Com ja sabeu, de Grècia provenen bona part de les coses que tenim avui en dia. Podem dir que a Grècia hi trobem les nostres arrels culturals. Avui acaba la Setmana de la Ciència 2014, una iniciativa coordinada per la Fundació Catalana per a la Recerca i la Innovació. Del 14 al 23 de novembre s’ha celebrat a tot Catalunya la 19a Setmana de la Ciència amb un munt d’activitats de divulgació científica (jornades de portes obertes, exposicions, xerrades, jocs, tallers científics…).
El proppassat dijous, Dia Mundial de la Filosofia, un any més també vam celebrar amb música la mort de Sòcrates i la petjada de la filosofia grega en el pensament occidental.
Els temes centrals de l’edició de la Setmana de la ciència d’enguany són la cristal·lografia i la biotecnologia amb motiu de la celebració, aquest 2014, de l’Any Internacional de la Cristal·lografia i l’Any de la Biotecnologia. A Grec 2 hem fet recerca i, entre tots, estem ajuntant els cristalls amb ètims grecollatins (vid. L’univers clàssic dels nostres mots).
En aquests vídeos us hem presentat en el primer una breu síntesi de perquè podem dir que Grècia és el bressol de la ciència i en el segon, la Rebeca ha recollit alguns dels científics grecs més il·lustres. Ho hem fet en format de vídeo, ja que pensem que us serà més fàcil i us agradarà més. Tanmateix, per a completar la tasca del Moodle us heu de llegir la unitat 10 de Grec 2 ed. Teide i deixar-ne aquí un comentari d’unes 150 paraules tot argumentant “per què Grècia és el bressol de les ciències”? Quines són les aportacions gregues a la ciència? Quins són els personatges grecs, a més dels astrònoms, que fan ciència?
Ana Mª Falcón Durán & Rebeca Barroso
2n de Batxillerat Humanístic
Ana, Rebeca, un bon colofó a la Setmana de la Ciència. Sens dubte, els grecs van establir els fonaments racionals de la ciència i de Grècia arrenca bona part de la tradició científica occidental perquè s’hi van donar les condicions necessàries. Tanmateix, espero amb candeletes les argumentacions!
Pingback: Per què Grècia és el bress...
Pingback: L’origen científic de la filosofia | Aracne fila i fila
Salve!
Un treball magnífic noies!
Aquests treballs son els que m’agraden, els que quan acabes de llegir-los o veure’ls, ja en saps una miqueta més. Es nota que heu treballat i us felicito.
In proximum!
Χαιρετε,
Un treball magnífic, la veritat és que, com gairebé totes les coses que tenim actualment en la cultura occidental, la ciència prové de Grècia, i per això la considerem el bressol de la nostre cultura.
Χαιρετε,
Μolt bon apunt, Grècia és el bressol de gairebé tota la cultura existent, del món i la ciència no se’n salva pas. Bona manera d’explicar-vos amb els vídeos a youtube!
Χαιρετε.
Gran apunt, la veritat és que la majoria de coses de la nostra cultura l’adoptem de l’antiga Grècia fins i tot la ciència
Χαιρε!
Grècia és considerada el bressol de les ciències ja que molta de la informació que tenim actualment en moltes de les ciències com matemàtiques, biologia, astrologia, etc va ser aportada gràcies als filòsofs i pensadors de grècia, per exemple, en l’àmbit de matemàtiques podriem destacar a Tales i Pitàgores els quals van aportar uns teoremes que encara es segueixen utilitzant actualment. També hi va haver molts pensadors que estudiaven diverses ciències com per exemple Aristòtil, qui també va aportar diverses teories a la ciència.
Pingback: Els cristalls i minerals d’arrel grega | L'univers clàssic dels nostres mots
Pingback: Els grecs i la història de la llum | El Fil de les Clàssiques
Χαιρε,
Grècia és el lloc on va néixer la filosofia, és a dir, l’amor per la saviesa i el coneixement. Així doncs, és normal que fos aquí on varen aparèixer les ciències per primera vegada en la història del món occidental. Un dels descobriments que em semblen més curiosos és el dels àtoms de Demòcrit, perquè tot i no tenir cap medi per saber-ho, aquest filòsof i científic d’Èfes (ciutat de la zona d’influència grega d’Àsia Menor) ja va promulgar una teoria encertada que deia que tota la matèria està composta per unes unitats ínfimes en tamany anomenades àtoms. Altres descobriments importants van ser matemàtics, com el Teorema de Tales o el de Pitàgores, que 2000 anys després encara són estudiats avui dia. Finalment, podem concloure que va ser la mentalitat grega de recerca del coneixement la que va permetre tots aquests descobriments i la que va posar a la regió al primer nivell mundial de la ciència, tot i que per desgràcia avui dia això no s’ha mantingut al país hel·lè.
Pingback: L’EMPREMTA D’ORFEU » Celebrem el Dia Mundial de la Filosofia amb música
Els grecs van ser els primers en interessar-se per la ciència. Va ser a Gècia presicament perque es van donar les condicions necessàries per fer possible el desenvolupar l’activitat científica i artística com ara l’introducció del ferro, l’ús de l’alfabet i unaposició geogràfica immillorable que gracies al comerç maritim i el creixemant econòmic van fer possible el progrès cientific del món grec. La curiositat científica dels grecs era molt àmplia: física, matemàtica, astronimia i geografía.
La principal aportación dels grecs en l’astronomia va ser quan Parmènides al segle V aC, va proclamar que la terra és esfèrica. Eudoxos va formular un sistema geocèntric, fins que Copèrnic va preveldre la teoria geocèntrica de Plotomeu substituida per la teoria heliocèntrica.
Respecte a la biologia, Teofrast en els seus llibres va establir un mètode de classificació botànica, que n o va ser superada fins el segles XVIII amb la nomenclatura binària de Carl von Linné. Cal es,entar també Dioscòrides, un metge grec del segle I, que descriu en la seva obra De Materia Medica, sis-centes plantes i n’explica les propietats medicinals.
Χαιρετε,
Per dir que Grècia és el bressol de la ciència, primer s’hauria de definir que redimonis significa aquest terme, però la Wikipedia està molt lluny, així que intentaré improvisar una definició casual. Tota ciència implica una investigació en un camp determinat, aquest pot ser general o precís, divertit o avorrit, res és tant insignificant per a què ningú s’interessi en ell, això a la llarga s’aprèn. Amb aquesta base, ens podem fer una idea de tot allò que s’estudia; l’espai, la terra, les herbes i, fins i tot, la nostra pròpia existència, perquè mai ningú es coneixerà tant a si mateix com per no necessitar mirar-se al mirall.
Així doncs, els grecs iniciaren l’estudi d’allò que els envoltava? No tinc ni la menor idea, molts diuen que sí, que els filòsofs de Milet varen començar a mirar el que trepitjaven amb altres ulls. Tocarien el paper per imprimir-hi figures que nombrarien números, com va fer teòricament Tales, l’introductor de les matemàtiques teòriques i la geometria. També pintarien amb una destra mà mapes de les costes que recorrien, tal i com va realitzar Anaximandre. A l’hora, mirarien cap el cel i veurien petites llums que pampalluguejaven per raons que no comprenien, però la curiositat els envaïa i, instantàniament, es posaven a decidir noms i explicar-se aquells fenòmens astrals.
I si no? Després de tot, quina és la ciència certa, quina la falsa? Trenquem tot allò que s’interposa entre nosaltres i aquella veritat anhelada, però no sabem bé el motiu, això m’ho creuria si no hi hagués excepcions, però n’hi ha, i moltes, no tothom busca el desig, sinó que, de vegades, el desig troba a tothom, i aquest decideix tancar l’obertura de l’hipotètic coneixement terrenal. Llavors, per què es diu que foren els primers? Com la història, no hi ha ciència si no està escrita, tal i com ens passa a nosaltres, que per deduir que seguim estrenyent el clau de foc, ens posicionem en mapes i estrelles, en històries que mai s’acaben perquè sempre són llegides, no importa per qui.
La ciència prové de Grècia? No, ja n’hi havia en les línies anteriors, però ells van donar un pas endavant, es van aferrar al clau per a ser recordats, encara que al cap i a la fi, potser no hi ha res que recordar, doncs ciència és allò permutable, cóm es pot recordar una cosa que ha canviat?
Els grecs van ser els primers a donar una explicació raciona l’univers, que es va reflectir en un gran desenvolupament de la filosofia, la ciència, la literatura i l’art . Els pobles de l’Antiguitat explicaven els fenòmens de la natura que no comprenien mitjançant mites . Els grecs van ser els primers que es van plantejar donar una explicació racional de l’univers.
Les primeres contribucions importants de la ciència grega , que es té registre , provenen de la ciutat de Milet , començant amb Tales aproximadament a 585 AC , segueixen amb Anaximandre aproximadament a 555 AC i després amb Anaxímenes en 535 AC van ser els primers a fer ciència veritable .
Bonnum Diem!
Molt interessant!Crec que és veritat perquè la majoria de les coses de la nostra cultura ve de l’antiga Grècia.
Salve
Llegint aquest bon apunt, no faig grec però he entès que els grecs van ser els primers en interessar-se per la ciència. Quasi totes les coses que sabem o que tenim és de la cultura de l ‘ Antiga Grècia.