Tag Archives: Aqüeductes

Art Romà: Aqüeducte de Segovia

Imatge de previsualització de YouTube

L’aqüeducte de Segovia és una canalització per administrar aigua. Es troba a la regió més a l’est de Castella i Lleó, a la província de Segovia. Aquest és un dels monuments més valorats de la ciutat, a més d’un important punt turístic, gràcies a com ha arribat al dia d’avui, és a dir, en perfecte estat. Va ser construït durant el segle II dC. Té una longitud de 813 metres i una altura de 28 metres. En tota la seva longitud i altura enregistren un total de 167 arcs: 75 arcs senzills, 44 arcades dobles i per últim 36 arcs apuntats. El material utilitzat per la seva construcció era grans carreus de granit.

segovia
Llegenda:

Hi ha una llegenda en la qual s’explica que una nena pujava cada dia fins a la part més alta de la muntanya i baixava amb el càntir ple d’aigua. Un dia, farta d’allò, va demanar al dimoni que construís algun mitjà perquè no hagués de pujar i baixar cada dia amb el càntir. Llavors, a la nit, se li va aparèixer el diable i li va concedir el desig a canvi que, si aconseguia acabar l’aqüeducte abans que cantés el gall, li hauria de donar la seva ànima. La nena va accedir i el diable va començar a construir l’aqüeducte. Just quan li quedava una pedra per acabar va cantar el gall, el que va fer que el diable fracassés i la nena no perdés la seva ànima. En el buit que va quedar és on està ara posada l’estàtua de la Verge de la Fuencisla.

Per què creieu que es relaciona l’aqüeducte romà amb aquesta història?

  • Coneixeu altres aqüeductes romans  que es trobin a Espanya o a la resta del que va ser  l’Imperi romà?

Laia Arcas Mateos
2n Batxillerat Humanístic B

Fascinació pels aqüeductes

Els aqüeductes

Els aqüeductes eren construccions fetes per als romans que permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d’arcs aeris. Va ser una de les grans construccions i més aconseguides per als romans.

Avui dia, encara es conserven aquests grans descobriments, però no tots es conserven d’una peça. Els aqüeductes que estan més ben conservats per tot el món són els de Tarragona, anomenat el Pont de Diable o Pont de les Ferreres, l’aqüeducte de Segòvia, i també per Itàlia i França (que encara es conserven en bon estat). A Alemanya, a la ciutat d’Einbeck n’hi ha un de més modern.

També i degut al pas del temps i a que no s’ha pogut fer res, hi ha aqüeductes més destrossats, més aviat restes.

Hem pogut observar que al Maresme també en trobem, com a Pineda de Mar, cosa que reflecteix el pas dels romans i el seu regnat. Arrasaven per molts territoris, tenien un gran domini.

Després de fer una petita recerca he trobat que catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d’aigua a la ciutat de Roma i gran part de l’aigua era per a usos públics.

Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l’inici fins a 60 metres a l’arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.

Així doncs, no hi ha dubte sobre la intel·ligència dels romans i de tan espavilats que eren, cosa que almenys a mi, em fa admirar-los i respectar-los.

 Hamza Zaanouni, 4t C. Optativa 3 de llatí.

Aqüeductes pel món

A l’antiguitat, els grecs construïen pous, cisternes i fonts per resoldre el problema de transportar l’aigua a les ciutats. Els romans  foren àgils i inventaren els aqüeductes, ja que, una ciutat romana necessitava un subministrament d’aigua molt abundant, regular i segur, que no garantien els sistemes tradicionals (pous, cisternes i fonts naturals). Els sistemes dels grecs eren mecànics i manuals, però en l’aqüeducte, havien de buscar fonts suficientment grans per poder mantenir la ciutat amb aigua durant tot l’any, aquestes fonts es trobaven lluny de les ciutats.

Els aqüeductes eren canals fets de pedra, tenien un petit pendent perquè l’aigua pogués circular. Alguns aqüeductes estaven sota terra, i quan arribaven a les ciutats s’enlairaven formant una filera d’arcs on sobre d’ells hi havia el canal pel que passava l’aigua. Els aqüeductes permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat. A vegades s’havia de construir un embasssament, ja que a segons quins llocs el cabal de l’aigua variava segons l’estació de l’any. L’embassament permetia retenir l’aigua i conservar-la en bones condicions per les èpoques de sequera.

Els aqüeductes tenien una cisterna, la qual recollia l’aigua de la pluja i l’emmagatzemava. Quan l’aigua arribava a la ciutat, anava a parar al castellum aquae allà es distribuïa a totes direccions a través de canalons. Els primers en rebre l’aigua eren les fonts públiques i les termes, després l’aigua emmagatzemada es distribuïa a les domus. Normalment, cada illa de cases disposava d’una font pública.

Per construir un aqüeducte calia tenir el coneixement de l’aplicació de dues tècniques d’enginyeria, les quals permetien transportar l’aigua contínuament i resoldre els impediments geogràfics. S’havien de crear canalitzacions subterrànies excavades a l’interior de la roca, o construir ponts amb arcades per superar els desnivells. Per mantenir el pendent del canal per on passava l’aigua i superar els obstacles del terreny, van construir arcs, murs de sosteniment i canalitzacions excavades a la roca.

Diferències entre els romans i els enginyers actuals a l'hora de salvar un desnivell

L’estil arquitectònic dels ponts era sempre molt semblant: a sota, hi havia uns pilars que sobresortien de terra i a partir d’aquí es construïen pisos, cadascun dels quals estava format per arcs semicirculars successius. A la part superior es trobava el canal per on circulava l’aigua i, de vegades, al nivell de sota hi havia un camí per al pas de persones (viaducte).


Veure Ara va d’aqüeductes! en un mapa més gran

Maria Cancio i Guillem Tur
Alumnes de Llatí de 4t opt.3

Bienvenue au Pont-Du-Gard!

Salvete amici! Com tots sabeu, de restes i monuments romans n’hi ha gairebé per tota Europa. Avui us acosto a la regió francesa de la Languedoc-Roussillon (Llenguadoc-Rosselló en català), al departament de Gard.
Us porto el monument antic més visitat de tota França: El Pont du Gard.

Situat a 25 km de la famosa ciutat de Nîmes (més coneguda pels romans com a Nemasus), el Pont du Gard es troba en una vall a les muntanyes del Cévennes, tot creuant el riu Gard, que li dóna nom al monument.
El Pont du Gard és, tècnicament, un aqüeducte construït durant el segle I d.C. per l’Imperi Romà, i se li atribueix a Marc Vipsani Agripa que era gendre de l’emperador August.

L’aqüeducte té tres nivells:

  • El primer nivell, què són els pilars i l’estructura primària d’aquesta obra arquitectònica, està format per 6 arcs. Mesura 22m d’alçada i 142m de llargada, i el gruix de les columnes de les quals parteixen els arcs és de 6m.
  • El segon nivell està format per 11 arcs de pilars una mica més petits: en aquest cas de 4m de gruix. Tot i així l’estructura mesura 20m d’alçada i 242m de llargada.
  • El tercer nivell consta d’uns arcs més petits però té un camí interior (dintre de l’estructura dels arcs que travessa l’aqüeducte i dalt de tot, la superfície del tercer nivell està habilitada pel pas de l’aigua (perquè de fet, per això serveix un aqüeducte).
    El tercer nivell consta d’una pendent de 0,4 graus perquè flueixi bé l’aigua. Mesura 275m de llargada, és el nivell més gran.

Totes tres estructures juntes mesuren uns 50m aproximadament d’alçada.

Fa poc va patir grans danys a causa d’una inundació de la zona l’any 1998, però gràcies a l’ajuda de la UNESCO i de la UE, el govern francès va poder posar en marxa un pla de reconstrucció i restauració i va potenciar el seu atractiu turístic, i va trigar poc en convertir-se en un monument de referència de la zona del sud de França (El Pont du Gard és una de les 5 atraccións turístiques més visitades de França amb 1,4 milions de visitants a l’any).
El Pont du Gard és molt més que l’aqüeducte en si, ja que està dotat d’una àrea comercial equipada amb restaurants, botigues de “souvenirs” i moltes sales amb museus didàctics i lúdics que t’acosten a la vida romana.

Si aquest article us ha convençut i voleu anar a veure aquesta joia, vet aquí alguns consells pràctics per guiar la vostra visita:

  • El preu del pàrking és de 18 euros per vehicle, estiguis una hora o un dia. Per tant pots deixar el cotxe en una altra banda, però el problema és que no hi ha lloc on aparcar en varis kilòmetres a la rodona, per tant us recomano que deixeu el cotxe en algun lloc i aneu caminant fins al pont, així de pas feu exercici.
  • Després de veure el pont, podeu anar al museu i, si aneu amb nens petits, podeu anar al Ludo, un museu didàctic pensat pels més petits de la casa.
  • NO us recomano anar als restaurants o “bistrots”, ja que són força cars, jo el que recomano és que aneu amb l’entrepà, us sortirà més a compte, i més si heu de pagar el pàrking!

 

Per últim us deixo aquest vídeo i l’enllaç a un del canal de la UNESCO que ens acosta aquesta maravella de la arquitectura romana.

 

Valete amici! Espero que us hagi agradat!

Patrícia Ortiz Vincent

1r Batxillerat Llatí