Fa uns dies ens van manar uns deures del llibre de Grec 1 ed. Teide i un dels exercicis era completar un esquema sobre els tipus d’escriptures que hi ha. Molta gent no va saber omplir-ho i per això hem creat un Prezi per facilitar que els alumnes ho entenguin millor. Què us sembla? Què penseu dels tipus d’escriptures i quina us agrada més? Què us ha sobtat més de la història de l’alfabet grec?
Ariadna Zarcos
1r Batx. Grec
Per no perdre la tradició nosaltres, alumnes de llatí de 4t ESO, també hem continuat elaborant els nostres horaria d’aquest nou curs en llatí (Latine), cada un de nosaltres hem fet el nostre horari i, després, hem triat un horari per a cada classe (A, B,C, D i E). Us convidem a compartir els vostres horaris amb nosaltres!!
Discipuli discipulaeque Linguae Latinae (IV ESO IPM)
Per expressar-vos els nostres bons desitjos de començament de curs i de tot el curs, us enviem a Aracne fila i fila una fotografia amb referents clàssics del nostre viatge estiuenc a Torí i les altres de Barcelona.
Farmàcia Tullio Bosio, via Garibaldi a Torino Fotografia de Mercè Otero & Coloma Jofre
Entrada a l’edifici 22-24 del carrer Manuel Girona del barri de Pedralbes de Barcelona. Foto Coloma & Mercè
Farmàcia amb Victòria alada. Foto Mercè&Coloma
Es tracta de l’edifici 22-24 del carrer Manuel Girona del barri de Pedralbes de Barcelona… entrada a la finca i la farmàcia del costat… Potser aquesta “Victòria Termòpilas” és per a dissimular, ja que en època franquista l’avinguda de Pedralbes (que és la que creua) es deia avinguda de la Victòria referint-se a la de la guerra del 36-39. Què n’opineu?
Quina relació té el mot farmàcia amb les clàssiques i quins dels símbols farmacèutics tenen referències clàssiques? Alumnes de grec, què hi llegiu en grec? Qui va ser? … Quins altres referents clàssics trobeu en altres farmàcies d’arreu? No us oblideu d’anar fent fotografies i d’anar-les compartint!
Bona sort i avant!
Mercè Otero i Coloma Jofre
El curs 13-14 va ser certament fructífer per als de tercer de Cultura clàssica de l’Albéniz. Tres grups ben diferents van realitzar una matèria optativa que anava agafant forma a força d’il·lusió i treball de l’alumnat. Al primer trimestre, un magnífic grup de guies turístics em van oferir una visita guiada a la Badalona clàssica de la qual vaig poder esdevenir espectadora d’excepció. Al segon, uns publicistes improvisats, una mica més moguts, van descobrir sorpresos a final de trimestre tot el que havien après i en van deixar constància en un magnífic mural col·lectiu que encara mostra els tresors de Baetulo a tot aquell que entra a la biblioteca.
I com a colofó, un tercer trimestre intens en què crec que es va arribar a crear un sentiment de tasca conjunta, de grup de treball organitzat. Els déus ens hi degueren ajudar, perquè el tema eren els mites relacionats amb la Badalona romana.
Només cal mirar la foto del darrer dia. Sembleu tan orgullosos de la feina ben feta!
I llegir amb atenció el document final, fruit d’una tasca ben coordinada.
Com a colofó, val la pena no perdre’s els exercicis de recreació que van fer alguns grups, com el dels encarregats de Venus, que va arribar a posar-se en el lloc de l’eminent arqueòleg Joaquim Font i Cussó.
Com a mínim, del que estic segura és que, mai més, quan passeu per la plaça que du el seu nom, sereu desconeixedors de la relació que l’uní amb el museu que rau molt a prop…
[youtube width=”540″ height=”452″]https://www.youtube.com/watch?v=8O1voGJORKE[/youtube]
A tots, tant els que heu agafat el camí científic, com els que continueu el camí clàssic a Llatí de quart, us desitjo de tot cor:
Fortuna secunda!!
TERESA
Fresc de Pompeia. Banquet romà
El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!
De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:
Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.
Ovidi, L’art d’estimar, II
Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.
Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.
Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]
La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.
Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)
Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!
Alma Bergel
El vestit Delphos va ser creat pel pintor, escenògraf i dissenyador tèxtil i industrial català Marià Fortuny i de Madrazo. El vestit es va crear el 1907 i va ser patentat el 1909 a París.
Aquesta creació de Fortuny proposava un vestit format únicament per una túnica de seda prisada inspirada en la indumentària de l’Antiga Grècia. La intenció de Marià Fortuny era destacar la bellesa natural del cos amb senzillesa i comoditat. Cada vestit tenia un color únic, inimitables al dia d’avui, que l’artista obtenia mitjançant un bany en 15 tints diferents, i tenia uns 400 plecs que permetien que la tela s’adaptés de manera perfecta al cos de la dona.
Encara avui dia els vestits Delphos són altament apreciats; el 2010 es van exposar a Madrid moltes de les peces de Fortuny.
Actualment, s’ha fet una recreació del vestit a la famosa sèrie espanyola “El tiempo entre costuras”:
[youtube]http://www.youtube.com/watch?v=NK1vAQTXZ4s[/youtube]
Camila Arigón
2n Batx. Humanístic: Llatí i Grec
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=TKNP4btaRSs[/youtube]
Com bé deveu saber el que és grec és tot un reclam publicitari i El griego de Danone ahora se llama Oikos. He vist aquest estiu l’anunci -per cert actualitzat amb el canvi de nom- i m’he recordat de les classes de grec amb la Lida i evidentment del nostre blog.
Com bé sabeu i com ho té molt clar la iaia grega de l’anunci, el iogurt grec es fa des de fa anys i anys (χρόνια και χρόνια) a casa. No hi ha apunt aràcnida sense pregunta i sense feina per comentar; per tant com s’escriu en caràcters grecs Oikos (no us oblideu dels accents i esperits del grec clàssic; en majúscula no en poseu cap ni un!) i quins mots derivats tenim en català i en altres llengües? Què heu “pillat” del grec modern de la iaia perquè us recorda el grec clàssic? Coneixeu més anuncis inspirats en el món grec?
Acabeu de passar un bon estiu, aprofiteu les classes de grec i que tingueu un molt bon curs.
Χρόνια και χρόνια! Anys i anys! Anys i panys que diem!
Víctor Barranco
Alumne de CF
Com cada estiu, paga la pena desempolsar els coneixements d’altres llengües i anar ampliant, amb la lectura, la competència lingüística en llengües estrangeres, per exemple, el francès. Una ràpida incursió a la biblioteca pública en va fer caure a les mans una col·lecció de llibres de novel·la negra d’Amélie Nothomb i, tot i que no sóc una amant d’aquest subgènere narratiu, vaig decidir agafar-ne un.
Aliena a la sorpresa que m’esperava entre les seves pàgines, vaig obrir el volum sense cap esperança de trobar-hi referències clàssiques i les primeres petges van sortir-me a l’encontre en altres títols de la mateixa autora publicats en la col·lecció Le Livre de Poche (Editions Albin Michel, 2009): Les Catilinaires, Mercure, Péplum. “Casualitats”, vaig pensar, “tot i que aprofitaré per demanar a l’alumnat el perquè del meu interès per aquests títols.“
Des de la primera pàgina, em surt a l’encontre un personatge torturat, de nom Zoïle, que es disposa a dur a terme un atemptat aeri més sonat que el de les torres bessones. Queda clar que tota la novel·la serà una explicació dels motius que l’han portat a aquest forassenyat propòsit, totalment allunyats de qualsevol fanatisme religiós.
Ben aviat descobreixo un desacostumat interès del protagonista per l’etimologia del seu nom i m’enlluerna la utilització del fantàstic tecnicisme hapax, que estaria bé que interpretéssiu etimològicament:
Ils [mes parents] trouvèrent Zoïle et me l’atribuèrent sans même s’intéresser a la signification de ce qui me condamnerait à être un hapax.
J’ai appris par coeur les six lignes consacrées à Zoïle dans le “Robert des noms propres”: “Zoíle (en grec Zôilos). Sophiste grec (Anphipolis où Éphese, ∼IVe siècle). Fameux surtout pour sa critique passionée et mesquine contre Homère, il fut surnommé “Homeromastix” (le Fléau d’Homère). C’était, dit-on, le titre de son ouvrage, où il essayait de prouver, au nom du bon sens, l’absurdité du merveilleux homérique.
[…] Dans une encyclopedie de philologie, j’ai même appris que Zoïle serait mort lapidé par une foule de braves gens écoeurés par ses propos sur l'”Odyssée”
[…] Tant qu’à me donner le nom d’un sophiste, je n’aurais rien eu en contre de Gorgias, Protagoras ou Zénon. dont les intelligences n’ont pas fini d’intriguer. (pàg. 14)
Com podeu comprendre, aquest exhaustiu estudi etimològic que -sospito- es troba en la base del trastorn d’una ment torturada capaç de dirigir el personatge a la realització d’una acció execrable, desperta el meu interès per una lectura, en principi, poc “clàssica”. I encara més, quan, agafant el toro per les banyes, un Zoïle de catorze anys es proposa “retraduir” la Ilíada i l’Odissea, en un gest de rebel·lió contra el seu homònim i les seves teories en contra d’Homer. Evidentment, la frustració per no poder reeixir en aquesta ingent tasca i la indiferència dels companys d’institut en explicar-los les seves aventures filològiques (que n’hauríeu dit vosaltres?) agreugen la patològica frustració del nostre heroi. Pobret, mireu com descriu l’experiència gairebé mística que experimenta durant el seu retir d’ermità traductor:
Ma surexcitation survécut à l’écoulement des jours: la résistance du grec renouvelait “ad libitum” la sensation d’une conquête amourese de premier ordre. [pàg. 18]
Penseu-hi, quan el grec se us resisteixi, i penseu que es tracta d’una mena de conquesta amorosa. No obstant, si no us serveix de consol, aprofiteu per comentar totes les referències clàssiques presentades, així com el llatinisme que s’hi amaga.
Després d’aquests passatges tan intensos, difícils de superar, aquí us deixo d’altres fragments amb algunes de les moltes referències que, de manera ja més transversal, ens apropen, des de diferents àmbits, al món clàssic.
Aliénor [una escriptora discapacitada mental] parlait comme l’inspirée de Delphes et déversait cette prose pythique tour a tour lentement et convulsivement. (pàg. 70)
-J’essaie simplment de te montrer l’absurdité de ta régle.
-“Dura lex sed lex.”
-Rien ne t’empêche de changer cette loi. (pàg. 78. Parlen Zoíle i Astrolabe, la seva estimada)
Mais je serrerai les dents, ja n’écouterai pas cette effusion qui me pousse vers toi.[…] Et puis, je me suis juré de tenir. Ulysse ne cédant pas au chant de la sirène me comprendrait.(pàg 114. Zoîle parla a Astrolabe)
En fi, no us explicaré el final de la història, per si algú es decideix a llegir-la, però no em puc estar d’esmentar la paràfrasi que apareix a la darrera pàgina, a veure qui me la pot explicar.
Me voici à bord. Les stewards qui vont mourir me saluent.
TERESA
[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=4OGglShG4bk[/youtube]
Hi, this is our work from Classical Culture in English, at INS Premià de Mar. At this course we’ve been doing lots of activities having to do with Ancient Greece and Rome. We enjoyed researching about our student’s favourite issues, such as fashion, mythology, women, gladiators, architecture, etc. You’ll see how many varied things we did. We hope we’ll expand our research on these interesting topics next course.
Aida
Salvete Aràcnids!
Durant el segon trimestre, els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava. I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc. Dos grups vam fer un programa de radio per desenvolupar el treball.
El Marçal i jo vam escollir Pan. déu dels pastors, per a la nostra entrevista. Teníem uns coneixements previs sobre Pan i Siringa, gràcies als treballs i exercicis realitzats al bloc. Per entendre l’entrevista, necessiteu uns breus coneixements previs: Pan va estimar la nimfa Siringa, que no el corresponia. Una vegada, mentre fugia, la nimfa es va llançar al riu Ladó; acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, que commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar, només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, però la remor que produïen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.
[Font: Sobreleyendas. com]
Nosaltres ens hem proposat fer una sèrie de preguntes i que Pan ens parli sobre ell i la seva història. El nostre plantejament és simple, jo, l’entrevistador, sóc el presentador d’Entrevistes temporals, un programa relacionat amb l’actualitat i la mitologia. Comencem parlant sobre ell i Siringa, i el que va passar quan Pan la va veure, fins al final de la història. A continuació, parlem breument sobre el seu físic i, finalment, de la seva música, fins i tot ens farà una demostració del seu disc en directe. En aquest cas, només parlem sobre Pan i li fem unes preguntes que ell haurà de respondre. El que nosaltres consideràvem ideal era una entrevista que tingués el màxim d’informació possible sobre diferents aspectes. Per això, tractem el seu físic, el seus pensaments i emocions, i la seva passió per la música. Hem fet una versió del mite i de Pan una mica diferent, a la nostra manera, un tant més humorístic i divertit, un Pan menys seriós i més amistós, i un mite més interessant, tot això moderadament, ja que si ens n’haguéssim allunyat excessivament, es podria haver perdut l’essència del mite.
– Hola a tots i a totes, benvinguts a “Entrevistes temporals”! Avui viatgem a uns temps immemorials per parlar sobre un dels grans mites de la mitologia grega. Som aquí amb Pan, déu dels pastors, que ens respondrà a unes preguntes sobre el seu amor amb Siringa, una nàiade del riu Ladó. Primer de tot, gràcies per assistir a la nostra entrevista, teníem moltes ganes que vinguessis.
– Gràcies, també és un honor per a mi haver pogut venir aquí amb vosaltres.
– Primera pregunta: Què és el que vas sentir el primer moment que la vas veure?
– Bé, jo simplement em vaig enamorar. No vaig pensar res, em vaig quedar aclaparat, sense paraules.
2. En algun moment es va aturar a parlar amb tu?
– Jo ho intentava, però ella no feia cas de les meves ofrenes. Vaig intentar que em fes cas, però ella només cridava i demanava ajuda a les seves germanes.
3. En cap moment no vas pensar a deixar-ho córrer?
– A què et refereixes amb deixar-ho córrer?
– Si no vas pensar que potser el més convenient sería deixar-la en pau.
– Jo només pensava que ella era l’amor de la meva vida.
4. Quan vas veure les seves germanes per primer cop, què vas pensar?
– Vaig pensar que els demanaria ajuda per poder lliurar-se de mi.
5. Ens podríes explicar què és el que van fer?
– Com ja va escriure Ovidi a la seva obra, van transformar Siringa en un canyar.
6. Passem a parlar una mica més sobre tu; t’és incòmode, per exemple, portar aquestes banyes al cap?
– Sí i no, realment em molesta que no tinguin cap mena d’utilitat, però tampoc és cap molèstia, ja que acabes oblidant-te que les portes a sobre.
7. Ens podríes dir algun dels avantatges de tenir aquestes potes de cabra?
– Com ja sabreu, sóc un sàtir, meitat home i meitat cabra; acostumem a viure a les altes muntanyes i per tant, les nostres potes són molt útils per a aquells terrenys.
8. I hi trobes algun desaventatge?
– Puc ser molt ràpid i saltar molt, però sí que és cert que en algunes zones, com per exemple les rocoses, se’m fa molt més difícil caminar.
9. Hi ha rumors per l’Olimp que treuràs el teu propi disc, ¿és això cert?
– Realment volia que fós un secret, però ja que s’ha difós sí, en treuré un relacionat amb el meu passat.
10. Ens podríes fer una demostració en directe?
– D’acord, improvisaré una mica. (Sona la flauta de Pan)
– Meravellós… Bé, aquí ho deixem, nois, ha estat un honor poder entrevistar una divinitat. Gràcies per tot.
– A vosaltres! M’ho he passat molt bé en aquesta entrevista.
Us proposo les següents activitats:
– Busqueu informació relacionada amb Pan que no estigui esmentada a l’article.
– Per què la nimfa Siringa escapa i demana ajut? A qui demana ajuda?
– Quines diferències pots trobar entre el Pan mitòlogic i el Pan de l’entrevista?
– D’on prové el nom “Siringa”?
– Defineix cada personatge que apareix a l’article amb una paraula que consideris convenient.
Kevin González
Llatí 4ESO