Salve!

Nosaltres, 1r Batx. Grec i Llatí vam anar al teatre Joventut de l’Hospitalet de Llobregat, a veure la comèdia de Plaute “Els Menecmes” i la tragèdia “Medea”. Ens vam divertir molt veient l’obra de “Els Menecmes” així que vam decidir fer un petit diàleg aprofitant que som bessones i que a nosaltres també ens han confós unes quantes vegades igual que els Menecmes. Primer de tot us deixarem l’argument de l’obra.

Els Menecmes és una comèdia escrita per l’autor de la Roma clàssica, Plaute entre l’any 216 i el 186 a. C. Un mercader siracusà, que tenia dos fills bessons, Menecme i Sòsicles, perd a un d’ells (Menecme) a Tarent, on havia anat en viatge de negocis, i, abatut pel dolor, mor. El nen és recollit per un ric mercader d’Epidamne que l’adopta i, a la seva mort, el fa hereu de tota la seva fortuna. Ara viu a Epidamne (lloc on es desenvolupa l’acció de la comèdia), casat amb una dona autoritària i, potser per compensar les seves penes, té per amant Eròtia, la cortesana veïna. Mentrestant el seu germà, a qui l’avi en record del seu nét perdut havia canviat el nom per Menecme, havia viscut i crescut a Siracusa fins que quan és un home,  en companyia del seu esclau Raspall havia emprès la llarga recerca del seu germà per tots els països del món conegut. Quan arriba a Epidamne, passa per una sèrie de confusions (la gent el confon amb el seu germà Menecme) fins que es retroba amb el seu germà.

Imatge de l’obra “Els Menecmes”

I a continuació el diàleg fet per nosaltres:

Andrea: Hola Irina

Irina: Hola Andrea

Andrea: T’has llegit la comèdia dels bessons de Plaute?

Irina: No, de què va?

Andrea: Doncs són dos bessons com nosaltres, que es diuen menecmes

Irina: Menecmes? Els dos tenen el mateix nom?

Andrea: Bé, els dos no. De fet un es deia Menecme i l’altre es deia Sòsicles; però un dia un dels dos es va perdre a Roma i l’avi dels nois va canviar el nom de Sòsicles per Menecme en honor al bessó perdut.

Irina: i que li va passar a Menecme, el bessó perdut?

Andrea: va conèixer un oficial de les legions que li va oferir que si l’ajudava a fer contraban amb el vi amb el que traficava el pendria amb ell cap a Epidamne i li deixaria que es casés amb la seva filla.

Irina: i es van tornar a trobar?

Andrea: Doncs…

Menecmi: Ubi summus?

Sòsicles: Hoc non est Epidamnus!

Menecmi: Specta Sosicles! Duae geminae sorores!

Andrea: són els Menecmes

Irina: Salve! nos summus Andrea et Irina

Menecmi: Non portant peplum!

Andrea: Nos summus ab seaculum viginti unus

Menecmi: Eae rabidae sunt quam mea uxor.

Sòsicles: Ea non est tua uxor, mea uxor est, et non rabida est.

Andrea: Es pensen que estem boges

Menecmi: Ubi est Erotia?

Irina: Qui est Erotia?

Menecmi: Erotia mea amica est

Andrea: Non scimus.

Raspall: Ubi sum?

Sòsicles: Peniculus !

Raspall: Menaechmi, Sòsicles ubi summus?

Irina: Vos estis in Premià de Mar,in Catalunya, Hispania

Raspall: ah, Hispania. Illic manducat probe bene.

Sona un mòbil.

Sòsicles: Quid est hoc?

Andrea: Telephonum est.

Irina: Spectatis.

Menecmi, Sòsicles i Raspall a la vegada: Ecce diabolus!

Andrea i Irina: Espereu. On han anat?

Com heu pogut veure en el diàleg apareixen unes quantes frases en llatí. Sabríeu fer la traducció de les frases que hem posat en llatí? Podríeu fer vosaltres un petit diàleg acabant de tancar el final del nostre diàleg? Què us va semblar l’obra? Feu una valoració personal de l’obra.

 

Andrea Balart i Irina Balart

1r Batx. C Grec i Llatí