Santiago Posteguillo: Un escriptor dedicat a Roma

Sóc un gran lector des de fa molt de temps, i fins fa 2 anys, la meva lectura es centrava sobretot en llibres de gènere fantàstic, com El senyor dels anells o Els jocs de la fam. Però l’estiu del 2012, un any després de començar a interessar-me per la història, i sobretot per la clàssica, vaig descobrir un llibre sobre un dels períodes de la història que més m’agraden, les guerres púniques. El llibre és de l’escriptor recentment premiatSantiago Posteguillo, i es diu “El fill del cònsol”, i és el primer d’una trilogia que es centra en la vida de dos grans personatges que van influir molt en la història de Roma: el romà Publi Corneli Escipió, també anomenat l’africà, i el brillant estratega cartaginès Anníbal Barca.

Finalment vaig acabar per llegir tota la trilogia en menys d’un any, ja que vaig tenir la sort de què la meva àvia tenia l’últim llibre en la seva biblioteca. Gràcies a aquests llibres, em vaig fer seguidor incondicional de les novel·les històriques i, malgrat que he llegit des de llavors molt bones novel·les d’aquest gènere (com Salamina o el déu de la guerra), crec que Santiago Posteguillo narra com ningú els episodis històrics de la edat antiga. La seva forma d’explicar tant les batalles com el funcionament de la vida política i social de l’imperi romà és molt clara i exacta, i a més sempre li dóna algun element a la història que fa que no sigui una lectura molt pesada.

Ara estic començant una altra trilogia que parla de la vida de l’emperador Trajà, que per nosaltres és molt important ja que va ser el primer emperador hispà, nascut a Itàlica, (i a més és de la meva terra sevillana), a més de què amb aquest emperador es va assolir el punt àlgid de l’expansió de l’imperi romà. El primer llibre es diu “Els assassins de l’emperador”, i parla d’una conspiració per enderrocar l’emperador domicià, un dels més terribles de tota la història de l’imperi. Encara no sé si els sortirà bé als conspiradors, però suposo que si ja que Trajà va acabar pujant finalment al tron de Roma. A continuació, parlaré una mica de Santiago i faré una sinopsi de les seves obres més conegudes.

Santiago Posteguillo és un escriptor espanyol nascut a València el 1967. A  l’edat de 6 anys, va fer un viatge a la ciutat eterna, que va despertar la seva passió pel món clàssic, i en especial pel romà. Santiago és filòleg, lingüista i doctorat europeu per la universitat de València. Malgrat haver aconseguit un gran èxit de ventes, continua treballant donant classes de literatura anglesa a la Universitat Jaume I de Castelló, ja que diu que li agrada molt  ensenyar els joves, ja que els considera una gran font de coneixement.

Des de l’any 2006 fins ara, ha publicat un total de 5 novel·les basades tant en l’època republicana com en l’imperial. Aquí un breu resum de cadascuna:

El fill del cònsol: Aquest llibre es centra en la joventut del noble romà Publi Corneli Escipió, una figura clau en la història militar de Roma. També narra la vida d’Anníbal Barca, general cartaginès, i la seva campanya a Itàlia coneguda com la segona guerra púnica.

Les legions maldites: És la segona part de la trilogia, i parla del moment de major èxit militar d’Escipió, amb la conquesta d’Hispània i la victòria en la campanya d’Àfrica (batalla de Zama). També parla de la caiguda en desgràcia d’Anníbal, que després de la derrota de Zama va passar a ser molt odiat pel senat cartaginès.

La traïció de Roma: L’últim llibre de la trilogia es centra en la lluita política entre Escipió i Marc Porci Cató al senat de Roma. Finalment, Cató aconsegueix portar Escipió a l’exili. Mentre Anníbal busca refugi en la cort del rei Antíoc, senyor de l’enorme imperi seleúcida. Per desgràcia del cartaginès, els romans, liderats de nou per Escipió, derroten els seleúcides i l’obliguen a anar per tot Àsia buscant un regne que sigui capaç de lluitar contra Roma, però no en troba cap abans de morir.

Els assassins de l’emperador: Aquest llibre parla de la família Flàvia i la seva caiguda en desgràcia quan l’emperador Domicià va arribar al poder. La trama també es centra en la vida de Trajà i en la conspiració per assassinar l’emperador Domicià.

