Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

Tucídides, l’atenès, va relatar la guerra entre els peloponesis i els atenesos, descrivint com van lluitar els uns contra els altres, i es va posar a la feina tot just fou declarada ja que considerava que seria important i més famosa que totes les anteriors; es basava en el fet que tots dos bàndols estaven en molt bona situació per afrontar-la gràcies als seus recursos de tota mena, i en el fet que veia que la resta dels grecs s’aliaven a un o altre partit, els uns immediatament i altres endarrerint el moment. Certament fou aquest el més gran desastre que mai sobrevingué als grecs i a una part dels bàrbars i, per dir-ho així, a la majoria dels éssers humans.

TUCÍDIDES, Història de la guerra del Peloponnès I 1 (PAU 2004-2005)

  • A quina guerra es refereix el text? Quan va tenir lloc? Quin sistema de govern tenia en aquell moment la polis que era capdavantera de cada bàndol?
    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν

    μία κλίνη κενὴ φέρεται ἐστρωμένη τῶν ἀφανῶν Tucídides II, 34, 3

  • Si viatgeu a Atenes, no us oblideu de localitzar aquesta inscripció en la Tomba del Soldat Desconegut de la plaça Síntagma. És un fragment de Tucídides. Sabeu què vol dir?
  • Després de llegir el discurs fúnebre de Pèricles o de sentir-lo recitat en aquest vídeo, quina actualitat poden tenir en aquests moments els mots de Pèricles, relatats per Tucídides II, 34?

  • Quines van ser les causes de la guerra? Quins pobles i quins personatges hi van participar?
  • Com va acabar i quines conseqüències va tenir?
  • Qui era Tucídides? Quina va ser la seva obra?
  • Quina comèdia d’Aristòfanes parodia la fi d’aquesta guerra amb una vaga de sexes?

Alumnes de Grec de Segon de batxillerat

37 thoughts on “Tucídides, la democràcia i la guerra del Peloponnès: Què en sabem?

  1. Abigail.dina

    La guerra del pelopones va ser el resultat d’un cúmul de ressentiments entre dos sectors ben diferents, d’una banda Esparta, la polis dels guerrers, de la militarització social, i per un altre la d’Atenes, polis conreada artísticament i amb un model polític que distava de la seva enemiga en tots els sentits.
    La diferència política és que Esparta es va basar en un sistema de birregencia, regnat de dos reis simultàniament, i que va estar en vigència durant molt temps, Atenes per la seva banda acabava d’instaurar la democràcia, i el seu sistema polític estava regit per una assemblea popular que aprovava les seves resolucions amb el vot dels seus ciutadans. Així mateix, l’economia atenesa es basava en el control marítim i en l’exportació i importació de matèries amb l’estranger, mentre que l’economia peloponesa estava basada principalment en una agricultura de subsistència.
    Però Esparta posseïa un enorme sentit militar, és fet conegut que els nens eren apartats des de curta edat del control dels seus pares i educats sota la tutela de militars professionals deixant que creixessin en condicions extremes, alimentant-se de poc menjar i vestint robes fines per enfortir els seus cossos de tal manera que poguessin sobreviure als moments més adversos de la batalla.
    Finalment la guerra va acabar amb la victòria espartana, fet que va posar en dubta la democràcia instaurada a Atenes, també va provocar grans reflexions per part dels filosofs sobre el paper de l’home en l’estat ja que es va relacionar la intel·lectualitat amb l’època de crisi espiritual.
    Tucíclides va ser un historiador que va redactar la guerra del Peloponnès a través de la seva obra Història de la guerra del Peloponnès.

  2. Pingback: Atenes durant l’època clàssica | Aracne fila i fila

  3. Nadia Castillo García

    La guerra del Peloponès es va donar al 431 aC, on la causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment per part de dos bàndols, Esparta amb una oligarquia i Atenes, de tendència demòcrata.
    Per una banda, Esparta era basada en una política que va tenir molta vigència, a causa del regnat de dos reis simultanis, que van governar, tota la ciutat. A més Esparta tenia un esperit militar des de la seva infantesa fins a la seva majoria d’edat, que la feien portar fins a les seves vides, com les vestimentes o la poca alimentació, per tal i així estar totalment preparats per els diversos atacs.
    I per una altra banda Atenes feia poc, que va instaurar la seva democràcia, del qual el seu sistema polític era regit per a una assemblea popular, on acceptaven i dictaven les diverses lleis de la ciutat.
    La guerra va ser finalitzada, al cap de tres dies amb la victòria dels espartans i amb la rendició dels atenesos, per haver-hi destruït tota la seva flota a Egospòtamos. Tot aquest fet va deixar diverses conseqüències, com la dissolució de la Lliga de Delos, liderada per Atenes, qui va perdre el poder militar i econòmic que tenia sobre la regió. Es va generar un deute dels grecs amb Pèrsia, per la qual cosa es va elevar el nivell de pobresa i van esgotar els recursos.
    La guerra del Peloponès va inspirar a molts autors a escriure obres sobre el transcurs de l’obra. Aquests autors van ser, per una part Tucídides, historiador que va escriure uns relats de la guerra del Peloponès i per una altra part trobem la inspiració en Aristòfanes amb la comèdia de la Lisístrata, de la qual es va idealitzar una vaga del sexe per acabar amb aquesta mateixa guerra.

