El primer emperador de Roma: August

August és una figura molt interessant de la història de l’Imperi romà, i la seva biografia també: NascutRoma el 23 de setembre del 63 aC, nebot i hereu de Juli Cèsar, va entrar als cercles de poder amb la mort del seu pare adoptiu el 44 aC. Des de l’any 31 aC va governar l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no va rebre el títol de prínceps de la República per part del Senat

Amb els seus aliats Marc Antoni i Lèpid va lluitar contra els assassins de Cèsar fins el 42 aC, quan els van vèncer a la batalla de Filipos (Grècia). Llavors es van repartir el domini de l’Imperi: Octavi es va quedar amb les dues províncies d’Hispània, Itàlia i la Gàl·lia, Marc Antoni es va quedar la part oriental i Lèpid les províncies africanes, el graner de Roma d’aleshores.

Un cop Octavi va haver derrotat Sext Pompeu, l’últim enemic que li quedava, el  36 aC va derrocar Lèpid i va declarar la guerra a Marc Antoni.  La resolució del conflicte va arribar aviat: el 2 de setembre de l’any 31 aC, la flota octaviana va vèncer Antoni i Cleòpatra a Actium.

Un cop va tornar a Roma, es va trobar amb el mateix problema que Juli Cèsar 15 anys enrere: canviar l’estructura de la República capa un orde monàrquic sense tocar els drets adquirits pel poble 500 anys enrere. Però se’n va sortir, i el  16 de gener del 27 aC el Senat li va atorgar el títol d’August.

Va ser llavors quan va iniciar una campanya massiva de publicitat per netejar la seva imatge i donar legitimitat al seu govern. Va utilitzar diversos recursos:

  •  Un intens programa d’obres públiques (publica magnificentia). Va construir edificis funcionals com ara aqüeductes i un immens rellotge de sol, però sobretot obres representatives com ara el fòrum d’August o el teatre de Marcel. August mateix parla en un informe dels 82 temples que féu construir en un any. En són un altre exemple les quatre columnes que hi ha a l’actual Centre Excursionista de Barcelona, que formaven part del temple dedicat a aquest emperador.
  • Va cuidar la seva imatge i va donar la sensació que compartia el seu poder amb el Senat. S’autoproclamà princeps senatus, president del Senat, títol que ja se li havia concedit anteriorment i que tan sols el designava com a primus inter pares, el primer entre iguals.
  • Es va erigir en el curador dels bons costums, i va promulgar la seva intenció de tornar a l’antic modus vivendi, a les tradicions ancestrals. A més, era considerat el curator morum (cuidador dels costums).
  • Va utilitzar la literatura com a element de propaganda: Autors com Ovidi, Virgili o Tit Livi, entre altres, van dedicar les seves obres (Eneida, Ab urbe condita…) a engrandir i dignificar la figura d’August, a més de legitimar el seu poder polític. Per exemple, a l’opera prima de Virgili es relaciona la gens Iulia amb Venus i Mart, a més dels troians, de manera que August quedava com un descendent dels fundadors de Roma i amb orígens divins.

De la seva política, tant civil com militar, en van derivar anys de prosperitat econòmica i pau a tot l’imperi (el que és conegut com pax augusta), i se’l considera un puntal de la romanització gràcies, en part, a la seva reorganització de les províncies, al canvi de l’estructura al govern d’aquestes i al repartiment de terres a les desenes de milers de soldats llicenciats.

Va morir a NolaNàpols, el 19 d’agost del 14 dC, data que enguany hem commemorat (amb menys efusió del que m’hauria agradat) de diferents maneres, la majoria durant el festival de reconstrucció històrica Tarraco viva, com per exemple:

  • Amb la reconstrucció de l’ara pacis i de tot el seu fris
  • Amb una reproducció de l’August de prima porta policromada
  • Amb nombroses conferències i actes

Aquí teniu un programa de Catalunya ràdio que parla de la vida d’August:

Per acabar, us deixo la presentació que vaig fer el dilluns a classe, que ve a ser un resum del que he explicat, que sempre és més fàcil d’entendre:

Arnau Lario Devesa
2n Batxillerat

18 thoughts on “El primer emperador de Roma: August

  1. Zícora

    Salve

    Un apunt molt interessant Arnau, enhorabona. El Prezi és una eina d’allò més útil quan es tracta d’exposar temes tan extensos de contingut i sempre es pot complementar la informació amb imatges, vídeos i enllaços. Tot plegat fa que sigui més fàcil d’entendre.

    Ha quedat molt bé.

    Vale

  2. Maryam Alaoui

    Salve!

    Va governar durant 57 anys, l’any 27 aC va rebre el titol de prínceps per part del Senat. Estava aliat amb Marc Antoni i Lèpid , van vencer els assassins de Cèsar a la batalla de Filipos (Grècia).
    Al tornar a Roma es va trobar amb el mateix problema que va tenir Juli Cèsar, es volia canviar la Repùblica cap a un ordre monàrquic . Un cop ha vençut el problema va utilitzar diferents recursos per netejar la seva imatge. Va fer obres públiques (aqüeductes, fòrums, teatres…); es va autoproclamà princeps senatus
    Els escriptors que formaven part en el seu cercle van ser: Ovidi, Virgili i Tit Livi. També va ser conegut com el pax augusta ja que durant la seva politica es van derivar anys de prosperitat econòmica i pau a l’imperi.
    Aqui a Catalunya podem trobar el temple romà d’August en el Centre Excursionista de Catalunya.

    Vale.

  3. Pingback: Octavii Augusti Familia | Aracne fila i fila

  4. camil.arigon

    Octavius Augustus va néixer a Roma o Velitrae el 23 de setembre del 63 aC. Va ser el nebot de Cèsar que s’encarregà de la seva educació i el proclamà hereu de les seves propietats i dels seus càrrecs polítics. Va governar l’imperi des de l’any 31 aC de facto, va fundar la dinastia julio-clàudia i l’any 27 aC va rebre el títol de princeps de la República per part del Senat. Es va autoproclamar princeps senatus i va promulgar el retorn als costums, sent proclamat curator morum.
    La seva forma de política exterior va ser coneguda per la seva tasca pacificadora i, pel que fa a l’interior, va dictar una sèrie de reformes dins l’administració que van canviar el futur de Roma (Pax Romana). També va imposar el “panem et circenses” per produir el benestar de tot el poble. També va fer construir obres públiques.
    Els literats que es van reunir el seu entorn van ser: Gorgoni, Ovidi, Abroni Siló, Marc Porci Latró, Horaci, Virgili.

    A Catalunya hi trobem dos temples al seu honor el de Barcelona i el de Tarragona.

    Aquest any se celebra el bimil·lenari de la mort de l’emperador Cèsar August.

  5. Margalida Capellà Soler

    http://www.ara.cat/cultura/Lemperador-Guerra-Barcelona-Novella-Historica_0_1243675790.html

    El comissari de Barcelona Novel·la Històrica, Enric Calpena, està convençut que centrar-se en els temps d’August donarà popularitat a l’esdeveniment: “Molts autors catalans tenen interès en Roma. Ens identifiquem amb els romans, en una visió del món civilitzada. Els romans també van ser molt rebels dins d’un ordre”, ha dit. “Barcelona no seria el que és sense August. Sense l’emperador, que en molts sentits també va ser un personatge força deplorable, potser la capital de Catalunya seria Mataró o Badalona “. Ciurana també ha destacat que el Pla Bàrcino i la recent publicació de l’aplicació Barcino 3D, constaten l’interès de la ciutadania pel seu passat romà: “Abans veiem les restes arqueològiques però no les miraven. És un pas important, la gent ara també se les mira”.

    En la segona edició de Barcelona Novel·la Històrica, el crític cinematogràfic Àlex Gorina parlarà d’algunes novel·les històriques que han inspirat el pèplum, com ‘Ben Hur’ o ‘Espartac’. Un altre debat girarà a l’entorn de sexe a Roma. A partir de la darrera novel·la de Víctor Amela, ‘Amor contra Roma’, es debatrà com entenien les arts amatòries els contemporanis d’August.”

  6. camil.arigon

    L’edat l’or de la literatura llatina correspon al principat d’Octavi August, des del 31 a.C., quan assoleix el poder absolut, fins a la seva mort (14 d.C.). Després d’un segle de guerres civils Octavi va donar als romans una pau duradora a canvi de perdre les llibertats republicanes.

    August va emprendre un ampli programa per recuperar els valors tradicionals i regenerar moralment els romans, que considerava enfonsats en una decadència moral respecte als temps passats a causa de l’enriquiment provocat per l’imperi, i per recuperar el seu orgull nacional, molt malmès després de tantes lluites fratricides. En aquest objectiu va saber-se atreure els grans literats del moment.

    Publi Virgili Maró va néixer prop de Màntua, ciutat del nord d’Itàlia, l’any 70 a. C. El seu pare era un pagès, propietari de les seves terres i amb prou recursos per enviar el seu fill a estudiar a Milà i després a Roma. Allà va aconseguir el reconeixement públic amb les Bucòliques, també anomenades Èglogues. Aquest èxit va facilitar-li la proximitat amb August. És l’autor de l’Eneida.

    Quint Horaci Flac (65 a. C.-8 a.C.) va néixer a Venúsia, al sud d’Itàlia, en una família humil. Va lluitar en defensa de la República amb el bàndol dels assassins de Juli Cèsar contra August a Filipos. Després de la victòria d’August va tornar a Roma. Va escapar de la pobresa treballant com a funcionari fins que Virgili li va presentar Mecenas. Va restar apartat de càrrecs polítics que no li interessaven fins al punt que va rebutjar ser secretari privat d’August. Va escriure les Sàtires.

    Publi Ovidi Nasó va néixer a Sulmona (Itàlia central) el 43 a. C. en una família benestant. Va estudiar retòrica a Roma i va completar la seva formació amb un llarg viatge pel món hel·lènic. Quan va tornar a Roma es va dedicar a la carrera judicial, però aviat la va abandonar per dedicar-se plenament a la poesia. L’any 8 d. C. August condemna Ovidi a l’exili, l’obliga a abandonar Roma.

    Tit Livi (Titus Livius) (Pàdua 59 aC-17 dC) va ser un historiador romà nascut a Patavium (Pàdua). La seva obra monumental Ab urbe condita (“Des de la fundació de Roma”) li va ocupar més de quaranta anys de la seva vida. Es té constancia que tenia relacio amb August perquè podia asistir a les lectures que es feien de l’Eneida de Virgili al Palau Imperial i perquè va ensenyar història a Claudi.

  7. María Mayor

    Salve!

    Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma o Velitrae, 23 de setembre de 63 aC – Nola, Nàpols, 19 d’agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
    Nebot i hereu de Cèsar, s’imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República (restitutio rei publicae) ell conduí, de fet, la transició cap a una monarquia amb la forma de principat. El seu govern culminà amb un gran període de pau, el qual se’l coneixeria més tard amb el nom de Pax augusta.
    És cèlebre la relació que va entaular Titus Livi amb l’emperador August. Diversos autors han dit que la historiografia de Livi legitimava i donava suport al poder imperial, el que es demostrava en les lectures públiques de la seva obra; però, poden apreciar-se -en l’obra de Tit Livi – crítiques cap al imperi d’August que refuten aquesta condició de legitimitat. Pel que sembla l’historiador i el governant -qui era el seu mecenes- eren molt amics i això va permetre que l’obra del primer es plasmés tal com aquest ho decidís.

  8. Maryam Alaoui

    Salve!

    Quan August va començar a governar va iniciar una campanya publicitaria, per netejar la seva imatge.
    Un dels recursos que va utilitzar va ser la literatura, amb l’ajuda de grans autors va poder canviar la visió que tenia el poble d’ell i millorar en molts aspectes.

    Els autors que el van ajudar a donar legitimitat al seu govern van ser:

    · Ovidi:
    Ovidi no compartia els objectius polítics de l’emperador August, l’emperador l’any 8 dC. va desterrar Ovidi a Tomis. Ningú sabia els motius. Ovidi va reconèixer el seu error que va ser escriure un poema Art amatòria en el qual hi havia un contingut eròtic i sensual que va molestar August el qual volia reconduir la seva societat cap als costums tradicionals romans.
    Ovidi va morir en l’exili, ja que August mai el va perdonar.

    · Virgili:
    Publius Vergilius Maro conegut com a Virgili. Va néixer el 15 d’octubre de 70 aC. a Virgilio, Gàl·lia Cisalpina.
    Va ser un poeta romà, va escriure “les Bucòliques”; “les Geòrgiques” i “l’Eneida”.
    · En els poemes “les Bucòliques” exaltava la vida pastoral i també feia referencia a fets i personatges de l’època.
    · En “les Geòrgiques” era un tractat amb el qual proclamava restablir el món llaurador.
    · I finalment va escriure “l’Eneida” constava de dues parts, tant la primera com la segona fan referencia a les obres d’ Homer. La primera part de “l’Eneida” segueix el model de l’Odissea i en la segona part s’inspira en l’Íliada.
    “L’Eneida” narra la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
    Va ser influenciat per Homer, però ell després va influenciar a altres autors com per exemple a Ovidi.

    ·Tit Livi:
    Tit Livi va néixer el 49 aC a Patavium (l’actual Padua). Va ser un gran historiador, filosof i retòric.
    Va escriure la seva obra Ab urbe condita que li va ocupar quaranta anys de la seva vida, l’obra té un volum de 140 llibres i els quals només es conserven 35 llibres i estan reunits en dos grups.
    L’obra recollia la història de Roma des de els seus origens fins la seva època Ab urbe condita vol dir des de la fundació de la ciutat.

    Vale.

  9. sergio fernández

    Salve!

    Gai Juli Cèsar Octavià (Caius Iulius Caesar Octavianus), Cèsar August, August o Octavi August (Roma , 23 de setembre de 63 aC – Nola, Nàpols, 19 d’agost de 14 dC) va ser el successor de Juli Cèsar i el primer emperador romà.
    Nebot i hereu de Cèsar, s’imposà a la Guerra Civil que hi hagué després de l’assassinat de Juli Cèsar l’any 44 aC. Des de l’any 31 aC governà l’imperi de facto, tot i que fins a l’any 27 aC no rebé el títol de prínceps de la República per part del Senat, i fundà la dinastia julio-clàudia. Sota el lema de re-instaurar la República.

    El 13 de gener de l’any 27 aC començà a Roma un acte d’Estat de diversos dies de duració que oficialment posà fi a l’estat d’excepció de la guerra civil. Amb aquest fet es restaurava, formalment, l’antic ordre de la República, però de fet s’establí un ordre monàrquic completament nou: l’imperi Romà sota la forma del Principat. A proposta del senador Luci Munaci Planc, el Senat romà lliurà a Octavi aquell mateix 16 de gener el nou títol honorífic d’August, el qual acabaria eclipsant el seu nom real.

    Els autors que el van ajudar a donar legitimitat al seu govern van ser:

    -Ovidi:
    Ovidi no compartia els objectius polítics de l’emperador August, l’emperador l’any 8 dC. va desterrar Ovidi a Tomis. Ningú sabia els motius. Ovidi va reconèixer el seu error que va ser escriure un poema Art amatòria en el qual hi havia un contingut eròtic i sensual que va molestar August el qual volia reconduir la seva societat cap als costums tradicionals romans.
    Ovidi va morir en l’exili, ja que August mai el va perdonar.

    – Virgili:
    Publius Vergilius Maro conegut com a Virgili. Va néixer el 15 d’octubre de 70 aC. a Virgilio, Gàl·lia Cisalpina.
    Va ser un poeta romà, va escriure “les Bucòliques”; “les Geòrgiques” i “l’Eneida”.
    · En els poemes “les Bucòliques” exaltava la vida pastoral i també feia referencia a fets i personatges de l’època.
    · En “les Geòrgiques” era un tractat amb el qual proclamava restablir el món llaurador.
    · I finalment va escriure “l’Eneida” constava de dues parts, tant la primera com la segona fan referencia a les obres d’ Homer. La primera part de “l’Eneida” segueix el model de l’Odissea i en la segona part s’inspira en l’Íliada.
    “L’Eneida” narra la història d’Enees, un heroi que fuig de Troia i acaba sent el fundador mític de Roma.
    Va ser influenciat per Homer, però ell després va influenciar a altres autors com per exemple a Ovidi.

    -Tit Livi:
    Tit Livi va néixer el 49 aC a Patavium (l’actual Padua). Va ser un gran historiador, filosof i retòric.
    Va escriure la seva obra Ab urbe condita que li va ocupar quaranta anys de la seva vida, l’obra té un volum de 140 llibres i els quals només es conserven 35 llibres i estan reunits en dos grups.
    L’obra recollia la història de Roma des de els seus origens fins la seva època Ab urbe condita vol dir des de la fundació de la ciutat.

  10. Pingback: August de Prima Porta | Aracne fila i fila

  11. Pingback: Σπεῦδε βραδέως / Festina Lente. Una recomanació ben vigent | Aracne fila i fila

  12. Pingback: La literatura llatina, tota una arma propagandística | Aracne fila i fila

  13. Pingback: Roma fa anys! | Aracne fila i fila

  14. Pingback: Lívia Drusil·la, una de les emperadrius més influents de Roma | Aracne fila i fila

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *