Lectures d’estiu: Le Voyage d’hiver d’Amélie Nothomb

Com cada estiu, paga la pena desempolsar els coneixements d’altres llengües i anar ampliant, amb la lectura, la competència lingüística en llengües estrangeres, per exemple, el francès. Una ràpida incursió a la biblioteca pública en va fer caure a les mans una col·lecció de llibres de novel·la negra d’Amélie Nothomb i, tot i que no sóc una amant d’aquest subgènere narratiu, vaig decidir agafar-ne un.

Aliena a la sorpresa que m’esperava entre les seves pàgines, vaig obrir el volum sense cap esperança de trobar-hi referències clàssiques i les primeres petges van sortir-me a l’encontre en altres títols de la mateixa autora publicats en la col·lecció Le Livre de Poche (Editions Albin Michel, 2009): Les Catilinaires, Mercure, Péplum. “Casualitats”, vaig pensar, “tot i que aprofitaré per demanar a l’alumnat el perquè del meu interès per aquests títols.

Des de la primera pàgina, em surt a l’encontre un personatge torturat, de nom Zoïle, que es disposa a dur a terme un atemptat aeri més sonat que el de les torres bessones. Queda clar que tota la novel·la serà una explicació dels motius que l’han portat a aquest forassenyat propòsit, totalment allunyats de qualsevol fanatisme religiós.

Ben aviat descobreixo un desacostumat interès del protagonista per l’etimologia del seu nom i m’enlluerna la utilització del fantàstic tecnicisme hapax, que estaria bé que interpretéssiu etimològicament:

Ils [mes parents] trouvèrent Zoïle et me l’atribuèrent sans même s’intéresser a la signification de ce qui me condamnerait à être un hapax.

J’ai appris par coeur les six lignes consacrées à Zoïle dans le “Robert des noms propres”: “Zoíle (en grec Zôilos). Sophiste grec (Anphipolis où Éphese, ∼IVsiècle). Fameux surtout pour sa critique passionée et mesquine contre Homère, il fut surnommé “Homeromastix” (le Fléau d’Homère). C’était, dit-on, le titre de son ouvrage, où il essayait de prouver, au nom du bon sens, l’absurdité du merveilleux homérique.

[…] Dans une encyclopedie de philologie, j’ai même appris que Zoïle serait mort lapidé par une foule de braves gens écoeurés par ses propos sur l'”Odyssée”

[…] Tant qu’à me donner le nom d’un sophiste, je n’aurais rien eu en contre de Gorgias, Protagoras ou Zénon. dont les intelligences n’ont pas fini d’intriguer. (pàg. 14)

Com podeu comprendre, aquest exhaustiu estudi etimològic que -sospito- es troba en la base del trastorn d’una ment torturada capaç de dirigir el personatge a la realització d’una acció execrable, desperta el meu interès per una lectura, en principi, poc “clàssica”. I encara més, quan, agafant el toro per les banyes, un Zoïle de catorze anys es proposa “retraduir” la Ilíada i l’Odissea, en un gest de rebel·lió contra el seu homònim i les seves teories en contra d’Homer. Evidentment, la frustració per no poder reeixir en aquesta ingent tasca i la indiferència dels companys d’institut en explicar-los les seves aventures filològiques (que n’hauríeu dit vosaltres?) agreugen la patològica frustració del nostre heroi. Pobret, mireu com descriu l’experiència gairebé mística que experimenta durant el seu retir d’ermità traductor:

Ma surexcitation survécut à l’écoulement des jours: la résistance du grec renouvelait “ad libitum” la sensation d’une conquête amourese de premier ordre. [pàg. 18]

Penseu-hi, quan el grec se us resisteixi, i penseu que es tracta d’una mena de conquesta amorosa. No obstant, si no us serveix de consol, aprofiteu per comentar totes les referències clàssiques presentades, així com el llatinisme que s’hi amaga.

Després d’aquests passatges tan intensos, difícils de superar, aquí us deixo d’altres fragments amb algunes de les moltes referències que, de manera ja més transversal, ens apropen, des de diferents àmbits, al món clàssic.

Aliénor [una escriptora discapacitada mental] parlait comme l’inspirée de Delphes et déversait cette prose pythique tour a tour lentement et convulsivement. (pàg. 70)

-J’essaie simplment de te montrer l’absurdité de ta régle.

-“Dura lex sed lex.”

-Rien ne t’empêche de changer cette loi. (pàg. 78. Parlen Zoíle i Astrolabe, la seva estimada)

Mais je serrerai les dents, ja n’écouterai pas cette effusion qui me pousse vers toi.[…] Et puis, je me suis juré de tenir. Ulysse ne cédant pas au chant de la sirène me comprendrait.(pàg 114. Zoîle parla a Astrolabe)

En fi, no us explicaré el final de la història, per si algú es decideix a llegir-la, però no em puc estar d’esmentar la paràfrasi que apareix a la darrera pàgina, a veure qui me la pot explicar.

Me voici à bord. Les stewards qui vont mourir me saluent.

TERESA

11 thoughts on “Lectures d’estiu: Le Voyage d’hiver d’Amélie Nothomb

  1. Carla Latorre Àlvarez

    Salvete !!!

    Guaaau penso que és un merit llegir en Françes, i també crec que ha sigut una casualitat trobar vocabuls en grec i també llatinismes.

    El llatinisme ” ad libitum”, al català esta adaptat i porta accent. També el podem trobar com “ad lib” i significa a gust de cadascú.
    En el terme de música significa en les partitures els acompanyaments innecessaris i en el temps lliure.
    No tenía conèxements del llatinisme per la part de música així que el trobo molt bon llatisme 🙂

    Salve!

  2. Amar Astudillo

    Salvete!
    Curiosament vaig trobar aquest llibre va uns mesos en la biblioteca de Blanes, però em vaig a donar que estava en francès i el vaig deixar. Be, es clar que mai saps per on et poden sortir referencies clàssiques i has d’estar atent per tal de poder entendre i gaudir de la lectura.
    Aquest estiu he estat llegint ”El temor de un hombre sabio de Patrick Rothfuss” un llibre que pertany a un gènere totalment diferent, fantasia èpica, però també en sortien moltes referencies clàssiques relacionades amb la l’àmbit científic, si no m’equivoco, i vaig haver d’aplicar els coneixements de llatí per poder entendre en context.

    Bé els llatinisme “ad libitum” significa a gust de cadacun i en català porta accent. I, ”Dura lex sed lex.” significa literalment, la lli es dura però es llei.

  3. Anna Ferrón

    Salvete!

    L’estiu s’ha passat volant i nomès m’ha donat temps a llegir-me un llibre, ” El tiempo entre costuras” en primer moment no en vaig trobar cap referència clàssica, però el primer día que vam tornar a començar amb el treball TIC, la Teresa ens proposaba a les noies de Grec parlar-ne sobre un article del vestit Delphos de Fortuny, el qual fent memòria hi apareixia dins la sèrie i el llibre. Així que es podría dir que després de llegir-me’l i començar altre cop l’institut en vaig trobar una referència clàssica.

    Que m’agradaria saber Francès i poder dominar-lo i poder entendre tot el que hi ha dins l’article, però em limitarè a repsondre el que entenc.

    – Perquè el meu interès per aquests títols? Les Catalinaires no en tenia gaire idea així que he buscat per internet hi he vist que era el nom que va posar Ciceró a uns discursos que va fer. Mercure, al déu Mercuri missatger dels déus protector del comerç i per últim Péplum que es un tipus de túnica amb la que es vestíen.
    – Interpretació etimológica hapax : ἅπαξ
    – Aprofiteu per comentar totes les referències clàssiques presentades:
    Ad libitum: Expressió llatina que significa “al gust de cadascú”. Sovint s’abrevia com a Ad lib.
    Dura lex sed lex: Expressió latina, originaria del dret romà que traduïda literalmente vol dir la llei és dura, però és llei.

    Fins un altre!

  4. Mónica Martínez

    Salve!!

    Teresa realment no sé si has pogut entendre tot el llibre o no, però per a mi és un gran mèrit perquè encara que el francès és una llengua romànica, no és tan fàcil com sembla ήήή A part d’això he de dir que m’has deixat amb la intriga sobre el final del llibre així que aquest nadal si el trobo en català o e castellà me’l llegiré!
    En quant als títols coincideixo amb el que ha dit la Anna, Les catilinaires són el nom d’un grup de quatre discursos de Ciceró, Mercure el déu Mercuri i per últim Péplum que era un tipus de vestimenta grega.

    Sobre la segona qüestió: Hàpax, també conegut com hàpax legómenon, és una paraula que prové els termes grecs ‘ ἅπαξ λεγόμενον’ i si no he entès malament serveix per a designar una paraula que només ha estat mencionada un cop, o que només ha aparegut registrada un cop en el seu idioma. La seva etimologia és la següent: ‘ἅπαξ’ adv. que vol dir ‘un sol cop’ i ‘λεγόμενον’ que prové del verb ‘λεγειν’ que significa ‘dir’.

    I per últim em centro en els llatinismes i la paràfrasi:

    – ‘ad libitum’: Vol dir ‘com agradi’ és a dir a gust d’un mateix.

    – ‘dura lex sed lex’: literalment significa ‘la llei és dura però és llei’

    – ‘Me voici à bord. Les stewards qui vont mourir me saluent.’: és una parafrasi de l’expressió llatina ‘Ave, Caesar, morituri te salutant’. Expressió que van dir a l’emperador uns gladiadors abans de la lluita i que significa: ‘Salve, Cesar, els que van a morir et saluden’.

  5. Andrea Muñoz

    Aquest estiu l’he aprofitat i també m’he llegit dos llibres de John Green.
    Primer em vaig llegir “No està escrit a les estrelles”que totes coneixereu perquè al estiu va sortir la pel•lícula, però ami em va decebre i molt. Com que em va agradar el llibre vaig buscar-hi més d’aquest autor i aproximadament al mes d’Agost em vaig llegir Ciutats de paper.
    Els dos llibres són per adolescents però si alguna té interès en aquest últim, ja que l’altra ja sabeu de que tracta,us explico una mica l’argument.
    La protagonista d’aquest llibre Margo, sempre s’escapa de la rutina i desapareix de la seva casa i del institut. Va deixant unes pistes cap a on es dirigeix i poca gent pot descobrir-les. Les pistes estan amagades en un llibre de poemes de Walt Whitman titulat fulles d’herba i d’altres per la ciutat o la seva casa.
    Ella veu la vida com un viatge colorit ple d’edificis abandonats, herbes altes fins al genoll, camins sense fi, sostres de lluna plena i un munt de riscos emocionants. Ella creu que la vida és un viatge etern. “El viatge que he emprès és etern”. Però tot això és desconegut per a la seva família i amics. Durant tota la seva vida, ella s’ha recobert amb una carcassa de Margo, que no era i és difícil per a ella llevar-se el revestiment i ser ella mateixa. Així que l’única opció és deixar tot enrere(fugir). Però encara hi ha una corda lligada a aquesta Margo, i és Quentin, el seu veí que seguirà totes les pistes, relacionarà els poemes i finalment qui sap si la trobarà.
    En aquest llibre no surt cap referència clàssica però gràcies al meu descobriment he après i m’he adonat que la poesia americana es bona sobretot Walt Whitman que m’ha sorprès i agradat a la vegada.

    Cal dir que m’ha commogut més el segon llibre, Ciutats de paper, i us el recomano!

    A continuació intentaré respondre el que ens proposa la Teresa.

    *El tecnisime hapax.

    Hapax s’ha format per el retallament d’una frase άπάξ (adv. m.) “una sola vegada” i τό λεγόμενον, part. pres. passiu de λέγειν “dir”): “el que es diu”, “el que s’ha dit”.És l’expressió que s’utilitza per designar una paraula que ha aparegut registrada solament una vegada en un idioma donat.

    * Aparició de dos llatinismes

    – “Dura lex sed lex”literalment significa la llei és dura però és llei. El significat més extens està a Llatinismes “in situ”
    -“ad libitum” Aquest l’aprofitaré per agegir-lo a la nostra pàgina de llatinismes. I com han dit les meves companyes anteriorment significa “al gust de cadascú”

    També he trobat Ulysse ne cédant pas au chant de la sirène me comprendrait aquesta llegenda apareix en la Odissea de Homer.
    Us la explico resumidament.
    Ulisses després de passar una llarga temporada al palau de Circe,emprèn definitivament el camí a Ítaca.
    La deessa, abans de deixar-lo marxar, li avança algunes de les aventures que viurà en els dies següents i la primera d’elles serà la trobada amb les sirenes.
    Ulisses s’anava acostant a l’illa temuda. Per el consell que li va donar Circe, va ordenar als seus homes que es tapessin les orelles amb cera, i ell, que no podia amb la curiositat d’escoltar, es va amarrar el màstil, amb ordre que passés el que passés, no el deslliguessin.
    En escoltar els cants de les sirenes va voler deixar-se anar però els seus companys no ho van permetre. Explica la llegenda que les sirenes, devastades pel seu fracàs, es van llançar al mar i van morir ofegades.

  6. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Noies, m’encanta comprovar que sou lectores vocacionals, tot i que no em sorprèn gens, coneixent-vos. He tingut ocasió de comprovar que us llegiu els llibres de lectura prescriptius, però això no serviria de res, si no us us despertés les ganes de triar i remenar per les biblioteques. M’agrada especialment, Andrea, que apliquis l’esperit crític que sovint us demano als comentaris per valorar l’adaptació cinematogràfica de les obres impreses.
    Recordeu que si algun dels llatinisme que presento no es troba a Llatinismes “in situ”, podeu utilitzar-lo, tot indicant que la referència ha sortit d’aquest article. Fem xarxa, discipuli/-ae

  7. Marina Salas Zamora

    Salve Teresa!

