Tag Archives: Arquitectura

D’obra: Ceràmica aplicada a l’arquitectura al Museu del Disseny de Barcelona

2 Replies

L’exposició D’obra:Ceràmica aplicada a l’arquitectura és la primera exposició dedicada als usos, funcions, simbolisme i estètica d’aquest tipus de ceràmica, que abasta una selecció de tres-centes peces de ceràmica aplicada a l’arquitectura des de l’antiguitat fins avui procedents de nombrosos museus europeus i de la seva pròpia col·lecció. Entre les peces gregues i romanes, destaca la cara de la Gòrgona, que situada al capdamunt dels edificis, foragitava els enemics i les peces massisses de terracota en forma de H que dibuixaven nervadures entre les quals encaixaven primes làmines ceràmiques permetien aixecar voltes. Els arcs de les termes romanorepublicanes de Cabrera de Mar, tanmateix, van fer servir una estructura única al món romà: peces buides còniques encastades unes dins les altres formant llargs nervis que es doblegaven naturalment.

No us la perdeu! Es pot visitar al Museu del Disseny de Barcelona fins al 29 de gener de 2017. Podeu participar també en el concurs a Instagram  abans del 30/11/2016 amb el hashtag #MapaCeramica

Mercè Otero-Vidal

Art a l’antiga Grècia

21 Replies

Els conceptes principals de l’art grec són: l’home, la natura, la raó, l’harmonia i la bellesa. L’antecedent de l’art grec és l’art etrusc, a l’actual Toscana italiana, del qual conservem informació gràcies a Vitruvi. I va influir posteriorment l’art romà, el renaixement i el neoclassicisme. Hi podem classificar tres etapes: l’arcaica, la clàssica i l’hel·lenística. L’art grec té tant escultura, com pintura, com arquitectura. Tot i que de pintura pràcticament només es conserven les que es pintaven als recipients, no és el cas de l’escultura i l’arquitectura.

En arquitectura, els edificis estaven compostos per 4 parts: el krèpis (base), la columnata (les columnes), l’entaulament (l’arquitrau i el fris) i, finalment, la coberta. Les característiques columnes podien ser d’ordre dòric, jònic o corinti. Tot i que cadascun correspon a una etapa diferent, al ser la història acumulativa podia ser que hi hagués un ordre anterior en un edifici de l’època hel·lenística per exemple. Aquí tenim els tres ordres:

A més, els grecs buscaven tanta simetria, harmonia i perfecció que van fer una sèrie de càlculs matemàtics (èntasi) perquè les columnes del Partenó des de lluny, es veiessin completament paral·leles entre elles i perpendiculars al terra, ja que l’ull humà deforma una mica la imatge. Els grecs utilitzaven únicament el sistema arquitravat.

En quant a les escultures, van començar a tenir més moviment, des d’un moviment dissimulat (a l’època arcaica) a un moviment dramàtic i molt expressiu (època hel·lenística).

GREC ARCAIC GREC CLÀSSIC GREC HEL·LENÍSTIC
Kore Dorífor de Policlet Lacoont i els seus fills

Heus aquí una petita taula amb les característiques dels 3 períodes de l’antiga Grècia:

GREC ARCAIC GREC CLÀSSIC GREC HEL·LENÍSTIC
Influències Egipte Autòcton Orientals
Escultura Posicions rígides Escàs moviment Màxima expressivitat i dramatisme
Arquitectura (ordre) Dòric (s. VIIa.C) Jònic (s. VI a.C) Corinti (s. IV a.C)
Temes Ofrenes a déus Ideal de bellesa Diversos
Context Imperi micènic  La polis grega  Imperi d’Alexandre el Gran

Judit Gimènez Roig, 2n Batxillerat C

L’arquitectura a l’Antiga Grècia

6 Replies

Sóc la Maria Mayor alumna de Grec de 1r de Batx de l’IPM, i el meu apunt tracta sobre l’arquitectura a l’Antiga Grècia. Reprenent el fil de l’art grec (Unitat 8 Grec 1 ed. Teide), després d’haver fet La pintura mural a l’antiga Grècia.

L’art grec és el model d’inspiració de l’art europeu. Aquest art és desenvolupa al seu ritme i aviat arriba a la perfecció. Es divideix de la manera següent: període de formació (1000-650 aC) període arcaic (650-450 aC) període clàssic (450-325 aC) i període hel.lenístic (325-30 aC). A Grècia es troben les primeres mostres d’art en l‘art minoic o cretenc (2000-1400 aC).

L’arquitectura
En l‘art minoic es realitzaven construccions de grans palaus amb un pati central de forma rectangular i amb moltes estances i magatzems. Les obres i els artistes importants d’aquest art va ser els Palaus de Cnosos, Festos, Hàgia Tríada i Mal.lià.

En l‘art micènic es feien construccions de fortaleses emmurallades amb un gran palau, la

Tresor d’Atreu, Micenes

part principal del qual era el mègaron o sala rectangular amb columnes. També es feien tombres de corredor. Les arquitectures importants van ser les Fortaleses de Micenes i de Tirint, el Palau de Pilos i el Tresor d’Atreu o tomba d’Agamèmnon, a Micenes.

En el període de formació es creaven construccions dels primers temples i alguns edificis públics, com el teatre. La part més importants d’aquests temples petits era la cel.la, receptable de la imatge de la divinitat. A partir del segle VII aC ja apareix la columnata que envolta el temple. Una obra important va ser l’Herèon de Samos, d’Argos…

En el període arcaic va continuar la unitat de temple i la creació dels ordres arquitectònics dòric i jònic. D’estil jònic podem reconèixer l’Artemísion d’Efes, de l’arquitecte Reco, i el Didimèon de Milet. D’estil dòric podem reconèixer també l’Herèon d’Olímpia, el temple d’Àrtemis a Corfú o el temple d’Apol.lo a Corint.

Temple d’Àrtemis

En el període d’art clàssic es feien arquitectures monumentals, apareix l‘ordre corinti i es van mantenir els ordres dòric i jònic. D’aquest període podem destacar el teatre de Dionís a Atenes o el d’Epidaure, el monument de Lisícrates a Atenes, el temple de Zeus a Olímpia i els temples de l’acròpoli d’Atenes (el Partenó i l’Erectèon) i els propileus.

Finalment, en el període hel.lenístic trobem els tres ordres clàssics, tot i que es prefereix l’ordre corinti. Es van fer recerques noves sobre formes arquitectòniques. Es va fer una organització interna de les construccions religioses; construcció de sales del consell i de l’assamblea i d’edificis per al lleure col.lectiu. Es va construir l’Olimpièon d’Atenes, el far d’Alexandria, el Monument de les nereides a Zantos, l’altar de Pèrgam, el buleuteri de Milet i l’eclesiasteri de Priene i finalment el teatre de Priene i el gimnàs de Delfos.

Podries reconèixer de quina arquitectura es tracta? Qui la va crear? A quin art pertany? Quines altres manifestacions arquitectòniques gregues coneixes? Què en saps del temple d’Atena Nice Àptera?…

El Panteó de Roma

36 Replies

Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. Una de les primeres obres que hem analitzat ha estat el Panteó de Roma i ens ha fet pensar molt amb l’assignatura de Llatí.
Ens hem adonat que la llengua llatina és molt important ja que ens trobem referents com aquest per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

Interior del Panteó

Interior del Panteó

DOCUMENTACIÓ GENERAL:
Nom: Panteó (Temple de tots els déus.
Arquitecte: No el coneixem però F. Chueca l’atribueix a Apol·lodor de Damasc (gran arquitecte greco-oriental), impulsat a construir-lo per Adrià. Sembla que el mateix Adrià va intervenir en el projecte ja que era molt aficionat a l’arquitectura.
Cronologia: 118-120 dC
Localització: Roma (Camp de Mart), sobre l’antic Panteó d’Agripa.
Dimensions: 18 m (columnes), 42 m (cúpula) 35 m (ample de pòrtic), 58 m (ø de tambor)
Materials i elements constructius:
– Granit gris i rosa en el pòrtic.
– A la cúpula podem trobar materials més lleugers: “Opus caementicium” argamassa barrejada amb pedres, pedra volcànica, pols de maó i trossos de travertí entre altres.
– Maons
– Carreus de pedra
– Gerros de ceràmica buits al l’interior de les voltes per fer-les més lleugeres.
Donada la pobresa dels materials, eren recoberts de plaques de marbre i estuc.

Sistema constructiu:
–Arquitravat al pòrtic
Elements de suport:
– 8 pilars per cúpula. Les columnes i pilastres són corintis
– 8 columnes de granit egipci al pòrtic i 8 a la façana.
Elements sostinguts:
-Cúpula, arcs de mig punt, voltes de canó. Arcs de descàrrega perquè el pes de la cúpula recaigui sobre els pilars.
-Entaulament al pòrtic.
Tipologia: Temple dedicat a tots els déus de l’antiguitat.

ANÀLISI FORMAL:

Espai interior:
Planta: Combina una planta circular coberta amb cúpula amb un pòrtic (orientat al nord) com els dels temples rectangulars que avança cap a l’espectador. Es combina, doncs, un espai centralitzat amb un eix longitudinal que uneix les dues parts esmentades.
Descripció del pòrtic: el pòrtic fa les funcions de prònaos: els intercolumnis donen pas a tres naus, la central més ampla, separades per columnes, cobertes amb una volta de canó i decorades amb cassetons de bronze daurat que s’han perdut; les naus lateral porten a dos absis amb les estàtues d’August i Agripa i la nau central arriba fins l’entrada de la cúpula.
Aquest pòrtic dóna pas a un dels espais circular més gran realitzats fins ara amb una visió estàtica (no canvia amb el desplaçament de l’espectador) i abastable a la vista.
El diàmetre de la cúpula és igual a l’alçada de la cúpula.

Rotonda: la rotonda és en realitat un cilindre tancat, sense obertures, aixecat amb dos murs d’opus caementicium per resistir el pes. El gruix dels mur és de 6 m. Vuit pilars dobles recullen la càrrega de la cúpula, repartida per grans arcs de descàrrega situats a la cúpula

L’aspecte interior d’aquesta rotonda o cilindre és el d’una estructura de dos pisos separats per entaulament i cornises:
– L’inferior amb columnes i pilastres corínties que s’alternen amb exedres i fornícules on es situaven estàtues de les divinitats. Es tracta d’una alternança d’espais massissos i espais buits amb 8 pilars.
– Els pis superior que fa les funcions de tambor de la cúpula presenta una successió regular alterna d’espais massissos i quadrats i buits rectangulars amb frontons triangular

La cúpula està formada per dues capes de formigó amb addicions de materials diferents en funció de pes recollir per uns arcs de descàrrega que connecten amb els pilars abans esmentats. El mur de la cúpula es va aprimant fins arribar a 1.40 de gruix. El revestiment de la cúpula està format per cinc anells de 28 cassetons (140 en total) que disminueixen de tamany segons l’alcada. L’efecte eteri de la cúpula queda reforçat per l’ull central (opeion, oculus) de 8.21 m d diàmetre que actua com a disc solar mòbil que il·lumina les diferents parts de interior en funció del sol que provoca gran lluminositat.

Espai exterior:
-Pòrtic: recinte rectangular de façana clàssica. És un temple octàstil d’ordre corinti, tenen capitell de marbre, el fust de granit egipci amb escalinata central i estructura arquitravada.
-Entaulament i frontó: hi ha una inscripció referent a Marc Agripa, fill de Luci, al fris: M·AGRIPA·L·F·COS·TERTIUM·FECIT

L’exterior estava recobert amb plaques de marbre i estuc, i la cúpula amb teules de bronze daurat. L’interior era molt més ric en decoració que l’exterior, que era força pobre.

-Elements decoratius: són poc avui en dia ja que han desaparegut moltes plaques de marbre i estuc del revestiment, així com les teules de bronze daurat que hi havia a la cúpula, tampoc es conserven els bronzes del sostre de l’entrada. Sembla ser que els cassetons de la cúpula estaven pintats de color blau amb estrelles daurades, representaven el cel.  Les columnes de fust estriat i rics capitells corintis, els frontons, els medallons i les cornises són altres elements decoratius de l’interior.

Interior del Panteó

Es conserven les portes de bronze originals i el paviment antic de marbre.

Estil:
El Panteó es un bon exemple de la capacitat constructiva dels romans, pels materials i tècniques, i una mostra d’interès pels espais interiors. La intencionalitat monumental era de caire imperial. Hi trobem les principals característiques de l’arquitectura romana:

– Els romans mantenen els ordres clàssics creats pels grecs però amb aportacions pròpies, com el capitell compost, el qual combina les formes vegetals del corinti amb volutes jòniques o amb una decoració figurativa. També cal assenyalar l’anomenat ordre toscà, molt semblat al dòric però amb base, fust llis i capitell amb alguna motllura afegida a l’equí i l’àbac. Malgrat aquestes innovacions els romans no van abandonar els ordres grecs.

– Els romans mantenen l’arquitectura arquitravada, especialment als edificis religiosos. Incorporen l’arc de mig punt i la volta.

-No oblidem l’acusat sentit pràctic dels romans, que els farà estudiar i preocupar-se molt més que els grecs pels espais interiors de l’edifici i la seva funcionalitat.

-Tot això farà que s’ampliï moltíssim els tipus d’edificis típics de l’art romà. Alguns d’ells es realitzaran dins d’un estil massís, racional, funcional i amb escassa decoració (com per exemple algunes termes); mentre que altres edificis els realitzaran dins d’un estil més decoratiu o representatiu, com seria el cas dels arcs de triomf, en els quals predomina la concepció de l’arquitectura com a decorat, amb una clara intenció política.

-Respecte als materials arquitectònics, els romans van fer servir diferents tipus de pedres, però l’aportació. en aquest terreny és la utilització de l’opus caementicium, formigó format per una barreja de calç, sorra, peces de roca volcànica, trossos de pedra i com a material d’unió l’anomenada puzzolana (sediment de cendres volcàniques i calç). Aquest material era barat i obligava a situar a sobre un revestiment: inicialment es va fer amb l’opus reticulatum, és a dir, cobrir el ciment amb peces de pedra col·locades romboïdament. Més endavant, van fer servir l’opus latericium, és a dir, un revestiment amb maons. També realitzaven revestiment luxosos, amb marbres de colors, estucats i pintures.

Panteó de Roma

INTERPRETACIÓ

Encàrrec: Adrià
Funció: religiosa i de glorificació a l’emperador.
Significat / Marc històric: Esta dedicat a tots els déus (Pàntheon del grec Πάνθεον): la seva planta circular simbolitza l’acolliment ofert a tots els déus. A l’interior es veia una al·lusió a la cosmologia romana, específicament a la cúpula, amb els 28 cassetons, que simbolitzen els mesos lunars, 5 esferes concèntriques que simbolitzen el sistema planetari antic amb el sol al centre i, per últim, una volta celeste amb el sol al centre que simbolitza Roma com a centre de l’univers que coneixien.

El 609 va ser convertit en església, actualment acull els sepulcres de Rafael, Victor Manuel II i Humbert I.

CONCLUSIÓ:
En conclusió, la grandiositat, la bellesa, la monumentalitat i l’equilibri d’aquesta arquitectura fa que sigui considerada com a una obra clàssica i que hagi estat imitada arreu.

Pervivència arreuLa Rotonda dissenyada per Jefferson a la Universitat de Virgínia

Ens ajudes a geolocalitzar aquest i altres edificis que imitin el Panteó d’Agripa?

· Aquí us deixem un vídeo amb l’explicació del Panteó de Roma:

[youtube]http://youtu.be/PFTlZ6mLl50[/youtube]

El Partenó

39 Replies

Què us ha semblat la història del Partenó de Costa Gavras? A nosaltres ens va impressionar quan la vàrem visionar al nostre Moodle de Grec 1. Aquest any hem escollit l’assignatura d’Història de l’Art. La primera obra que hem analitzat ha estat efectivament el Partenó d’Atenes. Aquesta obra està molt relacionada amb l’assignatura de Grec.
Ens hem adonat que l’Antiga Grècia és molt important ja que ens trobem referents com aquests per tot arreu. Per tant, hem decidit compartir amb vosaltres el nostre comentari. 

John Bailey (1750–1819), Vista del Partenó des dels Propileus. Colorejat a mà per Edward Dodwell, 1819.

DOCUMENTACIÓ GENERAL: 
Nom: Partenó (Παρθενος, Verge)
Tipologia: Temple
Arquitectes: Ictinos i Cal·lícrates, sota la direcció de Fídies i per iniciativa de Pèricles.
Cronologia: 447-438 aC
Localització: Situat en un lloc privilagiat de l’Acròpolis d’Atenes, envoltat d’un escenari de temples i recintes sagrats
Dimensions: Estilobat esglaó superior: 69.5 x 33,88m. Façanes: 18 m d’alçada
Materials: marbre del Mont Pentèlic de color rosat o blanc i teules de marbre de Paros.
Aparell: murs interiors isòdoms ( Mur format per fileres de carreus iguals)
Sistema constructiu: arquitravat (utilització de bigues rectes sostingudes per suports verticals com columnes o pilars).
Elements de suport: columnes dòriques i murs interiors isòdoms
Elements sostinguts: Llinda o arquitrau:
– Entaulament: llinda, fris, cornisa i frontó dòrics
– Coberta de dues aigües.

ANÀLISIS FORMAL:

Espai interior:

– La planta és rectangular amb una orientació a l’est, l’entrada principal és la pronaos ( l’espai situat davant del temple, entrada d’un temple grec) per l’oest. Ens permet comprovar les diferents parts d’un temple grec, però amb alguns novetats com ara la Prónaos (πρόναος), naos (ναος), una sala nova i opistòdom.
-La naos té major amplada i una perístasi (Περίστασις) més petita que en altres temples. La naos es troba dividida en 3 naus per una sèrie de columnes dòriques i en el centre es trobava l’estàtua d’Atena Pàrtenos, d’uns 11m i amb guarniments guerrers, realitzada per Fídias.
-La sala nova està situada entre la naos i l’opistodòm, sembla ser que es feia servir per guardar el tresor de la deessa i l’Estat, encara que no queda del tot clar. Sembla que també podia fer-se servir per realitzar els preparatius de la festa de les Panatenees. En aquesta sala s’hi aixecaven quatre columnes jòniques.

-La prónaos i l’opistòdom eren pàcticament uns pòrtics hexàstils

Espai exterior:
És un temple dòric, perípter (περίπτερος) i octàstil, amb 17 columnes als laterals. Així mateix aquest temple presenta totes les correcions constructives que feien servir els grecs per idealitzar els edificis:

– La curvatura de línies horitzontals cap a l’interior de l’edifici
–Èntasi a les columnes
-Inclinació de columnes cap endins
-Columnes els extrems del mateix diàmetre
-Desigual distància d’intercolumnes en funció de la perspectiva
-No existeix una línia recta, totes són corbades per aconseguir elasticitat i adaptació al terreny.

File:Parthenon-top-view.svg

Imatge de la planta

Elements no constructius:

Aquesta il·lustració assenyala el frontó, les mètopes i el fris del Partenó, on hi havia les escultures.

Al Partenó destaquen els relleus escultòrics de Fídias i els seus deixebles que formen part del programa polític i religiós de Pèricles:
–  Hi ha 92 mètopes que representen amb l’alt relleu la Història de Grècia: el combats dels déus contra els gegants, la centauromàquia, la caiguda de Troia i la lluita amb les amazones.

Reconstrucció del Partenó assenyalant el frontó. Il·lustració de Kate Morton.

– Els frontons presenten dibuixos i descripcions antigues. El frontó occidental representava la lluita entre Atena i Posidó per adjudicar-se la protecció de la ciutat, amb la victòria final d’Atena; mentre que el frontó oriental estava decorat amb les escultures que representaven el naixement d’Atena del cap de Zeus.

-El fris interior és continu amb el mur de la naos, des de l’angle sud est en dues direccions fins la cara oriental amb el tema de la processó de les Panatenees.
El color és aplicat a:
– Als cabells, ulls i roba
– A les estries de les columnes de vermell
– Els Àbacs de blau
-Els Tríglifs de blau i groc
– Els fons dels frontons i mètopes de color vermell.

Amb quin número es correspon cada part?

parteno

ESTIL:

Presenta característiques de l’arquitectura grega clàssica: d’ordre dòric, els precedents d’aquest són el temple egipci i l’estructura del temple prehel·lènic. Durant el temps que durà la construcció del Partenó, Atenes es va convertir en el lloc de reunió d’artistes, aportant els seus millors coneixements, intercanviant idees, competint entre si, etc. Tot això va donar com a resultat l’estil clàssic grec que, desenvolupat al Partenó serà imitat per l’art posterior.

INTERPRETACIÓ:
Va ser un encàrrec de Pèricles, com a obra culminant del programa d’edificacions i de l’embelliment monumental d’Atenes, perquè aquesta fos model escola de Grècia. Després de la derrota dels perses a les Guerres Mèdiques, Pèricles va iniciar, juntament amb Fídias, un programa de reconstrucció de l’Acròpolis.

Reconstrucció de l’acròpoli d’Atenes. Il·lustració de Kate Morton.

Caràcter de l’edifici: és un temple dedicat a la deessa Atena Pàrthenos (deessa de la saviesa i de les arts, protectora de la ciutat d’Atenes), construït sobre un altre temple destruït a les Guerres Mèdiques (480 aC). Té un sentit simbòlic el fet d’estar construït a la part més alta de l’Acròpolis, no al centre, sinó on pogués imposar més la seva visió. Crear bellesa, perfecció i harmonia podrien ser el propòsits d’Ictinos i els seus col·laboradors, però el més sorprenent és que van tenir en compte primordialment el punt de vista de l’espectador: les correccions constructives.

FUNCIÓ:
Té  una funció religiosa però no era un temple de culte, sinó un monument exaltador d’Atena, una ofrena als déus. Complia la funció d’aixoplugar l’estàtua de la deessa, que només podia ser admirada des de l’exterior quan s’obrien les gran portes de bronze en dies assenyalats. El dia de l’aniversari de la deessa el sol naixent projectava els raig directament per les portes sobre l’efígie. L’exterior era més important, ja que els rituals religiosos es celebraven a l’aire lliure en forma de processó.

CONCLUSIÓ:

Ens trobem, doncs, davant de l’obra més cèlebre i valorada de l’arquitectura grega clàssica, és el perfecte resum d’un temple dòric, basat en el predomini de l’arquitectura arquitravada, i molt representativa de la cultura grega clàssica amb el seu afany d’idealització i la seva concepció dels edificis com escultures dins d’un escenari solemne com és l’Acròpolis. Paradigma de l’ideari arquitectònic del classicisme: harmonia, equilibri i proporció.

Per últim us deixem un vídeo sobre la reconstrucció del Partenó i el Google Maps de El Fil de les Clàssiques on podreu trobar els diferents Partenons que hi ha arreu del món i alhora col·laborar en afegir-ne més.

 

Del segell a l’arc

2 Replies

Sabeu què vol dir i quin és l’origen del mot filatèlia?

Aquí teniu uns segells de la sèrie  “Arcos y puertas monumentales”

 

  1. Quin d’aquests arcs pot sortir a les PAU de Llatí? On es troba?
  2. Quins heu reconegut?
  3. Podríeu fer una mica de recerca sobre aquests tres arcs romans:
  4. On es troba Cáparra? Quins autors clàssics en parlen? Quin emperador li va donar la categoria de municipium?
  5. Com és un arc tetrapylum?
  6. Què es pot dir de la “Via de la plata”?
  7. On es troba Medinaceli? De quin segle és l’arc? Quines inscripcions s’han pogut reconstruir? Quines altres restes romanes hi ha a Medinaceli?
  8. On es troba Cabanes? Al costat de quina via romana? Quin caràcter s’atribueix a l’arc?
  9. Comenta Arcus triomphalis i col·labora amb aquest Google maps de El Fil de les Clàssiques.

Segells d'arquitectura romana

Mercè Otero (professora jubilada de llatí)
Santa Eulàlia. L’Hospitalet de Llobregat

De itinere: Vènet III – Verona

5 Replies

Quins ressons Shakesperians, a Verona! El balcó de la casa dels Capuleto, la tomba de Julieta… Llàstima que la realitat s’imposa amb tota la seva cruesa en arribar al portal que condueix al patí on Romeu va declarar a la seva estimada el seu amor impossible; milers de grafitti amb declaracions d’amor incíviques converteixen en lleig i desagradable aquell lloc mític. Impossible inspirar-se i rememorar els versos del dramaturg anglès en aquell context. Tot i això, aprofito per preguntar-vos quin episodi de les Metamorfosis d’Ovidi presenta un amor prohibit com el de Romeu i Julieta, en el qual es va inspirar Shakespeare i que és citat explicitament a la comèdia Somni d’una nit d’estiu.

Aquesta decepció, però, no hauria de desanimar el visitant, perquè la ciutat amaga nombrosos centres d’interès menys “mediàtics”. La visita a l’Arena, per exemple, ens pot reconciliar amb la vila, tant per la pervivència clàssica com per les manifestacions culturals que hi tenen lloc, especialment a recintes de tradició grecollatina, com l’amfiteatre o el teatre romans.

Verona era una antiga població, aliada de Roma des del segle III aC, que va rebre la ciutadania romana de mans de Juli César el 49 aC i va ser considerada un emplaçament estratègic durant l’època imperial. Actualment conserva nombrosos monuments d’aquella època, construïts tots ells després del segle I aC, quan va tenir lloc la refundació de la ciutat en un meandre del riu Adige.

[Font: Revista viajes]

Pel que fa a les dimensions, l’Arena era el tercer amfiteatre del món romà, després de Colosseu de Roma i l’amfiteatre de Càpua, i el més ben conservat de tots. El teatre, del segle I aC i recuperat el 1830; tres portes de la muralla de la mateixa època, la Borsari, la Leoni i l’Arc dei Gavi, que flanquejava la via Postúmia; el pont Pietra, l’únic encara visible, ja que del pont Postumio només es pot veure els fonaments en època de sequera; així com d’altres restes disperses per la ciutat completen el ric llegat romà de Verona.

Vista de l’interior de l’Arena de Verona preparada per a la representció de Don Giovanni [Foto: Josep Lario]

A Verona hi trobarem també mil recons d’època medieval, renaixentista o barroca, que aprofiten emplaçament romans, d’entre els quals m’agradaria destacar la Piazza delle Erbe, que ocupa l’espai de l’antic fòrum romà. No en va era tradicionalment la ubicació del mercat d’hortalisses i fruita.(Algú m’explica aquest comentari final?). El monument més antic  de la plaça és la font de Madonna Verona, que en realitat conté una estàtua romana de l’any 380, i a la banda oest l’espai queda tancat pel barroc Palazzo Mezzi, coronat per les estàtues de sis figures mitològiques grecoromanes. Obriu els ulls i digueu-me, de manera raonada, de quins personatges es tracta.

Ve’t aquí un recull d’imatges que il·lustren la informació d’aquest article i que serviran de base a algunes de les activitats que us proposo.

TERESA

“Londinium III: Templa videmus”

12 Replies

Pensàveu que s’havia acabat la sèrie d’articles sobre Londres, oi? Doncs això no ha fet més que començar. Després de sorprendre’m a l’avió i fer el badoc pels carrers de l’urbs britànica, vaig tenir temps de fer un petit recull d’edificis que d’alguna manera o altra s’inspiren en l’art clàssic. Ara que sou uns experts en columnes, ordres i plantes, què me’n podeu dir d’aquestes imatges que he copsat per a vosaltres?

St George’s Church [Foto: Teresa Devesa]

Detall de la part superior de St. Paul’s Cathedral [Foto: Josep Lario]

Reconeixeu aquesta imatge? Què hi ha a l’interior de l’edifici següent?

[Foto: Teresa Devesa]

S’hi poden trobar coses com aquest temple grec, que també podeu comentar. Sou capaços d’esbrinar de quin es tracta?

[Foto: Josep Lario]

I una petita sorpresa, per acabar: Westminster Cathedral. No marxeu mai de Londres sense descobrir alguna cosa nova, sorprenent, que no esperàveu pas. A mi em va passar amb aquest temple, la seu del catolicisme britànic. Oi que sembla qualsevol cosa menys una església londinenca? Què en penseu? L’havíeu vista en la vostra visita a Londres? On l’hauríeu ubicat si no us hagues donat la ubicació exacta? Quin és el sigunificat de la llegenda que hi ha a la part superior de la seva portalada?

[Fotos: Josep Lario]

Per si no ho podeu llegir prou bé, la inscripció diu: DOMINE·JESU·REX·ET·REDEMPTOR·PER·SANGUINEM·TUUM·SALVA·NOS

To be continued…

“Londinium” I: “The Catalan pyramid”

11 Replies

Comença el viatge cap a Londres. En aquesta ciutat britànica que alguns de vosaltres heu visitat a 4t, estic disposada a retrobar-me amb les estimades cariàtides i els harmònics frisos del Partenó, la increïble pedra Rosetta…, però no esperava pas que a l’avió, tot fullejant el Daily mail, gentilesa de British Airways, el món clàssic em sortiria a l’encontre de seguida.

La qüestió estrella de l’apartat de preguntes dels lectors era la següent:

QUESTION On the A9 motorway on the Spanish/French border there’s a pyramid. Why is it there?


[Per poder visualitzar-lo millor, cliqueu a sobre de la imatge i utilitzeu el zoom]

Llegiu-lo amb atenció -no us faci mandra, tot i que està en anglès- i contesteu les preguntes següents:

  1. A quina referència clàssica al·ludia en la introducció? Completa-la amb tota la informació que en sàpigues.
  2. On es troba aquest monument? Quin és el seu autor i què simbolitza?
  3. Quina és l’etimologia del nom del municipi on es troba?
  4. Quina llegenda històrica s’explica al final de l’article? Tot i que és molt posterior, no té res a envejar a les llegendes fundacionals romanes que tan bé coneixeu a partir de Tit Livi…
  5. Compareu un dels elements d’aquest monument amb un altre de més proper, concretament de la ciutat de Barcelona, que també hem treballat al bloc.

GOOD LUCK!

TERESA