Author Archives: Noelia Nistal

Anàlisis d’anuncis amb referents (VI)

Benvinguts de nou! Disfruteu de l’última entrada d’aquest trimestre!

Suposem que aquest anunci tots l’haureu vist, el d’Aquarius, perquè s’ha fet bastant popular aquests dies, i la veritat és que és bastant especial, o almenys això vol transmetre!

En el vídeo s’explica com el compositor de la BSO d’El último Mohicano prepara un himne pel sentiment d’emocionar-se gràcies a l’Aquarius, i va preguntant a determinada gent que després de prendre aquesta beguda els hi ha vingut ganes de fer coses que sense ella, mai se’ls hi hauria acudit.

Doncs bé a la imatge només surten els instruments i el compositor, a més, clar, de les persones que li intenten explicar aquell sentiment.

En el so podem escoltar l’himne, especialment al final de l’anunci on podem escoltar-lo quasi completament.

Per últim i ara sí, a la lletra, precisament quan parlen entre ells, acostumen a dir que es senten com déus i deesses gregues, com si estiguessin a l’Olimp, i aquest tipus de frases amb referents clàssics. Imagineu-vos com ho tenia de difícil el compositor per idear un himne amb aquestes grans característiques!

Aquest anunci parla del perfum Versace per a la dona, en el qual veiem un noi i una noia amb diferents referents clàssics.

A la imatge, el referent més obvi és el de Cupido. El noi se suposa que és ell i que vol enamorar a la noia, però, aquesta, que representa que és una nimfa d’aigua (les nàiades), l’enamora amb la seva insuperable bellesa (ja sabeu que les nimfes són tan boniques que els homes no poden ni tal sols mirar-les als ulls). Cupido, com veieu al vídeo, es queda sense paraules i no pot disparar la seva fletxa. La nàiade, en aquest moment, aprofita per treure-li la fletxa mentre ell està eclipsat amb la seva bellesa. Finalment, se’n va amb la fletxa i deixa al pobre Cupido sense acabar de finalitzar la seva tasca.

Al so escoltem una arpa, una arpa que ens porta cap a un lloc màgic de déus i on no et pot passar res dolent. Potser l’Olimp, sí. Després, quan la nàiade s’aprofita del seu do per agafar-li la fletxa a Cupido, escoltem una música que simbolitza l’erotisme.

Al text, no veiem res més que el nom del perfum.

Per una altra banda, ens agradaria remarcar que potser la marca que surt al perfum podria ser Medusa. No ho veiem molt bé, però podria ser ella.

He trobat, també l’anunci complementari de la fragància d’home, en el que també es veu al noi com a Cupido, sota una pluja penetrant i agafant l’arc per llençar una fletxa fins on el cel li deixi. I al pot que porta l’essència de Versace també sembla que surt-hi Medusa. El deixo aquí perquè el visualitzeu.

Bé, fins aquí l’anàlisi d’anuncis d’aquest trimestre. Volem acomiadar-nos de tots vosaltres, desitjar-vos que tingueu un estiu meravellós i esperem de tot cor poder continuar analitzant anuncis sempre que tenim repertori (que en tindrem!) Bones vacances a tothom i ja sabeu, comenteu i ajudeu-nos fent recerca dels anuncis que veieu amb referents!

Lucila Pérez Basso i Noelia Nistal García, de 4t. C. Optativa 3.

Anàlisis d’anuncis amb referents (V)

Salve a tothom! Tornem a la nostra tasca, la d’analitzar anuncis (I, II, III i IV)! Prepareu els vostres cinc sentits i pareu atenció!

L’anunci tracta sobre un enginyer romà que té una obsessió amb les corbes i la velocitat. Per donar més importància al fet que li agraden les corbes, surten dones voluptuoses i ell és baixet i no té gaire bon cos, i  això li dóna un toc d’humor a l’anunci. Al final, com té aquesta mena d’obsessió, acaba creant un parc temàtic divertit i emocionant.

En la imatge, podem comprovar com hi ha una gran presència del món romà, tant per la vestimenta com per l’espai en què es troben, el balneari n’és un exemple. Al principi, també veiem uns soldats romans. En conclusió de l’apartat d’imatge, podem apreciar com quasi tot, té referència a l’Antiga Roma.

El so que hi ha en l’anunci, a part de la veu, és una melodia que està interpretada per una mena de flauta -podria ser un aulos-, uns tambors i uns platells. Aquests instruments eren molt típics en aquella època.

Parlant sobre el text, al principi es veu com l’arquitecte llença un paper a l’aire on suposem  que hi ha coses escrites en llatí, però que no es veuen bé. A part d’això, no hi ha més text.

El que vol aconseguir aquest anunci, amb humor i claredat, és que el seu parc temàtic és molt entretingut i alegre.

En l’anunci que hem vist, es veu una habitació i hi ha un home estirat en un triclinium -que pensem que pot ser un patrici- i els seus plebeus li proven el menjar i diuen si està bo o no per tal que ho mengi el seu superior. Van provant fins que arriba el pernil Navidul; un plebeu va a provar-ho quan l’home estirat el para i l’envia cap als lleons, llavors apareix Bertín Osborne i li diu que si és Navidul no s’ha de menjar per comprovar si està bo o no.

L’escena està totalment ambientada en l’època romana, es veu com la gent va perfectament vestida amb els típics vestits d’aquell període.

Podem escoltar una mena de trompetes de fons. Aquest instrument també era molt freqüent en aquella època.

El text juga amb el temps de l’època, ja que Osborne diu una frase molt típica espanyola que és «alma de cántaro» (i que a més no només diu això, sinó que ho “llatinitza” dient «alma de cantarus») i, en canvi, el romà diu «a los leones», una frase que era més “típica”en aquella època.

Com a conclusió creiem que aquest anunci juga amb dues èpoques, ja que Osborne pertany als nostres temps i en canvi apareix a l’anunci; pensem que això vol dir que per molt que hagin passat els anys, la cultura de l’Antiga Roma segueix present en els nostres dies. També hem comprovat que l’anunci juga amb l’exageració, ja que el pernil és tan bo, que no fa falta ni provar-lo.

No hem acabat! Ens veiem a la propera entrada! No deixeu de comentar!

Lucila Pérez Basso i Noelia Nistal García, de 4t. C. Optativa 3.

Història de Roma al nostre abast!

Com ja sabeu, vivim dins d’un gran llibre ple d’històries i, per tant, de referents per arreu, i especialment clàssics, que mai són molts!

Bé, com vaig posar en un comentari, vaig veure Cleòpatra (Cleopatre) de Cecil B. de Mille (1934) i que em va agradar molt perquè tot el que està relacionat amb el món egipci sempre m’ha cridat l’atenció. També vaig afirmar que és molt segur que, encara que passi el temps i les pel·lícules de ciència ficció no deixin de tenir audiència i tinguin cada cop més repertori al que dedicar-se a parlar, les pel·lícules clàssiques i històriques continuaran sent tant o més importants amb els anys, segons es vagi descobrint més i més informació sobre els mateixos fets històrics.

Recordo també que vaig veure (i a més vaig tornar a veure-les fa molt poc) totes les pel·lícules de la Mòmia. Les recordeu? És un arqueòleg (Brendan Fraser) que va descobrint tombes i lloc secrets i molt antics que són molt importants per poder entendre l’antic Egipte i la cultura i vida dels egipcis. Recordo que amb tot, vaig aprendre molt sobre com vivien i quines eren les seves tradicions més importants: el déu Ammon Ra, déu sol i més important; què feien amb els morts; tot l’important que eren els faraons; i, pobres, que es passaven tota una vida els treballadors per edificar una nova piràmide, temple o altres edificacions meravelloses que han passat a la història tot i haver estat construïda única i exclusivament amb la força dels humans. Les pel·lícules ens ajuden a entendre el passat per viure el present i encarar millor el futur, com diu la nostra magistra. És per tant possible estudiar la història de Roma amb el cinema i si encara en teniu dubtes, passeu-vos pel nostre bloc de cinema i referents clàssics La cinta de Νίκη, obert a col·laboracions.

Una altra manera d’aproximar-nos a la història romana de manera lúdica és a través de la reconstrucció històrica i nosaltres, els alumnes de llatí de quart de l’IPM, hem tingut reconstrucció històrica a la mateixa aula gràcies a la part pràctica del treball de recerca Reconstrucció històrica, un nou nivell d’empatia de l’Arnau Lario, també al carrer el dia de la inauguració del Museu Romà de Premià, a la Magna Celebratio, aquestes dies a Tàrraco viva, el Festival Laietània…

Com a curiositat, també volia comentar que des de ja fa dies, el meu pare m’està insistint contínuament en què està llegint Les garres de l’àliga (Simon Scarrow), el tercer llibre d’una gran col·lecció anomenada Águila en el que s’explica la història de Roma però d’una manera amena i divertida, de tal forma que el lector pugui gaudir d’una bona lectura i que a més aprengui com eren els romans! No crec que quedi massa perquè me’l llegeixi jo, a més!

I vosaltres, coneixeu algun lloc on s’expliqui la història clàssica d’una manera subtil? Cap anunci potser? Per cert, recordeu-ho!

 Noelia Nistal García, 4t. C. Llatí Optativa 3.

Anàlisis d’anuncis amb referents (IV)

Us portem els dos últims anuncis que analitzarem aquest trimestre. Aprofiteu aquest moment ja que el següent haurà d’esperar a final de curs!

“Televisor Curvo UHD”

[youtube]https://youtu.be/gl9w264QwSw[/youtube]

Aquest anunci ens exposa, per tal que veiem la gran qualitat d’aquests nous televisors corbats, un amfiteatre romà i ens col·loca a nosaltres, els espectadors, dins d’ell, creant una il·lusió als que veuen l’anunci de què els espectadors poden veure tant bé la qualitat com si estiguessin dins.

La imatge ens deixa veure un preciós amfiteatre romà, amb tots els espectadors asseguts a les grades i amb els gladiadors a dins, juntament amb el pare i el fill que estan veien la televisió. És curiós perquè, per fer-nos veure que és una família normal i corrent, ens col·loquen al pare de la família amb bata i amb la tassa de cafè i el fill amb el pijama (d’una espècie de osset blau a més!) i la tassa amb colacao.

En el so escoltem una espècie de flauta i l’avocació dels espectadors i, després, tota una banda sonora dóna música que ens indica que arriba una escena violenta i d’intriga.

No hi ha text, a excepció del nom del producte.

“Telecom”

Aquest anunci està ambientat a l’antiga Roma.

Apareix un home que busca un vídeo sobre la història de la ciutat i es veu la següent escena:

Una vil.la romana que està sent atacada per un ratolí gegant que treu raig làser dels ulls i que simula el famós goril·la gegant King Kong. Al fons es veu el colosseu i diversos temples romans.

La gent, que va vestida amb túniques romanes, fuig espantada. També apareixen diversos soldats romans.

Els soldats tenen una idea per atrapar el ratolí, li paren una trampa. En el moment en què la gent està esperant que el monstre sigui atrapat apareix una columna d’un temple amb unes inscripcions romanes, indesxifrables per a nosaltres però que esperem que ens expliqui la nostra Magistra.

També esmenta una llegenda anomenada “El rapte de les sabines“. En aquell article també veureu aquest anunci ja que també fa referència a aquesta llegenda. Si heu sentit a parlar d’ella i us recordeu d’algun altre referent a la llegenda, publiqueu un comentari per avisar a les escriptores!

Tot i això, aquest anunci pretén dir-nos com surt de bé tenir internet amb el grup “Telecom”. Podeu creure-ho? Comproveu-lo vosaltres mateixos!

Bé, moltes gràcies per haver-nos llegit i us esperem a l’anàlisi següent!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Anàlisi d’anuncis amb referents (III)

Ja estem aquí un trimestre més! Continuarem fent els anuncis seguint l’ordre de la presentació al Drive que ja havíeu vist amb anterioritat. Espero que els gaudiu!

“Plus ultra seguros”

Els tres anuncis que podem veure d’aquesta saga narren sempre el mateix espai: el protagonista es troba a diferents llocs de l’antiga Roma, afrontant diferents situacions.

Al primer, s’està enviant missatges amb alguna dona mitjançant l’ocell missatger, una ploma i un pergamí, amb les típiques frases de pel·lícula americana de gènere romàntic: “Penja tu. No, penja tu…”. Però quan es gira amb el crit d’algú al seu darrera, se li ha enfonsat la casa. Però no de la manera habitual que nosaltres recordem o podrem reconèixer, sinó de la manera romana: amb taurons nedant per arreu.

Per tant, a la imatge trobem el tant explicat món clàssic, amb aquesta escena tan peculiar del colom missatger.

Al so, encara que és poc, podem escoltar el que semblen arpes, cosa que fa que tot el conjunt aconsegueixi un aspecte romàntic i molt bonic.

El text és molt pobre, només veiem el “penja tu” escrit al pergamí.

Al segon, el protagonista i una dona estan en el que sembla un semàfor, però molt especial: amb les paraules “sooooo!” i “alto” que canvien segons el moment. Entre els dos comencen a lligar fins que la dona el sorprèn tallant-li les cordes que el lligaven amb els seus cavalls i anant-se, deixant-lo allà tirat.

Així que podem descriure un fet que m’agrada especialment de la imatge d’aquest anunci: la parella està recalcada amb uns colors determinats. L’home, amb colors foscos i cavalls negres. La dona, amb colors pastel i cavalls blancs. No sé si ho recordareu, però és exactament igual que el Johnny i la Baby de Dirty Dancing.

El so només és la cançó de “Me siento seguro” que tant bé coneixem.

I, per últim, no hi ha text.

[youtube]https://youtu.be/r1o_v6vKC-8[/youtube]

El tercer i últim, podem veure un combat a l’interior del que sembla un castell, i el nostre protagonista estès sobre la sorra del sòl. El que mana decideix que el contrincant haurà de acabar amb el protagonista, i aquest ho passa malament en veure el seu final tan a prop.

La imatge té un clar referent clàssic, de l’antiga Roma, amb un bosc verd i un gran castell. Es juga amb la foscor per donar-li un aspecte més enigmàtic. Dins, veiem un interior clarament romà, molt ben recreat.

Aquí, les lletres fan referència al “me gusta” de Facebook, però d’una manera romana, òbviament, amb una ploma i amb una escriptura especial.

Per últim el so, altra vegada la coneguda cançó de l’assegurança.

“Frenadol”

En aquest anunci es veu com un home està malalt, però ha de fer una reunió de treball. Llavors, quan entra, veu els oients de la reunió com si fossin gladiadors.

El protagonista de l’anunci troba molt difícil la tasca que ha de fer, per això els presents a la reunió són representats com gladiadors, (els gladiadors eren uns guerrers de l’antiga Roma i la seva tasca era entretenir el públic amb lluites violentes, que podien ser mortals), ja que si no fa bé el seu treball, l’acomiadaran. El so del anunci ajuda també a crear ambient, els companys de treball, quan estan representats com gladiadors, fan crits forts com quan combatien per donar-hi més emoció.

Clarament tot això passa al seu cap, el soroll que fan els gladiadors seria el soroll que hi ha la seva ment, però quan es pren el medicament, quan es pren el Frenadol, se li passa el mal de cap, i tot allò que feia soroll i que el feia sentir malament, de cop es transforma en tranquil·litat i amistat amb tan sols un glop d’aigua més el medicament Frenadol. Gràcies a aquesta pastilla pot continuar fent la seva feina amb normalitat.

No penseu que això s’ha acabat ja! Aviat veureu un següent article amb els altres dos anuncis d’aquest trimestre! Comenteu i gaudiu.

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3 Llatí.

Adolescents llegint Aduléscens

Com sabreu, l’última tasca que havíem de fer incloïa un número de la revista Aduléscens (adolescents en català). Em va captar tant l’atenció que, amb la meravellosa ajuda de la Margalida, vam decidir fer una entrada per a la valoració de la revista.

El primer que veiem, és la portada, en la qual està Octavius Augustus. Com a qualsevol altre revista convencional (com la Rolling Stone o Cinemanía) als costats podem trobar el que trobarem a aquesta.

Lògicament, té un índex amb una salutació inicial. Què podem trobar a qualsevol altra revista dins del seu índex? La pàgina on trobem els diferents apartats, estareu pensant. Doncs, aquesta no és diferent! Podem llegir-la amb la mateixa pauta de sempre, fullejar-la per sobre i després llegir només allò que realment ens interessa.

L’interior també segueix la mateixa estructura que les altres revistes, l’única peculiaritat que té, és que està en llatí. Però no només això! A més ens ensenya d’una manera indirecta i divertida: fixem-nos-hi, per exemple, en la salutació d’una divertida ‘G’ anomenada Gramàtica, que ens comunica les diferents coses que aprendrem.

Trobem dos còmics, (Smax i familia Clacson) entenedors gràcies a les vinyetes a ple color que, encara que potser no entenem el que ens diu, podem esbrinar-ho fixant-nos en els dibuixos. I després d’aquests còmics, habitualment trobem algunes preguntes amb un fi educatiu sobre el que acabem de llegir.

Més endavant, podem veure altres imatges en les quals ens proporcionen alguns nombres en llatí de coses que potser no sabíem com es deien.

Podem llegir també altres històries, —com la de Kieron Williamson o la del Castéllum Sancti Ángeli— acompanyats dels seus corresponents exercicis; no us penseu que són difícils o avorrits, tot el contrari! Són sopes de lletres o mots encreuats, amb paraules dels textos.

I si volem saber la solució d’un dels exercicis que hem fet? Fàcil! Té un solucionari al final de la revista! Allà tenim les respostes de tots els exercicis anteriors de manera que, a més de ser educatiu, sigui autocorrectiu.

 Per tant, si encara no heu llegit cap número de la revista llatina Aduléscens, recordeu que els teniu tots a internet i també us en podeu fer subscriptors de les novetats, i els podeu llegir amb total tranquil·litat tot aprenent llatí. Ja ens direu que us semba!

Noelia Nistal García, 4t C. Llatí opt. 3

 

Anàlisis d’anuncis amb referents clàssics (II)

Continuem analitzant anuncis! Esteu preparats? Comencem!

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=5m05ZDYBUG8[/youtube]

En aquest anunci, es pot veure com es juga amb el món clàssic i l’època contemporània. Fixeu-vos, el circ romà reflecteix l’opressió que l’emperador (interpretat per Enrique Inglesias) donava als gladiadors, ja que els tractava com a esclaus.

Una peculiaritat d’aquest anunci, és que les lluites normalment es feien entre homes, no entre dones —encara que sí que es podia donar el cas d’algun combat entre dones, com en aquest cas—. Les gladiadores, en no voler lluitar entre elles es posen a cantar (una cançó de l’època contemporània) per incitar al poble a revolucionar-se contra l’emperador i contra aquesta opressió de la que ja hem parlat. Utilitzen la beguda Pepsi com a símbol d’inici d’aquesta revolta. Una vegada més, trobem l’erotisme dins d’aquest anunci.

A la imatge, el més important que veiem, és el colosseu romà. També trobem molta gent mirant l’espectacle i l’emperador amb els seus súbdits a la vora. I per últim les gladiadores, que són tres de les grans cantants actuals: Beyoncé, Pink i Britney Spears.

Creiem que el més important d’aquest anunci és el so, pel fet de barrejar la música contemporània amb l’escenari del món clàssic. La música que interpreten les tres cantants és We will rock you, de Queen. El missatge de la cançó també està clar, la revolució.

I per acabar, veiem que, com a l’anterior anunci, no hi ha text.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=DkotR63eo2c[/youtube]

Aquest anunci té una part còmica, i és que, com encara no existia el clàxon, utilitzen la veu per cridar l’atenció als dos carros aturats enmig del camí. Aquí podem veure com era de singular el tràfic a aquesta època.

Com podeu veure, els dos carros són d’aqua i jugus, i és això el que utilitza l’autor per que la gent entengui l’origen de l’Aquarius. Amb això també ens estan dient que l’Aquarius es va començar a beure des de fa molt temps.

La imatge és el típic paisatge d’una vila romana. Es poden veure carros amb cavalls, i persones vestides amb les togues, que són els «vestits» propis dels romans.

A la música, al principi es pot sentir el so de la típica trompeta romana, i després se sent un narrador, que barreja l’espanyol amb paraules llatines. Al final també se sent parlar, en llatí, a un romà.

El text que podem visualitzar en aquest anunci són les paraules abans mencionades, aqua (aigua) i jugus (que creiem que és una paraula inventada amb la terminació -us, pròpia del llatí), escrites en els dos carros que xoquen. I al final de l’anunci també es pot llegir Alegra al populum, que vol dir “alegra a la gent” ja que en llatí populus és “poble, gent”.

Com heu pogut apreciar, ja havíem vist més anuncis amb referents del món clàssic dels que creiem, i no ens havíem adonat de que és la viva imatge d’aquest món. Els déus, els poders, l’amfiteatre, les vestimentes… fins i tot hi ha referents als gladiadors i gladiadores!

Amb això esperem que, des d’aquest moment, cada cop que veieu algun anunci amb referents cap aquest grandiós món perdut, pugueu fixar-vos encara més en els detalls i, si podeu, enviar-nos l’enllaç del vídeo per analitzar-lo!

Fins el trimestre que ve!

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Anàlisi d’anuncis amb referents (I)

Com ja us vam prometre a l’última entrada al blog, anem a analitzar els dos primers anuncis de la nostra presentació Drive.

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=Q8lxGGx0R04[/youtube]

 

L’home protagonista assumeix el poder de Zeus,—déu grec considerat pare dels déus i dels homes— i es veu com una persona poderosa, que ho pot tot, com un heroi, fins i tot. Es pot veure la clara prepotència (de Zeus), i l’erotisme de les deesses (per Afrodita/Venus), per tant Zeus li dóna la força amb la qual guanya el nostre protagonista, i Afrodita/Venus l’atracció eròtica.

Al final del vídeo, podem veure l’explotació del món de les deesses gregues, i també de l’erotisme, com eina útil per a la publicitat.

El missatge que l’anunci ens vol transmetre és que la persona que utilitzi aquesta colònia tindrà la força dels déus i l’atractiu de les deesses.

A la imatge del vídeo tenim el món clàssic i, com hem dit anteriorment, la força de Zeus i l’atractiu de les deesses, especialment de la dea de l’amor i el sexe.

Al so, trobem una cançó que ens fa veure la força, el fet de que sigui un guanyador, i per suposat, tot gràcies a la colònia. La lletra de la cançó encara ens deixa més clar que és millor que ningú, i que és ell el que guanyarà.

I per últim, al text, la paraula llatina invictus, que en anglès també vol dir «invicte», la qual es refereix a un equip o lluitador que no ha perdut cap lluita.

 

[youtube]https://www.youtube.com/watch?v=cMGhXqAtrWQ[/youtube]

 

A aquest anunci de colònia per a home, el protagonista està en un colosseu romà. Recordem que en el colosseu romà es feien lluites entre gladiadors, i que, per tant, aquest home ens indica indirectament que ha guanyat, que és ell el que mana aquí, el que té el poder. L’erotisme juga aquí també una part força important, ens diu que aquesta colònia és per a homes força forts i amb una bellesa inqüestionable.

A la imatge, trobem el colosseu romà, sense cap ànima, com si s’estigués preparant per un combat imminent.

Al so, podem escoltar un tambor de fons, per donar-li intensitat. Aquesta balada instrumental sembla dir-nos que tot està a punt per a la lluita.

La lletra és inexistent, en aquest anunci —obviant el nom de la fragància—.

 

¿Us ha agradat? ¿Què penseu que aquests anuncis tinguin tants referents clàssics? ¡Comenteu tot el que vulgueu!

 

Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t. C. Optativa 3.

Tot un món de referents: els anuncis…

Per començar, què és la publicitat? La publicitat s’utilitza per incitar els consumidors a comprar alguna cosa, i és una activitat comunicativa encaminada a aconseguir uns objectius dintre de la comercialització. La publicitat utilitza determinats aspectes per fer-la més atractiva; són un exemple les paraules en altres idiomes, la història passada, la mitologia i la llegenda, l’erotisme…

Nosaltres analitzarem durant aquest any més anuncis amb referents clàssics que exposem en aquesta presentació de Drive segons els tres elements clau: la imatge, el so i el text. Esperem que us agradi!

1. Anàlisi d’anuncis amb referents I
2. Anàlisi d’anuncis amb referents II
3. Anàlisi d’anuncis amb referents III
4. Anàlisi d’anuncis amb referents IV
5. Anàlisi d’anuncis amb referents V
6. Anàlisi d’anuncis amb referents VI

In proximum!
Ariadna García, Lucila Pérez i Noelia Nistal, 4t C. Optativa 3.

La nostres recreacions de les Metamorfosis d’Ovidi: Licàon

Una de les intencions d’Ovidi era parlar de les transformacions, de les metamorfosis. Estem llegint l’adaptació Narracions de mites clàssics on els mites ovidians es classifiquen en tres tipus de metamorfosis: les d’animals, les de plantes i les de pedres. En aquest article i dintre de les metamorfosis d’animals, tractarem especialment de la de Licàon, l’home llop. La transformació d’aquest peculiar personatge es va fer molt popular i encara avui dia perviu en el nostre cel (constel·lació del LLop), en el nostre lèxic (licantrop, licantropia, hipertricosi o la síndrome de l’home llop), sèries, pel·lícules (L’home llop, Crepúsculo, Lupin a Harry Potter, Romasanta, El bosque del lobo…) i, fins i tot, en  anuncis i en portals d’internet (Lycos…).

Una vegada hem resolt l’enigma plantejat a Ecce pictura, hem hagut de fer-ne una ficció literària. No us perdeu tampoc la recreació de Denis, ànima de llop.

Ara, anem a descobrir els reals inicis de Licàon.

En els inicis del món, quan encara no existia ni el mar, ni les terres, ni el cel. Júpiter arriba a la casa inhospitalària del rei d’ Arcàdia, anomenat Licàon.

— Menja, gaudeix. És un àpat de primera, no hi ha res igual en aquest món! Més val que t’agradi, perquè aquest menjar no arriba ni a la sola de les teves brutes sabates —va dir Licàon, indignat i entusiasmat a la vegada.

— Això no serà… Licàon!, no em puc creure que hagis intentat fer-me menjar carn humana!    —cridà, terriblement enfadat.

— Però, de què et queixes?! No pots veure que mai no trobaràs res més beneficiós i ric que aquest meravellós festí?—va preguntar-li, sense poder entendre-ho.

— No tens ni la menor idea del que estàs fent, del que m’estàs fent veure! Sóc Júpiter, per Déu! M’ofereixes això a mi! Seràs castigat per la teva ofensa respecte la meva persona i respecte aquest món sencer!

— Mai! Sóc més poderós del que tu creus! Mai no gosaràs agafar-me!
Licàon va córrer, com mai no ho havia fet. Va córrer cap a l’interior del camp.

— Innocent. Sembla que no coneix com són de poderosos els poders dels déus de l’Olimp. S’enpenedirà del seu terrible i deshonest error. Faré que senti físicament la seva ràbia interior, que es reflecteixi en el seu ser el seu costat ferotge. Tindrà pèl, tindrà urpes, els llops i els gossos sentiran empatia i por davant seu. I mai, pels déus juro, no tornarà a cometre cap error d’aquesta mena.

 

Noelia Nistal García, Llatí 4t C.