Author Archives: Víctor Gallardo

Clàudia i la deessa Cíbele VI: La Vestal Màxima

Una vestal va venir corrents i em va confirmar el que més temia: Per la ciutat es rumorejava que Clàudia havia estat al llit amb un home. No vaig preocupar-me molt, la veritat, perquè també havia escoltat que s’havia de traslladar l’estàtua de Cíbele fins al port d’Òstia per guanyar la guerra. Pensava que aquest nou rumor i la notícia de l’arribada d’aquesta estàtua faria oblidar a la població la possible traïció de Clàudia a la seva castedat i així, evitar-nos qualsevol problema.

Sculpture in the Atrium of the Vestals - Rome

Estàtua Vestal a l’Atri de les Vestals. Roma. Font: Wikimèdia.org

El que sí que va ser un problema va ser quan va venir corrents la vestal Helena per dir-me que l’estàtua de la deessa Cíbele ja era a les portes del port, però que s’havia quedat encallada al costat de la porta i s’estava enfonsant poc a poc. Si l’estàtua s’enfonsava, els més supersticiosos creurien que ja no es podria guanyar la guerra i, el més preocupant: que la culpable de tot era Clàudia.

Al cap d’uns minuts, vaig veure aparèixer Clàudia. El que volia era que jo l’acompanyés al port en un carro per veure si ella podia fer alguna cosa per a la població. Jo ja sabia que el que volia era desencallar el vaixell o deixar-se la vida intentant-ho, però també sabia que no podria fer res per aturar-la. Des que s’havia fet vestal, de ben petita, Clàudia havia destacat per ser molt tossuda, així que, vam agafar el carro i vam baixar amb molta calma cap al port. Em vaig fixar que hi havia nombroses barquetes plenes de cordes intentant desencallar el vaixell, però com més ho intentaven, més s’enfonsava.

Quan Clàudia va baixar del carro, la van esbroncar i la van omplir d’insults. Ella no en va fer cas i va agafar una corda gruixuda. Es va anar acostant a una de les barquetes que hi havia més a prop de la costa i va dir alguna cosa al barquer. Aquest, amb una cara de “però que m’estàs dient, dona!”, va apropar suficientment la barca a la costa perquè Clàudia pogués pujar-hi i, a continuació, van anar cap al vaixell que semblava que s’enfonsava sense remei. Ella, amb molta calma, va agafar la corda i va lligar una punta a la popa del vaixell. L’altra punta se la va lligar a la cintura. Va començar a estirar i estirar, i va notar que el vaixell semblava cedir als seus intents de treure’l de la sorra. Tothom estava amb el cor encongit. Al cap d’uns 20 minuts, el vaixell estava sa i estalvi. Jo vaig fer un bot d’alegria i quan em vaig adonar, tothom estava aplaudint. Mentalment vaig donar les gràcies a Cíbele per deixar que Clàudia la salvés i així també pogués salvar el seu honor.

Víctor Gallardo

1.2 Batxillerat