Tag Archives: Romans

Dia de la dona: Kahoot de Dones Gregues!

Companys nostres, per tal de celebrar el Dia Internacional de la Dona, avui 8 de març us hem volgut preparar un Kahoot sobre els diferents aspectes que tenen les dones gregues des del seu naixement.  Per això, hem decidit fer-vos un kahoot, el qual crec que us divertireu molt amb l’objectiu de que aprengueu sobre el món de les dones d’aquella època. Per crear-lo, ens hem proposat fer un grup format per 4 membres, ja que creiem que d’aquesta manera elaborarem moltes més preguntes interessants.

Captura

 

Què us ha semblat el nostre Kahoot? Un cop heu acabat de fer-lo digueu-nos la vostra puntuació. I també us animem a fer Kahoots, ja que és una eina genial per aprendre!

1r Batxillerat, Sandra Mendoza, Laia Costa, Laia Arcas, i Chorouk Regrag.

 

Fascinació pels aqüeductes

Els aqüeductes

Els aqüeductes eren construccions fetes per als romans que permetien transportar l’aigua en gran quantitat des de la seva font fins a la ciutat a través de recs de superfície, galeries subterrànies, i ponts d’arcs aeris. Va ser una de les grans construccions i més aconseguides per als romans.

Avui dia, encara es conserven aquests grans descobriments, però no tots es conserven d’una peça. Els aqüeductes que estan més ben conservats per tot el món són els de Tarragona, anomenat el Pont de Diable o Pont de les Ferreres, l’aqüeducte de Segòvia, i també per Itàlia i França (que encara es conserven en bon estat). A Alemanya, a la ciutat d’Einbeck n’hi ha un de més modern.

També i degut al pas del temps i a que no s’ha pogut fer res, hi ha aqüeductes més destrossats, més aviat restes.

Hem pogut observar que al Maresme també en trobem, com a Pineda de Mar, cosa que reflecteix el pas dels romans i el seu regnat. Arrasaven per molts territoris, tenien un gran domini.

Després de fer una petita recerca he trobat que catorze aqüeductes portaven milers de milions de litres d’aigua a la ciutat de Roma i gran part de l’aigua era per a usos públics.

Els aqüeductes es podien estendre durant 100 quilòmetres amb una disminució del nivell de 300 metres a l’inici fins a 60 metres a l’arribada. Els enginyers romans utilitzaven sifons inversos quan calia.

Així doncs, no hi ha dubte sobre la intel·ligència dels romans i de tan espavilats que eren, cosa que almenys a mi, em fa admirar-los i respectar-los.

 Hamza Zaanouni, 4t C. Optativa 3 de llatí.

Som romans a Quèquicom

L’exèrcit romà va arribar a Empúries l’any 218 abans de Crist. Uns 20.000 soldats van desembarcar-hi. I d’allà, van anar baixant fins al riu Ebre. Una mica més amunt, van crear la base militar més important de la península que després es va convertir en la ciutat de Tàrraco… Si voleu saber-ne més no us perdeu altre cop l’estrena d’aquest nou programa de Quèquicom el 19 de novembre de 2013 a Canal 33 a les 22:5.

Mireu i reflexioneu si nosaltres som o no som romans?

El documental ens explica com van arribar els romans a Empúries, com van anar baixant des del riu Ebre i on van construir la base militar més important de la península que més tard es va convertir en Tàrraco.

Podem observar que realment som romans perquè moltes coses d’avui en dia com el model de ciutat que tenim, la manera que vivim, la política actual, la nostra manera de pensar i de viure és tota una herència romana.

Actualment continuem fent ús dels pous i segueixen sent un bon mètode per recollir l’aigua, encara que aquesta activitat s’ha anat perdent amb el temps i només la conserven alguns pobles.

En aquest documental citen com excavaven els miners a les mines i aquesta també és una activitat que seguim practicant, així com la manera de realitzar-ho ja que és molt semblant a la d’ara. I, una de les coses més importants que ens han aportat els romans i que segueixen fent molt de servei són els ponts.

També ens ensenyen les espases que utilitzaven a l’hora de lluitar amb l’exèrcit i podem observar que són com les que ara es fan servir però estan fetes amb materials més resistents ja que abans no es xocaven les espases entre ells.

També ens expliquen invents dels romans com la catapulta o ballesta que eren aparells molt inginyosos amb un mecanisme de cordes.

Per totes aquestes coses que s’han conservat amb el pas dels anys podem dir que som romans, perquè encara les utilitzem i també perquè parlem un llatí evolucionat.

Romani vita

Com vivien els romans? quins costums tenien? com es divertien? Nosaltres l’any passat ens va interessar tot això i vam decidir fer aquesta presentació. En Gaius és el protagonista de la nostra presentació. No és cap ciutadà qualsevol, sinó que és ric i a diferència dels esclaus o les dones gaudeix de  privilegis, com anar al forum, votar o simplement estudiar.  En aquesta presentació, en Gaius viu un dia normal com el de qualsevol altra persona, l’única diferència són els seus costums i l’època en la que viu.

Què us ha semblat aquesta presentació? Hem parlat d’alguns instruments de música romans, com la cítara, sabríeu dir-ne alguns més? I dels plats, sabríeu dir algun plat típic romà ? En Gaius quan surt dels banys públics veu dos nens que estan jugant, sabríeu dir quins eren els jocs típics dels nens? I de les nenes?Us atreviu ara a fer la vita del vostre romà o romana?

Andrea i Irina Balart
1r Batx. C Grec i Llatí.

De vacances: Festa do Esquecemento

Feia temps que volia fer un article com aquest, ja que el meu pare és natal de Xinzo da Limia a la província gallega d’Ourense.


Mostra un mapa més gran

La Festa do Esquecemento “festa de l’oblit” és una festa de recreació històrica de la localitat de Xinzo da Limia. Durant tres dies, el penúltim cap de setmana d’agost, es recrea la dominació romana de Galícia. La part principal de la festa consisteix en creuar el riu Limia, tothom va vestit de legionari romà i de celtes. És una litúrgia molt especial i emocionant on les mostres de les cultures celtes i romanes es fan molt evidents.

Aquest festa es fa per  rememorar l’arribada fins a la marge esquerre del riu Limia de les legions romanes comandades per Decimus Iunius Brutus l’any 135 aC. He tingut la sort de poder veure aquesta  festa, és molt bonica i molt interessant.

La bellesa del lloc feia oblidar tots els records dels que creuaven el riu Lethes, el Riu de l’Oblit. Diu la llegenda que tot aquell que el creua oblida qui és. Els soldats van creuar el riu Lethes, una vegada que el comandant amb el seu gran estandard romà els cridà pel seu nom. D’aquesta manera els va demostrar que no era el riu de l’oblit, en gallec “esquecemento”.

Decimus Iunius Brutus creua el riu Lethes

Vid. Imatges

En aquest vídeo, s’hi pot veure  com el general  romà creua el riu Lethes amb el seu estàndard.

Imatge de previsualització de YouTube

Aquest petit article espero que us hagi ajudat a conèixer una altra festa que es celebra a Hispània a causa dels romans i moltes són les que tenen lloc durant el mes d’agost, si podeu gaudiu-les. Gràcies.

Iván Zapico Fernández
1r Batxillerat Llatí

D’on aconseguien els romans els minerals?

Després d’haver estudiat D’on portaven els romans els aliments?, ara ens toca esbrinar d’on aconseguien el marbre i els minerals (Au, Ag, Cu, Sn, Pb i Fe)?


Mostra El comerç en el món romà: els minerals en un mapa més gran
Les mines d’or de Las Médulas foren declarades Patrimoni de la Humanitat per la UNESCO el desembre de 1997:

Imatge de previsualització de YouTube

Alumnes de llatí de 4t opt. 1 i 2