Temple d’Atena Nice o Àptera
Atena nike (Atena la victoriosa), també anomenat Nike àptera “Victòria sense ales” (Correspon al núm. 6 de la imatge de sota) és un temple votiu, és a dir que servia per a agrair alguna cosa als déus, del segle V a.C situat a l’acròpolis d’Atenes. El núm. 3 correspon a l’Erectèon.
L’arquitecte d’aquest temple d’estil grec clàssic va ser Cal·lícrates, que fou el mateix que contribuí a dissenyar el Partenó juntament amb Ictinos, el qual, a més, va fer el temple d’Apol·lo Epicuri. Cal·lícrates va ser un dels arquitectes més rellevants durant l’època de Pèricles.
Aquest temple té unes dimensions de 8m d’alt per 3,78m d’ample per 4.18m de profunditat, escala humana. Predomina, doncs, la verticalitat. Les columnes d’ordre jònic ens fan veure que com a mínim és grec clàssic.
Està principalment fet amb marbre blanc pentèlic. Per la planta comprovem que és amfipròstil (té columnes tant al davant com al darrere) i tetràstil (té 4 columnes a cada banda). El sistema constructiu, com no podia ser un altre, ja que el voltat no apareix fins al romànic, és arquitravat.
El krèpis, la base, està format per 3 graons, els dos inferiors anomenats estereòbats i el superior anomenat estilobat. Tot seguit, trobem les columnes d’estil jònic que tenen una base amb dues motllures (l’escòcia i el tor).
Per què creieu que hi ha tants edificis amb 4 columnes? Ens ajudeu a completar aquest Drive?
Judit Giménez
2n Batx. Humanístic
Així m’agrada, Judit! Avant!
Χαιρε!
Molt bon apunt judit! El temple de Nice és un emple molt conegut, a més de que l’hem estudiat en l’assignatura d’Història de l’Art. Aquest apunt m’ajudara a poder estudiar millor aquest temple. La primera vegada que vaig veure’l (encara que va ser en fotografies), em vaig sorprendre molt ja que és un temple molt petit i jo estava acostumada a veure temples de grans dimensions.
Χαιρε,
Precisament fa unes setmanes vaig fer una exposició a Història de l’art sobre aquest temple. Crec que s’ha fet una bona descripció formal del temple en aquest apunt, però m’agradaria incloure una informació extra.
Aquest temple va estar contruït entre l’any 421 i el 407 a.C., però originalment es volia construir el mateix any que el Partenó, és a dir, el 448. Això va ser perquè es volia fer a més en conmemoració al general atenenc Cimó, que ajudà a finalitzar la tercera guerra mèdica, i aquest era rival polític de Pericles, que retrasà la construcció del temple fins a la seva mort. Així, quan la construcció del temple es pogué dur a terme l’espai de l’acropoli estava ocupat gairebé per complet, i per això es tan petit en comparació amb els altres temples de l’acropoli.
Justament aquesta obre l’he estudiat a història de l’art. És un temple d’estil grec clàssic contruida el 421 aC en l’Acròpilis d’Atenes. És un dels millors exemples de l’arquitectura d’ordre jònic. Com a temple votiu, encarregat de guardar la imatge de la divinitat i les ofrenes, tè dimensions molt petites, igual que altres temples com el Tresor dels Atenesos i el Tresor dels Sifnis, tots dos de Delfos.
La Victòria (Nikè) era molt habitual que fos personificada en la imatge de la deessa Atena. Normalmentm la figura portava a la mà una palma o una garlanda i encara que l’escultura del temple d’Atenea Nikè era àptera, solia ser representada amb ales, com la Victòria de Samotràcia, que es creu que decorava la proa d’un vaixell i que es conserva al moseu del Louvre.
Χαιρε!
El temple d’Atena Niké construït entre els anys 421-449 a.C era bàsicament un altar d’acció de gràcies (ex vot) dedicat a aquersta deesa grega de la Saviesa i de l’Estratègia militar, patrona de la ciutat d’Atenes. Amb la seva construcció es commemorava el tractat de pau que el polític atenès Càl.lias signà amb els perses l’any 449 a.C i amb el qual posà fi a les guerres mèdiques.
Xairete!
Aquest temple va ser la primera presentació d’Història d’art que vaig fer. És un temple petit, no és que sigui gaire gran, però per el petit que és crec que l’espai estava ben aprofitat.
L’edifici està dedicat a la deessa Atenea, que era la patrona de la ciutat.
En la cel·la es trobava l’estàtua d’Atenea, que segons la llegenda, estava representada sense ales perquè no pogués fugir de la ciutat. Si no recordo malament, en el Opistòdom es guardaven relíquies de batalles nàutiques, i altres tresors d’or.
També es representaven escenes quotidianes de la deessa, com lligant-se les sabates. La característica més important que tenen les escenes representades és que utilitzen la tècnica dels panys mullats, on la deessa es retrata d’una forma molt realista, la roba és esculpida de manera que se li enganxi al cos i de la mateixa manera, fa que puguem veure la deessa gairebé nua.
Molt interessant aquest apunt!Hem estudiat aquesta obra en hisòria de l’art.
Faré un petit resum estret del llibre de “Història d e l’Art”,per tal de poder amplir la informació.
BIOGRAFIA DE L’AUTOR
Cal.lícrates va ser un dels arquitectes més rellevants de l’esplendor atenesa durant l’època de Pèricles.Autor d’una part de les muralles de la ciutat d’Atenes ,la fama li vingué principalment dels treballs pels treballs realitzats a l’Acròpoli atenesa ,on col.laborà ,junt amb Ictinos .
DESCRPCIÓ FORMAL
És un temple amfipròstil i tetràstil (4 columnes a les façanes anterior i posterior ),que es dreça sobre una plataforma (estilòbat).La petita ce.la interior presenta dues pilastres “in antis “a l’entrada .
Les columnes jóniques de les façanes estan formades per una base amb dues motllures ,el tor(convexa )i l’escòcia (còncava),un fust monolític amb estries d cantells plans,i un capitell decorat amb volutes .L’entaulament s’estructura per mitjà d’un arquitrau dividit en tres franges superposades ;el fris ,amb un seguit de relleus continus ,i la cornisa,semblant a la dòrica ,sobre la qual es drecen el frontó i les acròteres.La coberta ,actualment perduda ,era dos aiguavessos.
Orginèriament ,a l’interior del temple hi havia una escultura de fusta policromada que representava la Victòria sense ales .Segons la llegenda.
MODELS I INFLUÈNCIES
El temple d’Atena Niké és,juntament amb l’Erectèon ,un deels exemples millors de l’arquitectura d’ordre jònic.Com a temple votiu ,encarregat de guardar la imatge de la divinitat i les ofrenes ,té dimensions petites ,igual que altres temples rellevants ,com el “Tresor dels Atenesos .
La victòria de (Niké)era habitual que fos personificada en la imatge de la deessa Atena.Normalment ,la figura portava a la mà una palma o una garlanda,i,encara que l’escultura del temple d’Atena Nike era àptera ,solia ser representada amb ales,com la Victòria de Samotràcia ,que es cru que decorava la proa d’un vaixell i qu es conserva al museu de Louvre.
XAIPE!
Cal·licrates va ser famós per dissenyar les muralles d’atenes i per dissenyar per del Partenó junt amb Ictinos.
Es diu que no té ales perquè li van treure perquè no volien que la sort s’escapés, ja que aquests temple estava dedicat a la victòria dels atenesos a les Guerres Mèdiques, i volien segui tenint la sort que havien tingut.
Molt bon apunt i molt interessant!
Xaipete!
En primer lloc, un genial apunt!
Al primer trimestre quan varem estar treballant l’art clàssic grec i romà a l’assignatura d’Història de l’art, em va semblar un temple molt impressionant el qual m’agradaria de debò poder visitar-lo algun dia en directe.
Pel que fa al temple, aquesta construcció està atribuida a Cal·lícrates ( en grec, Καλλικράτης ), un arquitecte que també va col·laborar en la construcció del Partenó, juntament amb Ictino. A l’interior del temple, varen colocar una imatge d’Atenea personificada, símbol de les víctories navals, a la qual van talar les ales per que mai pogués abandonar la ciutat.
Tanmateix el temple no estava destinat a grans reunions, per això tenia davant un altar que permetia celebrar cerimònies a l’aire lliure.
El temple, en el seu estat actual, ha estat fidelment restaurat, però ha perdut part de l’entaulament, la coberta i els frontons.
Segons la meva opinió, és una joia poder tenir aquestes construccions per gaudir del passat i poder imaginar com vivia la societat grega en aquella època. M’agradaria molt poder visitar Grècia, per que ara que l’he estudiada, segur que podría treure-li molt suc i gaudir d’allò que avui només puc veure en les fulles d’un llibre.