  4. Gemma Surinyach Llanas

    El fragment de Tucídides que sen’s presenta pertany a la Guerra del Peloponnès, que va tenir lloc a Grècia entre els anys 431a.C. i 404a.C., en què s’hi van enfrontar espartans i atenencs de la Lliga de Delos. El sistema de govern que va establir-se a Esparta va ser l’oligarquia, que era la forma de govern en què la majoria del poder polític cau a un sector de la societat. En canvi, a Atenes el sistema de govern que es va establir va ser la democràcia, en què tot el poder polític cau a la totalitat dels membres que resideixen en la política del país.

    També podem destacar que aquest inscrit es refereix a la tomba de Tucíclides.

    A continuació, el discurs fúnebre de Pèricles ens recorda al nostre règim democràtic actual, en què s’accepten persones estrangeres i es favoreix a la gran majoria dels ciutadans (és a dir, a molts ciutadans de diferents estaments socials).

    La causa de la Guerra del Peloponès va ser que l’any 445a.C, diverses ciutats de Grècia van pactar un acord de pau, en què Atenes va obtenir més poder marítim i l’accés al mar Mediterrani. Però, al cap del temps, com que Atenes va crèixer molt com a ciutat, van sorgir frecs entre les ciutats gregues, sobretot entre Esparta i Atenes. Per la rivalitat entre Esparta i Atenes, es va originar la Guerra del Peloponès. Els pobles partíceps de la Guerra del Peloponès van ser: Argòlida, Atenes, Esparta, Argos, Hisias, Ornae, Arginuses, Corint i Hel·lespont. És a dir, es van enfrontar la Lliga de Delos contra la Lliga del Peloponès. Els personatges més importants van ser: Agis II d’Esparta, Cal·licràtides d’Esparta, Lisandre d’Esparta, Adimantos d’Atenes, Antíoc d’Atenes, Helixo de Megara, Tràsil d’Atenes, Míndar d’Esparta, entre molts altres.

    La Guerra del Peloponès va acabar amb la suposada victòria d’Esparta, ja que aquesta ciutat va aconseguir sometre el poble d’Atenes i deixar-lo devastat. Les conseqüències que va tenir aquesta guerra van ser: La dissolució la Lliga de Delos, l’empobriment militar d’Atenes; A continuació, s’empobreix tota Grècia per l’endeutament amb Pèrsia, i puja el nivell de pobresa; La mort de la meitat dels atenencs, i la crisi totalitària de Grecia, entre d’altres.

    Centrant-nos en Tucídides, aquest era un historiador i un general grec del segle Va.C. La seva obra més important va ser “Història de la guerra del Peloponès”, en què es parla del curs de la Guerra del Peloponès. També podem destacar que aquesta obra va ser parodiada per el còmic i el dramaturg grec Aristòfanes, en la seva obra còmica “Lisístrata”. Per últim, podem dir que l’obra “Història de la guerra del Peloponès” va ser parodiada en la “Lisístrata” d’Aristòfanes ja que les dones fan una vaga de sexe, tot per convèncer als seus homes espartans i atenencs que deixessin de fer la guerra, i féssin la pau.

  5. Paula Nieto

    El text fa referència a la guerra del Peloponès, un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 a.C al 404 a.C.
    D’una banda trobem a Esparta amb una tendència oligàrquica, és a dir, una forma de govern en què la majoria o tot el poder polític recau de manera efectiva sobre un segment petit de la societat. D’altra banda tenim Atenes, amb una tendència política democràtica, una forma d’organització de grups de persones la qual es caracteritza perquè el poder resideix en la totalitat dels seus membres.
    La causa fonamental de la guerra va ser el ressentiment creixent d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs. En aquesta van participar la Lliga de Delos, compresa per les ciutats jòniques de l’Àsia Menor, Calcídia, Eubea i les Cíclades; i la Lliga del Peloponès, configurat per estats del centre i del nord del Peloponès. Van participar diversos personatges importants com Pèricles, Lisandre, Arquidam II…
    Finalment la guerra va acabar amb la victòria dels espartans i la rendició dels atenesos fet que va provocar grans reflexions per part dels filòsofs sobre el paper de l’home en l’estat.
    Aquesta va inspirar a Tucídides, un historiador grec, a escriure relats sobre la guerra, creant així la Història de la guerra del Peloponès. També va inspirar Aristòfanes per crear la Lisístrata, una comèdia on es va crear una vaga de sexe per acabar amb aquest mateix conflicte bèl·lic.

  6. Ainara

    La Guerra del Peloponès fou un conflicte bèl·lic que va afectar Grècia del 431 a.C. al 404 a.C. i va enfrontar la Lliga de Delos (conduïda per Atenes) i els seus aliats, de tendència democràtica, contra Esparta i els seus, de tendència oligàrquica. La causa de la guerra fou el ressentiment d’Esparta i els seus aliats contra la dominació d’Atenes de tots els afers dels grecs.

    Esparta basava la seva política en un sistema de birregencia, dos reis regnaven simultàniament; Atenes, en canvi, es basava en un sistema democràtic regit per una assemblea popular que aprovava assumptes a partir dels vots dels ciutadans. L’economia d’aquesta es basava en el control marítim i la importació i exportació de productes; la d’Esparta, en canvi, es basava en una agricultura de subsistència. Tot i això, posseïa un gran poder militar.

    Finalment, la guerra acabà amb la rendició atenesa i, per tant, la victòria espartana. Entre les conseqüències més importants trobem la reducció d’Atenes a un estat petit, així com el seu sotmetiment als espartans. Esparta va quedar-se amb el poder de Grècia, fet que va fer que la coneguda democràcia atenesa sigués absorbida per l’oligarquia espartana.

    Tucídides fou un historiador que va redactar la guerra del Peloponès a través de la seva obra Història de la guerra del Peloponès.

  7. Jena

    La guerra del Peloponès va ser el resultat d’un cúmul de ressentiments entre Esparta, una oligarquia, i Atenes, una democràcia.
    Respecte a la política, Esparta es basava en un sistema on regien dos reis simultàniament on hi havia un enorme sentit militar, inculcat des de la infantesa fins a la majoria d’edat, per tal d’estar preparats per a qualsevol atac, però Atenes, per la seva banda, acabava d’instaurar la democràcia, del qual el seu sistema polític era regit per a una assemblea popular. Així, l’economia atenesa es regia pel control marítim i l’exportació, en canvi, la peloponesa es regia per una agricultura de subsistència.
    La guerra va acabar amb la victòria espartana, la qual cosa va posar en dubte la democràcia d’Atenes, i que també va provocar grans reflexions per part dels filòsofs.
    Tucídides va ser un gran historiador que va redactar la guerra del Peloponès a través de la seva obra “Història de la guerra del Peloponès”, però a part d’aquest autor, també coneixem l’obra d’Aristòfanes, “Lisístrata”, la qual tracta de com les dones intenten aturar la guerra fent una vaga de sexe.

  8. Xènia Ruiz

    Aquest text fa referència a la Guerra del Peloponès que fou un conflicte bèl·lic entre atenesos i espartans. Va tenir una durada d’uns vint anys (431 aC i 404 aC).
    En aquests moments Atenes era una polis democràtica i Esparta una diarquia. Atenes, després de les Guerres Mèdiques i diferents expedicions de conquesta, va acabar de formar-se com el gran centre de Grècia, cosa que va molestar no només a Esparta, sinó també altres ciutats gregues. Amb la revolta dels ilotes a Esparta es va començar a fer clar el conflicte: Esparta va demanar ajut a totes les seves aliades, inclosa Atenes, però no va deixar entrar el contingent atenenc per por que es canviessin de bàndol i els perjudiquessin. Així doncs, uns anys més tard, Atenes va aprofitar un conflicte entre dues aliades d’Esparta per fer un pacte amb Mègara, desencadenant definitivament la guerra del Peloponès.

    Alguns dels personatges que van intervenir en aquesta guerra són pel bàndol espartà Lisandre i pel bàndol atenenc Pèricles, Cleo, Alcibíades, Tucídides i fins i tot Sòcrates com a hoplita

    La guerra del Peloponès és coneguda actualment gràcies a l’obra de Tucídides “Història de la Guerra del Peloponès”, un historiador i militar grec que va participar en aquesta batalla.

  9. Pol Soler Plaza

    El conflicte al qual fa referència el text és la Guerra del Peloponès. Aquesta va començar a l’any 431 a.C. i va finalitzar al 404 a.C., durant així vint-i-set anys. La guerra va ser deguda a la tensió que hi havia entre les dues potències (Atenes i Esparta) per predominar una sobre l’altra i a que Atenes cada vegada tenia més importància militar i econòmica. A més a més, el sistema polític d’ambdues eren oposats, ja que Atenes es regia per una democràcia, mentre que el sistema espartà era una aristocràcia tradicional. Cal dir que Atenes havia guanyat rellevància a causa del seu domini del mar.
    Finalment, la Lliga del Peloponès (aliança d’estats liderats per Esparta) va sortir vencedora del conflicte, ja que tenia una extensa tradició militar. Això va portar a Atenes a perdre l’hegemonia sobre Grècia i, per tant, Esparta en va esdevenir la ciutat principal. Atenes, també, va haver de dissoldre la Lliga de Delos (confederació de diverses polis liderades per Atenes).
    Tucídies (Θουκυδίδης) va ser un escriptor i historiador grec, que va trobar en el conflicte la inspiració per escriure la que és considerada la seva obra més destacada: Història de la guerra del Peloponès.
    Altres autors com Aristòfanes també van escriure sobre l’episodi bèl·lic, tot i que aquest li va donar un toc còmic en el que les dones convocaven una vaga de sexe per tal que els homes no fessin la guerra.

  10. Marouan Maati

    La batlla a la qual es refereix el text és la batlla del Peloponès iniciada l’any 431a.C i va acabar l’any 404a.C, durant així vint-i-set anys. La batalla va ser per culpa de les dues potències en aquell moment que eran Atenes i Esparta, perquè Atenes va tenir un canvi considerable en el tema militar i econòmic. En el tema polític eran molt diferents, en Atenes es va implantar una democràcia mentres a Esparta hi havia una aristocràcia. Es va iniciar la batlla amb la revolta del ilotes, Esparta va demanar ajuda a totes les ciutat, després d’un any Esparta va aprofitar un pacte amb Mègara, ok es va iniciar així la Guerra del Peloponès.
    Els perssonatges més destacables que van haberi van ser el bàndol espartà Lisandre i el atenenc Lisandre, tambè cal destacar a Pèricles, Cleo, Alcíbiades, Tucídides i Sòcrates.
    La guerra del Peloponés la coneixem gràcies a que la va narrar Tucídides en la ‘’Història de la Guerra del Peloponès ‘’

  11. Paula Las Heras

    La guerra del Peloponès va començar l’any 431 aC entre Esparta , una aristocràcia, i Atenes, una democràcia .
    La causa d’aquesta guerra van ser els enfrontaments entre les dues potències i el fet que Atenes cada cop era més forta tant econòmica com militar . Va ser una guerra que va confrontar a la Lliga de Peloponès contra la Lliga de Delos.

    La guerra va resultar guanyada per Esparta, la Lliga de Peloponès , ja que tenia més influencia militar que Atenes i per tant al guanyar a Atenes va esdevenir com la ciutat més important de Grècia , alhora que Atenes va eliminar la Lliga de Delos.

    Tucídides va ser un escriptor i alhora historiador que va escriure l’obra ” Història de la guerra del Peloponès” , en canvi en l’obra del dramaturg Aristòfanes , Lisístrata, acaben la guerra gràcies una vaga de sexe per part de les dones.

  12. Paula Vázquez

    L’esdeveniment de què ens parla el text és coneguda com la Guerra del Peloponès, un conflicte bèl·lic que va enfrontar atenesos, amos del mar i amb un esperit comercial molt fort , i espartans, amb una llarga tradició militar i una economia basada en l’agricultura de subsistència, entre els anys 431 a.C. i 404 a.C.
    Les causes que van dur aquests dos pobles hel·lens a iniciar una guerra varen ser les diferències polítiques (mentre que Atenes era una democràcia, a Esparta hi havia una oligarquia) i la creixent importància militar i econòmica del poble atenès. No obstant això, la guerra va finalitzar amb la rendició atenesa i, per conseqüència, la victòria espartana.
    Esparta va convertir-se en la ciutat de referència i els derrotats van perdre l’hegemonia a Grècia.
    Tucídides va ser un historiador grec que va escriure la seva obra més rellevant, Història de la Guerra del Peloponès, basant-se en els fets ocorreguts durant aquells vint-i-set anys de dures batalles.
    L’obra còmica d’Aristòfanes, Lisístrata, la qual hem treballat a classe, parodia els esdeveniments i narra una vaga de sexe que duen a terme les dones d’ambdós pobles per tal que els seus marits abandonin el conflicte i tornin sans i estalvis a casa.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *