Fa poc em vaig començar a llegir un llibre on es recopilaven diferents poemes d’Antonio Machado. A mesura que llegia em començaven a aparèixer diferents mots i expressions en llatí al bell mig dels seus versos i finalment he decidit compartir-los aquí amb tots vosaltres.
Aquesta antologia d’Antonio Machado de Vicens Vives recopila un seguit de llibres en un, separats per èpoques. El primer text llatí em va aparèixer quan vaig començar a llegir el llibre de Nuevas Canciones (1917-1930) el poema és Proverbios y cantares, a José Ortega y Gasset , vers XXII :
Sólo quede un símbolo: // quod elixum est ne assato. // No aséis lo que está cocido.
Al mateix vers escriu en castellà el que vol dir el llatí: “no rustiu el que està cuit”.
Una mica més endavant, al mateix poema, al vers XXXIV, trobo una frase esmentada en italià però d’origen llatí:
O rinnovarsi o perire…// No me suena bien.// Navigare è necessario…// Mejor: ¡vivir para ver!
És una frase que el grec Plutarc (Πλούταρχος; c. 46 – c. 120) a Vides paral·leles (Vida de Pompeu 50, 2) va atribuir al romà Pompeu que diu que va dir als seus mariners quan es varen negar a embarcar-se. Plutarc va ser un historiador i assagista grec que va viure en temps de la Grècia romana. Navigare necesse est, vivere non est necesse, vol dir “navegar és necessari, viure no ho és”. Aquesta frase va ser presa com a lema per la Lliga Hanseática a la Baixa Edat Mitjana i ha estat molt utilitzada, entre d’altres, per Pessoa, que la transforma en un canto a la creació a Navegar é Preciso i per Caetano Veloso, que li va posar música a Os Argonautas: “Navegar è preciso/Viver não è preciso”.
Avançant la meva lectura en aquest poema, trobo al vers LV la coneguda expressió llatina amb variació cogito ergo non sum. El vers diu així:
Ya hubo quien pensó:// cogito ergo non sum// ¡Qué exageración!
Aquest llatinisme és una famosa frase de René Descartes, Renatus Cartesius en llatí, que va ser un important filòsof racionalista francès del segle XVII que sabia llatí, també conegut per les seves obres de matemàtiques i de diferents branques de la ciència, i vol dir “Penso, després existeixo”.
Després al mateix llibre però en un altre poema, que es diu Glosando a Ronsard y otras rimas, al vers IV, llegeixo taedium vitae fent referència al cansament de la vida:
En Londres o Madrid, Ginebra o Roma,// ha sorprendido, ingenuo paseante,//el mismo taedium vitae en vario idioma, //en múltiple careta igual semblante.// Atrás las manos enlazadas lleva,/ y hacia la tierra, al pasear, se inclina;// todo el mundo a su paso es senda nueva,// camino por desmonte o por ruina.// Dio, aunque tardío, el siglo diecinueve// un ascua de fuego al gran Baroja,/ y otro siglo, al nacer,// guerra le mueve,/ que enceniza su cara pelirroja.// De la rosa romántica,// en la nieve,// él ha visto caer la última hoja.
En un altre llibre, “De un concionero apócrifo”(1924-1936), trobo un altre llatinisme, concretament al poema “Al gran cero” al vers XV, Fiat umbra, que vol dir “que faci l’ombra”, en castellà “hágase la sombra”. Aquí podem llegir el context en el que l’utilitza.
[…]Fiat umbra// Brotó el pensar humano.// y el huevo universal alzó, vacío,// ya sin color, desubstanciado y frío,// lleno de niebla ingrávida, en su mano.[…]
I per últim a aquest mateix llibre trobo una frase en grec, panta rhei, en grec Πάντα ῥεῖ vol dir “tot flueix” i és el lema del filòsof Heràclit.
No sé si ho sabeu, però Antonio Machado va estudiar llatí al Seminario de San Bartolomé de Cádiz. En una carta a Julio Cejador diu que va tenir mals professors i que li hagués agradat conèixer molt millor la llengua de Virgili.
Tot això és un exemple de la gran quantitat de referències en llatí i en grec que podem trobar a la literatura, tant en castellà com en català.
Y digueu-me quins llatinismes a la poesia heu trobat vosaltres? Quins tòpics literaris? Quines citacions en grec clàssic?… Llegiu, llegiu i aviat en trobareu!
Alma Bergel
1r Batxillerat C
LLatí i Grec