    Igual que tu, aquest estiu m’he donat el plaer de llegir alguns llibres que tenia pendent durant el curs. La veritat és que no sóc de les que topen gaire sovint amb “best sellers”, però ja que per Sant Jordi m’havien regalat la famosa trilogia dels “Jocs de la Fam” vaig aprofitar per llegir-me’ls aprofitant mentre gaudia del sol i la piscina del càmping. He de confessar que m’hi vaig enganxar i de valent, tant, que vaig decidir cercar informació extra sobre aquest llibres i vaig resoldre un curiós aspecte que em rondava pel cap feia dies i que està lligat amb el llatí. Perquè entengueu del que parlo, us faré cinc cèntims sobre l’argument d’aquest llibre. “Els Jocs de la Fam”, “The Junger Games” en anglès, és una trilogia escrita per Suzanne Collins i publicats entre el 2008 i el 2010. Aquesta, narra la història de com Katniss Everdeen derroca un règim totalitari en qüestionar-lo a través de la seva participació en els jocs del títol. Aquesta competició es basa en l’eliminació física i televisada de joves triats a l’atzar en els districtes rebels. Amb la seva inesperada victòria, dóna esperances per a una insurrecció, que es duu a terme des d’un districte fantasma que organitza un govern a l’ombra fins a la guerra final… Interessant, no us sembla? No m’agradaria revelar-vos el final, per això us deixo amb la intriga de saber el què passarà, perquè, si teniu ocasió, compartiu aquesta dura aventura amb la Katniss.
    Bé, doncs el dubte anava lligat amb el nom de la zona el agrupava els dotze distictes, Panem. Tindria alguna cosa a veure amb el llatí? Doncs sí! La escriptora es va inspirar en un llatinisme, concretament, ” Panem et circences” que literalment significa “pà i circ”. Els emperadors romans acostumaven a regalar blat i entrades per al circ per tal de mantenir el poble distret de la política, tal i com fa el president Snow (president de Panem) amb els jocs; la millor excusa per tenir els districtes distrets sota un règim totalitari i evitar revoltes contra el Capitoli, la ciutat cap dels districtes.
    No sé si els lectors d’aquest bloc coneixeu el web de llatinismes “in situ” https://sites.google.com/a/xtec.cat/llatinismes-in-situ/, un espai on els alumnes de llatí compartim llatinismes de tota mena que ens apareixen el dia a dia. En breus publicaré una explicació més extensa del llatinisme “Panem et circences”, juntament amb un fragment del llibre, que esteu totts convidats a llegir.

    Per acabar Teresa, intentaré contestar algunes de les qüestions que ens proposes, i ja que hi som, repassaré una mica “le français”, que des de la meva expedició al Louvre ( http://blocs.xtec.cat/siringa/2014/10/12/expedicio-al-museu-del-louvre/ ) el tinc oblidat. Suposo que la triologia ttha interessat pel fet que apareixen elements literaris relacionats amb les clàssiques com un professor de llatí, la ciutat de Pompeia, o l’aparició del nom d’un déu en un dels seus títols.
    Hapax s’ha format per el retallament d’una frase άπάξ (adv. m.) “una sola vegada” i τό λεγόμενον, part. pres. passiu de λέγειν “dir”): “el que es diu”, “el que s’ha dit”.És l’expressió que s’utilitza per designar una paraula que ha aparegut registrada solament una vegada en un idioma donat.
    Un llatinisme amagat entre les teves paraules! “Dura lex sed lex”…., la llei és dura, però és llei. Crec que a alguns polítics se’ls hauria d’ensenyar que vol dir això.

    Vale, ens anem veient pel bloc!

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Marina, la veritat és que m’has deixat amb les ganes de llegir el llibre, tot i que crec recordar que havia vist la pel·lícula en companyia dels adolescents que m’envolten. Em va semblar un plantejament interessant, tens raó! Estic al cas de l’entrada que estàs fent a “Llatinismes…” i ja tinc ganes de veure-la enllestida.
    La Núria estarà contenta que vagis repassant el francès, ja vas veure que va passar pel teu bloc a deixar-te un comentari.
    En fi, no et deixis entabanar pel “panem et circenses” i treballa força per tal de complir terminis, que igual que la “lex” son dur. I encara més, no oblidi que “Tempus fugit irreparabile”.

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *