Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.
TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)
- A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3
- Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
-
Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?
- Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
- Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
- Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
- Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?
Alumnes de Grec de Segon de batxillerat
La guerra del pelopones va ser el resultat d’un cúmul de ressentiments entre dos sectors ben diferents, d’una banda Esparta, la polis dels guerrers, de la militarització social, i per un altre la d’Atenes, polis conreada artísticament i amb un model polític que distava de la seva enemiga en tots els sentits.
La diferència política és que Esparta es va basar en un sistema de birregencia, regnat de dos reis simultàniament, i que va estar en vigència durant molt temps, Atenes per la seva banda acabava d’instaurar la democràcia, i el seu sistema polític estava regit per una assemblea popular que aprovava les seves resolucions amb el vot dels seus ciutadans. Així mateix, l’economia atenesa es basava en el control marítim i en l’exportació i importació de matèries amb l’estranger, mentre que l’economia peloponesa estava basada principalment en una agricultura de subsistència.
Però Esparta posseïa un enorme sentit militar, és fet conegut que els nens eren apartats des de curta edat del control dels seus pares i educats sota la tutela de militars professionals deixant que creixessin en condicions extremes, alimentant-se de poc menjar i vestint robes fines per enfortir els seus cossos de tal manera que poguessin sobreviure als moments més adversos de la batalla.
Finalment la guerra va acabar amb la victòria espartana, fet que va posar en dubta la democràcia instaurada a Atenes, també va provocar grans reflexions per part dels filosofs sobre el paper de l’home en l’estat ja que es va relacionar la intel·lectualitat amb l’època de crisi espiritual.
Tucíclides va ser un historiador que va redactar la guerra del Peloponnès a través de la seva obra Història de la guerra del Peloponnès.
Pingback: Atenes durant l’època clàssica | Aracne fila i fila
http://www.ara.cat/opinio/Tucidides-futur_0_1560444002.html
La guerra del Peloponès es va donar al 431 aC, on la causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment per part de dos bàndols, Esparta amb una oligarquia i Atenes, de tendència demòcrata.
Per una banda, Esparta era basada en una política que va tenir molta vigència, a causa del regnat de dos reis simultanis, que van governar, tota la ciutat. A més Esparta tenia un esperit militar des de la seva infantesa fins a la seva majoria d’edat, que la feien portar fins a les seves vides, com les vestimentes o la poca alimentació, per tal i així estar totalment preparats per els diversos atacs.
I per una altra banda Atenes feia poc, que va instaurar la seva democràcia, del qual el seu sistema polític era regit per a una assemblea popular, on acceptaven i dictaven les diverses lleis de la ciutat.
La guerra va ser finalitzada, al cap de tres dies amb la victòria dels espartans i amb la rendició dels atenesos, per haver-hi destruït tota la seva flota a Egospòtamos. Tot aquest fet va deixar diverses conseqüències, com la dissolució de la Lliga de Delos, liderada per Atenes, qui va perdre el poder militar i econòmic que tenia sobre la regió. Es va generar un deute dels grecs amb Pèrsia, per la qual cosa es va elevar el nivell de pobresa i van esgotar els recursos.
La guerra del Peloponès va inspirar a molts autors a escriure obres sobre el transcurs de l’obra. Aquests autors van ser, per una part Tucídides, historiador que va escriure uns relats de la guerra del Peloponès i per una altra part trobem la inspiració en Aristòfanes amb la comèdia de la Lisístrata, de la qual es va idealitzar una vaga del sexe per acabar amb aquesta mateixa guerra.
El fragment de Tucídides que sen’s presenta pertany a la Guerra del Peloponnès, que va tenir lloc a Grècia entre els anys 431a.C. i 404a.C., en què s’hi van enfrontar espartans i atenencs de la Lliga de Delos. El sistema de govern que va establir-se a Esparta va ser l’oligarquia, que era la forma de govern en què la majoria del poder polític cau a un sector de la societat. En canvi, a Atenes el sistema de govern que es va establir va ser la democràcia, en què tot el poder polític cau a la totalitat dels membres que resideixen en la política del país.
També podem destacar que aquest inscrit es refereix a la tomba de Tucíclides.
A continuació, el discurs fúnebre de Pèricles ens recorda al nostre règim democràtic actual, en què s’accepten persones estrangeres i es favoreix a la gran majoria dels ciutadans (és a dir, a molts ciutadans de diferents estaments socials).
La causa de la Guerra del Peloponès va ser que l’any 445a.C, diverses ciutats de Grècia van pactar un acord de pau, en què Atenes va obtenir més poder marítim i l’accés al mar Mediterrani. Però, al cap del temps, com que Atenes va crèixer molt com a ciutat, van sorgir frecs entre les ciutats gregues, sobretot entre Esparta i Atenes. Per la rivalitat entre Esparta i Atenes, es va originar la Guerra del Peloponès. Els pobles partíceps de la Guerra del Peloponès van ser: Argòlida, Atenes, Esparta, Argos, Hisias, Ornae, Arginuses, Corint i Hel·lespont. És a dir, es van enfrontar la Lliga de Delos contra la Lliga del Peloponès. Els personatges més importants van ser: Agis II d’Esparta, Cal·licràtides d’Esparta, Lisandre d’Esparta, Adimantos d’Atenes, Antíoc d’Atenes, Helixo de Megara, Tràsil d’Atenes, Míndar d’Esparta, entre molts altres.
La Guerra del Peloponès va acabar amb la suposada victòria d’Esparta, ja que aquesta ciutat va aconseguir sometre el poble d’Atenes i deixar-lo devastat. Les conseqüències que va tenir aquesta guerra van ser: La dissolució la Lliga de Delos, l’empobriment militar d’Atenes; A continuació, s’empobreix tota Grècia per l’endeutament amb Pèrsia, i puja el nivell de pobresa; La mort de la meitat dels atenencs, i la crisi totalitària de Grecia, entre d’altres.
Centrant-nos en Tucídides, aquest era un historiador i un general grec del segle Va.C. La seva obra més important va ser “Història de la guerra del Peloponès”, en què es parla del curs de la Guerra del Peloponès. També podem destacar que aquesta obra va ser parodiada per el còmic i el dramaturg grec Aristòfanes, en la seva obra còmica “Lisístrata”. Per últim, podem dir que l’obra “Història de la guerra del Peloponès” va ser parodiada en la “Lisístrata” d’Aristòfanes ja que les dones fan una vaga de sexe, tot per convèncer als seus homes espartans i atenencs que deixessin de fer la guerra, i féssin la pau.
El text fa referència a la guerra del Peloponès, un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 a.C al 404 a.C.
D’una banda trobem a Esparta amb una tendència oligàrquica, és a dir, una forma de govern en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat. D’altra banda tenim Atenes, amb una tendència política democràtica, una forma d’organització de grups de persones la qual es caracteritza perquè el poder resideix en la totalitat dels seus membres.
La causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment creixent d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs. En aquesta van participar la Lliga de Delos, compresa per les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Calcídia, Eubea i les Cíclades; i la Lliga del Peloponès, configurat per estats del centre i del nord del Peloponès. Van participar diversos personatges importants com Pèricles, Lisandre, Arquidam II…
Finalment la guerra va acabar amb la victòria dels espartans i la rendició dels atenesos fet que va provocar grans reflexions per part dels filòsofs sobre el paper de l’home en l’estat.
Aquesta va inspirar a Tucídides, un historiador grec, a escriure relats sobre la guerra, creant així la Història de la guerra del Peloponès. També va inspirar Aristòfanes per crear la Lisístrata, una comèdia on es va crear una vaga de sexe per acabar amb aquest mateix conflicte bèl·lic.
La Guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 a.C. al 404 a.C. i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. La causa de la guerra fou el ressentiment d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs.
Esparta basava la seva política en un sistema de birregencia, dos reis regnaven simultàniament; Atenes, en canvi, es basava en un sistema democràtic regit per una assemblea popular que aprovava assumptes a partir dels vots dels ciutadans. L’economia d’aquesta es basava en el control marítim i la importació i exportació de productes; la d’Esparta, en canvi, es basava en una agricultura de subsistència. Tot i això, posseïa un gran poder militar.
Finalment, la guerra acabà amb la rendició atenesa i, per tant, la victòria espartana. Entre les conseqüències més importants trobem la reducció d’Atenes a un estat petit, així com el seu sotmetiment als espartans. Esparta va quedar-se amb el poder de Grècia, fet que va fer que la coneguda democràcia atenesa sigués absorbida per l’oligarquia espartana.
Tucídides fou un historiador que va redactar la guerra del Peloponès a través de la seva obra Història de la guerra del Peloponès.
La guerra del Peloponès va ser el resultat d’un cúmul de ressentiments entre Esparta, una oligarquia, i Atenes, una democràcia.
Respecte a la política, Esparta es basava en un sistema on regien dos reis simultàniament on hi havia un enorme sentit militar, inculcat des de la infantesa fins a la majoria d’edat, per tal d’estar preparats per a qualsevol atac, però Atenes, per la seva banda, acabava d’instaurar la democràcia, del qual el seu sistema polític era regit per a una assemblea popular. Així, l’economia atenesa es regia pel control marítim i l’exportació, en canvi, la peloponesa es regia per una agricultura de subsistència.
La guerra va acabar amb la victòria espartana, la qual cosa va posar en dubte la democràcia d’Atenes, i que també va provocar grans reflexions per part dels filòsofs.
Tucídides va ser un gran historiador que va redactar la guerra del Peloponès a través de la seva obra “Història de la guerra del Peloponès”, però a part d’aquest autor, també coneixem l’obra d’Aristòfanes, “Lisístrata”, la qual tracta de com les dones intenten aturar la guerra fent una vaga de sexe.
Aquest text fa referència a la Guerra del Peloponès que fou un conflicte bèl·lic entre atenesos i espartans. Va tenir una durada d’uns vint anys (431 aC i 404 aC).
En aquests moments Atenes era una polis democràtica i Esparta una diarquia. Atenes, després de les Guerres Mèdiques i diferents expedicions de conquesta, va acabar de formar-se com el gran centre de Grècia, cosa que va molestar no només a Esparta, sinó també altres ciutats gregues. Amb la revolta dels ilotes a Esparta es va començar a fer clar el conflicte: Esparta va demanar ajut a totes les seves aliades, inclosa Atenes, però no va deixar entrar el contingent atenenc per por que es canviessin de bàndol i els perjudiquessin. Així doncs, uns anys més tard, Atenes va aprofitar un conflicte entre dues aliades d’Esparta per fer un pacte amb Mègara, desencadenant definitivament la guerra del Peloponès.
Alguns dels personatges que van intervenir en aquesta guerra són pel bàndol espartà Lisandre i pel bàndol atenenc Pèricles, Cleo, Alcibíades, Tucídides i fins i tot Sòcrates com a hoplita
La guerra del Peloponès és coneguda actualment gràcies a l’obra de Tucídides “Història de la Guerra del Peloponès”, un historiador i militar grec que va participar en aquesta batalla.
El conflicte al qual fa referència el text és la Guerra del Peloponès. Aquesta va començar a l’any 431 a.C. i va finalitzar al 404 a.C., durant així vint-i-set anys. La guerra va ser deguda a la tensió que hi havia entre les dues potències (Atenes i Esparta) per predominar una sobre l’altra i a que Atenes cada vegada tenia més importància militar i econòmica. A més a més, el sistema polític d’ambdues eren oposats, ja que Atenes es regia per una democràcia, mentre que el sistema espartà era una aristocràcia tradicional. Cal dir que Atenes havia guanyat rellevància a causa del seu domini del mar.
Finalment, la Lliga del Peloponès (aliança d’estats liderats per Esparta) va sortir vencedora del conflicte, ja que tenia una extensa tradició militar. Això va portar a Atenes a perdre l’hegemonia sobre Grècia i, per tant, Esparta en va esdevenir la ciutat principal. Atenes, també, va haver de dissoldre la Lliga de Delos (confederació de diverses polis liderades per Atenes).
Tucídies (Θουκυδίδης) va ser un escriptor i historiador grec, que va trobar en el conflicte la inspiració per escriure la que és considerada la seva obra més destacada: Història de la guerra del Peloponès.
Altres autors com Aristòfanes també van escriure sobre l’episodi bèl·lic, tot i que aquest li va donar un toc còmic en el que les dones convocaven una vaga de sexe per tal que els homes no fessin la guerra.
La batlla a la qual es refereix el text és la batlla del Peloponès iniciada l’any 431a.C i va acabar l’any 404a.C, durant així vint-i-set anys. La batalla va ser per culpa de les dues potències en aquell moment que eran Atenes i Esparta, perquè Atenes va tenir un canvi considerable en el tema militar i econòmic. En el tema polític eran molt diferents, en Atenes es va implantar una democràcia mentres a Esparta hi havia una aristocràcia. Es va iniciar la batlla amb la revolta del ilotes, Esparta va demanar ajuda a totes les ciutat, després d’un any Esparta va aprofitar un pacte amb Mègara, ok es va iniciar així la Guerra del Peloponès.
Els perssonatges més destacables que van haberi van ser el bàndol espartà Lisandre i el atenenc Lisandre, tambè cal destacar a Pèricles, Cleo, Alcíbiades, Tucídides i Sòcrates.
La guerra del Peloponés la coneixem gràcies a que la va narrar Tucídides en la ‘’Història de la Guerra del Peloponès ‘’
La guerra del Peloponès va començar l’any 431 aC entre Esparta , una aristocràcia, i Atenes, una democràcia .
La causa d’aquesta guerra van ser els enfrontaments entre les dues potències i el fet que Atenes cada cop era més forta tant econòmica com militar . Va ser una guerra que va confrontar a la Lliga de Peloponès contra la Lliga de Delos.
La guerra va resultar guanyada per Esparta, la Lliga de Peloponès , ja que tenia més influencia militar que Atenes i per tant al guanyar a Atenes va esdevenir com la ciutat més important de Grècia , alhora que Atenes va eliminar la Lliga de Delos.
Tucídides va ser un escriptor i alhora historiador que va escriure l’obra ” Història de la guerra del Peloponès” , en canvi en l’obra del dramaturg Aristòfanes , Lisístrata, acaben la guerra gràcies una vaga de sexe per part de les dones.
L’esdeveniment de què ens parla el text és coneguda com la Guerra del Peloponès, un conflicte bèl·lic que va enfrontar atenesos, amos del mar i amb un esperit comercial molt fort , i espartans, amb una llarga tradició militar i una economia basada en l’agricultura de subsistència, entre els anys 431 a.C. i 404 a.C.
Les causes que van dur aquests dos pobles hel·lens a iniciar una guerra varen ser les diferències polítiques (mentre que Atenes era una democràcia, a Esparta hi havia una oligarquia) i la creixent importància militar i econòmica del poble atenès. No obstant això, la guerra va finalitzar amb la rendició atenesa i, per conseqüència, la victòria espartana.
Esparta va convertir-se en la ciutat de referència i els derrotats van perdre l’hegemonia a Grècia.
Tucídides va ser un historiador grec que va escriure la seva obra més rellevant, Història de la Guerra del Peloponès, basant-se en els fets ocorreguts durant aquells vint-i-set anys de dures batalles.
L’obra còmica d’Aristòfanes, Lisístrata, la qual hem treballat a classe, parodia els esdeveniments i narra una vaga de sexe que duen a terme les dones d’ambdós pobles per tal que els seus marits abandonin el conflicte i tornin sans i estalvis a casa.
Aquest text fa referència a la guerra de Peloponès, que va ser del 431 aC al 404 aC, tenint així una durada de vint-i-set anys. Va enfrontar per una banda a Atenes (amb Pèricles, Cleo, Alcibíades, Tucídides i Sòcrates) amb una democràcia i a Esparta (amb Lisandre al capdavant) amb una oligarquia. El discurs fúnebre de Pèricles explica que Atenes és la millor en tot, i que no vol guerra contra els seus veïns, sinó que els vol acollir, mai fa fora als estrangers, i que la democràcia educa i és el millor sistema polític. Les causes de la guerra van ser que Atenes s’estava fent poderosa, tant econòmicament com militarment, i Esparta també era molt forta, a part de les diferències polítiques que ja tenien. Va guanyar Esparta, ja que Atenes es va rendir, causant així la dissolució de la Lliga de Delos i que Esparta fos una ciutat de referència. Tucídides era un historiador atenenc, i la seva obra va ser “Història de la Guerra del Peloponès”. La comèdia d’Aristòfanes, representa aquesta guerra de forma paròdica acabant la guerra amb una vaga de sexe per part de les dones d’ambdós bàndols.
El fragment de Tucídides que se’ns presenta fa referència a la Guerra del Peloponès, un conflicte bèl·lic entre atenesos i espartans que va afectar Grècia de l’any 431 aC al 404 aC. Es va enfrontar la Lliga de Delos, conduïda per Atenes i els seus aliats, de caràcter democràtic, contra Esparta. La causa principal de la guerra va ser el ressentiment creixent d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs. Van participar la Lliga de Delos, juntament per les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Calcídia, Eubea i les Cíclades i la Lliga del Peloponès, per estats del centre i del nord del Peloponès. Van lluitar una sèrie de personatges importants com Pèricles, Lisandre, Arquidam II, entre d’altres… Finalment, la guerra acabà amb la rendició atenesa i la victòria espartana. En les conseqüències més importants d’aquesta guerra hi trobem la reducció d’Atenes a un estat petit, així com el seu sotmetiment als espartans. Esparta es va quedar amb el poder de Grècia, això va provocar que la coneguda democràcia atenesa fos absorbida per l’oligarquia espartana.
Tucídides fou un historiador que va redactar la guerra del Peloponès a través de la seva obra Història de la guerra del Peloponès, un historiador i militar grec que va participar en aquesta batalla.
Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint la lluita, ell va considerar que seria important i més famosa que totes les anteriors.
La guerra a la que es refereix Tucídides és la guerra del Peloponès, aquesta es va donar en l’any 431 aC.
La guerra va ser una lluita entre dos bàndols molt diferents, Esparta era basada en una política que va tenir molta vigència i Atenes feia poc que va instaurar la seva democràcia.
La guerra va ser finalitzada amb la victoria dels espartans i amb la rendició dels atenesos, per haver-hi destruït tota la seva flota a Egospòtamos.
La guerra del Peloponès va inspirar a molts autors a escriure obres sobre el transcurs de l’obra. Per exemple Tucídides, historiador que va escriure uns relats de la guerra del Peloponès i per una altra part trobem la inspiració en Aristòfanes amb la comèdia de la Lisístrata.
El text tracta de la guerra del Peloponès, que es va estendre des de l’any 431 aC fins al 404 aC. En aquesta s’hi van enfrontar la lliga de Delos, comandada per Atenes, polis democràtica, i Esparta, de tendència oligàrquica.
μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3
El discurs fúnebre pot recordar-nos a la democràcia actual, que abarca la llibertat – per sota la llei jurídica i la llei universal – i el respecte envers les persones marginades del sistema i estrangers.
Les causes principals de la guerra se centren en la negació dels espartans de pertànyer a una nació dominada pels atenencs. Alguns historiadors conclouen que l’intervenció d’Atenes en una guerra entre Corint i Còrcira fou l’espurna del conflicte, ja que després de les imposicions de la capital contra els vençuts, es formà en la seva contra la lliga del Peloponès.
Les polis del Peloponès eren aliades d’Esparta: Corint, Mègara, Tebes, Delfos, Epidaure, etc. D’altra banda, les del mar Egeu, Bòsfor, Jònic i algunes de Cicília i la Magna Grècia conformarien el bàndol atenenc. Entre elles hi havia Corcira, Zacint, Segesta, Lesbos, Quíos i Platea.
Darios II, Tisafernes, Arquidam II, Bràsides, Pèricles, Èuctares, Lísides, Cleó, Nícies i Cleòmanes foren alguns dels personatges principals del conflicte.
Atenes va presentar la seva rendició l’any 404 aC a causa de la fam i les malalties generals. La ciutat va ser arrabassada i destruïda. Durant un temps curt va ser governada pels Trenta Tirans espartans fins que Trasíbul va eliminar els oligarques i va tornar la democràcia al poble.
Tucídides (460 aC i 400 aC) va ser l’autor de vuit llibres que formen la Història de la guerra del Peloponès, el primer llibre històric científic que descriu el conflicte bèl·lic sense intervenció divina. Va ser també estratega, i va haver de comandar una esquadra de set vaixells.
La Lisístrata d’Aristòfanes parodia el final de la guerra, on les dones prenen el control de la ciutat i es declaren en vaga de sexe fins que els seus marits no abandonen les armes.
El text fa referència a la guerra del Peloponès, que va tenir lloc entre l’any 431 aC fins el 404 aC. A la guerra es van enfrontar la lliga de Delos, que tenia Atenes com a polis al capdavant i seguia un model polític democràtic, contra Esparta, de tendència oligàrquica.
Es considera que la causa principal de la guerra va ser el domini que tenia Atenes sobre la resta dels grecs. Va durar 27 anys i com a comandants hi van participar, entre d’altres, Pèricles, Demòstenes, Alcibíades, Bràsides i Lisandre. La guerra va finalitzar amb la victòria d’Esparta sobre els atenesos.
Aquest conflicte ha passat a la història gràcies a Tucídides, historiador atenès que va narrar els fets en primera persona. La seva està dividia en vuit llibres i no té títol, però es va titular Θουκυδίδου Ιστορίαι (Història de Tucídides). A més, també coneixem la guerra del Peloponès per la coneguda obra d’Aristòfanes, la Lisístrata, on un conjunt de dones acaben amb la guerra fent una vaga de sexe.
Aquest text ens parla de la Guerra del Peloponès la qual va ser entre l’any 431 aC i el 405 aC. En aquesta batalla es van enfrontar la lliga de Delos contra Esparta.
Aquest conflicte va esdevenir a causa del gran domini per part d’Atenes sobre la població grega. Finalment la guerra va ser guanyada per Esparta i va tenir una duració d’uns vint-i-set anys.
Com a conseqüència, es va produir una reducció d’Atenes convertint-se en un petit estat. A causa d’això, Esparta va imposar la seva oligarquia als atenesos.
Gràcies a l’historiador Tucídides coneixem aquests fets, ja que els va narrar en primera persona. També tenim coneixement de la guerra del Peloponès gràcies a l’escriptor Aristòfanes i la seva popular obra Lisístrata.
El text parla de la guerra del Peloponès. Aquest conflicte miliar de l’antiga Grècia va enfrontar la Lliga de Delos i Esparta entre el 431 i el 405 aC. El principal motiu pel qual va començar la guerra va ser l’excessiu domini d’Atenes sobre la resta dels grecs.
El conflicte bèl.lic va acabar amb la victòria d’Esparta sobre els atenesos i això va comportar la destrucció de la polis d’Atenes i la imposició de l’oligarquia espartana.
Tucídides (460- 400 aC) va ser un historiador el qual parla de la guerra del Peloponès als seus llibres i gràcies a ells coneixem aquests fets. També gràcies a la inspiració de Aristòfanes amb la comèdia de la Lisístrata, on les dones es declaren en vaga de sexe fins que els seus marits no acabin amb la guerra, finalment ho aconsegueixen.
La Guerra del Peloponès fou un conflicte militar que ens ha arribat als nostres dies gràcies als vuit llibres escrits per Tucídides (460 a.C i 400 a.C), els quals van ser escrits en primera persona i narren com es va desenvolupar la guerra, que va durar 27 anys. Els fets estan explicats de manera historiogràfica i composen la “Història de la Guerra del Peloponès”.
Aquest conflicte bèl·lic es va donar a causa de que Atenes estava guanyant molta importància durant aquells anys i va causar molta polèmica i enveja. És per això que del 431 a.C al 404 a.C, la LLiga de Delos i Esparta s’enfrontaren, donant la victòria als espartans, els quals apostaven per un model més oligàrquic i no tant democràtic, com el model polític típic d’Atenes.
D’entre els participants de la guerra, podem destacar a Èucrates, Darios II, Bràsides, Pèricles o Alcibíades, entre d’altres molt importants.
També ens ha arribat informació d’aquesta guerra gràcies al clàssic escrit per Aristòfanes, la “Lísistrata”, on el context històric és la Guerra del Peloponès.
El text parla de la guerra del Peloponès, que es va estendre entre el 431 i el 404 aC. La guerra enfrontà la “lliga de Delos” és a dir principalment Atenes, contra Esparta.
Atenes exercia un poder sobre la resta de grecs, i Esparta es va voler rebel·lar. Entre altres personatges importants, hi van participar Pèricles, Bràsides, Lisandre, Demòstenes i Alcibíades.
Igual que molts altres esdeveniments de la història clàssica, d’aquest n’ha quedat constància gràcies a Tucídides, historiador atenès.
L’altra obra important per a conèixer la guerra és Lisístrata, d’Aristòfanes, on les dones prenen el control de la ciutat mitjançant una vaga de sexe, per tal de que els seus marits deixin d’anar a la guerra.
Hi ha dues obres que expliquen els fets que van ocórrer durant la guerra del Peloponès, una batalla entre Esparta i Atenes. La primera és Història de la guerra del Peloponès escrita per Tucídides i la segona és Lisístrata escrita per Aristòfanes. En la primera obra se’ns expliquen els fets històrics que van succeir en el procés d’aquesta guerra, sense aparicions de figures divines i tot basat en les seves pròpies observacions i punt de vista. En la segona, se’ns explica les batalles des de el punt de vista d’unes dones disposades a fer una vaga sexual per tal que els homes aturin les guerres.
Sense cap dubte, és en la primera obra on l’autor mostra de manera real els esdeveniments i en la segona on se li afegeix una mica de comèdia i inversemblança al relat, ja que una té la intenció d’informar al lector i l’altre la d’entretenir i fer riure, però no sense deixar d’aportar un missatge útil.