra del Peloponnès a través de la seva obra “Història de la guerra del Peloponnès”.

    La comèdia d’Aristòfanes que finalitza la guerra amb una vaga de sexes és la Lisítrata.

  22. camil.arigon

    Tucídides (entre 460 i 455 aC – c. 400 aC) va ser un historiador grec i l’autor de la Història de la guerra del Peloponnès, on recull la guerra del segle V aC entre Esparta i Atenes. Es considera el primer treball històric científic, descrivint el món humà produït per humans amb motius senzills, sense cap intervenció mitològica. Va ser un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia des del 431 aC fins al 404 aC i va enfrontar Atenes i els seus aliats, de tendència democràtica, i Esparta i els seus, de tendència oligàrquica.

    La causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment creixent d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs. Atenes era una potència naval i Esparta una potència militar terrestre.

    Lisístrata, comèdia escrita per Aristòfanes, tracta de l’extraordinària missió d’una dona per acabar la Guerra del Peloponnès. Lisístrata ha tingut una idea genial per acabar amb la guerra: convèncer la resta de gregues d’iniciar una vaga de sexe per tal de forçar els homes a negociar la pau, una estratègia que encendria la batalla entre sexes. L’obra és notable per la seva exposició de les relacions sexuals en una societat masclista.

  23. Pingback: Heròdot, el pare de la història | Literatura grega a escena

  24. Abigail.dina

    La guerra del pelopones va ser el resultat d’un cúmul de ressentiments entre dos sectors ben diferents, d’una banda Esparta, la polis dels guerrers, de la militarització social, i per un altre la d’Atenes, polis conreada artísticament i amb un model polític que distava de la seva enemiga en tots els sentits.
    La diferència política és que Esparta es va basar en un sistema de birregencia, regnat de dos reis simultàniament, i que va estar en vigència durant molt temps, Atenes per la seva banda acabava d’instaurar la democràcia, i el seu sistema polític estava regit per una assemblea popular que aprovava les seves resolucions amb el vot dels seus ciutadans. Així mateix, l’economia atenesa es basava en el control marítim i en l’exportació i importació de matèries amb l’estranger, mentre que l’economia peloponesa estava basada principalment en una agricultura de subsistència.
    Però Esparta posseïa un enorme sentit militar, és fet conegut que els nens eren apartats des de curta edat del control dels seus pares i educats sota la tutela de militars professionals deixant que creixessin en condicions extremes, alimentant-se de poc menjar i vestint robes fines per enfortir els seus cossos de tal manera que poguessin sobreviure als moments més adversos de la batalla.
    Finalment la guerra va acabar amb la victòria espartana, fet que va posar en dubta la democràcia instaurada a Atenes, també va provocar grans reflexions per part dels filosofs sobre el paper de l’home en l’estat ja que es va relacionar la intel·lectualitat amb l’època de crisi espiritual.
    Tucíclides va ser un historiador que va redactar la guerra del Peloponnès a través de la seva obra Història de la guerra del Peloponnès.

  25. Pingback: Atenes durant l’època clàssica | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *