Alguns dels alumnes de 4t d’ESO que fem Llatí hem reunit voluntàriament en una tasca del Moodle de Llatí els poemes que vam fer el Dia Europeu de les Llengües per a la matèria de Català i ara els presentem aquí, a més de tenir-los exposats a les parets de les nostres aules. Si us agrada la idea, podeu incloure també els vostres en aquesta presentació ad hoc.
Alumnes de 4t d’ESO de Llatí
Els aqüeductes
Els aqüeductes eren construccions fetes per als romans que permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d’arcs aeris. Va ser una de les grans construccions i més aconseguides per als romans.
Avui dia, encara es conserven aquests grans descobriments, però no tots es conserven d’una peça. Els aqüeductes que estan més ben conservats per tot el món són els de Tarragona, anomenat el Pont de Diable o Pont de les Ferreres, l’aqüeducte de Segòvia, i també per Itàlia i França (que encara es conserven en bon estat). A Alemanya, a la ciutat d’Einbeck n’hi ha un de més modern.
També i degut al pas del temps i a que no s’ha pogut fer res, hi ha aqüeductes més destrossats, més aviat restes.
Hem pogut observar que al Maresme també en trobem, com a Pineda de Mar, cosa que reflecteix el pas dels romans i el seu regnat. Arrasaven per molts territoris, tenien un gran domini.
Després de fer una petita recerca he trobat que catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d’aigua a la ciutat de Roma i gran part de l’aigua era per a usos públics.
Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l’inici fins a 60 metres a l’arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.
Així doncs, no hi ha dubte sobre la intel·ligència dels romans i de tan espavilats que eren, cosa que almenys a mi, em fa admirar-los i respectar-los.
Hamza Zaanouni, 4t C. Optativa 3 de llatí.
Vet Aquí, a Xipre vivia Pigmalió, que, irritat contra els vicis femenins, vivia sol sense esposa ni companya. Era un gran escultor, que un dia va afaiçonar una fantàstica estàtua femenina d’ivori blanc. Era tan bella que el mateix Pigmalió se’n meravellà i s’enamorà de la seva obra.
A les festes de Venus, li ofereix vora l’altar la seva estàtua i li demana una esposa semblant a la noia d’ivori-no va atrevir-se a dir-. Venus va comprendre la seva súplica i fa que l’estàtua d’ivori cobri vida. Es van casar i Venus va assistir al casament. Al cap de nou mesos, els va néixer Pafos, de qui l’illa ha coservat el nom.
Extret de Narracions de mites Clàssics ed. Teide.
¿Sabeu què significa Pigmalionisme?
Coneixeu alguna obra literària que s’inspiri en aquest mite? i alguna pel·lícula?
Bouchra Samadi 2batx.A
