De ser grecs com viuríem l’aspecte religiós?

Després d’estudiar les unitats del llibre de Grec 1 (ed. Teide) Aspectes de la religió grega. Els jocs atlètics i el Teatre, ens vàrem adonar que el poble grec era, a diferència de nosaltres, profundament religiós i hem intentat descriure els aspectes més importants, al nostre entendre, de la religió grega i, a continuació, tots o gairebé tots hem fet una recreació sobre com l’haguéssim viscut de ser grecs de l’antiga Grècia.

Quina recreació us ha agradat més? Per què? Quims aspectes en destaqueu? Què us ha sobtat més de la religiositat de l’antiga Grècia? Què sabeu de les festes religioses del calendari àtic?…

Alumnes de Grec 1

36 thoughts on “De ser grecs com viuríem l’aspecte religiós?

  1. Margalida Capellà Soler

    Tot és millorable, però us felicito per almenys aconseguir fer aquesta altra activitat col·lectiva que no sempre és fàcil veure-la publicada. Espero que els alumnes que encara no hagin fet la feina (aspectes teòrics i pràctics=recreació) la vagin afegint, al seu lloc (les recreacions, per ordre alfabètic dels vostres cognoms) en aquest Drive compartit.

    Hi ha algunes recreacions que m’han sorprès, d’altres m’han emocionat… Què n’opineu?

  2. alarioxtecblocs

    Jo crec que n’hi ha que estan molt treballades, i que es nota que se n’ha tret tot el suc possible, mentre que d’altres són una mica curtes i simples. Ja ho sé, la meva no hi és! De seguida la pujo…

  3. Clàudia Cazaux Cuberas

    Opino que totes estan molt bé! Com diu l’Arnau algunes estan més treballades que altres però tots hem posat el nostre granet de sorra per poder fer aquest treball i això és el que compta! Trobo molt interessant el tema dels temples ja que constaven de unes quantes sales i a una d’elles hi havia una estàtua enorme del déu al que estava dedicat aquell temple.

  4. Dani Jarque

    Totes es poden millorar una mica fins i tot les més treballades però lo que compte es que estan ben treballades i que cadascun quasi tots de la classe han dedicat hores per fer-ho. També dir que estic molt content de que el meu treball els hi hagi servit bastant i els altres també eh ja que el tema de la Religió surt en algunes preguntes en els examens de Grec. Segur que aquest blog els hi sera molt util per els de 4 que passen l’any que ve a 1 de Batxillerat i agafin Grec. Es important saber algu sobre la religió, en aquest cas Grega.

  5. Abigail Guiñones

    La religió grega era politeista perquè va rendir culte a nombrosos déus. Els grecs concebien als seus déus com a éssers amb poders sobrenaturals que actuaven sobre les forces de la naturalesa i que podien auxiliar als éssers humans en tots els aspectes de la seva vida, des de les accions quotidianes fins a les guerres.
    No solament els humanitzaven a la seva aparença física, sinó que també els atribuïen les qualitats, les passions, les virtuts,encara els defectes dels homes. En alguns casos els afavorien i en uns altres els perseguien, buscant la seva ruïna. Aquesta característica dels déus feia que els grecs els temessin i estiguessin permanentment tractant d’agradar-los, perquè creien que la seva destinació estava marcada per la voluntat de les divinitats.
    S’ha de dir que els grecs també tenien els seus rituals per exemple la purificació que es tractava bàsicament de es rentaven ,quan aixecaven les mans el cel representava que pregaven el deus celestials i quan ho feien cap abaix volia dir que pregaven els Deus de mar.
    Els grecs com ritual també oferien les seves ofrenes per aconseguir la seva protecció,en aquet cas podem destacar l’hecatombe que es tractava del sacrifici de cent bous.
    També hem de destacar l’esport que tenia una gran importància ja que la religió no va aconseguir unificar a Grècia, els esports ho van aconseguir periòdicament. La gent anava a Olimpia, Delfos, Corinti i Nemea no tant per honrar als déus. Sota l’aspecte de l’esport apareixia la religió veritable dels grecs: el culte a la salut, la bellesa i el vigor.

  6. Pingback: Els Jocs en el cinema | Citius, Altius, Fortius

  7. Pingback: Calendari de festes àtiques | Aracne fila i fila

  8. Pingback: Els misteris d’Eleusis | Aracne fila i fila

  9. Iria Rael

    Xaipe!
    En l’antiga Grècia , eran molt religiosos, l’essencial de la religió eren les creences i els ritus. La religió grega era politeista perquè tenien nombrosos déus. Els grecs concebien als seus déus com a éssers amb poders sobrenaturals i diferents. Ells honraven principalment als déus i als herois. Cada un d’ells podia ser invocat sota diversos aspectes en funció del lloc , del culte i de la funció que complia . Aquests déus dotats de poders sobrenaturals , sota el mateix nom , podien presentar una multiplicitat d’aspectes.
    Els actes religiosos més importants de la vida quotidiana dels grecs eren: les pregàries, els sacrificis i les ofrenes, les purificacions i les festivitats religioses.
    Les pregàries: Els grecs pregaven els déus per tal d’aconseguir algun favor, com avui en dia fa moltissíma gent. Primer, abans de pregar, seguian un ritual. Començavent per rentar-se, es vestien amb roba neta i aixecaven les mans.
    Els sacrificis i les ofrenes: Els grecs oferien sacrificis d’animals sans als déus i deesses per complaure’ls i per gaudir de la seva protecció.
    Les purificacions: Els grecs és rentaven amb aigua per purificar-se abans d’inmprecar els déus i després d’haver estat en contacte amb un naixement o amb la mort d’algu.
    Les festivitats religioses també eren molt importants per els grecs, cada ciutat celebrava oficialment les seves festes religioses en virtut del calendaria agrícola, respectant tradicions mítiques locals, com avui en dia.
    També hi havien llocs de culte, o sigui llocs sagrats, sobre kl’altar familiar tenien lloc els cultes domèstics, sobre les tombes vessaven les libacions i es feien els sacrificis funeraris, en muntanyes, boscos..
    El temple era l’indret sagrat, era la casa de la divinitat, i els sacerdots i sacerdotes n’eren els servidors.

  10. Pingback: A cada edat… segons la Lisístrata | Literatura grega a escena

  11. Ariadna Zarcos

    La religió de l’antiga Grècia era politeista, rendien culte a diverses divinitats. Cadascun d’aquests déus o deesses, tenia uns «poders sobrenaturals». El temple era l’estança dels déus a la terra.
    Per als grecs, els déus no eren els creadors del tot, només s’havien creat a ells mateixos. Aquests eren immortals (no podien morir).

    Perquè els déus es comuniquessin amb els humans, estaven els oracles. Aquestes donaven resposta sobre coses desconegudes del passat, present i futur. Els oracles, doncs, eren peça clau a algunes decisions humanes.

    Els grecs utilitzaven els ritus per expressar agraïment als déus i demanar-los ajuda o consell. Això es feia a casa, temples o santuaris. Alguns tenien a la seva pròpia casa, un altar per la deessa de la llar i als morts de la família.
    També es feien sacrificis o ofrenes, que servien per complaure els déus i rebre la seva protecció. Els sacrificis solien ser holocausts, és a dir, se sacrificaven animals, els quals el cos era consumit pel foc. I es feien a l’exterior del temple, mai a l’interior.

    Els Jocs Olímpics era un esdeveniment festiu molt important pels grecs, ja que no només eren proves físiques, sinó que també es feien homenatges a les deïtats importants de l’època.
    El teatre també era molt important, ja que se solia representar els mites, per així rendir homenatge, també.

  12. Raül Àlvarez

    Χαιρετε,
    La religió grega (com d’altres) és politeïsta, és a dir, creien en més d’un déu. Avui en dia està considerada com una simple conjunció de mites i llegendes que molts creuen que no eren res més, doncs ja diuen que la història converteix la realitat en llegenda. Així, en aquells temps era la seva religió i el que direccionava les seves formes de vida.
    Com ja he dit, veneraven a un gran nombre de deïtats (Zeus, Hera, Mart, etc), per cada un es van formalitzar diferents sacrificis personals (per exemple, eren normals els sacrificis de cabrons en honor a Zeus) i les libacions (tirar un líquid en el terra en honor a un déu, es tirava aigua abans d’iniciar un viatje per mar, doncs així es guanyaven el favor de Posidó i els diferents déus relacionats amb el mar). També feien ofrenes petites (plantar flors a les entrades dels temples, per exemple).
    Amb aquests exemples podem percebir la gran dedicació que tenien els grecs sobre la religió, doncs aquesta posseïa un caràcter més útil que espiritual, ja que de tots aquest sacrificis i ofrenes, els aqueus esperaven una compensació, en major medida, física (ajuda en una batalla, en els viatjes, i qüestions més íntimes per exemple). Aquests fets els podem veure en els escrits d’Homer o d’Apol·loni de Rodes , doncs cada dos per tres es fan referència a sacrificis (en els funerals d’Hèctor i Pàtrocle, en les argonàutiques, Jason tira aigua sobre el vaixell per tenir el favor dels déus marins després de quedar estancats en el desert).
    Per altra banda, per als grecs, l’esport mateix ja era un acte religiós (el màxim exponent són els Jocs Olímpics, doncs estan fets en honor a tots els déus de l’Olimp). Moltes vegades es feien competicions esportives per a pactar la pau entre diferents poblacions o grups de gent.

  13. Andrea Gómez

    Xaipe!
    La religió Grega era politeista i antropomòrfica, és a dir creien en molts déus i aquests tenien forma humana, es creia que els Déus Grecs vivien de manera similar a la dels humans, tenien les mateixes virtuts i defectes, però no coneixien de malaltia, misèria, vellesa, ni mort ja que eren omnipotents i immortals. Els grecs també creien que els Déus vivien en palaus construïts en el cim del munti Olimp.
    La religió estava present en tota la vida dels grecs, per exemple cada vegada que calia prendre una decisió important, es consultava al Déu (corresponent al tema del com es tenia interès), i est responia a través de l’oracle.
    Cada cuideu tenia un Déu protector i construïen temples, santuaris, ofrenes i estàtues en el seu honor, també es realitzaven festes religioses en cada polis. La més famosa era en la cuideu d’Olimpia en honor a Zeus, aquesta rebia el nom d’Olimpíada i es realitzava cada 4 anys (aquesta tradició perdura fins avui amb jocs olímpics).

  14. Chaymae Zaouaghi

    Χαιρετε!!
    El poble grec era profundament religiosos. Era una religió politeista en la qual els déus eren immortals i eternament joves. La seva residència era a la Muntanya Olimp, on Zeus, el més poderós d’ells, regnava sobre tots.
    La imaginació dels grecs va atribuir als déus els mateixos costums dels homes. Hi va haver entre ells parentius i matrimonis, gelosia, rivalitats i unions.

    Actes religiosos:
    Les pregàries: és l’acció de comunicar-se amb Déu, un sant o un difunt, ja sigui per oferir homenatge, fer una petició o simplement expressar els pensaments i les emocions.

    Els sacrificis i les ofrenes: els grecs oferien sacrificis d’animals sans als déus per complaure’ls i per gaudir de la seva protecció.

    Les purificacions: els grecs es rentaven amb aigua per purificar-se abans d’imprecar els déus i després d’haver estat en contacte amb un naixement, a mb la mort d’una persona (actes contaminants)

    Les festives religioses: són la màxima manifestació del caràcter col·lectiu que caracteritza la religiositat grega. Cada ciutat celebrava oficialment les seves festes religioses en virtut del calendari agrícola.

    Els oracles: Els oracles grecs constitueixen un aspecte fonamental de la religió i de la cultura gregues. L’oracle és la resposta donada per un déu al qual se li ha consultat una qüestió personal, concernent en general al futur. Aquests oracles no poden ser rebuts més que d’uns certs déus, en els llocs precisos, sobre subjectes determinats i pel que fa a uns ritus rigorosament respectats.

  15. Pingback: Kahoot de déus grecs i cultes | El fil del mite grec

  16. Juls Paris

    Els grecs eren politeistes,creien en l’existència de molts déus i cadascuna de les polis tenia la seva pròpia divinitat protectora, a la qual retia culte. Aquests déus tenien aspecte humà i, encara que eren immortals, menjaven, s’estimaven, lluitaven…
    Les deesses i els déus grecs més importants vivien al mont Olimp. Zeus era el déu principal, pare de la resta dels déus i posseïdor del llamp. Sota la seva autoritat, es trobaven la resta dels membres de l’Olimp: Hermes (missatger de Zeus), Apol·lo (déu de les arts i de les ciències), Hefest (déu del foc), Posidó (déu del mar), Ares (déu de la guerra), Hades (déu del món subterrani), Afrodita (deessa de la bellesa i de l’amor), Hestia (deessa de la llar), Atena (deesa de la saviesa).

    Com que els déus grecs tenien un caràcter marcadament humà, calia oferir-los tot allò que una persona necessitava en la seva vida quotidiana. El temple era la casa dels déus. Les ofrenes dels fidels constituïen l’aliment i les riqueses que els déus usaven. Els grecs feien diversos ritus per expressar l’agraïment als déus i demanar-los ajuda o consell. Es duien a terme a casa, als temples i als santuaris. Fins i tot, a casa, cada família tenia un petit altar dedicat a la deessa de la llar i als morts de la família.
    ·A les ciutats, i especialment a la zona dels temples, els sacerdots i els magistrats eren els encarregats de dirigir el culte i tothom participava en les oracions, les ofrenes, les processons i els sacrificis d’animals.
    ·Als santuaris es feien ritus comunitaris. Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com és el cas dels jocs olímpics, que se celebraven cada quatre anys a la ciutat d’Olímpia en els mesos d’estiu des del 776 a.C.

    Els grecs pensaven que els déus podien ajudar o perjudicar els éssers humans. Per això era important conèixer l’opinió dels déus. Els oracles eren missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L’oracle més famós era el de Delfos, on acudien fins i tot els governants per a saber l’opinió dels déus sobre la seva acció de govern i les futures accions a portar a terme.

    També creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops, els centaures… Inventaven mites, que eren històries sobre els déus i els herois. Aquest conjunt de narracions s’anomena mitologia.

    Vale!!!

  17. Laia Costa

    Xaipe!
    He trobat aquest apunt i el prezzi molt interessant i útil!
    Com ja sabem, els grecs eren molt religiosos i tot ho relacionaven amb la religió. Avui en dia, les coses han canviat molt i no esta mal vist ser una persona no religiosa, però en canvi si no ho eres a l’antiga Grècia, estava molt mal vist! També tenien diversos rituals i sacrificis per a les divinitats, cosa que avui en dia seria molt estrany!
    Les festivitats religioses eren molt significatives en aquella època i cada ciutat celebrava una depenent de les tradicions locals.
    Els actes religiosos també tenien molta importància a l’antiga Grècia, els més importants eren: les pregàries, els sacrificis i les ofrenes.
    Existien llocs de culte, és a dir, llocs sagrats on es reunien per celebrar cerimònies religioses.
    El temple era l’indret sagrat, era la casa de la divinitat, i els sacerdots n’eren els servidors.
    M’han agradat molt les recreacions, sobretot la de la Clàudia Cazaux, ja que es pot veure la importància de la religió davant de la mort.

  18. Mireia Sánchez Cano

    Xaipete!!

    Les pràctiques culturals dels grecs s’estenien més enllà de la Grècia continental, a les illes i les costes de Jònia , a la Magna Grècia, i a les colònies gregues disperses pel Mediterrani occidental, com Marsella. Exemples grecs moderats són el culte i les creences etrusques i la religió romana.

    La recreació que més m’ha agradat ha sigut la segona recreació que surt al prezi, la d’en David Alfaro. Penso que és una recreació que identifica molt bé la vida quotidana i que expressa com quan eres més o menys una nena encara ja havies d’agafar la responsabilitat de casar-te. També m’agrada com s’expressen als déus, com identifiquen amb els déus tot allò que els passa.

    Una recreació genial!!

  19. alexia.alvarez

    Xaipete!
    Els grecs creien en el politeisme, al costat d’aquest va aparèixer en la religió grega nocions com el panteisme i el monoteisme. Tenien un déu per a cada cosa, Positó (déu del mar), Hefest (déu del foc), Atena (deessa de la saviesa) etc.. Penso que la religiositat del grecs portada a tal extrem, tenia molt a veure amb la filosofia, tots dos corrents realment son el mateix, tots dos obtenen respostes per a les preguntes, només que els grecs van optar per la religió tot i que ells mateixos varen desenvolupar la filosofia.
    – Quina recreació us ha agradat més? Per què?
    La de ofrenes i sacrificis, perquè es un tema que personalment m’interessa i m’agrada.
    – Què us ha sobtat més de la religiositat de l’antiga Grècia?
    Em sembla molt sorprenen i per al meu punt de vista (que apart de que no soc creient) que no es el mateix que el de 2000 anys enrere, es pogués fer sacrificis a un Deu per obtenir protecció i per complaure’l, però era la seva religió, no tots podem néixer amb la sort de tenir gairebé totes les respostes ( oracles) en molts aspectes, tot i així eren molt intel•ligents per a la seva època.
    – Què sabeu de les festes religioses del calendari àtic?
    Segons la estació que fos i el més que fos, els grecs rendien homenatge a un deu o deessa diferent. Els noms dels mesos estan units a les divinitats gregues o a les festes religioses perquè el principal objectiu del calendari era saber quan fer els honors als déus i així no ofendre’ls. Algunes d’aquestes festes en honor als déus estaven relacionades amb les activitats agrícoles que era el segon objectiu del calendari, indicaven per exemple quan començar a sembrar o quan collir amb el favor dels déus.

  20. Irene Sanz

    Xaipe!

    De ser grega, m’imagino que seria molt religiosa i ho relacionaria tot amb la religió. Participaria en diversos rituals i sacrificis per a les divinitats i les festivitats religioses i les tradicions em serien molt significatives, al igual que els actes religiosos com les pregàries, els sacrificis i les ofrenes. També assistiria als llocs de culte o sagrats per celebrar cerimònies gregues, per exemple, al temple, que era la casa de la divinitat en la qual els sacerdots n’éren els servidors.

  21. Laia A.

    XAIPETE!
    M’ha semblat un apunt i un Prezzi molt original i interessant, maneres diferents de ensenyar i fer veure més fàcilment el que volem dir.
    Avui en dia, en començaments del S.XXI, podem dir que majoritàriament la religió a la societat està desapareixent, poc a poc fem menys cas a la figura del cristianisme, Islàm o ortodoxa, ja no és tan important el Teocentrisme, sinó que ara la gent es preocupa més per ells mateixos.
    Jo si hagués d’escollir ser una dona grega de l’època, decidiria optar per seguir creient en alguna cosa, tenir una religió la qual defensar, per què? Doncs molt senzill, doncs segles abans al nostre era una de les poques coses que podia fer una dona, exceptuant la casa, el marit i els fills.
    Els llocs de culte eren llocs sagrats interessantíssims amb molta cultura i història rere d’això.
    Es celebraven jocs, sacrificis… tot per agraïr als déus o tan sóls per demanar qualsevol cosa, diners, tereball, felicitat, fills, menjar…

  22. Joaquim

    Xaipe¡¡¡¡¡¡
    Si hubiera nacido como Griego en La Antigua Grecia, obviamente hubiera sido creyente. Suponiendo que hubiera tenido la misma mentalidad que ahora me hubiera dejado llevar por lo maravilloso de la religion mitologica, las historias que me hubiera enseñado mi abuelo griego, los regaños con ensañansas de mi griega mama, todo eso me encantaria.

    Estoy muy a favor de los Juegos Olympicos, creo que ahi uno se puede explotar a lo maximo por el honor, que antes y ahora es igual de importante para uno mismo.
    Los deportes que se llevan a cabo en los J.O. son increibles y muy interesantes..yo, ademas, conoci deportes de los cuales no tenia idea de su existencia. Todo eso gracias a la Antigua Grecia..

  23. Mar Cruz Viladoms

    Xaipe!!
    Si fos una religiosa en l’època de l’Àntiga Grècia, crec que participaria en tot el que pugés i en totes les celebracions religioses que es fessin; ja que en aquella època la religió era fonamental i formava part en tots els moments del dia. Felicitacions per l’apunt, un power molt útil per obtenir informació sobre la religiositat en l’antiguitat.

  24. Valentina

    Xaipe!

    La religió grega era politeista perquè va rendir culte a nombrosos déus. Els grecs concebien als seus déus com a éssers amb poders sobrenaturals que actuaven sobre les forces de la naturalesa i que podien auxiliar als éssers humans en tots els aspectes de la seva vida, des de les accions quotidianes fins a les guerres.

    Jo de ser grega crec que seria bastant religiosa i tot el que m’envoltés tindria a veure amb la religió, penso que també participaria en tots els rituals, també en els que més m’agradessin iem sentís protegida i també aniria als llocs sagrats, com per exemple un temple, que era la casa de la divinitat en la qual els sacerdots n’éren els servidors.

  25. Pingback: Kahoot de religiositat a l’antiga Grècia: Els jocs esportius | Citius, Altius, Fortius

  26. Clàudia Ordaz

    Xaipe!

    Suposo que si fos grega seria una persona extremadament religiosa. M’atraurien les mateixes coses que m’atrauen ara i que em desperten més curiositat com per exemple els monstres mitològics, les sirenes, els centaures, pegàs… Tot això aniria sumat a la convicció incondicional que segurament sentiria cap a les diverses deïtats. Simplement m’imagino que em deixaria portar pel corrent majoritari ja que si creixes en un entorn dedicat a la religió i vius en una societat que viu per complaure als déus, deu ser molt complicat sortir d’aquest cercle. Dubto que estigués ben vist o, almenys, acceptat el fet de considerar-se a un mateix ateu.

    De totes maneres, potser també m’haguéseressat per cultes mistèrics ja que alguns es caracteritzaven per la creença del dualisme entre l’ànima i el cos, fet que realment penso que és cert.

  27. Robert Cepeda Machuca

    Xaipete!!

    Jo crec que si fos grec hagues viscut molt la meva religiosita, d’una forma mes interior que exterior com faig ara. També crec que participaria en tots els cultes religiosos i sentiria un profund respecta per els diferents deus. No crec que hagues cregut en monstres però estaria molt interesant en les historiès mitologiques.

  28. Pingback: Comparativa entre les religions mesopotàmica i grega | El fil del mite grec

  29. Pingback: Els sacrificis en El viatge dels Argonautes | Aracne fila i fila

  30. Abril Gabutti

    Xaipe!
    Ara, cada vegada més, creiem menys en la religió i tot el que l’envolta . Com ja se sap els grecs, com els romans, eren molt religiosos. La religió era el pilar fonamental, trobaven totes les respostes als seus dubtes, qualsevol cosa, dolenta o bona, que els passava era perquè els déus així ho decidien. Tenien rituals i sacrificis dedicats als déus, cosa que ara es veuria com una cosa molt estranya.
    Si jo visqués en aquella època i fos una dona romana, de segur que seria 100 % religiosa, m’hagués criat en una família grega que així m’hauria educat; aniria al temple, participaria en rituals i sacrificis, pregaria als grecs…

  31. Chorouk

    Χαιρετε,
    En l’antiga Grècia , eren molt religiosos. El que més destacava en ells eren les creences i els ritus. La religió grega era politeista perquè tenien nombrosos déus, i els grecs concebien als seus déus com a éssers amb poders sobrenaturals.
    Els humans estaven a favor dels capricis i les decisions dels déus, que els exigien un reconeixement del seu poder perquè tenien sota el seu control els mecanismes de la natura i de les relacions humanes, dels quals depenia els mitjans de subsistència dels homes i la seva esperança d’una vida feliç. Si els mortals complien les seves obligacions envers els déus, per mitjà dels rituals religiosos, aquests els afavoririen i els podrien concedir allò que els demanessin. Era una relació, per tant, basada en la reciprocitat, en l’intercanvi que es pot expressar amb la fórmula llatina do ut des ‘et dono perquè em donis.
    També creien en els herois, que eren fills d’un déu i un mortal. Els herois, com ara Aquil·les, Ulisses o Hèracles (Hèrcules), eren molt poderosos, però mortals, i els grecs els consideraven els fundadors de les ciutats i l’origen de les famílies més importants. També creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops, que eren monstres d’un sol ull, o els centaures, que eren cavalls amb cap, bust i braços humans.
    Als santuaris es feien ritus comunitaris. Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com és el cas dels jocs olímpic.
    En definitiva, els grecs pensaven que els déus podien ajudar o perjudicar els éssers humans. Per això, era important conèixer l’opinió dels déus. Els oracles eren missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L’oracle més famós era el de Delfos, on acudien fins i tot els governants per a saber l’opinió dels déus sobre la seva acció de govern i les futures accions a portar a terme.

  32. Rocío Rodríguez

    Xaipe!
    Jo no sóc gens religiosa. Sóc una d’aquelles persones a la qual li agrada entrar a les esglésies únicament per veure l’art de l’època i la seva arquitectura. M’encanta quan vaig a la sagrada família, ja que la considero una de les millors esglésies que pot existir, l’art que conté és increïble! Quan vaig a un altre país i vaig a veure la seva arquitectura també m’agrada molt veure esglésies, ja que són molt boniques, però en canvi no m’agrada la missa. Sincerament, si fos una dona de l’antiga Grècia la societat no m’acceptaria molt, ja que no sóc gens religiosa. Però he de dir que m’agrada molt més la religió grega que no la cristiana. M’agrada ja que hi ha molta més varietat de deus els quals s’atribueixen per moltes coses diferents. Si ho miro des d’una altra perspectiva, si hagués nascut en aquella època i m’hagueren educat allà, segurament sí que hagués estat una persona religiosa simplement pel fet d’haver-me inculcat tant la religió.
    Encara que no m’agradi la religió he de dir que les respecto totes i que estudiar-les m’agrada, ja que puc saber-ne molt més de les diferents ideologies del passat i del present. Estudiar la religió romana i grega m’agrada molt perquè tenen un munt de coses per descobrir i aprendre. La cultura clàssica és una de les meves assignatures preferides perquè sóc una persona completament d’història i a la que li encanta saber sobre un munt de cultures diferents i de totes les èpoques.

  33. Edgar.N

    La religió grega era politeista i com a l’antiguitat es creia molt en els deus a part de que tots els seus deus tenien una història amb problemes.

    Jo crec que en aquella epoca seriem creients ja que no sabriem res sobre les teories d’ara.

  34. Oussama

    Molt bon treball per part de tots. Jo penso que si tots nosaltres nasquéssim en un ambient tant religiós on es fan celebracions i festes religioses tots seriem creients.

  35. ainablanch

    La religió de l’antiga Grècia era politeista, rendien culte a diverses divinitats. Cadascun d’aquests déus o deesses, tenia uns «poders sobrenaturals». El temple era l’estança dels déus a la terra.
    Per als grecs, els déus no eren els creadors del tot, només s’havien creat a ells mateixos i eren immortals, per tant, estaven lune de la mort.

    Perquè els déus es comuniquessin amb els humans, estaven els oracles. Aquestes donaven resposta sobre coses desconegudes del passat, present i futur. Els oracles, doncs, eren peça clau a algunes decisions humanes.

    Els grecs utilitzaven els ritus per expressar agraïment als déus i demanar-los ajuda o consell. Això es feia a casa, temples o santuaris. Alguns tenien a la seva pròpia casa, un altar per la deessa de la llar i als morts de la família.
    També es feien sacrificis o ofrenes, que servien per complaure els déus i rebre la seva protecció. Els sacrificis solien ser holocausts, és a dir, se sacrificaven animals, els quals el cos era consumit pel foc. I es feien a l’exterior del temple, mai a l’interior.

    Els Jocs Olímpics era un esdeveniment festiu molt important pels grecs, ja que no només eren proves físiques, sinó que també es feien homenatges a les deïtats importants de l’època.
    El teatre també era molt important, ja que se solia representar els mites, per així rendir homenatge, també.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *