Tag Archives: Geografia

Referents relacionats amb la ciutat d’Olímpia

CIUTAT AL PELOPONNÈS ON VAN SORGIR ELS JOCS OLÍMPICS AL 776 a. C., JOCS OLÍMPICS DE L’ERA MODERNA, MARCA DE MÀQUINES D’ESCRIURE, MARCA ESPANYOLA DE BICICLETES I EQUIP DE FUTBOL DEL PIREU (ATENES)

A veure si saps per què els jocs olímpics es diuen encara així? Per què els déus grecs són olímpics? Què és un gol olímpic? i què vol dir olímpic, olímpicament…?

Francesc Franquet Yerro

Les grans polis de l’imperi grec

 La civilització grega va néixer a les costes de la península Balcànica i a les costes i a les illes del mar Egeu. Aquest medi físic va donar lloc a una agricultura de tipus mediterrani: oliveres, vinyes i blat. La seva ubicació marítima va permetre la pesca i el comerç per tota la costa mediterrània.

 Els grecs tenien una cultura que els agermanava: parlaven una mateixa llengua i feien servir un alfabet comú per escriure-la. També practicaven una mateixa religió, per això tenien molts lligams en comú que els feien sentir-se membres d’una mateixa civilització. 

El món grec s’organitzava en petites ciutats-estat independents, anomenades polis. Cada polis tenia les seves lleis, la seva moneda, el seu exèrcit i el seu govern. La base econòmica d’aquestes polis consistia en: la trilogia mediterrània, la pesca i el comerç marítim, i això Plató (Fedó, 109 b) ja ho sabia molt bé!

τοὺς μέχρι Ἡρακλείων στηλῶν ἀπὸ Φάσιδος ἐν σμικρῷ τινι μορίῳ, ὥσπερ περὶ τέλμα μύρμηκας ἢ βατράχους περὶ τὴν θάλατταν οἰκοῦντας…

Des del Fasis fins a les Columnes d’Hèracles, habitem a l’entorn de la mar com formigues o granotes a l’entorn d’un bassal. (Grec 2, ed. Teide)

En color blau trobem Atenes, la metròpoli de l’imperi grec i la ciutat més important d’aquesta civilització, pel que fa a les ciutats estat es troben representades en color vermell i representen aquelles polis que tenien potestat per autogestionar-se. En color verd trobem les colònies, ciutats que pertanyen a la metròpoli i que es regien per les lleis d’aquesta.

 Naim Bensaed

2n Batx C

Viatge al Peloponnès

La península del Peloponnès està situada a la part meridional de la Grècia central. Actualment és una de les zones més impressionants de Grècia, degut en gran mesura a la seva riquesa natural i a la història dels seus antics edificis, que encara perduren en camps i ciutats. A més, és una zona de fàcil accès mitjançant creuers, que també et poden portar a Atenes, i degut a a situació econòmica actual del país hel·lènic és un destí  bastant assequible per a nosaltres. Hi ha dues opcions principals per anar-hi: La primera és fer un creuer pel mediterrani occidental, que ens surt bastant més car però ens permet visitar moltes illes i zones molt interessants del mar Egeu, a més de les grans ciutats italianes i gregues que es troben a la vora del Mediterrani. L’altra opció seria anar en avió a la ciutat d’Atenes i anar des d’allà al Peloponnès a través de l’istme de Corint, i si tenim diners extres podríem passar algun temps en la capital grega.

Istme de Corint

Podem dividir els llocs d’interès turístic en urbans i rurals. Per cert, abans de continuar he de dir que aquesta és una guia només per visitar llocs relacionats amb l’època clàssica. Primer veurem les zones urbanes:

Al nord es troba la ciutat de Corint, que en l’època clàssica va arribar a ser la segona ciutat més gran i poblada de l’Hèl·lada, per darrere d’Atenes. A Corint podem visitar una gran quantitat d’edificis com temples o edificis públics tant de l’època grega com de la romana:

– Temple d’Apol·lo: Aquest temple va ser construït l’any 550 a.C. a un turó de la ciutat, i està considerat una de les millors construccions de l’estil dòric arcaic. La història diu que va estar construït on Belerofont va capturar Pegàs per matar la Quimera. Això és el que queda després de més de 2500 anys en peu.

 

– Acrocorint: L’acrocorint és una elevació rocosa situada al costat de Corint, i allà es va edificar l’acròpoli de la ciutat (d’aquí el nom). Durant l’època medieval va ser convertida per l’imperi bizantí en una inexpugnable fortalesa, en gran part gràcies a la seva geomorfologia. Durant tota l’època medieval i bona part de l’època moderna va ser utilitzada com a base militar pels diferents imperis que van ocupar Grècia, i actualment és un dels més importants i millor conservats castells de tot l’Hèl·lade, ja que no va patir cap dany durant les dues guerres mundials, malgrat que en les dues Grècia va ser un dels escenaris de guerra, especialmet en la segona.

També podem trobar monuments que són restes de ciutats que van alcançar una gran glòria en el passat i que ja no existeixen:

– L’estadi d’Olímpia: En l’antiguitat, aquest estadi era un lloc sagrat, ja que era on es realitzaven les activitats esportives dedicades a Zeus, els famosos jocs olímpics. Aquest estadi teni un aforament de 50000 persones, i els millors esportistes de cadascuna de les ciutats de Grècia anaven a guanyar-se la glòria i honrar la seva ciutat. Allà es van realitzar les proves d’atletisme dels jocs olímpics de 2004 celebrats a Grècia.

 

Després tenim una sèrie de llocs més naturals per la gent que vulgui veure els espectaculars paisatges de Grècia i trepitjar el mateix sòl on 2500 anys abans espartans, atenecs i corintis es van barallar per ser la potència hegemònica de Grècia:

– El mont Taíget: Aquesta muntanya és molt famosa perquè era el lloc on els espartans llençaven els nadons que tenien algun defecte físic o mental (per més informació sobre aquest tema, veure el codi d’honor espartà). La serralada té uns 100km de llarg i passa per les prefectures de Lacònia, Messènia i Arcàdia. No només és un lloc molt interessant per visitar per la seva història, sinó que a més es pot veure mitja Lacònia. La vall del riu Eurotas s’estén cap a l’est, el mar Jònic cap a l’oest i el sud i al nord la regió d’Arcàdia i el golf de Messènia.

A més, al Peloponnès hi ha una gran quantitat de rius i valls que crec que són ideals per fer excursions i altres activitats amb la naturalesa i que valen la pena visitar.

El Peloponnès és un territori amb un patrimoni històric molt gran, no només pels temples i edificis, sinó perquè allà es va desenvolupar un dels conflictes militars més importants de la història antiga, la guerra del Peloponnès. Aquesta guerra enfrontà a la Liga de Delos (liderada per Atenes) amb la liga del Peloponnès (liderada per Esparta). La victòria va acabar en mans del bàndol espartà, però el conflicte va ser trascendental per l’inici de la decadència de Grècia i la posterior ocupació romana del territori. Les pèrdues humanes i materials i l’arruinament de les grans potències gregues, que van perdre part de les seves colònies i exèrcits, a més d’una posterior època plena de guerres civils, van marcar el decliu d’una civilització que havia controlat el comerç i els recursos de la mediterrània des de feia molts segles.

Personalment, el Peloponnès em sembla on lloc que realment val la pena conèixer in situ, i que ens pot portar a l’escenari de l’època clàssica a través de les ruïnes que ens han deixat els pobles de l’antiguitat i els espectaculars paisatges que podem recórrer fent-nos una idea de com veien el món els grecs.

Carlos Thiriet, alumne de grec de  1r Batxillerat

Oda a una urna griega

En aquest article volem que relacioneu la geografia grega i les seves referències en la poesia de tots els temps!

[youtube width=”650″ height=”550″]https://www.youtube.com/watch?v=tWpPsJxYHMQ[/youtube]

El poema que nosaltres hem situat al mapa Poètic de Grècia (obert el 2009 per la nostra professora Margalida Capellà)  és aquest fragment d’Oda a urna griega del poeta romàntic britànic John Keats.

Oda a una urna griega

¡Ática imagen! ¡Bella actitud, marmórea estirpe
de hombres y de doncellas cincelada,
con ramas de floresta y pisoteadas hierbas!
¡Tú, silenciosa forma, tu enigma nuestro pensar excede
como la Eternidad! ¡Oh fría Pastoral!

Cuando a nuestra generación destruya el tiempo
tú permanecerás, entre penas distintas
de las nuestras, amiga de los hombres, diciendo:
<>… Nada más
se sabe en esta tierra y no más hace falta.

John Keats, Oda a una urna griega (traducción de Julio Cortázar) John Keats

Es tracta, doncs, d’anar posant poemes o fragments de diferents autors i èpoques i localitzar-los en el Google maps de Grècia. Heu de deixar en un comentari el poema que heu localitzat o bé demanar permís per editar el mapa.

oda a una urna griega

Iria Rael i Omaima el Azouan 1rD batxillerat Humanístic

 

“Somnis de Grècia”

Aràcnids i aràcnides poetes, us animo un any més a emplenar els nostres blocs de poesia.

SOMNIS DE GRÈCIA

Oliveres verdes i platejades,
oliveres de Grècia de troncs retorçats,
oliveres que reben la besada
de Zèfir, el vent de l’ocàs.

Sota el carruatge daurat d’Hèlios,
travesso restes esplendents,
temples, escultures que parlen de bellesa,
de segles dormint el son del temps.

Es fa fosc i busco Selene entre els astres
perquè ja s’adorm la verdor dels xiprers.
La memòria s’endinsa en les imatges,
llavor de somnis en la nit.

Pepita CASTELLVÍ

Cor poètic

Tot són ganes de viatjar a Grècia!

Continuem rebent viatges a Grècia! Tot són ganes d’anar-hi! Després de viatjar per les illes gregues del mar Egeu, ara viatgem per Atenes i voltants; també farem tot un tour a la recerca dels millors paratges grecs.

L’Ariadna Zarkos ha fet un vídeo amb una ruta pels llocs que li han semblat més bonics del paisatge grec.

Ariadna Zarcos
1r Batxillerat Grec

Viatgem a les illes gregues del mar Egeu

Hic et nunc “Viatgem a les illes gregues del mar Egeu”. Són els treballs personals de les alumnes de Grec 1 (Rebeca Barroso, Maria Mayor i Clàudia Cazaux) a partir del tema IV de Grec 1 (ed. Teide), “El poble grec i el seu marc geogràfic”:

En primer lloc, les illes Cíclades (Κυκλάδες), que formen un cercle al voltant de Delos: Andros, Naxos, Paros, Ceos, Melos, Míconos…

[youtube]https://youtu.be/oWF8iRh_uCs[/youtube]

A continuació, les Espòrades (Σποράδες), un conjunt d’illes disseminades, situades a prop de l’Àsia Menor: Samos, Cos, Rodes, Telos, Lemnos, Samotràcia,…

Una illa molt important és Creta, la gran illa del sud, creuada d’oest a est per la serralada de l’Ida. Va ser el bressol de la civilització minoica:

També cal destacar – i potser algú s’anima a fer-ne la presentació!- les petites illes del golf Sarònic, al sud de l’Àtica, Egina i Salamina; així com l’illa d’Eubea, situada davant Beòcia i l’Àtica; precisament, des d’Àulida va partir l’estol grec cap a Troia.