Category Archives: General

Σπεῦδε βραδέως / Festina Lente. Una recomanació ben vigent

Χαίρετε.
I per als qui no entengueu el grec: Salvete omnes!

Aquest article tracta de la pervivència d’una expressió grega, després llatina i, finalment, europea. L’expressió és: Σπεῦδε βραδέως.

Grec: Σπεῦδε βραδέως. Llatí: Festina lente. Català: Qui més corre, fa més tard
Castellà: Vísteme despacio, que tengo prisa.
Anglès: More haste, less speed.

Si us hi fixeu, totes les expressions juguen amb l’antítesi ràpid-lent, que crea un efecte d’estranyesa, ja que atempta contra les lleis de la lògica. La voluntat és captar l’atenció del lector sobre la necessitat de no apressar-se en l’execució dels nostres actes.

Suetoni, en la seva obra De vitis duodecim Caesarum, i més concretament en l’apartat Divus Augustus, 25.4, menciona l’ús d’aquesta expressió llatina per part del primer emperador romà. El text mostra les idees d’August sobre com s’ha d’actuar davant les diverses situacions de la vida:

nihil autem minus inperfecto duci quam festinationem temeritatemqueconuenire arbitrabatur. crebro itaque illa iactabat: σπεῦδε βραδέως:
ἀσφαλὴς γάρ ἐστ᾽ ἀμείνων ἢ θρασὺς στρατηλάτης et: ‘sat celeriter fieri quidquidfiat satis bene.’ proelium quidem aut bellum suscipiendum omninonegabat, nisicum maior emolumenti spes quam damni metus ostenderetur. nam minimacommoda non minimo sectantis discrimine similes aiebat esse aureo hamopiscantibus, cuius abrupti damnum nulla captura pensari posset.

Suetoni, Cròniques de Nuremberg

Aquí podem observar la traducció d’aquest text al català, duta a terme per Núria Gómez Llauger i Enric Serra Casals (100 llatinismes més vius que mai), 2014.

[August] considerava que res no convenia menys a un perfecte general que la precipitació i la temeritat. I així, sovint repetia aquelles màximes: afanya’t amb lentitud, és millor un general prudent que no un d’intrèpid i es fa prou de pressa tot el que es fa bé. Declarava que mai no s’havia d’emprendre un combat o una guerra si no es feia palesa una esperança d’èxit més gran que la por del fracàs. Perquè deia que aquells que persegueixen guanys ínfims amb un gran perill s’assemblen als que pesquen amb un ham d’or: certament, la captura de cap presa no compensaria l’amenaça del dany causat si el fil es trenqués.

Suetoni no és l’únic autor que ens explica la preferència que August tenia per la llengua grega, considerada de cultura a l’Imperi. A les Noctes Atticae, 10.11.5, Aulus Gel·li ens mostra un altre context on l’emperador va fer servir aquesta expressió.

Aquest és el fragment en llatí d’Aulus Gel·li:

[5] Illud vero Nigidianum rei atque verbi temperamentum divos Augustus duobus Graecis verbis elegantissime exprimebat. Nam et dicere in sermonibus et scribere in epistulis solitum esse aiunt σπεῦδε βραδέως, per quod monebat ut ad rem agendam simul adhiberetur et industriae celeritas et diligentiae tarditas, ex quibus duobus contrariis fit “maturitas”.

I aquí la traducció en català, a partir de la traducció a l’anglès de John C. Rolfe.

Aquella restricció de la paraula, i de l’acció per ella sola, que va ser feta per Nigidi fou molt elegantment expressada pel deïficat August amb dues paraules gregues; car diuen que ell solia utilitzar en la conversa, i escriure en les seves cartes, σπεῦδε βραδέως, expressió amb què ell recomanava que, per aconseguir un resultat, caldria utilitzar al mateix temps la immediatesa de l’energia i la dilatació de la precaució, dues qualitats oposades a partir de les quals arriba aquella “perfecció”.

Una edició prerenaixentista de les Noctes Atticae. Data de l’any 1483. A dalt, a l’esquerra, podem observar una miniatura on està representat Aulus Gel·li.

  • Quina altra sèrie d’obres de Suetoni ens ha arribat fins a l’actualitat?
  • Per què les Noctes Atticae porten, precisament, aquest adjectiu?
  • I, finalment, les alumnes de Grec de 2n de Batxillerat podríeu fer l’anàlisi morfosintàctica de Σπεῦδε βραδέως? 

Pau Molar Vilà
1.2 Grec i Llatí

Què se n’ha fet del grec? (V)

Vid. Què se n’ha fet del Grec (IV)

Tornàvem a estar motivades i plenes d’energia, i això s’ho devíem en Tàcetes. De fet, era gràcies a ell que teníem una nova meta: trobar la pàgina faltant de l’Odissea, però no disposàvem de molt temps. Gaire bé no ens vàrem allunyar de la biblioteca quan sonà un altre cop el mòbil.

– Un missatge – l’Eulàlia va treure el seu telèfon

– Una altra endevinalla, potser? – digué la Zícora irònicament

– Doncs no vas mal encaminada – contestà la jove

– De debò? Què hi posa? – s’apropà a ella per veure-hi millor

En la pantalleta podíem llegir-hi el següent: La vida és interpretació

– Creus que pot tractar-se del teatre? – preguntà l’Eulàlia

– Té sentit. Anem-hi, doncs – suggerí la Zícora

En pocs minuts, érem davant de l’edifici. Quan vàrem entrar, l’ambient era d’allò més…teatral. De fet, l’escenari estava decorat amb unes columnes gregues als extrems. Qui havia fet tot això?

– Hi ha algú aquí?! – cridà la Zícora

La veu va fer ressò

Sobtadament la llum s’apagà substituïda per la de l’escenari. Allà enmig, del no res, aparegué una persona. Portava una màscara, característica de les tragèdies gregues.

– Oh, Zeus! Tingues pietat! Els xinesos s’apropen, ja els sento! Qui ens salvarà d’aquesta horrible tragèdia?! – i se’n va anar corrents

Cap de nosaltres sortia de la sorpresa. Estàvem bocabadades. Qui era aquell? La llum tornà. De seguida, aquella mena d’actor, si se li podia dir així, vingué a nosaltres.

– Us ha agradat la meva magistral interpretació? – se’l notava realment ansiós

– Mmmm…

– Veieu?! Ho he fet tan bé que us he deixat sense paraules! – s’alogià a sí mateix

Les dues ens miràrem, sense saber què dir

– En fi. Jo sóc Varus. Sou la Zícora i l’Eulàlia? – preguntà

– Com ho saps?

– L’Alexandre m’ha parlat de vosaltres – contestà

– El coneixes?

– Sí. De tant en tant, el pobre vailet ve aquí a fer-me companyia – la seva veu sonava trista

Amb aquesta afirmació ens donàvem compte de lo malament que es pintava la situació

– Tinc un regal per vosaltres – rebuscà dins la butxaca – Aquí teniu

Ens mostrà un paper, completament rebregat. Podria ser…?!

Examinant-lo millor, constatàrem que es tractava de la pàgina perduda, la 28

– És aquesta! I mira, encaixa a la perfecció! – exclamà l’Eulàlia

– Per què no provem a enganxar-la? – suggerí la Zícora

– Aquí tinc celo – digué en Varus

Acuradament, unírem la fulla al llibre. Sense adonar-nos, entrà efusivament l’Alexandre

– Bones notícies! Itàlia ha tornat a aparèixer! – exclamà feliç

– Què!?

– Però també de dolentes…França ha sucumbit

Ens gelàrem. Això es complicava. De sobte caiguérem en una cosa: Itàlia havia tornat en el moment d’uní la pàgina. Pura coincidència?

Sara Bernad

CONTINUARÀ…

Les guerres mèdiques

Bon dia, sóc en Carlos Thiriet, i el meu apunt de grec pel primer trimestre tracta sobre les guerres mèdiques. En aquest treball explico detalladament el desenvolupament d’aquest episodi històric de molta importància en l’antiga Grècia.

Espero que us agradi.

Carlos Thiriet, alumne de grec de 1r de Batxillerat

Anàlisis d’anuncis amb referents clàssics (II)

Continuem analitzant anuncis! Esteu preparats? Comencem!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5m05ZDYBUG8[/youtube]

En aquest anunci, es pot veure com es juga amb el món clàssic i l’època contemporània. Fixeu-vos, el circ romà reflecteix l’opressió que l’emperador (interpretat per Enrique Inglesias) donava als gladiadors, ja que els tractava com a esclaus.

Una peculiaritat d’aquest anunci, és que les lluites normalment es feien entre homes, no entre dones —encara que sí que es podia donar el cas d’algun combat entre dones, com en aquest cas—. Les gladiadores, en no voler lluitar entre elles es posen a cantar (una cançó de l’època contemporània) per incitar al poble a revolucionar-se contra l’emperador i contra aquesta opressió de la que ja hem parlat. Utilitzen la beguda Pepsi com a símbol d’inici d’aquesta revolta. Una vegada més, trobem l’erotisme dins d’aquest anunci.

A la imatge, el més important que veiem, és el colosseu romà. També trobem molta gent mirant l’espectacle i l’emperador amb els seus súbdits a la vora. I per últim les gladiadores, que són tres de les grans cantants actuals: Beyoncé, Pink i Britney Spears.

Creiem que el més important d’aquest anunci és el so, pel fet de barrejar la música contemporània amb l’escenari del món clàssic. La música que interpreten les tres cantants és We will rock you, de Queen. El missatge de la cançó també està clar, la revolució.

I per acabar, veiem que, com a l’anterior anunci, no hi ha text.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DkotR63eo2c[/youtube]

Aquest anunci té una part còmica, i és que, com encara no existia el clàxon, utilitzen la veu per cridar l’atenció als dos carros aturats enmig del camí. Aquí podem veure com era de singular el tràfic a aquesta època.

Com podeu veure, els dos carros són d’aqua i jugus, i és això el que utilitza l’autor per que la gent entengui l’origen de l’Aquarius. Amb això també ens estan dient que l’Aquarius es va començar a beure des de fa molt temps.

La imatge és el típic paisatge d’una vila romana. Es poden veure carros amb cavalls, i persones vestides amb les togues, que són els «vestits» propis dels romans.

A la música, al principi es pot sentir el so de la típica trompeta romana, i després se sent un narrador, que barreja l’espanyol amb paraules llatines. Al final també se sent parlar, en llatí, a un romà.

El text que podem visualitzar en aquest anunci són les paraules abans mencionades, aqua (aigua) i jugus (que creiem que és una paraula inventada amb la terminació -us, pròpia del llatí), escrites en els dos carros que xoquen. I al final de l’anunci també es pot llegir Alegra al populum, que vol dir “alegra a la gent” ja que en llatí populus és “poble, gent”.

Com heu pogut apreciar, ja havíem vist més anuncis amb referents del món clàssic dels que creiem, i no ens havíem adonat de que és la viva imatge d’aquest món. Els déus, els poders, l’amfiteatre, les vestimentes… fins i tot hi ha referents als gladiadors i gladiadores!

Amb això esperem que, des d’aquest moment, cada cop que veieu algun anunci amb referents cap aquest grandiós món perdut, pugueu fixar-vos encara més en els detalls i, si podeu, enviar-nos l’enllaç del vídeo per analitzar-lo!

Fins el trimestre que ve!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Referents clàssics: Els Jocs de la Fam

Els jocs de la fam és una distòpia que arrossega diferents referents clàssics com els que us mostraré avui.

Partim d’una trilogia literària, aquest terme prové del grec: tres-logos (tres discursos) i fa referencia a les tres tragèdies que es van presentar a un concurs per cada un dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que se celebraven en les festes en honor a Dionís. Altres trilogies (en el cinema i la literatura) com aquesta són: Matrix, Shrek o Divergent.

Aquí us deixo una ressenya del canal de Youtube “El Mon en un Mot” on parlem dels Jocs de la fam!

 [youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=14qu1ftaD9o[/youtube]

Argument

Els jocs de la fam es desenvolupa en un país anomenat Panem, el que és en realitat una civilització postapocalíptica situada en el que abans era Amèrica del Nord. El territori es comprèn del Capitoli, que és la central del país, i tretze estats que estan sota el seu control, els quals són anomenats districtes. Fa prop de 100 anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió davant El Capitoli, on es van perdre una enorme quantitat de vides, a més de la destrucció total d’aquest districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, El Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes sobrants han d’enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats entre els dotze i els divuit perquè lluitessin a mort en una sorra fins que només quedés un, mentre tot Panem els observa a través de televisió.

Més referents:

  1. L’autora reconeix a la Katniss Everdeen (la protagonista) com una espècie de Teseu futurista, ja que Teseu es presenta voluntari com a tribut per alimentar al monstre minotaure que està tancat a un laberint. La Katniss es presenta voluntària com a tribut per poder salvar a la seva germana petita. Teseu necessita l’ajuda d’Ariadna per vèncer el minotaure i després l’abandona quan tornen a Atenes. El mateix passa amb en Peeta i la Katniss.
  2. Els gladiadors eren combatents dels jocs a l’antiga Roma. Aquests eren entrenats i patrocinats i solien combatre en un amfiteatre on la seva fossa es deia Arena. Els tributs dels jocs de la fam són entrenats durant una sèrie de dies i necessiten patrocinadors per poder sobreviure a l’Arena, que era un lloc on combatien els vint-i-quatre tributs.
  3.  També es compara a Katniss amb Espàrtac perquè ella mou una revolució contra El Capitoli com Espàrtac va fer una revolució contra la Revolució romana.
  4. El nom de Panem prové de l’expressió “Panem et Circenses” que significa pa i circ. És la pràctica que fan servir per mantenir tranquil·la la població, ocultar fets i prevenir als districtes amb aliments i entreteniments de baixa qualitat.
  5. La cornucòpia. És un símbol de prosperitat i afluència del segle V a.C. que significa “les banyes de l’abundància”. La llegenda de la cornucòpia prové de la llegenda mitològica de la cornucòpia. Als jocs de la fam aquesta està plena d’armes, materials, envasos, aigua, menjar i altres coses per poder sobreviure.
  6. Els noms d’alguns personatges són persones reals del món romà. Per exemple Sèneca, Cinna, Plutarc, Cèsar, Flavius, Octàvia, Lavinia…

Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar tant en el llibre com en la pel·lícula. Us heu llegit el llibre o heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Podríeu explicar la llegenda de la Cornucòpia? Trobeu algun referent clàssic més?

A Aracne fila i fila hi podeu trobar un altre article sobre referents dels Jocs de la Fam. 

Abril Ramos i Aran
1r Batxillerat Grec i Llatí

L’origen científic de la filosofia

Com cada any, aquesta setmana passada va ser la setmana de la ciència. Aquí teniu una petita explicació de l’origen de la ciència i la filosofia (que en un principi anaven de la mà) i el perquè s’originés precisament a Grècia al s. VI aC.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=JwXUCLS4hko[/youtube]

Judit Giménez Roig, 2n Batxillerat Humanístic IPM

Fascinació pels aqüeductes

Els aqüeductes

Els aqüeductes eren construccions fetes per als romans que permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d’arcs aeris. Va ser una de les grans construccions i més aconseguides per als romans.

Avui dia, encara es conserven aquests grans descobriments, però no tots es conserven d’una peça. Els aqüeductes que estan més ben conservats per tot el món són els de Tarragona, anomenat el Pont de Diable o Pont de les Ferreres, l’aqüeducte de Segòvia, i també per Itàlia i França (que encara es conserven en bon estat). A Alemanya, a la ciutat d’Einbeck n’hi ha un de més modern.

També i degut al pas del temps i a que no s’ha pogut fer res, hi ha aqüeductes més destrossats, més aviat restes.

Hem pogut observar que al Maresme també en trobem, com a Pineda de Mar, cosa que reflecteix el pas dels romans i el seu regnat. Arrasaven per molts territoris, tenien un gran domini.

Després de fer una petita recerca he trobat que catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d’aigua a la ciutat de Roma i gran part de l’aigua era per a usos públics.

Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l’inici fins a 60 metres a l’arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.

Així doncs, no hi ha dubte sobre la intel·ligència dels romans i de tan espavilats que eren, cosa que almenys a mi, em fa admirar-los i respectar-los.

 Hamza Zaanouni, 4t C. Optativa 3 de llatí.

August de Prima Porta

Aquesta obra l’hem treballada a Història de l’Art ja que és una de les obres que entren en la selectivitat. August va ser el primer emperador romà i el successor de Juli Cèsar.

L’estàtua d’August de Prima Porta és una estàtua de Cèsar August que va ser descoberta el 20 d’abril de 1863 a la vil·la de Prima Porta pertanyent a Lívia, a la ciutat de Roma. Es tracta d’una còpia de marbre de l’estàtua de bronze anterior. En quin festival de reconstrucció històrica enguany s’ha reproduït una còpia policroma?

Ara ja el podreu reconèixer bé!

Xènia Sánchez i Xènia Serra
2n Batxillerat C

Per què Grècia és el bressol de les ciències?

Com ja sabeu, de Grècia provenen bona part de les coses que tenim avui en dia. Podem dir que a Grècia hi trobem  les nostres arrels culturals. Avui acaba la Setmana de la Ciència 2014una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Del 14 al 23 de novembre s’ha celebrat a tot Catalunya la 19a Setmana de la Ciència amb un munt d’activitats de divulgació científica (jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…).

El proppassat dijous, Dia Mundial de la Filosofia, un any més també vam celebrar amb música la mort de Sòcrates i la petjada de la filosofia grega en el pensament occidental.

Els temes centrals de l’edició de la Setmana de la ciència d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia. A Grec 2 hem fet recerca i, entre tots, estem ajuntant els cristalls amb ètims grecollatins (vid. L’univers clàssic dels nostres mots).

En aquests vídeos us hem presentat en el primer una breu síntesi de perquè podem dir que Grècia és el bressol de la ciència i en el segon, la Rebeca ha recollit alguns dels científics grecs més il·lustres. Ho hem fet en format de vídeo, ja que pensem que us serà més fàcil i us agradarà més. Tanmateix, per a completar la tasca del Moodle us heu de llegir la unitat 10 de Grec 2 ed. Teide i deixar-ne aquí un comentari d’unes 150 paraules tot argumentant “per què Grècia és el bressol de les ciències”? Quines són les aportacions gregues a la ciència? Quins són els personatges grecs, a més dels astrònoms, que fan ciència?

Ana Mª Falcón Durán & Rebeca Barroso

2n de Batxillerat Humanístic

Santiago Posteguillo: Un escriptor dedicat a Roma

Sóc un gran lector des de fa molt de temps, i fins fa 2 anys, la meva lectura es centrava sobretot en llibres de gènere fantàstic, com El senyor dels anells o Els jocs de la fam. Però l’estiu del 2012, un any després de començar a interessar-me per la història, i sobretot per la clàssica, vaig descobrir un llibre sobre un dels períodes de la història que més m’agraden, les guerres púniques. El llibre és de l’escriptor recentment premiatSantiago Posteguillo, i es diu “El fill del cònsol”, i és el primer d’una trilogia que es centra en la vida de dos grans personatges que van influir molt en la història de Roma: el romà Publi Corneli Escipió, també anomenat l’africà, i el brillant estratega cartaginès Anníbal Barca.

Finalment vaig acabar per llegir tota la trilogia en menys d’un any, ja que vaig tenir la sort de què la meva àvia tenia l’últim llibre en la seva biblioteca. Gràcies a aquests llibres, em vaig fer seguidor incondicional de les novel·les històriques i, malgrat que he llegit des de llavors molt bones novel·les d’aquest gènere (com Salamina o el déu de la guerra), crec que Santiago Posteguillo narra com ningú els episodis històrics de la edat antiga. La seva forma d’explicar tant les batalles com el funcionament de la vida política i social de l’imperi romà és molt clara i exacta, i a més sempre li dóna algun element a la història que fa que no sigui una lectura molt pesada.

Ara estic començant una altra trilogia que parla de la vida de l’emperador Trajà, que per nosaltres és molt important ja que va ser el primer emperador hispà, nascut a Itàlica, (i a més és de la meva terra sevillana), a més de què amb aquest emperador es va assolir el punt àlgid de l’expansió de l’imperi romà. El primer llibre es diu “Els assassins de l’emperador”, i parla d’una conspiració per enderrocar l’emperador domicià, un dels més terribles de tota la història de l’imperi. Encara no sé si els sortirà bé als conspiradors, però suposo que si ja que Trajà va acabar pujant finalment al tron de Roma. A continuació, parlaré una mica de Santiago i faré una sinopsi de les seves obres més conegudes.

Santiago Posteguillo és un escriptor espanyol nascut a València el 1967. A  l’edat de 6 anys, va fer un viatge a la ciutat eterna, que va despertar la seva passió pel món clàssic, i en especial pel romà. Santiago és filòleg, lingüista i doctorat europeu per la universitat de València. Malgrat haver aconseguit un gran èxit de ventes, continua treballant donant classes de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, ja que diu que li agrada molt  ensenyar els joves, ja que els considera una gran font de coneixement.

Des de l’any 2006 fins ara, ha publicat un total de 5 novel·les basades tant en l’època republicana com en l’imperial. Aquí un breu resum de cadascuna:

El fill del cònsol: Aquest llibre es centra en la joventut del noble romà Publi Corneli Escipió, una figura clau en la història militar de Roma. També narra la vida d’Anníbal Barca, general cartaginès, i la seva campanya a Itàlia coneguda com la segona guerra púnica.

Les legions maldites: És la segona part de la trilogia, i parla del moment de major èxit militar d’Escipió, amb la conquesta d’Hispània i la victòria en la campanya d’Àfrica (batalla de Zama). També parla de la caiguda en desgràcia d’Anníbal, que després de la derrota de Zama va passar a ser molt odiat pel senat cartaginès.

La traïció de Roma: L’últim llibre de la trilogia es centra en la lluita política entre Escipió i Marc Porci Cató al senat de Roma. Finalment, Cató aconsegueix portar Escipió a l’exili. Mentre Anníbal busca refugi en la cort del rei Antíoc, senyor de l’enorme imperi seleúcida. Per desgràcia del cartaginès, els romans, liderats de nou per Escipió, derroten els seleúcides i l’obliguen a anar per tot Àsia buscant un regne que sigui capaç de lluitar contra Roma, però no en troba cap abans de morir.

Els assassins de l’emperador: Aquest llibre parla de la família Flàvia i la seva caiguda en desgràcia quan l’emperador Domicià va arribar al poder. La trama també es centra en la vida de Trajà i en la conspiració per assassinar l’emperador Domicià.

Circ màxim: És l’última obra que ha escrit fins ara, i també l’única que no m’he llegit encara. Tracta sobre el govern de Trajà com emperador romà i les dificultats que aquest li suposa, com per exemple el conflicte bèl·lic de les guerres dàcies.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9bcpaxhil4c[/youtube]

Actualment, Posteguillo està treballant en la tercera part de la trilogia de Trajà, que estarà acabada i publicada al voltant de la primavera de 2016. Gràcies a les seves obres, llegides per gairebé un milió de persones, ha aconseguit difondre la cultura romana a un gran nombre persones d’edat molt variada d’una forma entretinguda i molt interessant i ha fet que molts joves ens interessem per la lectura i pel món romà. Per tot això, podem dir que Santiago Posteguillo és un escriptor dedicat a Roma i a preservar el seu llegat.

EL CAFÈ DE LA REPÚBLICA: “La fascinació per l’època romana”

Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat