Després d’estudiar les unitats del llibre de Grec 1 (ed. Teide) Aspectes de la religió grega. Els jocs atlètics i el Teatre, ens vàrem adonar que el poble grec era, a diferència de nosaltres, profundament religiós i hem intentat descriure els aspectes més importants, al nostre entendre, de la religió grega i, a continuació, tots o gairebé tots hem fet una recreació sobre com l’haguéssim viscut de ser grecs de l’antiga Grècia.
Quina recreació us ha agradat més? Per què? Quims aspectes en destaqueu? Què us ha sobtat més de la religiositat de l’antiga Grècia? Què sabeu de les festes religioses del calendari àtic?…
Alumnes de Grec 1
Xaipe!
La religió grega era politeista perquè va rendir culte a nombrosos déus. Els grecs concebien als seus déus com a éssers amb poders sobrenaturals que actuaven sobre les forces de la naturalesa i que podien auxiliar als éssers humans en tots els aspectes de la seva vida, des de les accions quotidianes fins a les guerres.
Jo de ser grega crec que seria bastant religiosa i tot el que m’envoltés tindria a veure amb la religió, penso que també participaria en tots els rituals, també en els que més m’agradessin iem sentís protegida i també aniria als llocs sagrats, com per exemple un temple, que era la casa de la divinitat en la qual els sacerdots n’éren els servidors.
Pingback: Kahoot de religiositat a l’antiga Grècia: Els jocs esportius | Citius, Altius, Fortius
Xaipe!
Suposo que si fos grega seria una persona extremadament religiosa. M’atraurien les mateixes coses que m’atrauen ara i que em desperten més curiositat com per exemple els monstres mitològics, les sirenes, els centaures, pegàs… Tot això aniria sumat a la convicció incondicional que segurament sentiria cap a les diverses deïtats. Simplement m’imagino que em deixaria portar pel corrent majoritari ja que si creixes en un entorn dedicat a la religió i vius en una societat que viu per complaure als déus, deu ser molt complicat sortir d’aquest cercle. Dubto que estigués ben vist o, almenys, acceptat el fet de considerar-se a un mateix ateu.
De totes maneres, potser també m’haguéseressat per cultes mistèrics ja que alguns es caracteritzaven per la creença del dualisme entre l’ànima i el cos, fet que realment penso que és cert.
Xaipete!!
Jo crec que si fos grec hagues viscut molt la meva religiosita, d’una forma mes interior que exterior com faig ara. També crec que participaria en tots els cultes religiosos i sentiria un profund respecta per els diferents deus. No crec que hagues cregut en monstres però estaria molt interesant en les historiès mitologiques.
Pingback: Comparativa entre les religions mesopotàmica i grega | El fil del mite grec
Pingback: Els sacrificis en El viatge dels Argonautes | Aracne fila i fila
Xaipe!
Ara, cada vegada més, creiem menys en la religió i tot el que l’envolta . Com ja se sap els grecs, com els romans, eren molt religiosos. La religió era el pilar fonamental, trobaven totes les respostes als seus dubtes, qualsevol cosa, dolenta o bona, que els passava era perquè els déus així ho decidien. Tenien rituals i sacrificis dedicats als déus, cosa que ara es veuria com una cosa molt estranya.
Si jo visqués en aquella època i fos una dona romana, de segur que seria 100 % religiosa, m’hagués criat en una família grega que així m’hauria educat; aniria al temple, participaria en rituals i sacrificis, pregaria als grecs…
Χαιρετε,
En l’antiga Grècia , eren molt religiosos. El que més destacava en ells eren les creences i els ritus. La religió grega era politeista perquè tenien nombrosos déus, i els grecs concebien als seus déus com a éssers amb poders sobrenaturals.
Els humans estaven a favor dels capricis i les decisions dels déus, que els exigien un reconeixement del seu poder perquè tenien sota el seu control els mecanismes de la natura i de les relacions humanes, dels quals depenia els mitjans de subsistència dels homes i la seva esperança d’una vida feliç. Si els mortals complien les seves obligacions envers els déus, per mitjà dels rituals religiosos, aquests els afavoririen i els podrien concedir allò que els demanessin. Era una relació, per tant, basada en la reciprocitat, en l’intercanvi que es pot expressar amb la fórmula llatina do ut des ‘et dono perquè em donis.
També creien en els herois, que eren fills d’un déu i un mortal. Els herois, com ara Aquil·les, Ulisses o Hèracles (Hèrcules), eren molt poderosos, però mortals, i els grecs els consideraven els fundadors de les ciutats i l’origen de les famílies més importants. També creien en l’existència de criatures fantàstiques, com els ciclops, que eren monstres d’un sol ull, o els centaures, que eren cavalls amb cap, bust i braços humans.
Als santuaris es feien ritus comunitaris. Oferien als déus representacions teatrals i competicions esportives, com és el cas dels jocs olímpic.
En definitiva, els grecs pensaven que els déus podien ajudar o perjudicar els éssers humans. Per això, era important conèixer l’opinió dels déus. Els oracles eren missatges dels déus que podien ser interpretats pels endevins. L’oracle més famós era el de Delfos, on acudien fins i tot els governants per a saber l’opinió dels déus sobre la seva acció de govern i les futures accions a portar a terme.
Xaipe!
Jo no sóc gens religiosa. Sóc una d’aquelles persones a la qual li agrada entrar a les esglésies únicament per veure l’art de l’època i la seva arquitectura. M’encanta quan vaig a la sagrada família, ja que la considero una de les millors esglésies que pot existir, l’art que conté és increïble! Quan vaig a un altre país i vaig a veure la seva arquitectura també m’agrada molt veure esglésies, ja que són molt boniques, però en canvi no m’agrada la missa. Sincerament, si fos una dona de l’antiga Grècia la societat no m’acceptaria molt, ja que no sóc gens religiosa. Però he de dir que m’agrada molt més la religió grega que no la cristiana. M’agrada ja que hi ha molta més varietat de deus els quals s’atribueixen per moltes coses diferents. Si ho miro des d’una altra perspectiva, si hagués nascut en aquella època i m’hagueren educat allà, segurament sí que hagués estat una persona religiosa simplement pel fet d’haver-me inculcat tant la religió.
Encara que no m’agradi la religió he de dir que les respecto totes i que estudiar-les m’agrada, ja que puc saber-ne molt més de les diferents ideologies del passat i del present. Estudiar la religió romana i grega m’agrada molt perquè tenen un munt de coses per descobrir i aprendre. La cultura clàssica és una de les meves assignatures preferides perquè sóc una persona completament d’història i a la que li encanta saber sobre un munt de cultures diferents i de totes les èpoques.
La religió grega era politeista i com a l’antiguitat es creia molt en els deus a part de que tots els seus deus tenien una història amb problemes.
Jo crec que en aquella epoca seriem creients ja que no sabriem res sobre les teories d’ara.
Molt bon treball per part de tots. Jo penso que si tots nosaltres nasquéssim en un ambient tant religiós on es fan celebracions i festes religioses tots seriem creients.
La religió de l’antiga Grècia era politeista, rendien culte a diverses divinitats. Cadascun d’aquests déus o deesses, tenia uns «poders sobrenaturals». El temple era l’estança dels déus a la terra.
Per als grecs, els déus no eren els creadors del tot, només s’havien creat a ells mateixos i eren immortals, per tant, estaven lune de la mort.
Perquè els déus es comuniquessin amb els humans, estaven els oracles. Aquestes donaven resposta sobre coses desconegudes del passat, present i futur. Els oracles, doncs, eren peça clau a algunes decisions humanes.
Els grecs utilitzaven els ritus per expressar agraïment als déus i demanar-los ajuda o consell. Això es feia a casa, temples o santuaris. Alguns tenien a la seva pròpia casa, un altar per la deessa de la llar i als morts de la família.
També es feien sacrificis o ofrenes, que servien per complaure els déus i rebre la seva protecció. Els sacrificis solien ser holocausts, és a dir, se sacrificaven animals, els quals el cos era consumit pel foc. I es feien a l’exterior del temple, mai a l’interior.
Els Jocs Olímpics era un esdeveniment festiu molt important pels grecs, ja que no només eren proves físiques, sinó que també es feien homenatges a les deïtats importants de l’època.
El teatre també era molt important, ja que se solia representar els mites, per així rendir homenatge, també.