Tag Archives: Metamorfosis d’Ovidi

La nostres recreacions de les Metamorfosis d’Ovidi: Licàon

Una de les intencions d’Ovidi era parlar de les transformacions, de les metamorfosis. Estem llegint l’adaptació Narracions de mites clàssics on els mites ovidians es classifiquen en tres tipus de metamorfosis: les d’animals, les de plantes i les de pedres. En aquest article i dintre de les metamorfosis d’animals, tractarem especialment de la de Licàon, l’home llop. La transformació d’aquest peculiar personatge es va fer molt popular i encara avui dia perviu en el nostre cel (constel·lació del LLop), en el nostre lèxic (licantrop, licantropia, hipertricosi o la síndrome de l’home llop), sèries, pel·lícules (L’home llop, Crepúsculo, Lupin a Harry Potter, Romasanta, El bosque del lobo…) i, fins i tot, en  anuncis i en portals d’internet (Lycos…).

Una vegada hem resolt l’enigma plantejat a Ecce pictura, hem hagut de fer-ne una ficció literària. No us perdeu tampoc la recreació de Denis, ànima de llop.

Ara, anem a descobrir els reals inicis de Licàon.

En els inicis del món, quan encara no existia ni el mar, ni les terres, ni el cel. Júpiter arriba a la casa inhospitalària del rei d’ Arcàdia, anomenat Licàon.

— Menja, gaudeix. És un àpat de primera, no hi ha res igual en aquest món! Més val que t’agradi, perquè aquest menjar no arriba ni a la sola de les teves brutes sabates —va dir Licàon, indignat i entusiasmat a la vegada.

— Això no serà… Licàon!, no em puc creure que hagis intentat fer-me menjar carn humana!    —cridà, terriblement enfadat.

— Però, de què et queixes?! No pots veure que mai no trobaràs res més beneficiós i ric que aquest meravellós festí?—va preguntar-li, sense poder entendre-ho.

— No tens ni la menor idea del que estàs fent, del que m’estàs fent veure! Sóc Júpiter, per Déu! M’ofereixes això a mi! Seràs castigat per la teva ofensa respecte la meva persona i respecte aquest món sencer!

— Mai! Sóc més poderós del que tu creus! Mai no gosaràs agafar-me!
Licàon va córrer, com mai no ho havia fet. Va córrer cap a l’interior del camp.

— Innocent. Sembla que no coneix com són de poderosos els poders dels déus de l’Olimp. S’enpenedirà del seu terrible i deshonest error. Faré que senti físicament la seva ràbia interior, que es reflecteixi en el seu ser el seu costat ferotge. Tindrà pèl, tindrà urpes, els llops i els gossos sentiran empatia i por davant seu. I mai, pels déus juro, no tornarà a cometre cap error d’aquesta mena.

 

Noelia Nistal García, Llatí 4t C.

Entrevista a Pan, l’únic i inigualable déu dels pastors

Salvete Aràcnids!

Durant el segon trimestre, els alumnes de quart de l’Institut Isaac Albéniz vam treballar Narracions de mites clàssics, una adaptació de Les Metamorfosis d’Ovidi. Seguidament vam realitzar totes les qüestions presentades al llibre sobre la temàtica que ens pertocava. I per finalitzar amb el treball vam fer una recreació del mite que més ens agradava dins del nostre bloc. Dos grups vam fer un programa de radio per desenvolupar el treball.

El Marçal i jo vam escollir Pan. déu dels pastors, per a la nostra entrevista. Teníem uns coneixements previs sobre Pan i Siringa, gràcies als treballs i exercicis realitzats al bloc. Per entendre l’entrevista, necessiteu uns breus coneixements previs: Pan va estimar la nimfa Siringa, que no el corresponia. Una vegada, mentre fugia, la nimfa es va llançar al riu Ladó; acorralada, va demanar ajuda a les seves germanes les nimfes, que commogudes, la van convertir en un canyar. Quan Pan va arribar, només va poder abraçar les canyes bressolades pel vent, però la remor que produïen li va agradar de tal manera que va decidir construir un nou instrument musical amb elles; d’aquesta forma va crear la flauta anomenada siringa en record de la nimfa d’igual nom.

Plantejament

Nosaltres ens hem proposat fer una sèrie de preguntes i que Pan ens parli sobre ell i la seva història. El nostre plantejament és simple, jo, l’entrevistador, sóc el presentador d’Entrevistes temporals, un programa relacionat amb l’actualitat i la mitologia. Comencem parlant sobre ell i Siringa, i el que va passar quan Pan la va veure, fins al final de la història. A continuació, parlem breument sobre el seu físic i, finalment, de la seva música, fins i tot ens farà una demostració del seu disc en directe. En aquest cas, només parlem sobre Pan i li fem unes preguntes que ell haurà de respondre. El que nosaltres consideràvem ideal era una entrevista que tingués el màxim d’informació possible sobre diferents aspectes. Per això, tractem el seu físic, el seus pensaments i emocions, i la seva passió per la música. Hem fet una versió del mite i de Pan una mica diferent, a la nostra manera, un tant més humorístic i divertit, un Pan menys seriós i més amistós, i un mite més interessant, tot això moderadament, ja que si ens n’haguéssim allunyat excessivament, es podria haver perdut l’essència del mite.

Transcripció de l’entrevista

– Hola a tots i a totes, benvinguts a “Entrevistes temporals”! Avui viatgem a uns temps immemorials per parlar sobre un dels grans mites de la mitologia grega. Som aquí amb Pan, déu dels pastors, que ens respondrà a unes preguntes sobre el seu amor amb Siringa, una nàiade del riu Ladó. Primer de tot, gràcies per assistir a la nostra entrevista, teníem moltes ganes que vinguessis.

– Gràcies, també és un honor per a mi haver pogut venir aquí amb vosaltres.

– Primera pregunta: Què és el que vas sentir el primer moment que la vas veure?

– Bé, jo simplement em vaig enamorar. No vaig pensar res, em vaig quedar aclaparat, sense paraules.

2. En algun moment es va aturar a parlar amb tu?

– Jo ho intentava, però ella no feia cas de les meves ofrenes. Vaig intentar que em fes cas, però ella només cridava i demanava ajuda a les seves germanes.

3. En cap moment no vas pensar a deixar-ho córrer?

– A què et refereixes amb deixar-ho córrer?

– Si no vas pensar que potser el més convenient sería deixar-la en pau.

– Jo només pensava que ella era l’amor de la meva vida.

4. Quan vas veure les seves germanes per primer cop, què vas pensar?

– Vaig pensar que els demanaria ajuda per poder lliurar-se de mi.

5. Ens podríes explicar què és el que van fer?

– Com ja va escriure Ovidi a la seva obra, van transformar Siringa en un canyar.

6. Passem a parlar una mica més sobre tu; t’és incòmode, per exemple, portar aquestes banyes al cap?

– Sí i no, realment em molesta que no tinguin cap mena d’utilitat, però tampoc és cap molèstia, ja que acabes oblidant-te que les portes a sobre.

7. Ens podríes dir algun dels avantatges de tenir aquestes potes de cabra?

– Com ja sabreu, sóc un sàtir, meitat home i meitat cabra; acostumem a viure a les altes muntanyes i per tant, les nostres potes són molt útils per a aquells terrenys.

8. I hi trobes algun desaventatge?

– Puc ser molt ràpid i saltar molt, però sí que és cert que en algunes zones, com per exemple les rocoses, se’m fa molt més difícil caminar.

9. Hi ha rumors per l’Olimp que treuràs el teu propi disc, ¿és això cert?

– Realment volia que fós un secret, però ja que s’ha difós sí, en treuré un relacionat amb el meu passat.

10. Ens podríes fer una demostració en directe?

– D’acord, improvisaré una mica. (Sona la flauta de Pan)

– Meravellós… Bé, aquí ho deixem, nois, ha estat un honor poder entrevistar una divinitat. Gràcies per tot.

– A vosaltres! M’ho he passat molt bé en aquesta entrevista.

Us proposo les següents activitats:

– Busqueu informació relacionada amb Pan que no estigui esmentada a l’article.

– Per què la nimfa Siringa escapa i demana ajut? A qui demana ajuda?

– Quines diferències pots trobar entre el Pan mitòlogic i el Pan de l’entrevista?

– D’on prové el nom “Siringa”?

– Defineix cada personatge que apareix a l’article amb una paraula que consideris convenient. 

Kevin González
Llatí 4ESO

Narcís, un titella en mans del destí

En el marc de la tasca de recreació que els alumnes de 4t de l’Institut Albéniz hem fet a partir de la lectura de Narracions de mites clàssics, han sorgit algunes produccions audiovisuals adreçades a públic infantil. Una d’elles consisteix en un karaoke sobre el mite de Píram i Tisbe, però en aquest article us presentem la nostra recreació amb titelles de paper del conegut mite de Narcís.

El mite explica la història de Narcís, un noi jove, ben plantat i molt cregut que només pensa en si mateix. Eco és una nimfa castigada per la deessa Juno per haver comès un crim amorós amb Júpiter; el càstig que li va imposar va ser que només repetís les últimes paraules que escoltés. Eco s’enamora totalment de Narcís a l’instant de veure’l, el segueix a tot arreu i intenta parlar amb ell, però en una que se li acosta Narcís, intenta parlar amb ell però és impossible, només repeteix les últimes paraules que li diu ell. Narcís la rebutja. Eco, avergonyida, fuig i s’amaga en coves, on passa gana i pateix per l’amor que sent per Narcís, Finalment mor i l’únic que queda de ella és la seva veu. Narcís encara segueix trencant el cor de moltes persones després de haver-ho fet amb Eco. Llavors Nèmesis, la deessa de la venjança, el castiga. El càstig que li pertoca és que s’enamori i aquest amor no sigui correspost, pena que es compleix quan Narcís s’enamora del seu propi reflex en l’aigua de la font. Passa dies mirant-se a sí mateix en el seu reflex, plorant perquè no el pot tocar, no es mou d’allà i tampoc menja. Finalment Narcís mor. Els déus el transformen en una bella flor que es troba als marges dels llacs, coneguda com el narcís.

  Collage de la metamorfosi de Narcís. [Mabel Landívar]

Vam triar aquest mite perquè ens va semblar molt bonic i tràgic, també perquè ens va cridar molt l’atenció. Aquesta idea se’ns va acudir gràcies a les propostes de treball del llibre dels mites clàssics. Al principi anava encaminat a una recreació teatral, però ens va semblar millor fer-ho amb titelles i adreçat a un públic més infantil. Després de tenir l’idea ben clara, vam començar a adaptar el mite en un guió, tot canviant algunes paraules, però mantenint-nos fidels a la història original. Un cop finalitzat el guió, vam planejar com faríem les titelles, volíem agafar alguns ninots que teniem per casa i posar-los algun estri que permetés aguantar-los i fer-los moure’s. Però no en teníem prou i aleshores vam decidir fer les titelles de paper. Així que vam dibuixar les titelles basant-nos en alguns dibuixos de personatges de Disney, i afegit també els diferents paisatges. Després de tenir tot el material enllestit, ens vam posar a gravar-ho, per després fer el muntatge audiovisual amb la representació teatral gravada.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=89ATYnf-vA8[/youtube]

Us deixem el guió enllaçat per llegir-ho i algunes qüestions per a guiar el comentari.

  • Com hem esmentat abans, Nèmesis es la deessa de la venjança. Saps algun altre mite on aparegui? Quin paper hi juga?
  • Avui dia el narcís es coneix com un tipus de flor, però el nom de “Narcís” també ha donat nom a un trastorn de personalitat. Quin és? En què consisteix?
  • La nimfa Eco mor en una cova, els seus ossos es transformen en pedres i només en queda la veu. En quin fenomen natural es transforma la nimfa?

Marina Ruiz
Llatí 4ESO. INS Isaac Albéniz

“In noua fert animus mutatas dicere formas corpora.”

Les metamorfosis d’Ovidi és una obra que ha estat molt recreada a tot arreu al llarg de la història; podem trobar obres d’art, musicals, literatura basada en l’obra… En aquest article recopilem les recreacions que han creat els alumnes de 4t d’ESO de l’Institut Albéniz de Badalona, que arran de la lectura del llibre, han fet d’artistes i han deixat anar la seva imaginació per fer la recreació del mite ovidià que més els ha agradat.

El llibre de Narracions de mites clàssics, ha estat la font principal per fer aquest treball; aquest llibre és un recull adaptat de les metamorfosis, agrupades en tres apartats: personatges transformats en animals, en  plantes i en pedres.

Tal com diu la introducció de Narracions de mites clàssics, les Metamorfosis és el poema més important d’Ovidi. Enllestit l’any 7dC,  Ovidi volia que fos immortal i ha esdevingut l’obra mestra de la poesia narrativa universal. Aquesta obra la formen un conjunt de quinze llibres, escrits en hexàmetres, amb unes dues-centes cinquanta llegendes mitològiques que se succeeixen en el temps, sense pausa i per imperatiu literari, des dels orígens del món fins a l’apoteosi i transformació de l’ànima de Juli Cèsar en estel. Segons Ovidi, les Metamorfosis és una obra inacabada. Considerava que el text no estava prou polit, fins el punt que va decidir cremar el manuscrit de l’obra abans de partir cap a l’exili. El poema es va poder publicar a partir de les còpies que els seus amics n’havien conservat.

Ovidi (en un gravat) amb una corona triomfal. [Font: wikimedia]

El nostre treball constava de tres parts:

  1. Els mites: en aquest apartat realitzàvem el qüestionari de les Narracions… assignades a cada grup. A partir d’aquí havíem de triar el mite que més ens inspirés per fer els dos següents punts.
  2. Pervivència: aquesta part del treball era recopilatòria. Un punt d’aquest apartat consistia a cercar articles dels blogs aràcnids i fer un recull comentat de la metamorfosi triada vista de maneres diferents. L’altre punt era més artístic i consistia en fer un recull comentat de manifestacions de tota mena (obres d’art, pel·lícules, cançons…).
    File:Velazquez-las hilanderas.jpg

    “Las hilanderas”, de Velázquez, és un exemple de pervivència del mite d’Aracne. [Font: wikimedia]

  3. Recreació: l’última part del treball depenia molt de la nostra imaginació; havíem de fer reviure el mite triat de la manera que més ens agradés.

L’apartat de pervivència va tenir un pes molt important en la recreació, el recull de diverses recreacions del mite va ser molt útil per fer l’últim punt del treball. Cercant informació detallada del mite s’obtenen diferents punts de vista d’aquest, i arriba la inspiració necessària per saber a quin públic està dirigit la recreació i què es vol fer veure en el mite, per així no equivocar-se a l’hora de recrear-lo: quins ambients són els ideals per gravar en el cas d’un vídeo, ficar-se a la ment d’un déu per fer una entrevista, els colors d’un dibuix per expressar sensacions… El temps emprat i la dedicació d’aquest apartat va tenir premi a la celebració de Sant Jordi del nostre institut, els guanyadors van ser els autors d’una audició radiofònica amb l’entrevista al déu Pan, que podreu escoltar a l’article sobre les creacions radiofòniques.

Les recreacions fetes es poden agrupar en els següents apartats amb els articles fets per altres aràcnids:

  • Audicions radiofòniques: en aquest apartat trobem dues entrevistes radiofòniques acompanyades d’efectes sonors i la flauta de Pan en directe. Per fer aquesta recreació s’havia de tenir en compte la manera de pensar egocèntrica que caracteritzava els déus i parlar amb la seguretat de ser un d’ells.
  • Muntatges audiovisuals: com el vídeo d’ Apol·lo i Coronis en què es relata el mite comparant-lo amb la història d’Enric VIII i Anna Bolena acompanyat de l’òpera Anna Bolena de Gaetano Donizetti, o el curtmetratge adaptat a l’actualitat del mite d’Orfeu i Eurídice amb diferents escenaris i diversos personatges. D’altres companyes també van fer muntatges audiovisuals sobre Europa, i Atalanta i Hipòmenes.
  • Muntatges adreçats al públic infantil: per exemple una obra on es representa el mite de Narcís explicat amb titelles de paper per tal que els més petits també puguin gaudir de l’obra d’Ovidi, un karaoke on s’aprèn jugant i cantant el mite de Píram i Tisbe, o un conte amb il·lustracions que ajuden a entendre què passa a la història d’Aracne.
  • Còmics: que també ens narren el mite d’una manera diferent; ja sigui amb dibuixos o amb obres d’art agafades del punt de la pervivència, de totes maneres acabarem sabent el motiu del nom, estat, origen… de qualsevol flor, animal o pedra.
File:1024 22. Mai-1846.jpg

L’heliotropi és la flor en què es converteix Clítie. [Font: wikimedia]

Els companys i companyes de quart hem pogut veure alguns dels resultats finals d’aquest treball i, sens dubte, s’ha de felicitar a tots per la imaginació i la dedicació emprada en aquest treball. Ja sigui il·lustrant o actuant, aquests alumnes tenen una qualitat especial que ens ha permés gaudir d’aquestes mostres de pervivència ovidianes, espero que a vosaltres també us hagin agradat aquestes idees.

Tot seguit us convido a respondre aquestes qüestions sobre Ovidi i les Metamorfosis:

  • Què té a veure el títol amb el treball? Feu la recerca que calgui per trobar-ho.
  • En quin context històric es va crear el llibre de Les Metamorfosis d’Ovidi? Creus que hi té res a veure?
  • A quin mite fa referència l’enllaç de la línia dos?
  • Tria algun dels mites esmentats o enllaçats al llarg d’aquest article i desenvolupa’l. Algun n’hi ha d’haver que pertanyi al grup dels que us va tocar llegir…

Alba Garcia, 4tC
INS Isaac Albéniz