Circ màxim: És l’última obra que ha escrit fins ara, i també l’única que no m’he llegit encara. Tracta sobre el govern de Trajà com emperador romà i les dificultats que aquest li suposa, com per exemple el conflicte bèl·lic de les guerres dàcies.

[youtube width=”550″ height=”450″]https://www.youtube.com/watch?v=9bcpaxhil4c[/youtube]

Actualment, Posteguillo està treballant en la tercera part de la trilogia de Trajà, que estarà acabada i publicada al voltant de la primavera de 2016. Gràcies a les seves obres, llegides per gairebé un milió de persones, ha aconseguit difondre la cultura romana a un gran nombre persones d’edat molt variada d’una forma entretinguda i molt interessant i ha fet que molts joves ens interessem per la lectura i pel món romà. Per tot això, podem dir que Santiago Posteguillo és un escriptor dedicat a Roma i a preservar el seu llegat.

EL CAFÈ DE LA REPÚBLICA: “La fascinació per l’època romana”

Carlos Thiriet, alumne de llatí de 1r de Batxillerat

11 thoughts on “Santiago Posteguillo: Un escriptor dedicat a Roma

  1. Margalida Capellà Soler

    Carlos, no m’ho havies dit, tot i que intuïa que eres un bon lector de novel·la històrica, i m’ha agradat molt llegir el teu apunt i saber que ets un gran seguidor de les novel·les de Santiago Posteguillo. Ara que ja saps llatí, podràs fer una recerca de les seves citacions en llatí.

    Realment, a les aules hauríem d’introduir més lectures i comentaris de novel·la històrica perquè, tot i la ficció, crec que és un gran recurs didàctic per aprendre a conèixer i estimar el món antic. Ara compto amb un gran aliat a primer, a més de l’Arnau a segon! Il·lustreu-nos amb els fragments que recordeu i, de ben segur, animareu els companys a llegir aquestes obres!

  2. alarioxtecblocs

    Hola, company lector!
    Comparteixo la teva afició, i jo també em vaig “iniciar” en el món de la història romana a través d’aquest escriptor valencià. Tinc tots els llibres que ha publicat a les prestatgeries, els tres d’Escipió i els dos de Trajà, tots rellegits. El que m’agrada d’aquest autor és la lleugeresa amb què explica esdeveniments històrics, cosa difícil dins d’aquest món, i els mapes i diagrames que posa al final dels seus llibres, que ajuden a fer-se una idea de les batalles que narra.
    Seguint la línia de l’article, recomano llegir novel·la història (o en general), ja que és una bona manera d’aprendre coses sobre altres èpoques i llocs i, a més, es millora l’ortografia i el vocabulari.
    Així que, a què espereu?

  3. marc-arquillo

    Carlos, he d’admetre que a pesar de venir de fora redactes en català d’una forma excel.lent, es més, el teu article ha despertat en mi un interés per a llegir les obres de Santiago Posteguillo. Al’igual que tu m’apasiona la història a pesar que la novel.la histórica mai ha sigut el meu génere preferit, suposo que serà qüestió de trobar l’autor. Confio en que les seves obres ho aconsegueixin. Vale!

  4. zaanouni1

    Salve!
    Carlos, com sempre, t’he de felicitar, ja no cal dir el teu domini del català tan bo, sinò el simple fet de que t’ha quedat un treball excel·lent. No mentiré, no m’han vingut ganes de llegir obres del Santiago Posteguillo, però si que gràcies a la teva feina he pogut aprendre una mica més. Felicitats company!

    Vale!

  5. alvarez.raul

    Salve,
    Un gran apunt Carlos, escrius molt bé, encara que és una gran parrafada. No m’han vingut pas ganes de començar a llegir obres de Santiago degut a que les novel·les històriques no m’atreuen, però poso la mà al foc que deu escriure molt bé.
    Vale!

  6. Joan Barrabino Rubio

    Salve!!

    Un molt bon apunt Carlos, tota l’informació és fantastica, tot i aixó no tindria el valor que tú has tingut per llegir-me la trilogia ja que no és el tipus de llibres que m’atrauen.
    Enhorabona!!
    Vale!!

  7. Pingback: “Salamina”, de Javier Negrete | Aracne fila i fila

  8. Irene Ruiz

    Salvete!
    Definiu les obres que tracten sobre les Guerres Púniques i feu recerca sobre els episodis i personatges que tracta cadascuna; aprofundiu més en aquest episodi històric, tot situant-lo en l’etapa de la història de Roma a què pertany. Coneixeu algun obra èpica que tracti el mateix tema?
    Africanus: el fill del cònsol es la primera novel·la de l’escriptor espanyol Santiago Posteguillo, i amb aquesta obra inicia la trilogia dedicada al militar romà Publi Corneli Escipió “l’Africà” vencedor d’Anníbal en la batalla de Zama. En aquesta primera part es recrea la segona de les guerres púniques contra els Cartaginesos. També es narra la infància i la joventut d’Escipió, des de poc abans del seu naixement, fins la seva conquista de Cartago Nova.
    L’obra se situa a finals del segle III aC. Roma estava a punt de ser derrotada pels exercits cartaginesos comandats per un dels millors estrategues militars de tots els temps: Anníbal. La seva aliança amb Filip V de Macedònia, que tenia la intenció d’aniquilar Roma com a estat i repartir el món conegut entre Cartago i Macedònia, constituïa una força imparable que podia haver canviat la història d’Occident per sempre més. Uns anys abans de l’inici del conflicte, neix un nadó destinat a realitzar grans proeses: Publi Corneli Escipió, fill del cònsol de Roma durant el primer any de la guerra. El jove oficial iniciarà un difícil camí, esquivant obstacles i buscant aliances impossibles. Les seves gestes faran que es guanyi l’àlies d’Africanus, referència a un dels territoris conquerits.
    Llibre imprescindible pels amants de la novel·la històrica i el seu esdevenir. És el primer dels tres llibres que conformen la trilogia del autor Santiago Posteguillo. Fantàstica obra i didàctica, que ens recrea la segona de les guerres púniques contra els Cartaginesos.
    Com a personatges trobem:
    Els escipions i al·liats → Publi Corneli Escipió l’Africà (protagonista, fill i nebot de diversos cònsols), Emilia Tercia (dona d’Escipió “l’Africà”), Luci Corneli Escipió (germà petit de “l’Africà”) i diversos cònsols com Publi Corneli Escipió o Gneu Corneli Escipió.
    Els enemics dels escipions → Quint Fabi Màxim (cònsol i censor), Quint Fabi (fill de Quint Fabi Màxim) i Marc Porci Cató (protegit de Quint Fabi Màxim).
    Habitants de Roma → Cònsols com Semproni Llong o Terenci Varró, centurions com Luci Marci Sèptim…
    Els cartaginesos → Anníbal Barca (Antagonista principal i fill major d’Amílcar), Amílcar Barca, els germans d’Anníbal, Asdrúbal i Magó…
    Altres→ Sifax (Rei de Numídia occidental), Filip V (Rei de Macedònia)…

    Les legions maldites és la segona part de la novel·la Africanus: el fill del cònsol, on es narra la plenitud d’Escipió, la seva edat adulta, des que ha conquistat Cartago Nova fins a la seva victòria sobre Aníbal a Zama.
    Publi Corneli Escipió, no només havia rebut unes qualitats militars magnífiques, sinó també alguns enemics, entre d’altres Àsdrubal Barca, el germà d’Anníbal, i el general púnic Giscó, que faran tot el possible per acabar amb el seu enemic i massacrar els seus exèrcits.
    Els enemics també aguaitaven a Roma, on el senador i princeps senatus Quint Fabi Màxim, en una jugada mestra, obliga el recent elegit cònsol Escipió a acceptar la demencial tasca de liderar les legions V i VI, conegudes com les legions maleïdes, que romanien des feia temps oblidades a Sicília. Així, segons creia el senador, aconseguiria desfer-se de l’últim dels Escipions. A partir d’aquest moment el jove Escipió planeja amb aquestes dues legions “maleïdes” desembarcar a Àfrica i posar en escac als exèrcits cartaginesos que defensen el domini de Cartago. No serà fàcil, però el general romà farà gala de tota la seva intuïció, lideratge i la seva gran capacitat d’invenció en els casos més extrems i en batalles aparentment impossibles de vèncer, fins a arribar a assolir el seu objectiu primordial: fer que Anníbal abandoni Itàlia i s’enfronti en la més gran de les batalles entre Cartago i la Roma republicana.
    Els personatges presents en aquesta segona part són:
    Els escipions i al·liats → Publi Corneli Escipió l’Africà (protagonista, fill i nebot de diversos cònsols), Emilia Tercia (dona d’Escipió “l’Africà”), Luci Corneli Escipió (germà petit de “l’Africà”) i diversos cònsols com Publi Corneli Escipió o Gneu Corneli Escipió.
    Els esclaus → Netikerty (Bella esclava egípcia), Calino (Esclau al servei de Leli) i Icetas (Pedagog grec).
    Els enemics dels escipions → Quint Fabi Màxim (cònsol i censor), Quint Fabi (fill de Quint Fabi Màxim) i Marc Porci Cató (protegit de Quint Fabi Màxim).
    Els cònsols i procònsols → Gneu Octavi, Claudi Neró…
    Els amics d’Escipió i altres membres de les legions → Quint Terebeli (centurió), Luci Marci Sèptim (centurió)…
    Soldats hostils a Escipió → Dècim (centurió) i altres centurions.
    Els cartaginesos → Anníbal Barca (Antagonista principal i fill major d’Amílcar), Amílcar Barca, els germans d’Anníbal, Asdrúbal i Magó…
    Els númides → Sifax (rei de Numídia occidental) o Masinisa (general fill de la reina de Numídia oriental)
    Altres → Filip V (Rei de Macedònia) o Ptolomeu V (faraó d’Egipte)

    La traició de Roma és la tercera novel·la que tanca amb la trilogia sobre la figura de l’estadista i militar romà Publi Corneli Escipió l’Africà vencedor d’Anníbal a la batalla de Zama. En aquesta tercera i última part es narra la maduresa i decadència d’Escipió. Des de la seva Triomf a Roma per la victòria de Zama fins a la seva caiguda i mort.
    Els personatges són els següents:
    Els escipions i al·liats → Publi Corneli Escipió l’Africà (protagonista, fill i nebot de diversos cònsols), Emilia Tercia (dona d’Escipió “l’Africà”), Luci Corneli Escipió (germà petit de “l’Africà”) i diversos cònsols com Publi o Cornèlia major, fills d’Escipió l’Africà
    Els amics d’Escipió → prètors com Luci Quinti Flaminí
    Els cartaginesos → Anníbal Barca (Antagonista principal i fill major d’Amílcar), Asdrúbal…
    Els númides → Sifax (rei de Numídia occidental) o Masinisa (general fill de la reina de Numídia oriental)
    Macedonis → Filip V (Rei de Macedònia)
    Grecs → l’estratega Escopes
    Hispans → el rei de Numància

    Un autor anomenat Nevi (s. III a. C.), precedent de l’èpica llatina o pertanyent a l’èpica arcaica va escriure Bellum Punicum. Aquesta obra també se centrava en les guerres púniques, començant per les seves causes llegendàries: els amors truncats d’Eneas i Dido.

  9. Maria Popovich

    Salve!

    *Que són les guerres púniques?*
    Les guerres púniques van ser una sèrie de tres guerres que van enfrontar entre els anys 264 aC i 146 aC a les dues principals potències del Mediterrani de l’època: Roma i Cartago. Anomenades així per la seva denominació que els romans donaven als cartaginesos (púnics), poble d’origen fenici. S’anomenen ‘’ Guerres Púniques ‘’ degut a la paraula llatina Punici derivat de Phoenici, fa referència a Cartago d’ascendència Fenícia
    El conflicte que es va de deure a l’annexió per part de Roma de la Magna Grècia, de tal manera que van sorgir conflictes summament greus entre ambdues potències. La causa principal de l’enfrontament antre ambdues potències va ser el conflicte d’interessos entre les existents colònies de Cartago i l’expansió de la República Romana. En 275 aC, Roma havia derrotat als grecs en Italià continental i en aquell moment controla tota la part del sur de la península italiana.
    En molts aspectes, les Guerres Púniques coincidien amb les Guerres del Peloponès. Ja que el dos conflictes incloïen una potencia militar amb base sobre la terra.

    *1. Primera Guerra Púnica (262 aC – 241 aC )*
    En el 264 aC, Roma invadeix la illa de Sicília. Siracusa (colònia grega en Italià) ha sigut tradicionalment enemiga de Cartago, però no podia tolerar la possibilitat de que Roma aconsegueixi l’illa, per el que es va unir amb Cartago. Per protegir les línies de abastament a l’illa, Roma es veu obligada a començar un projecte de construcció naval. Roma havia sigut fins ara un país basat en el poder militar en la terra i no va poder igualar en la superioritat naval de Cartago.
    Van perdre una serie de combats naval contra Cartago al començament de la guerra. Finalment, Roma aconsegueix capturar al cartaginès Quinquerreme (vaixell de guerra) i copiar el seu disseny. Una vegada que la tecnologia naval dels romans coincidia amb els de Cartago, les coses van canviar .
    Durant 23 anys, les dues potències lluitaven per la supremacia en l’oest Mediterrani.
    Finalment, la Primera Guerra Púnica va terminar amb Roma com guanyador i el nou amo de la illa de Sicília.

    *2. Segona Guerra Púnica ( 218 aC – 202 aC )*
    La Segona Guerra Púnica també coneguda com la Guerra d’Anníbal i pels romans de aquell temps com La Guerra contra Anníbal, aquesta guerra es va prologar des de l’any 218 fins l’any 201 aC. en la qual van participar residents del Meditarrani occidental i oriental. Aquesta ha sigut la gran guerra entre Cartago i la República Romana, amb la participació de la Bereberes per part de Cartago. En tots tres estats existien conflictes entre si.

    *3. Tercera Guerra Púnica ( 149 aC – 146 aC)*
    Al final de la tercera guerra púnica, Roma va conquerir totes les possessions cartagineses i va arrasar la ciutat de Cartago, amb el que la facció cartaginesa va desaparèixer de la historia. La victoriosa Roma va emergir com l’Estat més poderós del Mediterrani Occidental.
    La Tercera Guerra Púnica va ser l’última de les guerres entre Roma i Cartago (149 – 146 aC.) culminaria amb la derrota i la destrucció de la ciutat de Cartago a mans dels romans liderats per Publi Corneli Escipió, net de Escipió el africà.

    Els historiadors diuen que la guerra fou causada per les reiterades declaracions de Catò el vell en el senat. Catò el vell deia que si deixaven que Cartago es recuperi, tornaria a provocar una guerra contra Roma i que per raons de seguretat, Cartago ha de ser destruïda: ”Ceterum censeo Carthaginem esse delendam”

    Els llibres que ha escrit aquest autor només tres parlen sobre les guerres púniques i són els següents:

    1. El fill del cònsol → És el primer dels tres llibres que conformen la trilogia del autor Santiago Postenguillo, que ens explica o intenta recrear la segona guerra púnica contra els Cartaginesos. Aquest llibre comença a finals del segle III aC quan Roma estava a punt de ser derrotada per exercits cartaginesos comandats per un dels millors estrategues militars d’aquell temps: Anníbal Barca. La seva aliança amb el Felip V de Macedònia, que tenia la intenció d’aniquilar Roma com a estat i repartir el mon conegut entre Cartago i Macedònia, constituïa una força imparable que podia haver canviat la història d’Occident per sempre més. Uns anys abans de l’inici del conflicte, neix un nadó cridat a realitzar grans proeses: Publi Corneli Escipió, fill del cònsol de Roma durant el primer any de la guerra. El jove oficial iniciarà un difícil camí, esquivant obstacles i buscant aliances impossibles. Les seves gestes li valdrà l’àlies d’Africanus, referència a un dels territoris conquerits.

    *Argument i els personatges principals que apareixen:*

    Africanus: El fill del cònsol, és la primera part de la trilogia del mateix nom. En aquesta novel·la ens narra el naixement de Publi Corneli Escipió en el si d’una de les famílies més importants de l’antiga Roma: els Escipions dins de la branca Cornelia. Assistim a la seva formació acadèmica i militar (a càrrec del seu pare Publi i el seu oncle Cneo respectivament) i als seus primeres campanyes militars (amb l’heroic rescat del seu propi pare, cònsol de Roma, en laBatalla del Ticino). Finalment l’acompanyem en la seva primera gran victòria com a general romà (als 25 anys), en conquistar la inexpugnable Cartago Nova (capital cartaginesa a Hispània), l’actual Cartagena.
    Però la història d’Escipió està irremeiablement lligada a la del general cartaginès Aníbal així que, paral·lelament a la vida d’Escipió, acompanyarem als exèrcits d’Aníbal en la seva conquesta d’Hispània, al pas dels Alps, a la conquesta de la península itàlica i en el setge a Roma sense que cap dels generals romans fos capaç de fer-li front, acabant amb la vida d’algun d’aquests generals i fent-se amb l’anell consular del mort com a trofeu.
    Tampoc oblida la novel·la als enemics polítics dels Escipions a Roma, amb Cinquè Fabio Màxim com a màxim exponent, Marc Porci Cató a la saga del seu mentor. Així com el naixement del teatre clàssic amb les obres de Plaute.

    2.Les legions maldites → Les legions maleïdes és la segona part de la novel·la Africanus: el fill del cònsol, amb la qual l’autor espanyol Santiago Posteguillo va iniciar la seva trilogia sobre l’estadista i militar romà Publi Corneli Escipió l’Africà vencedor deAníbal a la batalla de Zama. En aquesta segona part es narra la plenitud d’Escipió, la seva edat adulta, des que ha conquistat Cartago Nova fins a la seva victòria sobre Aníbal a Zama.

    *Argument i els personatges principals que apareixen:*
    Publi Corneli Escipió, conegut pel sobrenom de Africanus, era considerat per molts l’hereu de les qualitats militars atribuïdes al seu pare i al seu oncle. Però d’ells no només havia rebut aquests magnífics atributs, sinó també alguns enemics, entre d’altres Àsdrubal Barca, el germà d’Aníbal, i el general púnico Giscón, els que farien el possible per acabar amb el seu enemic i massacrar els seus exèrcits.
    Els enemics també aguaitaven a Roma, on el senador i princeps senatus Cinquè Fabio Màxim, en una jugada mestra, obliga el recent elegit cònsol Escipió a acceptar la demencial tasca de liderar les legions V i VI, conegudes com les legions maleïdes, que romanien des feia temps oblidades a Sicília. Així, segons creia el senador, aconseguiria desfer de l’últim dels Escipions. A partir d’aquest moment el jove Escipió planeja amb aquestes dues legions “maleïdes” desembarcar a Àfrica i posar en escac als exèrcits cartaginesos que defensen el domini de Cartago. No serà fàcil, però el general romà farà gala de tota la seva intuïció, lideratge i la seva gran capacitat d’invenció en els casos més extrems i en batalles aparentment impossibles de vèncer, fins a arribar a assolir el seu objectiu primordial fer que Anibal abandoni Itàlia i enfrontar-se en la més gran de les batalles entre Cartago i la Roma republicana.

    3.La traïció de Roma → La traïció de Roma és la tercera novel·la de l’escriptor espanyol Santiago Posteguillo i amb ella tanca la trilogia sobre la figura de l’estadista i militarromano Publi Corneli Escipió l’Africà vencedor d’Anníbal a la batalla de Zama. En aquesta tercera i última part de la trilogia es narra la maduresa i decadència d’Escipió. Des de la seva Triomf a Roma per la victòria de Zama fins a la seva caiguda i mort.

    *Argument i els personatges principals que apareixen*
    Amb La traïció de Roma es tanca la trilogia sobre Escipió i se’ns mostra l’ocàs dels diferents personatges coneguts durant les dues novel·les anteriors (tant amics com enemics de l’Africà): Aníbal, Marc Porci Cató i el seu aliat Graco, l’esclava Netikerty, la prostituta Areté, el fidel Cayo Lelio, la seva família, el dramaturg Plaute. L’ocàs d’uns personatges en una Roma que ressorgeix finalment victoriosa però que no dubta a arrasar per això fins i tot als seus herois més destacats.

    Vale!

  10. Maria Popovich

    Salve,

    A la pregunta si conec alguna altre obra que tracti sobre el mateix tema, la meva resposta es no però estic segura que n’hi ha molts que tractin sobre el mateix tema o similar.

