La península del Peloponnès està situada a la part meridional de la Grècia central. Actualment és una de les zones més impressionants de Grècia, degut en gran mesura a la seva riquesa natural i a la història dels seus antics edificis, que encara perduren en camps i ciutats. A més, és una zona de fàcil accès mitjançant creuers, que també et poden portar a Atenes, i degut a a situació econòmica actual del país hel·lènic és un destí bastant assequible per a nosaltres. Hi ha dues opcions principals per anar-hi: La primera és fer un creuer pel mediterrani occidental, que ens surt bastant més car però ens permet visitar moltes illes i zones molt interessants del mar Egeu, a més de les grans ciutats italianes i gregues que es troben a la vora del Mediterrani. L’altra opció seria anar en avió a la ciutat d’Atenes i anar des d’allà al Peloponnès a través de l’istme de Corint, i si tenim diners extres podríem passar algun temps en la capital grega.
Istme de Corint
Podem dividir els llocs d’interès turístic en urbans i rurals. Per cert, abans de continuar he de dir que aquesta és una guia només per visitar llocs relacionats amb l’època clàssica. Primer veurem les zones urbanes:
Al nord es troba la ciutat de Corint, que en l’època clàssica va arribar a ser la segona ciutat més gran i poblada de l’Hèl·lada, per darrere d’Atenes. A Corint podem visitar una gran quantitat d’edificis com temples o edificis públics tant de l’època grega com de la romana:
– Temple d’Apol·lo: Aquest temple va ser construït l’any 550 a.C. a un turó de la ciutat, i està considerat una de les millors construccions de l’estil dòric arcaic. La història diu que va estar construït on Belerofont va capturar Pegàs per matar la Quimera. Això és el que queda després de més de 2500 anys en peu.
– Acrocorint: L’acrocorint és una elevació rocosa situada al costat de Corint, i allà es va edificar l’acròpoli de la ciutat (d’aquí el nom). Durant l’època medieval va ser convertida per l’imperi bizantí en una inexpugnable fortalesa, en gran part gràcies a la seva geomorfologia. Durant tota l’època medieval i bona part de l’època moderna va ser utilitzada com a base militar pels diferents imperis que van ocupar Grècia, i actualment és un dels més importants i millor conservats castells de tot l’Hèl·lade, ja que no va patir cap dany durant les dues guerres mundials, malgrat que en les dues Grècia va ser un dels escenaris de guerra, especialmet en la segona.
També podem trobar monuments que són restes de ciutats que van alcançar una gran glòria en el passat i que ja no existeixen:
– L’estadi d’Olímpia: En l’antiguitat, aquest estadi era un lloc sagrat, ja que era on es realitzaven les activitats esportives dedicades a Zeus, els famosos jocs olímpics. Aquest estadi teni un aforament de 50000 persones, i els millors esportistes de cadascuna de les ciutats de Grècia anaven a guanyar-se la glòria i honrar la seva ciutat. Allà es van realitzar les proves d’atletisme dels jocs olímpics de 2004 celebrats a Grècia.
Després tenim una sèrie de llocs més naturals per la gent que vulgui veure els espectaculars paisatges de Grècia i trepitjar el mateix sòl on 2500 anys abans espartans, atenecs i corintis es van barallar per ser la potència hegemònica de Grècia:
– El mont Taíget: Aquesta muntanya és molt famosa perquè era el lloc on els espartans llençaven els nadons que tenien algun defecte físic o mental (per més informació sobre aquest tema, veure el codi d’honor espartà). La serralada té uns 100km de llarg i passa per les prefectures de Lacònia, Messènia i Arcàdia. No només és un lloc molt interessant per visitar per la seva història, sinó que a més es pot veure mitja Lacònia. La vall del riu Eurotas s’estén cap a l’est, el mar Jònic cap a l’oest i el sud i al nord la regió d’Arcàdia i el golf de Messènia.
A més, al Peloponnès hi ha una gran quantitat de rius i valls que crec que són ideals per fer excursions i altres activitats amb la naturalesa i que valen la pena visitar.
El Peloponnès és un territori amb un patrimoni històric molt gran, no només pels temples i edificis, sinó perquè allà es va desenvolupar un dels conflictes militars més importants de la història antiga, la guerra del Peloponnès. Aquesta guerra enfrontà a la Liga de Delos (liderada per Atenes) amb la liga del Peloponnès (liderada per Esparta). La victòria va acabar en mans del bàndol espartà, però el conflicte va ser trascendental per l’inici de la decadència de Grècia i la posterior ocupació romana del territori. Les pèrdues humanes i materials i l’arruinament de les grans potències gregues, que van perdre part de les seves colònies i exèrcits, a més d’una posterior època plena de guerres civils, van marcar el decliu d’una civilització que havia controlat el comerç i els recursos de la mediterrània des de feia molts segles.
Personalment, el Peloponnès em sembla on lloc que realment val la pena conèixer in situ, i que ens pot portar a l’escenari de l’època clàssica a través de les ruïnes que ens han deixat els pobles de l’antiguitat i els espectaculars paisatges que podem recórrer fent-nos una idea de com veien el món els grecs.
Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r Batxillerat
Quina meravella d’article carlos. Has fet una gran recerca sobre el pelopones, una recerca molt completa, despres de llegir aquest article se moltes coses sobre un lloc que era totalment desconegut per a mi. Podiriem fer aquest viatje realitat no lida?
Ruta por el Peloponeso
http://www.nationalgeographic.com.es/articulo/viajes/rutas_y_escapadas/10584/ruta_por_peloponeso.html
Xaipe!
Molt bon article, m’ha agradat molt i ho trobo bastant complet; no coneixia aquest loc, mai havia sentit parlar-ne i ara que el conec m’agrada molt. 🙂
Χαιρετε!
Enhorabona per la feinada. Ha degut ser molta!
Havia sentit parlar del Peloponès però mai l’he situat en lloc, i desprès de llegir tot aquest bombardeig d’informació tinc una amplia col•lecció de idees que fer-me d’aquest lloc. El que més m’ha sorprès del article es que es va fer la guerra del Peloponès, i he fet recerca i m’agradaria explicar més extensament l’historia:
L’oportunitat va ser un entredit entre Atenes i Corint; aquesta última ciutat va sol•licitar el suport de la Lliga del Peloponès i Esparta es va llançar a la guerra. En 431 van començar les hostilitats que, durant deu anys, es van mostrar indecises mentre cada un dels contendents feia la seva guerra preferida; en efecte, els atenesos recorrien amb les seves naus les costes i saquejaven per sorpresa les regions espartanes, en tant que els espartans es van llançar sobre Atenes que, tancada dins dels seus murs, va procurar resistir al setge malgrat les dificultats que va provocar-hi una epidèmia. A la fi, en 421, es va signar una pau que va regularitzar la situació, sense que cap dels bàndols pogués acusar avantatge.
La guerra va tornar a començar alguns anys més tard, quan Alcibíades va aconseguir convèncer els seus compatriotes que emprenguessin la conquesta de Siracusa. L’empresa va ser preparada amb cura i realitzada en 415; però va resultar un fracàs absolut: Atenes va perdre la seva flota i el seu prestigi, alhora que s’afeblia davant Esparta, que era la seva veritable enemiga. En efecte, poc després de concloure l’aventura siracusana, Esparta va atacar de nou a la ciutat de Àtica per incitació del propi Alcibíades, que havent estat acusat de sacrilegi en la seva pàtria, va abandonar l’expedició de Sicília i es va refugiar en el si dels enemics de la seva ciutat. A partir de l’any 413, els espartans es van instal•lar a la fortalesa de Decelia, al cor de l’Àtica, i des d’allà van hostilitzar als atenesos que, assetjats per terra, van començar a flaquejar ia perdre el seu ascendent sobre les ciutats aliades, moltes de les quals es van passar a Esparta. També va ajudar a aquesta ciutat Pèrsia, el rei va facilitar recursos per tal que Esparta li assegurés el domini de les ciutats gregues de l’Àsia Menor, i amb aquests mitjans, va ser fàcil preparar la submissió d’Atenes. En efecte, Esparta es va proveir del que necessitava: una esquadra per batre a Atenes al mar; la va posar al comandament de Lisandro, i aquest va aconseguir sorprendre a les naus atenienses en Egos Potamós, prop de l’estret dels Dardanels, on va destruir gran nombre de vaixells i es va apoderar de la resta. Poc després, la flota espartana bloquejava l’Pireu i tancava el lloc d’Atenes, que es va veure obligada a capitular a 404.
La derrota d’Atenes va ser decisiva; va haver abatre els seus murs, abandonar les seves possessions i sotmetre a Esparta, tolerant el govern dels ciutadans més hostils a la democràcia; va poder, però, modificar poc després el seu règim intern gràcies a l’acció de Trasibul, però el seu poder exterior va concloure per algun temps. Esparta, en canvi, va aconseguir l’hegemonia sobre el món grec, i va exercir la seva autoritat amb severa fermesa; però no es va conformar amb això i va voler estendre-la al Àsia Menor, on el rei Agesilau va emprendre una acció enèrgica contra Pèrsia; llavors el Gran Rei va començar a soscavar l’autoritat espartana a les ciutats sotmeses i Esparta va comprendre que perillava; així va ser com es va decidir a signar amb Pèrsia l’anomenada pau d’Antàlcides, en 387, amb la qual va limitar les seves aspiracions a les regions gregues de l’Egeu.
XAIPETE!
Un gran article, molt ben elaborat i molt complet! Enhorabona! El peloponnès és un lloc qu enomés havia sentit puntualment en classes d’història, però realment mai n’havia vist imatges ni sabia que hi havia al voltant, sembla un lloc interessant i si tinc l’oportunitat m’agradaria visitar-la!
Pingback: Un viatge a les platges de les illes gregues | Aracne fila i fila
Xaipe!
No sabia molt d’aquest lloc, així que he fet una petita recerca:
El Peloponnès ( Πελοπόννησος) és una extensa península del sud de Grècia, situada més avall del golf de Corint. Durant l’edat mitjana se solia anomenar Morea. Forma també una de les regions o perifèries de Grècia, subdividida en els nomoí o departaments d’Arcàdia, Argòlida, Coríntia, Lacònia i Messènia. Cal tenir en compte, però, que els departaments d’Acaia i Èlide, que comprenen la part nord-occidental de la península, estan adscrits a la regió de la Grècia Occidental.
Tampoc mai n’havia vist imatges ni sabia que hi havia al voltant, sembla un lloc interessant que m’agradaria poder visitar algun cop.