Fresc de Pompeia. Banquet romà
El menjar pot ser eròtic i el fet de menjar també, és clar! Qui no queda per sopar com a preàmbul d’una nit romàntica al nostre temps? Els romans, un cop més, ens podem donar uns bons consells i també unes bones receptes culinàries, tot i que l’amor és molt semblant a fer i tastar un menjar: s’ha de preparar, s’ha de preescalfar… hi entren en joc els cinc sentits. A la Magna Celebratio, hi vaig descobrir també la cuina eròtica romana!
De la mà del nostre poeta romà Ovidi i del text prescriptiu de les PAU de llatí, Ars amatoria o Ars amandi (L’art d’estimar o L’art d’enamorar) us deixo tot seguit uns consells (en el primer text per a homes i en el segon per a dones) per tal de fer tot un ritual eròtic en un sopar:
Quan assisteixis a un banquet on abundin els dons de Bacus, si una noia que t’atreu es posa prop al teu llit, prega a aquest pare de l’alegria, els misteris del qual se celebren de nit, que els vapors del vi no arribin a trastornar el teu cap. Allà et serà permès dirigir a la teva bella insinuants discursos amb paraules velades, que no escaparan a la seva perspicàcia i se’ls aplicarà a si mateixa. Escriau a la taula amb gotes de vi, tendres paraules en les quals la teva amiga endevini la teva passió abassegadora, i clava els teus ulls en els seus, tot respirant foc: una boca tancada parla, molts cops, amb singular eloqüència. Pren-li apressadament el got que ha tocat els seus llavis i beu pel mateix costat que ella ha begut. Agafa qualsevol menja que hagin tocat els seus dits i aprofita l’ocasió perquè la teva mà es trobi amb la seva. Aprofita, així mateix, per guanyar-te el marit de la teva estimada; us serà molt útil a tots dos tenir-lo per amic. Si la sort et proclama rei de la festa, dóna-li l’honor de beure primer i regala-li la corona que cenyeix el teu cap; ja sigui la teva igual, ja inferior a tu, deixa-li les expressions més falagueres.
Ovidi, L’art d’estimar, II
Ja veig que t’estàs posant nerviosa perquè no t’arriben els meus consells sobre la manera com t’has de comportar quan et convidin a un banquet.
Hi acudiràs amb una mica de retard. I fes la teva entrada radiant quan ja s’han encès les llànties. Si arribes tard, seràs més ben rebuda. El retard és la millor alcavota. Encara que siguis lletja, segurament els semblaràs preciosa quan portin una copa de més, i la nit serà un vel que encobrirà els teus defectes.
Has d’agafar el menjar amb la punta dels dits (és fonamental la manera de menjar) i no t’empastifis tota la cara amb mà greixosa. No cal que mengis a casa abans del sopar, però aparta el plat abans d’atipar-te i menjar una miqueta menys del que menjaries. […]
La beguda ja és una altra cosa. Els escau més a les noies, i els és més fàcil quedar bé. Tu, Bacus, fas bona parella amb el fill de Venus, però a condició que el teu cap ho aguanti i que l’enteniment i els peus se’t mantinguin al lloc: que no vegis doble quan hi ha una sola cosa. ës lamentable veure una dona amarada del licor de Lieu i ajaguda per terra. Aquesta mereix que se la faci un qualsevol.
Ovidi L’art d’estimar, IV 749-770 (traducció de Jaume Joan Castelló ed. Adesiara)
Plurimam salutem i que l’esperit de Venus us sigui propici!
Alma Bergel
Evidentment, totes les coses es poden fer de manera elegant i sensual, fins i tot menjar. Mentre llegia el segont text m’anava sorprenent de com anava coincidint Ovidi amb mi, tot i que tampoc dóna un consell que avui no es consideri d’educació i sentit comú, però segurament en aquells temps no ho tenien tan assimilat…
Tot i això, ho tindré en compte la pròxima vegada que vagi a un sopar a enamorar algú! 😉
Salve!
Em sorprenen molt els consells d’Ovidi cap a les noies. Trobo potser que és massa franc m’ha semblat sorprenent que donés instruccions per a les “dones lletjes” això m’ha semblat una mica cruel. Tot i així són consells que alguns tenen sentit, estrany, però tenen sentit.
Vale!
Salue!
És veritat que el menjar sempre ha sigut una bona excusa per a convidar a una persona que t’atreu i passar una estona amb ella, així el més comú en la nostra societat seria eol típic sopar o dinar romàntic. No sabia que existia una tipologia culinaria que es bases en la cuina eròtica però m’he informat i actualment encara existeix, es centra més en l’àmbit de les postres.
Salve!!!
Ovidi ens parla d’una quedada per a sopar amb una noia com a preàmbul d’una nit romàntica, fet que es conserva als nostres temps.
Salve!
Com he pogut observar en l’Antiga Roma també es feien sopars romàntics i que era una manera també de poder demostrar l’amor de l’un per altre portant a sopar a algun lloc o preparar algun menjar especial. Avui en dia també és fa el mateix i és considera molt romàntic perque tal com he dit abans el fet de sopar amb la persona estimada pot servir per demostrar els sentiments que tenen l’un per l’altre.
Salve!
Actualment, molts dels consells que dona Ovidi en el seu llibre d’Ars amandi els podem relacionar amb el comportament en que moltes parelles tenen a l’hora de sopar. En aquests dos textos que trobem, un va dirigit als nois i l’altre a les noies, i si ens fixem, Ovidi dona els consells per a que tant les accions del home com les de la dona es coordinin perfectament entre ells, fent que els protagonistes puguin aconseguir el seu propòsit, el poder seduir a la seva parella.
Un dels consells que m’ha cridat més l’atenció és el de que Ovidi recomana a les dones que aquestes arribin tard a les seves cites, cosa que actualment, moltes dones fan.
No sabia que a l’Antiga Roma tinguessin ja la tradició dels sopars romàntics, tema molt conegut en l’actualitat.
Ovidi li dona certa importància al menjar, i segons ell no hi pot faltar el vi! Actualment també es veu molt sovint a les pel·Iicules com se li dona importancia al típic sopar romàntic a la llum de les espelmes i s’hi segueix prenent vi o altres begudes alcoholiques. També és molt típic a les pel·lícules el fet que la noia arribi una mica més tard que el noi.