Category Archives: Llatí 4t

Conferència sobre Can Ferrerons i el poblament romà del Maresme

El passat diumenge dia 9 de Juny, el Víctor l’Elisa i jo vam anar a una conferència que van fer a la Fàbrica del Gas de Premià de Mar, sobre Can Ferrerons i el poblament que van trobar.
Primer de tot, ens van fer una petita introducció dels poblats romans com eren i ens van explicar la història fins aquell poblat i a partir d’aquell moment tota la història i anècdotes.
A finals de l’any 2000, es va descobrir un element arquitectònic singular en forma octogonal, que pertany al mateix assentament que les restes de la Gran Via i del col·lector: l’edifici de planta octogonal de Can Farrerons, excavat al llarg de l’any 2001. Aquesta construcció és de gran rellevància, ja que només se’n coneixen dues més com ella a la Península Ibèrica.
És de forma octogonal amb quatre costats principals, els quals donen a unes sales i un pati central que és un octògon. Consta d’una vintena d’habitacions, que en les seves primeres èpoques va tenir un ús domèstic i més tard un ús industrial. Forma part d’un complex d’habitatges, agrari i industrial d’unes cinc hectàrees d’extensió que va durar 700 anys.

Ramon Coll

Planta octogonal de Can Ferrerons

Quin passat romà que té Premià de Mar! L’heu de conèixer!

Nora Domingo

1r de Llatí

Un altre referent clàssic en un perfum: Eros de Versace!

13 Replies

Una altra referència clàssico-mitològica en el món de la perfumeria acaba d’aparèixer:

EROS, la nova fragància de Versace. A més a més del nom que fa al.lusió a la divinitat, l’emblema (ésser fabulós de l’univers mitològic) de la glamurosa marca de perfums té també molt a veure amb el món clàssic. Què us suggereix? Quines són les atribucions del déu Eros? Per què s’ha escollit aquest nom per al perfum?

Aquí us he deixat algunes qüestions i reflexions.

Salvete! Bon final de curs!

Francesc Franquet

“sense institut actualment”

Adidas amb referents!

11 Replies

Les noves bambes amb ales encara són més estridents!

Adidas: Bambes amb ales

Una de les marques de sabates més conegudes; ADIDAS ha tret un nou tipus de bamba. Aquest nou tipus de bamba té un referent. Heu vist algun cop les noves bambes amb ales? Recordeu aquestes?

Jo ja he vist dues persones amb aquestes bambes pel carrer:

Guiri al metro amb bambes adidas

foto adias

Les relacioneu amb algun mite clàssic? Amb quin?

Què us sembla que Adidas utilitzi referents mitològics?

Us agrada aquesta nova moda que sembla ser que ha començat pels EEUU però que esta arribant aquí?

Expresseu la vostra opinió! Mireu, mireu i comenteu!

Víctor Barranco
1r BATX. C

La nostra ANTÍGONA

10 Replies

Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).

Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices, sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antígona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.

A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.

Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.

Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació teatral. Expliqueu el mite, comenteu i reflexioneu si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.
Si voleu veure l’adaptació feta de l’obra d’Espriu, cliqueu aquí. Espero que us pugui servir.

Toni Bautista i Gerard Vallejo
4t d’ESO D i B (Rocío)
INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)

Dos aràcnides vàrem ser Caçadors d’Hermes!

5 Replies

Hermes corona la Plaça Reial

El nostre treball de recerca tracta sobre el referents clàssics a Barcelona i per posar fil a l’agulla el passat 19 de maig la Lida ens va dir de participar en la trobada del primer aniversari de Cazadores de Hermes. Un diumenge a les onze vam anar a la sortida, organitzada per en Xavi Soro i que ha sortit com a notícia a El País!: Caçadors d’Hermes, com bé diu la paraula era una sortida per recerca diferents Hermes que podem trobar a Barcelona.

Per començar, ens van dir qui era Hermes i els atributs que l’acompanyen, per tal que en cada parada que féssim poguéssim trobar nosaltres mateixos el déu Hermes, o algun dels seus atributs. Hermes es troba en edificis o llocs que estan relacionats amb el comerç, el progrés industrial i els negocis. A vegades, va acompanyat de la deessa Fortuna que se la reconeix per la banya de l’abundància i de vegades l’acompanya la indústria, simbolitzada per una roda dentada o un timó, com en la primera representació que vam poder veure a l’edifici del Port de Barcelona.

Hermes amb la deessa de la Fortuna.

D’aquí pugem Rambla amunt fins arribar al següent edifici. Aquest edifici va tenir diversos usos sent un d’ells l’antic Banc de Barcelona d’aquí que tornem a trobar una altra representació d’Hermes. Just pujant una mica més la Rambla aquí trobem el Museu de Cera i un Hermes. Això es deu al fet que aquest edifici va ser l’antiga seu de la Banca d’Crèdit doks. D’aquí a la plaça del Duc de Medinacelli on dos Hermes esperaven ser caçats. A la Plaça de la Mercè vam trobar tres representacions del déu, un d’ells està molt amagat, sota d’un balcó. Just davant el Passatge del Crèdit: un Hermes i una altra vegada més economia junt amb ell. Al carrer Ferran trobem un altre Hermes associat al déu dels vents Èol. I en l’altre extrem de la plaça, un altre passatge que unia altra vegada Hermes, al Passatge Bacardí. Acabem a la Plaça Reial amb uns fanals d’en Gaudí i una representació d’Hermes que els corona. Ens vàrem perdre la segona ruta de Cazadores de Hermes (i el que es van perdre!), però esperem amb candeletes la propera ruta de Cazadores de Hermes!

Mostra Cazadores de Hermes en Barcelona en un mapa més gran

Què us sembla la nostra sortida? I el nostre treball de recerca? Ens donareu un cop de mà, tot ajudant-nos a caçar tots els referents clàssics de Barcelona?
Què en sabeu d’Hermes?

Victor Barranco i Nora Domingo
Grec i Llatí
1r Batxillerat C.

Les troballes arqueològiques a la Pl. dels Països Catalans

4 Replies

El passat diumenge 26 de Maig, vam anar a la conferència de Ramon Coll al Museu de l’Estampació, anomenada “Les troballes arqueològiques de la Pl. dels Països Catalans” on ens van explicar tot el que van trobar de restes arqueològiques durant la construcció de la nova Plaça dels Països Catalans, a Premià de Mar, construïda ara fa 2 anys.

Cartell de la conferència

Aquesta conferència es basava en el que van trobar durant la construcció del pàrquing de 3 nivells de fondària que hi ha sota la plaça. Ens van explicar les diferents troballes de materials com ceràmica, estris, etc. La conferència va ressaltar també que la majoria d’aquests materials es van trobar principalment en una zona concreta de la plaça, cosa que va fer que formessin teories sobre si hi va haver gent establida en aquella zona i hi van trobar materials de diferents èpoques, tant abans com després de Crist.

La conferència va ser molt interessant i ens va agradar molt, ja que no sabíem que durant la construcció de la nova plaça es van fer aquest tipus de troballes arqueològiques. També, després de la xerrada, vam fer una entrevista a Ramon Coll, qui ens va donar molta informació i ens va atendre molt bé. Li estem molt agraïdes per la seva desinteressada col·laboració i aviat la publicarem.

Sheila Pena i Xènia Serra
1r Batxillerat Llatí

La nostra teranyina de clàssiques!

8 Replies

Fila que filaràs una gran xarxa digital de clàssiques entre tots i totes hem teixit! Coneixeu els nostres blocs de Clàssiques? Us he fet aquest muntatge ad hoc per tal de promocionar-los!

Jo vaig arribar a l’Institut de Premià de Mar i vaig poder conèixer els blocs més utilitzats per poder buscar informació de tot tipus relacionada amb les clàssiques. Es pot trobar informació de autors llatins, referents clàssics, literatura clàssica, llatinismes, mites, notícies i molta més informació de diversos àmbits.

Vaig triar de fer l’assignatura de llatí i quan vaig començar vaig conèixer aquests blocs. El primer de tots va ser El Fil de les Clàssiques per comentar tots els apunts i articles que es pengen i que a partir d’aquests es poden conèixer moltes coses.
Després el Moodle, que és una eina per realitzar les activitats que la professora penja per tal de que els alumnes les fagin i les notes queden registrades allà. Després vaig conèixer un altre bloc que era molt semblant al del Fil que és el bloc d’Aracne fila i fila, on també es pot trobar informació sobre clàssiques. Aquests blocs són a l’abast de tothom.

No només eren aquests, més tard, la professora ens va ensenyar dos blocs diferents. Un dels blocs està relacionat amb la música, L’empremta d’Orfeu, que en aquest es penen apunts sobre cançons actuals amb algun referent clàssic. L’altre bloc, La cinta de NIKH, ens ensenya referents clàssics en el cinema.

En passar de curs a 2n de Batxillerat, la nostra companya Laura Luna Surinyach, va crear un blog per tal de fer el seu Treball de Recerca: Òpera amb referents, apareixen cançons d’òpera i tots els seus referents, és a dir, la cultura clàssica en la música. També les nostres companyes Laia Muñoz i Núria Yela amb la col·laboració de Laura Luna Surinyach, van crear un bloc anomenat Literatura grega a escena on apareixen tots els clàssics grecs que hem de conèixer. I, per últim, les alumnes Irina i Andrea Balart Casanovas de 1r de Batxillerat han creat el blog El cel dels mites, un treball sobre els estels i constel·lacions amb referents clàssics.

Per més informació també es pot contactar amb la tutora al Facebook (Fildelesclassiques Aracne) i Twitter (@AracneFil).

Per mi era molt novedós treballar amb ordinador i sobretot amb blocs ja que mai anteriorment ho havia fet. Amb el pas del temps et vas acostumant i quan realment aprens és quan llegeixes amb atenció els apunts i articles i després deixes un comentari responent totes les preguntes que normalment apareixen al final de l’apunt, allà és quan veus si has aprés o no. En els comentaris apareixen les reflexions, pensaments, opinions del que creus sobre l’apunt que has llegit.

Uxue Avilés
2n Batxillerat Llatí

Diàleg de dos “Menecmes”

4 Replies

Salve!

Nosaltres, 1r Batx. Grec i Llatí vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, a veure la comèdia de Plaute “Els Menecmes” i la tragèdia “Medea”. Ens vam divertir molt veient l’obra de “Els Menecmes” així que vam decidir fer un petit diàleg aprofitant que som bessones i que a nosaltres també ens han confós unes quantes vegades igual que els Menecmes. Primer de tot us deixarem l’argument de l’obra.

Els Menecmes és una comèdia escrita per l’autor de la Roma clàssica, Plaute entre l’any 216 i el 186 a. C. Un mercader siracusà, que tenia dos fills bessons, Menecme i Sòsicles, perd a un d’ells (Menecme) a Tarent, on havia anat en viatge de negocis, i, abatut pel dolor, mor. El nen és recollit per un ric mercader d’Epidamne que l’adopta i, a la seva mort, el fa hereu de tota la seva fortuna. Ara viu a Epidamne (lloc on es desenvolupa l’acció de la comèdia), casat amb una dona autoritària i, potser per compensar les seves penes, té per amant Eròtia, la cortesana veïna. Mentrestant el seu germà, a qui l’avi en record del seu nét perdut havia canviat el nom per Menecme, havia viscut i crescut a Siracusa fins que quan és un home, en companyia del seu esclau Raspall havia emprès la llarga recerca del seu germà per tots els països del món conegut. Quan arriba a Epidamne, passa per una sèrie de confusions (la gent el confon amb el seu germà Menecme) fins que es retroba amb el seu germà.

Imatge de l’obra “Els Menecmes”

I a continuació el diàleg fet per nosaltres:

Andrea: Hola Irina

Irina: Hola Andrea

Andrea: T’has llegit la comèdia dels bessons de Plaute?

Irina: No, de què va?

Andrea: Doncs són dos bessons com nosaltres, que es diuen menecmes

Irina: Menecmes? Els dos tenen el mateix nom?

Andrea: Bé, els dos no. De fet un es deia Menecme i l’altre es deia Sòsicles; però un dia un dels dos es va perdre a Roma i l’avi dels nois va canviar el nom de Sòsicles per Menecme en honor al bessó perdut.

Irina: i que li va passar a Menecme, el bessó perdut?

Andrea: va conèixer un oficial de les legions que li va oferir que si l’ajudava a fer contraban amb el vi amb el que traficava el pendria amb ell cap a Epidamne i li deixaria que es casés amb la seva filla.

Irina: i es van tornar a trobar?

Andrea: Doncs…

Menecmi: Ubi summus?

Sòsicles: Hoc non est Epidamnus!

Menecmi: Specta Sosicles! Duae geminae sorores!

Andrea: són els Menecmes

Irina: Salve! nos summus Andrea et Irina

Menecmi: Non portant peplum!

Andrea: Nos summus ab seaculum viginti unus

Menecmi: Eae rabidae sunt quam mea uxor.

Sòsicles: Ea non est tua uxor, mea uxor est, et non rabida est.

Andrea: Es pensen que estem boges

Menecmi: Ubi est Erotia?

Irina: Qui est Erotia?

Menecmi: Erotia mea amica est

Andrea: Non scimus.

Raspall: Ubi sum?

Sòsicles: Peniculus !

Raspall: Menaechmi, Sòsicles ubi summus?

Irina: Vos estis in Premià de Mar,in Catalunya, Hispania

Raspall: ah, Hispania. Illic manducat probe bene.

Sona un mòbil.

Sòsicles: Quid est hoc?

Andrea: Telephonum est.

Irina: Spectatis.

Menecmi, Sòsicles i Raspall a la vegada: Ecce diabolus!

Andrea i Irina: Espereu. On han anat?

Com heu pogut veure en el diàleg apareixen unes quantes frases en llatí. Sabríeu fer la traducció de les frases que hem posat en llatí? Podríeu fer vosaltres un petit diàleg acabant de tancar el final del nostre diàleg? Què us va semblar l’obra? Feu una valoració personal de l’obra.

Andrea Balart i Irina Balart

1r Batx. C Grec i Llatí

El llatí fins i tot en les aplicacions dels mòbils

5 Replies

Actualment molts joves tenen mòbils de sistema Android amb internet i amb aquests es poden descarregar aplicacions. Una d’aquestes, molt popular i coneguda entre els adolescents, s’anomena Invenio Carmen que s’utilitza per descarregar música gratuïtament i aquesta queda directament guardada a la memòria del mòbil o on tu decideixis guardar-la. Abans només era possible descarregar-la en els smartphones, ara també està disponible per a Iphones, Ipads…

Va ser inventada i desenvolupada per Evgeniy Zadko i la aplicació es deia Invenio Carmen, però se li va haver de canviar el nom ja que aquest nom va ser bloquejat per Google i es va passar a dir Invenio Music. Funciona de manera bastant fluida i permet descarregar una quantitat indefinida de cançons i de tots els cantants més famosos a nivell internacional. Simplement amb posar el nom de la cançó o de l’artista en el buscador de l’aplicació es troba la cançó i apareixen diferents opcions i et permet escoltar-la abans de descarregar-te-la. Apareixen diverses opcions de la mateixa cançó per tal de poder comparar entre les altres la qualitat del so, alguns errors en interferències…

Jo em vaig descarregar aquesta aplicació i vaig arribar a veure que el nom de l’aplicació estava en llatí. Al principi, només em vaig fixar en què carmen estava en llatí ja que en una de les tasques del moodle tractava sobre cançons i es deia Carmen Circense, aleshores vaig relacionar el nom de la tasca amb el de l’aplicació i vaig adonar-me’n que l’aplicació tenia una paraula en llatí. Més tard, per practicar traducció buscant una paraula vaig trobar el mot invenio i aleshores, de sobte, em va venir al cap el nom de l’aplicació. Invenio que en català és trobar i carmen que és cançó.

Coneixíeu aquesta aplicació? Us havíeu adonat que era en llatí? Per què creieu que estava escrit en llatí? Està ben escrita?

Uxue Avilés

2n Batxillerat.

Llatí

Clàudia i la deessa Cíbele VI: La Vestal Màxima

2 Replies

Una vestal va venir corrents i em va confirmar el que més temia: Per la ciutat es rumorejava que Clàudia havia estat al llit amb un home. No vaig preocupar-me molt, la veritat, perquè també havia escoltat que s’havia de traslladar l’estàtua de Cíbele fins al port d’Òstia per guanyar la guerra. Pensava que aquest nou rumor i la notícia de l’arribada d’aquesta estàtua faria oblidar a la població la possible traïció de Clàudia a la seva castedat i així, evitar-nos qualsevol problema.

Estàtua Vestal a l’Atri de les Vestals. Roma. Font: Wikimèdia.org

El que sí que va ser un problema va ser quan va venir corrents la vestal Helena per dir-me que l’estàtua de la deessa Cíbele ja era a les portes del port, però que s’havia quedat encallada al costat de la porta i s’estava enfonsant poc a poc. Si l’estàtua s’enfonsava, els més supersticiosos creurien que ja no es podria guanyar la guerra i, el més preocupant: que la culpable de tot era Clàudia.

Al cap d’uns minuts, vaig veure aparèixer Clàudia. El que volia era que jo l’acompanyés al port en un carro per veure si ella podia fer alguna cosa per a la població. Jo ja sabia que el que volia era desencallar el vaixell o deixar-se la vida intentant-ho, però també sabia que no podria fer res per aturar-la. Des que s’havia fet vestal, de ben petita, Clàudia havia destacat per ser molt tossuda, així que, vam agafar el carro i vam baixar amb molta calma cap al port. Em vaig fixar que hi havia nombroses barquetes plenes de cordes intentant desencallar el vaixell, però com més ho intentaven, més s’enfonsava.

Quan Clàudia va baixar del carro, la van esbroncar i la van omplir d’insults. Ella no en va fer cas i va agafar una corda gruixuda. Es va anar acostant a una de les barquetes que hi havia més a prop de la costa i va dir alguna cosa al barquer. Aquest, amb una cara de “però que m’estàs dient, dona!”, va apropar suficientment la barca a la costa perquè Clàudia pogués pujar-hi i, a continuació, van anar cap al vaixell que semblava que s’enfonsava sense remei. Ella, amb molta calma, va agafar la corda i va lligar una punta a la popa del vaixell. L’altra punta se la va lligar a la cintura. Va començar a estirar i estirar, i va notar que el vaixell semblava cedir als seus intents de treure’l de la sorra. Tothom estava amb el cor encongit. Al cap d’uns 20 minuts, el vaixell estava sa i estalvi. Jo vaig fer un bot d’alegria i quan em vaig adonar, tothom estava aplaudint. Mentalment vaig donar les gràcies a Cíbele per deixar que Clàudia la salvés i així també pogués salvar el seu honor.

Víctor Gallardo

1.2 Batxillerat