Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna

Heu llegit l‘article d’El Fil de les Clàssiques en què la Margalida us convidava a afegir-vos a la Magna Celebratio 2015? Segur que sí, perquè el nombre de respostes confirma que molts de vosaltres ja heu sentit el tret de sortida que donava aquesta entrada.

Allà s’anuncava aquest apunt en què us plantejaré les novetats d’enguany. Els que ja fa cinc anys que participem activament en aquestes Jornades de reconstrucció històrica de Badalona sempre hem tingut clar que cada edició hem de fer un pas endavant, per tal que l’experiència sigui enriquidora per a alumnes i professors. L’any 2010 vam començar amb els Ludi, però ben aviat vam veure que se’ns quedaven curts. Què podíem fer, doncs? La solució era clara: no érem alumnes i professors de centres educatius? No n’hi havia també a l’antiga Baetulo? Doncs faríem de nosaltres mateixos; no ens caldria fingir gaire, perquè el nostre sistema educatiu no és tan diferent del romà. I així, el 2011 va nèixer l’Schola, que vam combinar amb els Ludi a partir d’aquell moment.

L’edició del 2012, potser l’aposta més ambiciosa per part nostra, vam tenir dos col·laboradors de luxe: Albert Anglès, amb un taller sobre les tauletes de Vindolanda, i Josep Fuentes, que ens va ensenyar a fer papirs.

La del 2013 va ser una edició especial, ja que la visita de la pluja ens va obligar a aixoplugar-nos als espais interiors del museu. La veritat és que les inclemències del temps ens van permetre viure una experiència inoblidable: ludi a sobre mateix del decumanus, ludus rhetoricus a la vora del peristil de Quint Licini… Tot un luxe, irrepetible, sumat a un guió nou de trinca on, a proposta d’una alumna, la Júlia, es potenciava la tasca de la presentadora i la demostració oratòria del ludus Rhetoricus quedava reduïda a mínima expressió.

I el curs passat ens vam plantar al 2014, amb continuïtat de guió, però amb més moviment, ja que les conductores esdevenien una mena de cicerone, conduint el públic per les diferents etapes del nostre espai de recreació.

ludus rhetoricus 2014

Després d’aquest recorregut, ¿no ens aturarem pas, ara, oi? Πάντα ῥεῖ…, efectivament, com deia Heraclit, tot flueix i res no roman quiet, així doncs, en la nostra sisena participació hi ha previstes novetats:

  • Ens hem proposat fer un material didàctic ad hoc, per apropar millor les llengües clàssiques als nens i nenes. Els alumnes de Grec de l’Albéniz ja hem començat a fer unes targes grans amb cadascuna de les lletres de l’alfabet, que contenen majúscula, minúscula, un substantiu que la tingui com a inicial i el dibuix il·lustratiu corresponent. Tenim una coordinadora i tot (oi Anna?) que vetallarà pel la cohesió de totes les fitxes. Esperem que tot surti com esperem, a patir de les decisions que prenem entre tots.
  • A partir del que vam parlar amb el Jordi, estaria bé que els tripulants del Vaixell d’Odisseu féssin un cartell gran amb les lletres per tal de penjar-lo a la zona del ludus grammaticus com a complement del joc de targes que utilitzarem a la taula. N’heu parlat?
  • D’altra banda, què us semblaria als de llatí, als de 4ESO per exemple, confeccionar també targes amb llatinismes o expressions llatines, potser partits per proposar de completar-los? És una altra de les possibilitats que vam contemplar a la reunió del museu. Aquest material romandria als centres i també es podria utilitzar a classe. Ja sabeu, qualsevol proposta de confecció de material didàctic per al tallers serà benvinguda!
  • Pel que fa al contingut de la presentació, tenim dues alumnes interessades pel Dret, l’Alba i la Cristina, que han proposat integrar a la nostra escola alguna activitat relacionada amb l’ius Romanum, com a mitjà per aprofundir elles mateixes en els orígens de la disciplina a què es volen dedicar. L’explicació del ludus rhetoricus ens ha semblat el lloc ideal, ja que l’oratòria era important no només en l’àmbit polític, com escenificàvem fa uns anys, sinó també en el judicial. A hores d’ara tenen endegada una proposta de diàleg, que completarà l’explicació de la darrera etapa educativa. O sigui que ja sabeu, futurs advocats/advocades…, esperem els vostres oferiments per interpretar el paper dels alumnes participants a la controvèrsia.
  • Es probable que, per complementar la dramatització oferim un petit taller de llatinismes i aforismes jurídics amb un format semblant al que demanàvem als de 4t. Coneixem la bona tasca de les autores del De iure, si us voleu involucrar en tot l’aspecte jurídic, ens ho comenteu en aquest mateix article i ho podem gestionar amb la Margalida.
  • Per acabar de reblar aquesta darrera proposta, tenim la sort de gaudir de l’assessorament de Francesc Sánchez, advocat i estudiós del dret romà, aficionat a la reconstrucció històrica i difusor de la cultura clàssica a través de l’associació Arraona Romana de Sabadell.
  • La ubicació de les nostres carpes també ha canviat d’un any a l’altre, ja sigui per raons alienes a la nostra voluntat en uns casos (la pluja del 2013), o per intentar trobar el lloc més confortable i adient per a la nostra activitat. De l’asfalt de la plaça Assemblea de Catalunya vam passar eventualment al subsòl del museu, per traslladar-nos sota els arbres de davant de Correus. Enguany continuarem en la mateixa zona, però allunyats de l’aigua de la font que l’any passat dificultava l’accés a la zona.

En fi, ja veieu que els aràcnids i els tripulants del Vaixell d’Odisseu, no sabem estar-nos quiets i volem que cada nova edició de l’Schola sigui una nova travessa. De vosaltres depèn que superem les dificultats, eludim els cants de les sirenes i arribem a bon port. Si encara no t’hi has enrolat, t’animes a acompanyar-nos?

TERESA

26 thoughts on “Magna celebratio AD MMXV: Nou curs… nova Magna

  1. Jordi

    Tot tornant de vacances i amb les piles carregades, espero!, els tripulants del Vaixell reprendrem els rems i bogarem plegats amb vosaltres, aràcnids i aràcnides de l’Albéniz. Hi som convidats i us prenem la paraula. Anirem responent a la convocatòria. Abraçades des de Bàrcino!

  2. Francesc Sánchez

    Gràcies per convidar-me a compartir aquesta experiència. Intentaré fer-ho el millor possible i si surt algun futur advocat, encara millor.
    Salutacions.
    Francesc Sánchez

  3. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Moltes gràcies, Francesc, és tot un honor comptar amb la teva col·laboració.

  4. Mireia

    Salvete!
    Sóc la Mireia, de l’Escola Vedruna-Gràcia. Per segon any consecutiu aniré a la Magna. L’any passat va ser una experiència autènticament enriquidora: passejar pels tallers, descobrir noves característiques sobre els romans i vestir-se per un dia igual que ells va ser una de les moltes coses entretingudes que vaig poder fer.
    Aquest any, com l’anterior, estaré a l’Schola i intentaré transmetre els coneixements que he anat aprenent al llarg dels dos anys a la gent, com nosaltres, impressionada per aquest món.
    Esperem que el dia acompanyi i que sigui una gran jornada!
    Vale!

  5. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Benvinguda, Mireia, la primera tripulant que apareix per apareix per aquí. I per la llista que ha confeccionat el Jordi sembla que sereu molts més!!!

  6. Raquel Martínez

    Χαιρετε!
    Jo també vaig participar l’any passat per primera vegada a la “Magna Celebratio” i va ser una experiència única! Hi ha moltes coses i molts tallers per observar: es pot veure com pentinaven a les dones, com era la vida dels soldats, i també podeu gaudir de la visita que fem per l’escola romana. Allà veureu les diferents etapes per les quals passaven. Aquest any hi haurà una nova part dedicada al dret romà! Té tota la pinta de ser molt interessant, per tant, jo no me la perdria.

  7. Dafne Serra

    Salvete!
    Sóc la Dafne, també alumna de l’Escola Vedruna-Gràcia. Tal i com ja vaig poder gaudir l’any passat, aquest any em disposo a gaudir de la magna un altre cop, més i millor! Vam començar la jornada amb una miqueta de fred, però tot s’ha de de dir que, l’ experència de l’any passat va ser més que gratificant i entretinguda per dir poc. Vàrem fer gaudir i vem gaudir, que és el més important! Espero poder transmetre els coneixements que ens ha ensenyat i amb els que ens ha preparat el Jordi, i si més no, ajudar a apendre una miqueta.
    Aquest any i repetint ja com l’any passat em dedicaré a la zona de schola. Espero ser, tant jo com els meus companys, de la màxima ajuda possible!

    Vale!

  8. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Doncs us esperem un any més, Dafne, amb els braços oberts. Amb aquest nom tan clàssic està clar que seràs una bona “magistra”!
    Raquel, la nostra Lisístrata particular, us agraïm molt. a tu i les altres actrius clàssiques del grup de teatre, que a les portes de les dues representacions de Peer Gynt diumenge i dilluns, feu un foradet per estar amb nosaltres i col·laborar en la presentació de l'”Schola”.

  9. Júlia Roig

    Salvete!

    Quina il·lusió que em fa participar per segon any a la Magna! Conservo un molt bon record del viscut ara ja fa un any i en aquesta edició no me’n he pogut estar de tornar-hi. L’any passat vaig anar només diumenge al matí i em vaig quedar amb ganes de més… molt més! Així que aquesta vegada no m’ho he pensat dues vegades: hi aniré tot el cap de setmana.
    Trobo que fer aquesta mena d’activitats no només ajuda a la gent que visita la Magna, sinó que també ens fa créixer a nosaltres tant en l’àmbit educatiu com en l’humà, com a persones responsables.
    A més, aprofitaré molt bé tot el que pugui aprendre en les diverses reconstruccions, ja que estic iniciant el meu treball de recerca i no puc deixar passar aquesta bona oportunitat.

    Com a tripulant del Vaixell d’Odisseu que sóc, espero que junts puguem fer, un any més, un fantàstic equip i tinguem una gran experiència. Ens veiem a Baetulo!

  10. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Perfecte, Júlia, un any més ens veiem a Badalona. entenc que faràs un TR de clàssiques. Estarem al cas del resultat i si necessites alguna ajuda per part nostra, ja saps on som.

  11. Aldrin Jhay Galvan

    Salvete!

    Com a tripulant del vaixell de l’Escola Vedruna-Gràcia, és tot un plaer poder participar en una activitat com aquesta. Penso que la Magna Celebratio és una gran oportunitat per aprendre, enriquir-nos i gravar en el pensament nous coneixements que segur que ens seran d’utilitat en els nostres dia a dia.

    És el meu primer cop en anar-hi, i he de dir que tinc moltes ganes ja de posar el meu granet de sorra ajudant a l’Schola. Espero de tot cor que tinguem una gran experiència i que a banda de tot, ens ho passem molt bé!

    Ens veiem aviat!

  12. Teresa Devesa i Monclús Post author

    I tant que sí, Aldrin, estic convençuda que gaudireu molt de l’experiència. Tenim molta sort de tenir-vos com a col·laboradors!

  13. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Llàstima…
    Havia posat l’enllaç perquè a l’editor no es veia la imatge. Ara ja l’he vista.

  14. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    Una de les novetats d’aquesta X Magna Celebratio és el projecte γράμματα. Aquest treball consisteix en el següent: els alumnes de grec de 1r i 2n de Batxillerat de l’INS Isaac Albéniz hem elaborat una diapositiva sobre el format Google Presentacions, integrada per tantes cartolines com grafies té l’alfabet grec, vint-i-quatre en total. Aquestes fitxes estan compostes per, dalt de cada cartolina, una de les grafies gregues en majúscula, minúscula i la transcripció en català de la lletra escrita en majúscula i minúscula en aquella cartolina. A baix a l’esquerra, observem una paraula que comenci amb la lletra que correspon a la cartolina en qüestió i, a la dreta del mot mencionat, un dibuix en què es veu el que refereix el mot. Aquesta presentació és només un esborrany. Ara mateix, estem elaborant unes fitxetes on, a cada una, es veu cada grafia en majúscula i, tot seguit, en minúscula. A baix d’aquestes petites fitxes, podem observar el nom de la lletra de la cartolina transcrit al català. Al darrere de cada cartolina, es troba un mot en grec que comença per la lletra de la cartolina, la paraula del davant transcrita al català i un dibuix, elaborat a partir de la imatge escollida per a la diapositiva, en què es veu allò que menciona el mot grec.

    Una altra novetat de la Magna és la introducció, en el Ludus rhetoricus, d’una exposició sobre l’ius Romanum (dret Romà). Amb la finalitat que el ludus rhetoricus tingui una mínima base històrica, vindrà a fer-nos una conferència sobre el dret romà un advocat i estudiós del dret d’aquesta civilització, Francesc Sánchez, que és afeccionat a la reconstrucció històrica i difusor de la cultura clàssica a través de l’associació Arraona Romana de Sabadell. I és que saber parlar bé no era només imprescindible en la política, sinó també en la justícia. El sistema del dret romà presentava molta influència dels Mores maiorum. En totes les societats antigues arribar a la vellesa era extremadament costós i, per tant, es donava molta importància a la paraula dels més ancians, considerats com els més experts entre tota la comunitat. Una altra font legislativa era les leges datae et rogatae. Una de les leges datae et rogatae és la Lex duodecim tabularum, base de tot el dret que es va elaborar després de la publicació d’aquestes, no tant perquè establís un dret nou sinó perquè fixà el dret antic i el va determinar de manera clara i precisa. Les <leges datae eren les lleis que havia presentat al Senat per a la seva aprovació un magistrat. Aquest tipus de regulacions jurídiques normalment portaven el nom d’aquell qui les havia portades, perquè s’aprovessin, al lloc on discutien els patres conscripti. Totes les leges datae tenien el nom del magistrat que n’havia proposat la seva aprovació. Per exemple, Canuleia, de la lex Canuleia, una lex data, prové del magistrat que l’havia presentada per a la seva aprovació, en aquest cas Caius Canuleius. Una altra font de llei eren les decisions aprovades en l’assamblea de la plebs, anomenades plebiscita i que, al principi, només afectaven la plebs, però que, després de la lex Hortensia (287 a.c.), almenys en teoria, van passar a ésser d’obligat compliment per a tots els ciutadans de l’última gran civilització antiga. Encara que es van seguir elaborant plebiscita fins el temps de l’emperador Adrianus, aquests van perdre importància. Una altra font del dret romà són els senatus consulta, unes recomanacions que, al principi, només afectaven els magistrats i funcionaris però que al final, com els plebiscita, van passar a ésser d’obligat compliment per a tota la població romana. Encara que només eren recomanacions, l’autoritat del Senat era tan gran que cap funcionari ni magistrat s’atrevia a desobeir-ne ni tan sols una sola recomanació. També són importants els edicta magistratuum, (els edictes dels magistrats), que un magistrat, en assolir un determinat càrrec (quaestor, en català qüestor, aedilis edil, censor, praetor o consulis), publicava. El magistrat que escrivia un edicte detallava quines reformes volia fer i a quines lleis es referiria. Cal no infravalorar els responsa prudentium, en català respostes dels experts, valoracions que els experts feien de les lleis.
    Finalment, cal també esmentar les compilacions imperials, formades per les diverses classes de resolucions de lleis. En aquest grup també hi entren les respostes que l’emperador donava o bé a només un dels bàndols contendents en resposta a una pregunta feta per aquest, i, en un altre, les respostes donades a totes les parts oposades en un judici. Per obtenir la resposta de l’emperador, almenys una de les parts que intervenien en el judici s’hi havia d’adreçar.
    Estic segur que aquesta Magna serà molt renovada i interessant. Animeu-vos a anar-hi i, sobretot, consulteu el programa!

    Χαίρετε!

  15. Teresa Devesa i Monclús Post author

    Pau, veig que la col·laboració entre l’alumnat de 1r i 2n de Grec ha donat els seus fruits i divendres vau poder treballar a partir de les instruccions de les grans, encara que jo no hi fos. Has exposat molt clarament el projecte. a veure què em porteu demà…
    Pel que fa al Rhetoricus, veig que t’estàs preparant a consciència el nou parlament del Rhetor, que van redactar les teves companyes amb l’assessorament del Francesc, i que conté un fragment teòric que cal entendre bé si es vol memoritzar. Primer pas aconseguit, ara un petit esforç memorístic.

  16. Pingback: Reconstrucció històrica | Una Magna grisa i vermella

  17. Marina Ruiz

    Χαίρετε!
    Jo mai havia anat a la Magna i tampoc hi havia participat, fins aquest any. Vaig participar en la schola, on ensenyàvem als nens a escriure el seu nom en grec i també l’alfabet. Va ser una experiència molt bonica, a part de veure la reacció dels nens amb les lletres també perquè vestida d’esclava romana semblava que hagués viatjat en el temps i estigues vivint en l’antiga Baetulo.
    Les targes que vam confeccionar a mà eren per ajudar als nens a entendre millor les lletres gregues. Jo i la meva companya Mar las vam fer servir per als nens que eren més petits i encara els hi costava una mica escriure. En general algunes lletres les entenien perquè no són tan diferents de les llatines i amb altres es quedaven una mica confusos però les seves cares canviaven quan els hi deies el so de la lletra. També molts nens quan els hi ensenyàvem les lletres per escriure el seu nom no s’hi fiaven molt però a mitja que els anàvem guiant, gaudien molt escrivint; els pares fins i tot també gaudien ajudant als seus fills a escriure les lletres!
    M’ha agradat molt participar en la Magna i sens dubte l’any que bé tornaré a participar.

  18. Mónica Martínez

    Χαιρετε!

    Com a alumne de grec de 2n vaig haver de fer algunes de les targes esmentades amb les lletres gregues. En quant a la seva utilitat he de dir que no vaig tenir moltes ocasions per probar-les perquè com que s’ajuntaven tants nens a la vegada no podies estar només per un i estart-hi massa temos. Tot i així, debles vegades que les vaig fer servir en una em vaig adonar que si els nens eren massa petits potser no les acabaven d’entendre o no sabien ben bé a que es referien els dibuixos que hi havia al darrera de la cartulina, però igualment crec que si van aprendre alguna cosa de les letres fregues o si més no, es van divertir una estona.
    Per tant com a eina didàctica estic d’acord amb la exalumna que ens vas presentar Teresa, o inclús crec que per un any més grans, i les faria servir per a nens d’entre 1r i 2n de primària.

  19. Pau Molar Vilà

    Χαίρετε!

    A parer meu, el material didàctic que vam elaborar els alumnes del Batxillerat Filològico-Humanístic, amb la nostra professora de Grec Teresa Devesa Monclús en el Projecte γράμματα va ser molt útil. Els nens van interactuar en tot moment amb els seus “mestres” i van estar molt contents de poder utilitzar aquest material didàctic, que els ajudava en l’aprenentatge del grec. Opino que va ser molt útil l’elaboració de cartolines en què, per una banda, es podia observar la lletra majúscula i minúscula i, a sota, la lletra transcrita i, en una altra banda, un mot que començava amb la lletra transcrita i, a sota, la imatge que es corresponia amb el mot. Vaig veure que els nens van estar entusiasmats de poder aprendre jugant amb aquell suport.Jo no el vaig utilitzar perquè vaig dedicar-me a ajudar els nens a escriure frases en grec i vaig fer de rhetor en les succesives controversiis que van tenir lloc durant tot el matí.

    Les controversiae de la Magna Celebratio d’enguany tractaven de la conveniència o no dels casaments entre patricis i plebeus. Aquestes unions havien estat prohibides per la Lex duodecim tabularum (Llei de les dotze taules), considerada pels romans com a fons publici privatique iuris (font del dret públic i el privat). Vam simular que fèiem el debat perquè s’estava aprovant la Lex Canuleia, que, entre altres coses, anul·là la prohibició dels casaments mixtos. Per realitzar l’exposició de manera amena, la Cristina Gómez, alumna de llatí de l’1.2, defensava la postura dels patricis; és a dir, que aquests i els plebeus no s’haurien de casar mai entre ells; l’Alba García defensava la posició dels plebeus, que era favorable als casaments mixtos -no per sentimentalisme, sinó per pragmatisme: aquest camí permetria als plebeus accedir als drets dels patricis. Finalment, hi havia una noia que defensava la mateixa postura que l’Alba, ja que ella estava enamorada d’un plebeu. Així, justificava l’aixecament de la prohibició dels matrimonis entre nobles i poble baix amb diversos arguments. Fins i tot va arribar a utilizar una fal·làcia, anomenada “llenguatge emotiu”: va intentar commoure la defensora dels costums demanant-li, en to tendre, què faria si la llei li impedís el seu casament amb algun plebeu que estimés molt, situació per la qual ella mateixa estava passant. En general, el llenguatge que vam utilitzar en la nostra controvèrsia fou comprensible i, alhora, especialitzat, ja que empràvem llatinismes i expressions pròpies del món del dret, com, exempli gratia, “Lex Dura, sed Lex” (la llei és dura, però és la llei), “Ars Boni et Aequi”, (l’art d’allò bo i just), …

    Per altra banda, al Ludus Grammaticus ensenyàvem pueros puellasque (els nens i les nenes) a “Legere et Scribere Graece“, és a dir, a llegir i escriure en grec. Personalment, al Ludus grammaticus vaig proposar construir frases originals als nens, i aquests van estar-hi completament d’acord. Un nen, per exemple, va escriure en grec l’oració “Ἡ μητήρ μοῦ λέγεται Ἰολανδα” (la meva mare es diu Iolanda). Va ser una experiència molt gratificant. Una nota final sobre l’educació romana: l’escola, a Roma, estava dividida en tres estadis: el ludus litterarius, on, des dels 6 fins als 12 anys, els nens romans aprenien a legere et scribere (“llegir i escriure”, en llatí, és clar); el Ludus litterarius, en què, dels 12 als 16 anys aproximadament, anaven els nois que volien ser senadors o exercir alguna professió; el ludus rhetoricus, on s’ensenyava, per als nois d’entre 16 i 20 anys, la retòrica, la capacitat d’escriure bé els discursos, i l’oratòria, la capacitat de pronunciar-los amb vehemència de cara al públic. Als 20 anys o, fins i tot, després, els alumnes que volien fer un cursus honorum realitzaven un viatge a Rodes, Atenes o Creta, per anar a estudiar amb un professor grec l’oratòria i la retòrica.

    També hi va haver una activitat que consistia a unir cartolines que contenien, per separat, dues parts d’un llatinisme conegut. D’aquesta manera, els nois i noies es familiaritzaven amb algunes expressions llatines, referides a l’àmbit jurídic o bé a d’altres àmbits. Pròximament, faré una nova aportació sobre aquest aspecte al blog Llatinismes in situ.

    Χαίρετε!

  20. Pingback: Magna celebratio MMXVI AD: La reconstrucció històrica al servei de la didàctica | BAETULONIS SCHOLA

Deixa un comentari

L'adreça electrònica no es publicarà Els camps necessaris estan marcats amb *