L’EMPREMTA D’ORFEU

Justament, estem fent a filosofia els filòsofs Sòcrates i PLATÓ. A Plató, estudiem la teoria del coneixement, on una part important és L’AMOR PLATÒNIC.
Plató té un diàleg, el Banquet, que forma part de la seva època de maduresa. En aquest diàleg, explica una petita anècdota, una història que comença en una festa, on després de sopar i de beure molt, el simposi, alguns comenten de millorar la festa parlant d’alguna cosa, i decideixen parlar de l’amor, i cadascún d’ells fa un discurs, lògicament, el més important és el de Sòcrates, qui explica la teoria de l’amor platònic, on els humans ens atrau molt la bellesa, pensant en que ens farà feliços i eterns.

L’amor platònic és un tema vigent actualment en tots els aspectes i és un tema al que s’ha dedicat molt de temps.
En la música, aquest amor platònic que és un amor idealitzat, on ets concient de que mai no podràs arribar a ell, i ho podem apreciar clarament en la lletra de les cançons.
Un exemple és ”El amor platónico” de Danny Marín, que és un gran artista en el tipus de música ”merengue” de Colòmbia. Després d’una llarga trajectòria, aquest és el seu gran èxit, un single del disc que traurà a principis de 2011, número 1 en la ràdio de Colòmbia.

Quina idea teniu de l’amor platònic? Ja heu llegit l’apunt de la Margalida Encara és vigent l’amor platònic? Coneixeu més cançons que parlin d’aquest tema? Digueu-me la vostra opinió, i si en teniu més música, comenteu-la i enllaçeu-la.

Jo he decidit escoltar el programa de ràdio referit a Sòcrates,  ja que és el filòsof més recent que hem estudiat a filosofia. Durant el programa, han posat tres cançons molt relacionades amb la seva teoria filosòfica, i també cal destacar que els presentadors són molt irònics, tal com ho era Sòcrates.

La primera cançó, “Una de dos” de Luís Eduardo Aute, intenta reflectir la societat atenesa.  Segons els savis, els homes són ignorants i per això han de mediar entre ells, perquè d’aquesta manera a través de la discussió, arribaran fins la veritat, és a dir, el coneixement. La cançó explica la història d’un home que estima una dona, però no és correspost; ella està amb un altre home i dóna dues condicions a aquest últim: o bé el deixa marxar amb ella, o tots tres s’organitzen per poder gaudir sense baralles. Aquest exemple és un reflex clar de que a la societat d’Atenes, tothom era ignorant i feia el que creia convenient, i sovint, era un motiu de discussió, i per tant,  la via imprescindible per conèixer la veritat.

La segona cançó, “L’home dibuixat”, de Jaume Sisa, no parla d’una persona en concret, bàsicament es limita a criticar que les persones no hem de ser dibuixos de nosaltres mateixos, si no que hem de ser tal com som i acceptar la nostra ignorància, perquè d’aquesta manera aprendrem a pensar sols. Sòcrates és peculiar, perquè a diferència d’altres filòsofs, ell no vol que la seva filosofia sigui un espectacle, la seva finalitat és benèfica, és a dir, ell vol que nosaltres trobem la nostra veritat (amb la seva ajuda), tal com expressa la cançó.

En tercer i últim lloc, una cançó de Frank Sinatra, “My way”. Pel que fa com a persones, independentment del que pugui haver en comú entre la teoria filosòfica de Sòcrates i la música de Frank Sinatra, tots dos tenien una part fosca en la seva vida. El cantant va ser acusat de tenir relacions amb la mafia, i el filòsof, va morir precisament per un judici on se li acusava de corrompre als joves i de no respectar els déus. Aquest aspecte que comparteixen, també es veu reflectit a la seva cançó, on expressa que s’ha de morir amb dignitat, alliberant-te dels teus pecats, perquè al final del camí només et tens a tu mateix i has de fer néixer la veritat del teu interior.

En conclusió, les tres cançons resumeixen molt bé el principi que defensava Sòcrates,  i és que, els homes han de reconèixer la seva ignorància,  perquè d’aquesta manera seran capaços d’aprendre a pensar per si mateixos,  i per tant,  a trobar la veritat a través del coneixement. Què opineu?

Laura Galán
2n de batxillerat

Cada cop que pensem en la situació ideal o perfecta, estem pensant com Plató. Es tracta d’aquestes idees anomenades platòniques. La idea clau d’aquest filòsof és exactament això: la idea, el món de les idees.
Les tres cançons que representen millor les seves teories són:

SOMEWHERE OVER THE RAINBOW. Una cançó que parla d’un lloc sobre de l’arc de Sant Martí, un món ideal, un món perfecte, com el de Plató. Darrere de tot allò que ens envolta, allò real, s’amaguen idees prèvies. La realitat és una còpia imperfecta de les idees. (A partir del segon 0:42)

POR LA RAJA DE TU FALDA. El que miren, “la raja de la falda”, deixa entreveure una cama perfecta i això provoca el “piñazo” dels germans Muñoz. Plató pensa que no tothom arriba al coneixement, al món de les idees, en aquest cas ells arriben per accident, però només uns pocs privilegiats hi poden accedir. Recorda al Mite de la Caverna.

THANK YOU FOR THE MUSIC. La lletra dóna les gràcies a la música, perque a través d’ella es poden expressar. Transmet aquesta idea del BÉ, la BELLESA i la VERITAT, la teoria de que cap no existeix sense l’altre i si un és bo, també és bell i sincer.

Algunes cançons que he trobat pel meu compte són:

WHAT A WONDERFUL WORLD. Aquesta cançó parla d’un món formós, on les flors floreixen, el cel és blau i tothom és amic de tothom. Un altre món ideal a la música. Poso una versió de hippies i música House, tot i que és de recomenar la versió de Louis Armstrong amb títol homònim.

IDEES. Manu Tenorio ens parla de les idees en general, de les bones, les dolentes, dels mil tipus d’idees i també de com la nostra vida es construeix d’elles i ens dirigeixen pel camí, però també de com ens poden arribar a destroçar.

Coty Ledesma
2n Batxillerat Grec

En l’àudio de un article del Fil de les Clàssiques apareixen tres cançons de diferents èpoques que reflecteixen clarament l’actitud cínica que adopta el personatge de Diògenes. Algunes de les quals van tenir una gran rellevància dins de la seva època.

La primera cançó que es comenta en aquest programa rep el nom de “San Francisco” de Scott Mckenzie. Com ja sabeu, Diògenes era el filòsof més cínic del filòsofs, i precisament aquesta cançó ens fa arribar aquest concepte. Aquesta ciutat tan famosa, com era San Francisco, n’ és un símbol del liberalisme que defenien els hippies, de la mateixa manera que la compara amb Atenes, on els joves tenien un gran èxit quan exposaven un raonament ben fet.

La segona cançó s’anomena “ Jo vull ser rei” de Els Pets. Diògenes, després d’haver tingut polèmica per haver falsificat la moneda que l’havia donat el seu pare, que anteriorment havia mort a la presó. Per la seva traïció va haver de fugir a Atenes, i allà és on intenta fer–se deixeble d’un filòsof important, però no té èxit, té un gran ressentiment i finalment planta cara al rei de la filosofia, Plató. A diferència dels altres filòsofs, ell no intentava fer una teoria, sinó mostrar la seva actitud provocadora i miserable creant la seva pròpia filosofia. La cançó ens fa veure la figura d’un personatge valent que vol destacar ser el millor.

Per últim sona la cançó de finals del ’70 “Stayin’ Alive” de Bee Gees. Reflecteix clarament l’actitud agressiva, de “xuleria” que Diògenes fa veure quan un filòsof li pregunta que era el que ell mes desitjava i ell ho compliria, però Diògenes contesta de manera arrogant que s’aparti que li està tapant el sol, d’aquesta manera ell mateix es converteix en la personificació pròpia d’un filòsof únic. Aquesta cançó tant coneguda on balla John Travolta també ens mostra aquesta xuleria i aquesta manera de divertir-se, d’improvisar i de convertint-se en una persona destacable.

En conclusió Diògenes va ser un filòsof singular i únic d’ Atenes, marcant un nou model de pensament en el seu temps a través de la música actual.

Irena Jagustin Arana, LLATÍ I GREC 2n Batxillerat

Música i filosofia grega, Heràclit: Πάντα ῥεῖ καὶ οὐδὲν μένει.

Keane – Everybody’s Changing - Aquesta banda anglesa de piano rock, i de rock alternatiu, tenen aquesta cançó anomenada Evrybody’s changing, és a dir, “Tot el món està canviant’’, és una idea principal del filòsof Heràclit amb la seva típica tòpica frase de ‘’Res no és el mateix, res no roman’’, volent explicar que mai no és el mateix de les coses, sinó que tot va canviant poc a poc sigui per a negatiu o per a positiu. Això té a veure que, amb el protagonista de la banda, es veu en ell la mateixa persona que sempre, però amb la única diferència que veu que tot el seu entorn està canviant, que tot està en constant moviment i que ja forma part de la naturalesa. Els canvis afecten la nostra vida, ja que si són bons ens ajuden a millorar, i si són dolents ens ajuden a aprendre, ja que dels errors se n’aprèn.

És un tema que tracta sobre una realitat que de certa manera, tothom la toca i a tothom li afecta. Tots hi trobem canvis en la nostra vida molt constants, tant en la nostra pròpia persona, que és menys freqüent, o tant sigui en l’entorn que ens envolta, sigui societat, família, amics, etc. Aquest canvis ens ajuden a viure i a conviure en societat, tal i com es diu en la pròpia filosofia, la vida i els humans estem sempre en constant moviment i canviant, mai no deixarà de fer-ho, tots seguim de certa manera els impulsos que veiem en qualsevol lloc, per posar-nos al dia i adaptar-nos als canvis que veiem, i més si són positius per la pròpia persona i que ens puguin beneficiar.

Vid. El Fil de les Clàssiques

John Lennon, músic que ara tindria setanta anys de no haver-lo assassinat, va destacar en el pop i en el rock especialment, i que va ser membre del famós grup THE BEATLES, té una cançó anomenada Imagine, on parla d’aquest mateix tema. En la lletra explica que imaginis un mon perfecte, on hi ha un canvi radical on no existeix el cel, que no hi ha gent per preocupar-se de viure o de morir, imaginar tota la gent vivint en pau sense guerrers ni baralles, i anima tota la gent a imaginar un canvi total i que hi hagin totes les coses que puguem imaginar, amb canvis positius i negatius per tal de viure tots millor.

Canviant d’estil, però no de tema, en el món del rap, existeix un artista anomenat Zpu, que després de la seva llarga trajectòria com a artista i compositor dels seus propis treballs, ha tret aquest mateix any un disc anomenat He tenido un sueño, amb la cançó principal és homònima.

Aquest artista es caracteritza pròpiament perquè escriu tot el que li passa a ell, al seu voltant i a la seva pròpia persona. En aquesta cançó, parla totalment del canvi, com John Lennon, també imagina un món on existeix totalment el canvi i que no hi hagi aspectes negatius o que ens afectin d’alguna manera a tots i a totes les persones. També parla de que en la vida hi ha d’haver canvis, ja que aquest canvis, siguin positius o negatius ens van bé a totes les persones per anar millorant i tirant endavant tant com es pugui. En definitiva, el canvi és un tema que toca sempre a molta gent, que es tracta quasi bé en totes les parts del món i totes les persones estan implicats en ell, i en què el filòsof grec Heràclit va ser el primer en parlar sobre aquest canvi que tots veiem i que ens passa a tots tan com a la vida personal, i més sobretot en l’entorn i en la societat que viu cadascun de nosaltres.

Ja ho deia la cantant argentina desapareguda fa un any, Mercedes Sosa, Todo cambia: