Author Archives: abrilramosa

Entrevista a una poetessa: Maria Roser Llopart i Trias

El passat 21 de març va ser el dia de la Poesia. Per celebrar-ho he pensat que estaria bé fer una petita entrevista a una poetessa, la meva àvia.

Mª Roser Llopart i Trias

Ella és la Mª Roser Llopart i Trias, nascuda a Esparreguera.

Ha escrit cinc llibres, quatre de poesies: Viu i Somriu, Somnis de Poeta, Que no mori la Tendresa i La Força de Viure (on podem trobar poesies, contes, pensaments i paraules que ens faran pensar) i també un llibre de contes d’aventures, Històries de la iaia Lila.

Ha estat guardonada en diferents certàmens literaris i Jocs Florals, tant en narrativa com en poesia, i també com a poeta i rapsoda a El Masnou, en Diumenge amb Lletres entre altres llocs.

Entre ells estan els Premis dels Jocs Florals de poesia a Vilassar de Mar (2001, 2003 i 2005), en Narrativa a Cabrera de Mar (2003), en el Premi de Sant Jordi amb poesia a Cabrils (2008, 2009 i 2010), en els Premis de Poesia a Mataró (2001, 2005, 2007, 2011 i 2013).

Fa 15 anys que la podeu escoltar per la ràdio a través del programa Pàgines de Ràdio de Cultura i Poesia a Mataró Ràdio i Vilassar Ràdio.

Podeu saber més d’ella i els seus llibres a la seva web.

Acostuma a escriure poesies per a dies concrets, com ara el del dia de la dona.

DONA

Dona, tu te n’adones que ets un ésser molt especial¿

tens tendresa, tens coratge, sents el que no sent ningú

veus el que d’altres no veuen, mires molt més lluny de tu.

És que ets dona i això comporta un treball del més feixuc

tu, amb la teva dolcesa i el pensament al més enllà

has portat a aquesta terra, l’art de ensenyar a estimar.

M. Roser Llopart i Trias

Aquí sota hi trobareu una entrevista que vaig fer a la meva àvia.

1. Quan va començar a escriure?

-Aproximadament quan tenia 15 anys.

2. Com aconsegueix una persona ser un bon poeta?

– Mirant la vida amb uns altres ulls.

3. Creu que és molt difícil publicar poesia en paper?

-No és difícil, de vegades és costós, doncs, econòmicament no hi ha ajudes. Però amb perseverança tot es pot aconseguir, no deixis mai de tirar endavant i algun dia el més segur és que puguis publicar el teu llibre.

4. Quins poetes recomana llegir als lectors?

-A mi personalment m’agrada molt Miquel Martí Pol, Jacint Verdaguer. Joan Maragall, Joan Salvat-Papasseit… Però tot depèn de la persona i dels gustos.

5. En quin moment va decidir passar-te a la narrativa amb “La iaia Lila”?

-Des de jove que escric en narrativa, en algun dels meus llibres de poesia podeu trobar algunes històries, així que vaig decidir convertir una història en un llibre.

6. Quin consell donaria als joves poetes que estan començant?

-Que escriguin amb el cor, és això el més important a la poesia.

7. Ha aconseguit alguns premis literaris. Creus que aquests poemes que en el que vas ser guanyadora van ser els seus millors poemes?

-És cert, he aconseguit alguns premis en els Jocs Florals i diferents certàmens literaris i també he estat premiada en narrativa. Si, alguns d’ells crec que eren els que més m’agraden.

8. Quin consell li donaria als joves poetes?

-Que no es desanimin per molts problemes que els fiqui la vida i que escriguin els seus sentiments.

9. En algun poema fa servir algun referent clàssic? (Ja sigui mitologia, com referències a algun autor antic romà o grec…)

-Sí, en algun poema m’he referit a les dones de fa temps, però tot i així els meus referents són més actuals que beuen alhora en els clàssics grecs i llatins. Per exemple Àngel Guimerà, Jacint Verdaguer, Patriotes Catalans…

Com eren les dones a l’antiga Grècia? Quines diferències hi ha entre les dones actuals i les avantpassades? Dones, vosaltres, com preferiu viure? Creieu que una dona de l’antiga Grècia podria haver expressat el sentiments a través de la poesia i publicar-ne el resultat?

Abril Ramos,

1r Batxillerat Humanístic

La Marató de Barcelona. Tot un referent clàssic!

Kahoot Pensum C et thinglink Capituli Undecimi Familia Romana

7 Replies

Els alumnes de Llatí de Primer de Batxillerat estem seguint els capítols de les històries de la Familia Romana Pars I.

Per a cada capítol fem una sèrie d’exercicis per poder dominar el nostre llatí amb preguntes relacionades amb el Capítol. Vet aquí el thingling que us hem preparat i no us oblideu de fer el joc.

Avui i seguint la nostra tradició, us hem preparat aquest Kahoot per tal de completar el CAPITVLVM VNDECIMVM:

Pensum C. Capitulum XI Familia Romana

Com ha anat? Heu tret una bona puntuació? Quina?

Abril Ramos i Mariona Sabanés,
1r Batxillerat D, Llatí.

Llegim L’ase d’or d’Apuleu!

5 Replies

Salve!

Sabeu quin llibre és el de “L’ase d’or, d’Apuleu“?

Aquesta és una edició de l’Editorial Teide i va ser publicada al gener del 2011. Tracta alguns dels temes clàssics (amorosos, eròtics, les aventures i els viatges) que són ben presents al llibre d’Apuleu i a l’adaptació de Xavier Serrahima, finalista ex aequo del I premi d’Adaptació Literària de la Biblioteca Teide.

L’adaptació de Xavier Serrahima és una adaptació juvenil i es tracta d’un dels exemples més clars de novel·la romana. Narra la història d’un jove, Luci, transformat en ase, i les seves desventures. Podeu trobar més informació aquí.

Aquesta edició va introduïda per un breu estudi de l’obra i la vida de l’autor realitzada per la Margalida Capellà. Podeu trobar notes a peu de pàgina i una guia de lectura per facilitar la lectura als joves. També hi ha il·lustracions fetes per Carles Arbat.

Argument

El llibre ens explica les aventures de Luci, un jove grec que fa un viatge cap a Tessàlia, a la Grècia septentrional, i després de sentir històries de màgia i bruixeria s’atura a Hípata. A casa del seu amfitrió, Miló, s’enamora d’una criada, a qui demana que l’introdueixi en les arts màgiques de la seva senyora, que es veu que és bruixa: Luci acaba convertit en un ase i brama en comptes de parlar. La mateixa nit que això passa entren uns lladres a robar i després de saquejar la casa, s’emporten en Luci pensant que era un ase.

Qui era Apuleu? Us agradaria llegir L’ase d’or? almenys no us perdeu les bruixes de la posada?

Abril Ramos i Aran
1r Batx Grec i Llatí

Referents clàssics: Els Jocs de la Fam

26 Replies

Els jocs de la fam és una distòpia que arrossega diferents referents clàssics com els que us mostraré avui.

Partim d’una trilogia literària, aquest terme prové del grec: tres-logos (tres discursos) i fa referencia a les tres tragèdies que es van presentar a un concurs per cada un dels autors que competien per aconseguir el premi en els certàmens que se celebraven en les festes en honor a Dionís. Altres trilogies (en el cinema i la literatura) com aquesta són: Matrix, Shrek o Divergent.

Aquí us deixo una ressenya del canal de Youtube “El Mon en un Mot” on parlem dels Jocs de la fam!

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=14qu1ftaD9o[/youtube]

Argument

Els jocs de la fam es desenvolupa en un país anomenat Panem, el que és en realitat una civilització postapocalíptica situada en el que abans era Amèrica del Nord. El territori es comprèn del Capitoli, que és la central del país, i tretze estats que estan sota el seu control, els quals són anomenats districtes. Fa prop de 100 anys, el Districte 13 va iniciar una rebel·lió davant El Capitoli, on es van perdre una enorme quantitat de vides, a més de la destrucció total d’aquest districte. Com a càstig per evitar altres futurs aixecaments, El Capitoli va crear un esdeveniment anomenat «Els Jocs de la Fam», on anualment els dotze districtes sobrants han d’enviar dos tributs, un noi i una noia amb edats entre els dotze i els divuit perquè lluitessin a mort en una sorra fins que només quedés un, mentre tot Panem els observa a través de televisió.

Més referents:

L’autora reconeix a la Katniss Everdeen (la protagonista) com una espècie de Teseu futurista, ja que Teseu es presenta voluntari com a tribut per alimentar al monstre minotaure que està tancat a un laberint. La Katniss es presenta voluntària com a tribut per poder salvar a la seva germana petita. Teseu necessita l’ajuda d’Ariadna per vèncer el minotaure i després l’abandona quan tornen a Atenes. El mateix passa amb en Peeta i la Katniss.
Els gladiadors eren combatents dels jocs a l’antiga Roma. Aquests eren entrenats i patrocinats i solien combatre en un amfiteatre on la seva fossa es deia Arena. Els tributs dels jocs de la fam són entrenats durant una sèrie de dies i necessiten patrocinadors per poder sobreviure a l’Arena, que era un lloc on combatien els vint-i-quatre tributs.
També es compara a Katniss amb Espàrtac perquè ella mou una revolució contra El Capitoli com Espàrtac va fer una revolució contra la Revolució romana.
El nom de Panem prové de l’expressió “Panem et Circenses” que significa pa i circ. És la pràctica que fan servir per mantenir tranquil·la la població, ocultar fets i prevenir als districtes amb aliments i entreteniments de baixa qualitat.
La cornucòpia. És un símbol de prosperitat i afluència del segle V a.C. que significa “les banyes de l’abundància”. La llegenda de la cornucòpia prové de la llegenda mitològica de la cornucòpia. Als jocs de la fam aquesta està plena d’armes, materials, envasos, aigua, menjar i altres coses per poder sobreviure.
Els noms d’alguns personatges són persones reals del món romà. Per exemple Sèneca, Cinna, Plutarc, Cèsar, Flavius, Octàvia, Lavinia…

Aquests són alguns dels referents clàssics que he pogut trobar tant en el llibre com en la pel·lícula. Us heu llegit el llibre o heu vist la pel·lícula? Us ha agradat? Podríeu explicar la llegenda de la Cornucòpia? Trobeu algun referent clàssic més?

A Aracne fila i fila hi podeu trobar un altre article sobre referents dels Jocs de la Fam.

Abril Ramos i Aran
1r Batxillerat Grec i Llatí

Llegint la narració de les Pièrides

De l’«aleph» a la «a», però com si no hi fossin

18 Replies

A classe de Grec 1 per concloure el tema de l’alfabet la Margalida ens van mostrar un text de l’escriptor rossellonès Joan-Lluís Lluís, publicat a Presència el 2010 (A Cremallengua Viena Edicions) i ens va demanar que el llegíssim. A mesura que anàvem llegint anava preguntant si vèiem alguna cosa estranya. Finalment ens vam adonar del que li passava, però no va ser fàcil i ara jo us el porto aquí amb unes preguntes. Us deixo una pista per saber com es diuen aquest tipus de texts: Cal pensar en grec i concretament amb λείπω i γράμμα.

“De l’«aleph» a la «a», però com si no hi fossin”. A què creus que es refereix aquest títol?
Què hi veus d’estrany en aquest text?
Quin nom reben aquest tipus de text? Quan sorgeixen?
S’ha de tenir habilitat per fer aquests tipus de joc amb la llengua? T’atreviries a escriure’n un parell de línies?
En quin dialecte està escrit l’article de Joan-Lluís Lluís?
De què ens parla l’autor?

Abril Ramos

1r Batxillerat

El Gran Dictat grec!

23 Replies

El passat divendres 17 d’octubre vam fer a classe de Grec 1 un gran repte: El Gran Dictat en grec!

Els participants d’aquesta activitat van ser en Marc Arquillo, l’Abigail Quiñomez i el Robert Cepeda. Ells tres van concursar al gran dictat i havien de superar una prova: lletrejar divuit paraules gregues amb accents i esperits! El nostre Òscar Dalmau era la Belén Cansino, l’Ariadna Ruiz va fabricar unes olleres com les del programa de TV3 i els participants van lletrejar diferents paraules gregues i l’Ariadna va gravar i muntar un vídeo per poder fer l’entrada.

La Mariona va fer un llistat de regles que s’havien de seguir, controlava els punts i vigilava que tot estigués al peu de la lletra.

Regles:

-2 intents per paraula.

-S’han de portar les ulleres.

-Cada concursant té trenta segons per concursar.

-Respectar el torn de paraula.

-Si algú del públic ajuda algun concursant, hi haurà sanció.

A la primera prova en Robert i el Marc van quedar igualats amb 170 punts i l’Abigail va ser eliminada. Així que per poder desempatar, ells dos van tornar a enfrontar-se amb unes noves regles més exigents, només tenien un intent i quan fallaven es passava el torn.

Finalment el guanyador va ser en Marc, després d’una gran competència. Moltes felicitats Marc!

Què us ha semblat? Creieu que és fàcil lletrejar paraules en grec? Us atreviríeu a crear un Gran Dictat i participar-hi? Quines són les paraules en què s’han equivocat?

Abril Ramos,

1r batxillerat.