    Vale

  11. Carla Barrientos

    Salvete!
    La trilogia de Santiago Postegillo, com bé es comenta a l’article, tracta sobre la narració d’episodis històrics de l’edat antiga centrada en una de les parts de les guerres púniques protagonitzades per Romans i Cartaginesos. Dins la trilogia, les obres reben el nom “El fill del cònsol”, “Les legions maldites” i “La traïció de Roma”, respectivament.
    Les Guerres Púniques en què es van confrontar les dues grans potències amb la missió de la conquesta del Mediterrani foren tres:
    LA PRIMERA GUERRA PÚNICA (264-241 A.C.)
    La primera confrontació s’inicia a causa de la protecció dels marmetins, uns mercenaris a sou de Siracusa que s’havien rebel·lat i havien ocupat Messina, on van crear un estat propi. Inicialment, els va protegir Cartago fins que ells mateixos van decidir lliurar-se a Roma, qui els va acceptar amb la conseqüència de l’inici de la primera guerra. La guerra es va desenvolupar sobretot a Sicília, on els romans van disposar de l’aliança de la poderosa colònia grega de Siracusa, mentre que l’exèrcit cartaginès estava comandat per Amílcar Barca.
    La tàctica i la localització en què es va desenvolupar la guerra va ser totalment innovadora ja que fins ara, Roma tan sols havia lluitat a terra. Les batalles foren navals tot i que, amb la sort de cara als romans, s’idearen unes tàctiques badades en la lluita sobre les passarel·les en l’abordatge. Roma va prendre avantatge fins que, la guerra va encaminar-se al nord d’àfrica, on ràpidament, els romans més adinerats van haver de construir una flota naval. Tot i així, el bloqueig dels ports cartaginesos a Sicília i la derrota de les illes Egades van forçar la rendició de Cartago, que va haver de lliurar una forta indemnització i les seves possessions de Sicília, illa que es va convertir així en la primera província romana. Pocs anys després els romans van aprofitar la debilitat cartaginesa per envair Còrsega i Sardenya (238 a.C.).
    LA SEGONA GUERRA PÚNICA (218-201 A.C.)
    Després de la dura derrota de la primera guerra púnica, els cartaginesos, sota el comandament d’Amílcar Barca, van conquerir bona part del sud i l’est de la península Ibèrica fins a l’Ebre, una zona de gran riquesa de minerals. Mort Amílcar el 229 a.C., el va succeir el seu gendre Asdrúbal, que va fundar Cartago Nova (l’actual Cartagena). El tractat de l’Ebre va fixar possiblement en aquest riu els límits dels àmbits d’actuació de romans i cartaginesos, la qual cosa semblava significar un retorn a la pau entre ambdues potències. Tot i així, quan l’ Anníbal fill d’Amílcar, en morir Asdrúbal, va atacar Sagunt, (ciutat ibèrica aliada de Roma) el senat romà va declarar la guerra a Cartago, i així es va iniciar la segona guerra púnica.
    El següent pas d’Anníbal va ser tan audaç que ningú no l’esperava: amb un enorme exèrcit d’uns 70.000 homes i uns quants elefants creua els Pirineus, el sud de la Gàl·lia i els Alps i penetra a Itàlia, sense que l’exèrcit romà enviat a interceptar-lo al Roine arribés a temps. Malgrat perdre la meitat dels seus homes, un cop en sòl itàlic aconsegueix una sèrie de victòries sobre els romans (Tesí, Trèbia, Trasimè, Cannes) que fan perillar el domini romà de la península, ja que molts pobles del sud d’Itàlia es posen al seu costat. Tanmateix no s’atreveix a atacar la ciutat de Roma. En un primer moment Roma va ser presa del terror, si bé finalment va reaccionar: es nomena un dictador -Fabi Màxim- i es va iniciar una guerra de desgast, amb tàctiques de guerrilla, contra Anníbal.
    Mentrestant els exèrcits romans havien arribat a la península Ibèrica per primer cop, comandats pels dos germans Escipions -Publi i Gneu Corneli Escipió- contra els cartaginesos que hi havien romàs sota les ordres d’Asdrúbal, germà d’Anníbal. El mateix 218 a.C. desembarquen a la colònia grega d’Empòrion i hi instal·len un campament militar, que serà la base de les seves operacions contra els cartaginesos que havien restat a la península Ibèrica.
    La guerra de desgast va afavorir els romans: a la península Ibèrica, tot i que els Escipions hi van morir el 211 a.C., els cartaginesos hi serien vençuts per Publi Corneli Escipió fill -conegut més endavant amb el sobrenom d’Africà (procònsol). Mentrestant a Itàlia Anníbal anava perdent el seu avantatge inicial. De tota manera, Roma va tornar a perillar quan després de ser derrotat a Bècula, Asdrúbal va fugir d’Hispània amb un altre exèrcit cap a Itàlia, en una repetició de la gesta del seu germà. Tanmateix els reforços no van reeixir a unir-se a les tropes d’Anníbal, sinó que van ser esclafats i Asdrúbal mort a Metaure. El 205 a.C. Escipió emprèn una iniciativa arriscada: passar les legions romanes al nord d’Àfrica. Això va obligar Anníbal a abandonar Itàlia per defensar Cartago. Finalment va tenir lloc la batalla decisiva a Zama (202 a.C.), guanyada pels romans, i els cartaginesos van demanar la pau, per la qual van pagar un preu molt elevat: van perdre totes les seves possessions de la península Ibèrica i de l’Àfrica nord-occidental, van entregar la seva flota i els elefants i van ser obligats a pagar un tribut molt feixuc. D’aquesta manera Roma va guanyar el control de tot el Mediterrani occidental.
    Les noves possessions romanes de la península Ibèrica van ser dividides en dues províncies el 197 a.C.: Hispània Citerior -la zona més propera a Roma- i Hispània Ulterior -la zona més allunyada. Al llarg del s. II a.C. els romans van anar sotmetent tota la península Ibèrica excepte la zona cantàbrica, no conquerida fins a l’època d’August.
    LA TERCERA GUERRA PÚNICA (149-146 A.C.)
    Gràcies a l’explotació agrícola de les seves terres, Cartago es va recuperar aviat. Això va provocar la preocupació de molts romans, entre ells Cató -el qual a cada discurs que feia al senat acabava dient: Delenda est Carthago ‘Cal destruir Cartago’- fins que hom va decidir esclafar del tot la ciutat amb el pretext que els cartaginesos havien pres represàlies contra el rei númida Massinissa, aliat dels romans. Aleshores Cartago va ser assetjada per Escipió Emilià i, quan va caure el 146 a.C., va ser completament destruïda, els seus habitants esclavitzats i els seus camps maleïts i sembrats de sal. Així Àfrica (l’actual Tunísia) esdevé província romana.

    La novel·la està centrada en les confrontacions de les dues potències durant la segona guerra púnica, la més llarga i convulsa de totes. D’aquesta manera, són protagonistes de l’obra personatges com els oposats Anníbal Barca (cartaginès) i Publi Corneli Escipió, també anomenat l’africà (romà). Se’n desataca moltíssim i es fa evident rellevància del duel entre aquests dos estrategues, reconeguts com els millors de la història. Ressalta la introducció constant de valors com l’honor, l’amistat i el valor. Així doncs, es tracta d’una lectura de marcat caràcter bèl·lic amb minucioses explicacions de totes les batalles i campanyes que es van dur a terme.
    A continuació s’introdueix un breu resum de cada obra que conforma la trilogia en què poden observar-se aspectes i personatges que s’han presentat en l’explicació de la segona guerra púnica, moment en què se situa aquesta gran i admirable creació de Santiago Posteguillo:
    – El fill del cònsol: Aquest llibre es centra en la joventut del noble romà Publi Corneli Escipió, una figura clau en la història militar de Roma. També narra la vida d’Anníbal Barca, general cartaginès, i la seva campanya a Itàlia coneguda com la segona guerra púnica.
    – Les legions maldites: És la segona part de la trilogia, i parla del moment de major èxit militar d’Escipió, amb la conquesta d’Hispània i la victòria en la campanya d’Àfrica (batalla de Zama). També parla de la caiguda en desgràcia d’Anníbal, que després de la derrota de Zama va passar a ser molt odiat pel senat cartaginès.
    – La traïció de Roma: L’últim llibre de la trilogia es centra en la lluita política entre Escipió i Marc Porci Cató al senat de Roma. Finalment, Cató aconsegueix portar Escipió a l’exili. Mentre Anníbal busca refugi en la cort del rei Antíoc, senyor de l’enorme imperi seleúcida. Per desgràcia del cartaginès, els romans, liderats de nou per Escipió, derroten els seleúcides i l’obliguen a anar per tot Àsia buscant un regne que sigui capaç de lluitar contra Roma, però no en troba cap abans de morir.

    Amb tot això, podem observar que l’aprenentatge sobre episodis històrics antics pot ser realment entretingut si es fa ús de suports tan vàlids i recreatius com el que ens ofereix l’autor d’aquesta rica trilogia. Tot i que no he tingut oportunitat de llegir cap d’aquestes obres a dia d’avui, segons el que el llegit, és una obra amena i rica en detalls minuciosos de les batalles i dels mateixos personatges. M’agradaria llegir-los per poder fer un flash-back en el temps que em situés a l’època i al context que es vivia, de finals de la República i principis de l’Imperi romà (509aC- 27aC), una etapa de grans canvis que va derivar en l’exaltació del poder de Roma i la seva prestigiosa i espectacular descendència.

    L’article és molt vàlid i realment interessant!

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *