Salvador Espriu va escriure la primera versió d’Antígona entre l’1 i el 8 de març de 1939 ( quan feia poc que les tropes franquistes havien desfilat per Barcelona).
Antígona és la història d’una noia que decideix morir per ser fidel a la veu de la consciència. A la seva terra, Tebes, hi ha una guerra produïda per les baralles entre els seus dos germans, Polinices i Etèocles. Els dos germans moren, però el nou rei, Creont, decideix que un d’ells, el considerat com a traïdor, Polinices, sigui devorat pels gossos i voltors, i que condemnarà qui trenqui aquesta llei. Antígona, la germana, enterra el germà vençut i és condemnada a morir tancada en una cova.
A Espanya, durant tres anys, hi havia hagut una guerra que havia enfrontat un mateix poble. Espriu va escriure Antígona precisament per criticar aquest fet i per fer reflexionar a tots els ciutadans com és d’absurda i inútil qualsevol guerra, i més la produïda entre germans.
Són moltes les versions que parlen d’aquesta germana valenta, que s’enfronta a les lleis del rei; una de les més antigues és la de Sòfocles, en la que Espriu es va inspirar.
Els alumnes de 4t d’ESO de llatí n’han fet una representació teatral. Expliqueu el mite, comenteu i reflexioneu si cal seguir les lleis dels homes o les eternes, les de la consciència.
Si voleu veure l’adaptació feta de l’obra d’Espriu, cliqueu aquí. Espero que us pugui servir.
Toni Bautista i Gerard Vallejo
4t d’ESO D i B (Rocío)
INS Miquel Martí i Pol (Roda de Ter)
Toni, Gerard, moltes gràcies per compartir aquí, a Aracne, l’excel·lent feina de pervivència clàssica que heu fet a Roda de Ter amb la vostra professora Rocío! Que tingueu un bon final de curs, un fabulós estiu i comptem amb les vostres sempre interessants col·laboracions el proper curs!
Moltes gràcies, Margalida per deixar-nos aparèixer al vostre bloc. Aquest curs tan difícil per tothom és un plaer poder,encara, proposar noves iniciatives,i , sobretot, que els alumnes t’ajudin a seguir endavant i creguin en els teus projectes.
Bon final de curs!
Moltes gràcies. Vaig fer el paper d’Eumolp, un esclau, però que se sent lliure, per això acompanya a Antígona fins al final. La veritat és que és molt divertit apendre el mite i tot el que l’envolta d’aquesta manera.
El que més em va agradar van ser els cors, van ser espectaculars. Llàstima que no el podeu apreciar del tot !
El plaer és nostre i especialment meu, Rocío! Molt bon estiu i fins a la tornada amb nous projectes i noves il·lusions!
Salve!!
Antígona ens explica com Èdip es casà amb la seva mare Iocasta després de matar el seu pare Laos i, havent estat proclamat rei de Tebes, engendrà quatre fills: Etèocles, Polinices, Antígona i Ismene.
Quan es descobreix l’entramat, Iocasta es suïcida i Èdip es treu els ulls per a després partir a l’exili amb les seves filles ja que els seus fills es neguen a acompanyar-lo, el pare els maleeix a morir l’un en mans de l’altre.
Com que el tron de Tebes havia quedat buit, Etèocles i Polinices decideixen tornar-se el poder; però quan arribà el torn de Polinices, Etèocles es va negar a cedir-li el ceptre.Polinices se’n va a Argos i des d’allà ataca la ciutat natal. Tebes resistirà victoriosa, però els dos germans moriran un per l’arma de l’altre.
Noies, com és que comenteu plegades?
Feliciter a l’alumnat de l’INS Miquel Martí i Pol de Roda de Ter i sobretot a la seva professora Rocío Poyato per la bona feina realitzada. A més a més molt adient en el centenari del naixement de Salvador Espriu. Espero que l’inici de cada curs sigui l’inspirador d’aquests projectes que fan que la nostra feina sigui motivadora en els difícils temps que ens toca viure en l’ensenyament. L’enhorabona!
Moltes gràcies, Francesc, els alumnes s’ho mereixen , i si l’experiència pot servir a algú altre, milor.
Un apunt molt interessant. De fet jo em vaig llegir l’Antígona de Salvador Espriu en la matèria de Literatura Catalana i em va agradar força, perquè no utilitza paraules complicades i és fàcil d’entendre. Respecte el mite, es remunta a partir del cicle tebà, amb Èdip. Aquest, una vegada derrotada l’Esfinx, va entrar a Tebes i es va casar amb la seva mare Iocasta. D’aquesta unió van néixer quatre fills: Ismene, Antígona, Etèocles i Polinices. Més tard, descobrint aquest fet, Èdip es va treure els ulls i la seva mare es va suïcidar. Van passar els anys i Èdip va decidir exiliar-se, portant amb ell els seus fills, però Etèocles i Polinices es van negar i el pare els va llençar una maledicció: arribarien a matar-se entre ells. Quan van créixer, els dos fills es van voler repartir el tro, un any cadascú. Etèocles trenca amb el jurament i Polinices decideix atacar la seva pròpia ciutat. En aquest acte, Polinices és acusat com un traïdor. Finalment, tots dos moren i decideixen donar sepultura a Etèocles i no a Polinices, ja que va atacar la seva pròpia ciutat, Davant això, Antígona comet l’acte d’anar fins on es troba el cos del seu germà petit i oferir-li sepultura. Més tard la condemnen a mort.
Vale.
Pingback: Espriu a El fil de les clàssiques | El Fil de les Clàssiques